ones de pau

Programa odp51: Segona part del programa basat en les memòries de Woody Guthrie. LLegim nous textes de Rumbo a la gloria i compartim més música «folk» d’un dels cantants que millor va saber expresar la crua realitat que van patir les víctimes de la Gran Depresió als Estats Units durant els anys 1920/1930. A través dels  nous capítols que llegim aquesta setmana, ens apropem cada vegada més als homes i dones, infants i anciants que viuen aquesta tragèdia econòmica, social, humana… en la que hi ha en joc la pròpia supervivència, i que el mateix Woody va patir en carn pròpia.

Format: Lectures+Música. Llengua: CASTELLANO.

La gran crisis industrial, agrícola, finançera… coneguda com la Gran Depresió i el Crack del 1929, és un referent històric imprescindible per entendre la societat capitalista nordamericana i mundial del segle XX i d’avui en dia. Els textos de les memòries de Woody Guthrie s’han d’entendre doncs en el context d’aquella època i «des d’abaix» (amb el poble), però alhora expresen una realitat molt present en el segle XXI. De fet les consequències de la crisis que vivim actualment supera en molts aspectes i nivells la crisis de 1929, tot i que moltes causes són les mateixes. Molta població migrant d’avui, per exemple, ara està patint les mateixes (o pitjors) condicions de vida que els protagonistes de Rumbo a la glòria. És la violència estructural, ho seguim denunciant!

Woody Guthrie va estar enrolat com a soldat yanki a la Segona Guerra Mundial.  Per tant és clar que Woody no és cap exemple d’insubmisió antimilitarista. Ara bé sí que va denunciar des de la seva posició independent  i amb moltes cançons el feixisme, la represió policial i l’injust, explotador i criminal sistema capitalista.

Apuntem els títols de les cançons que pots escoltar en aquest programa per ordre d’aparició, amb l’any en que van ser escrites, interpretades per Woody Guthrie:

1) «Ain’t got no home in this world anymore» (1938).

2) «Going/Blowing down the road» (1939).

3) «Do, Re, Mi» (1937).

4) «This land is your land» (1940).

5) «Talking dust bowl blues» (1937).

6) «Cowboy walts» (tradicional).

7) «Ain’t got no home in this world anymore» (1938).

La propera setmana emetrem la tercera i última part d’aquesta sèrie de programes basats en les memòries de Woody Guthrie, Rumbo a la gloria. Per cert que hem evitat de llegir algunes de les parts més trascendents del llibe perque qui vulgui llegir-les pugui sorprendre’s, tot i haver escoltat alguns fragments en el programa Ones de pau.

I apuntem una vegada més l’enllaç web en el que trobaràs tota la informació relacionada amb el cantant i músic nordamericà:

http://www.woodyguthrie.org

Programa odp50: Començem l’any 2010 amb la primera part del programa dedicat al cantant i músic nordamericà Woody Guthrie (1912-1967). En lloc de fer un programa biogràfic tipus reportatge, hem volgut compartir alguns fragments de les memòries «Rumbo a la gloria» que va escriure Woody Guthrie. I així presentar-lo en primera persona.  I qui és en Woody? Segons Bob Dylan,  es «un antimaterialista que posee una alma profundamente poética». I segons John Steinbeck, representa «la voluntad de resistir, de luchar contra la opresión». Com es pot comprobar en la fotografia (abaix), Woody ho diu molt clar quan escriu a la seva guitarra: «this machine kills fascist» (aquesta màquina mata feixistes).

Format: Lectura+música. Llengua: CASTELLÀ/ANGLÈS.

«Woody es simplemente Woody; miles de personas lo conocen sólo por ese nombre. Es una voz y una guitarra. Canta las canciones de un pueblo y sospecho que él mismo es en cierto modo ese pueblo. Con su timbre áspero y nasal, la guitarra colgando como una herramienta oxidada, nada dulce hay en él y nada dulce hay tampoco en las canciones que canta. Pero hay algo más importante para quienes aún escuchan: la voluntad de resistir, de luchar contra la opresión. Diría que a eso lo llamamos espíritu americano». John Steinbeck, escritor norteamericano y autor, entre otras novelas, de «Las uvas de la ira».

«Apenas iniciados los años treinta del pasado siglo, un jovencísimo Woody Guthrie abandonó la devastada Oklahoma de su infancia para emprender un viaje que sólo detendría la muerte tres décadas más tarde. Rodando a pie o a dedo por los polvorientos caminos de la Gran Depresión, persiguiendo la quimera del Oeste en vagones de carga compartidos con vagabundos y emigrantes, conviviendo con los parias de la tierra en tabernas, fondas, fábricas o campos de cultivo, Guthrie quiso vivir entre las voces de esa América que algunos llaman profunda para tejer con ellas un prodigioso legado de canciones cuyos ecos no han dejado de sonar en la música popular contemporánea. Guthrie nos legó también una singular autobiografía que consigue recrear las múltiples texturas de un hombre, de una época y de una visión que no podemos dejar en las garras del olvido».  The Nation.

Apuntem els títols de les cançons que pots escoltar en aquest programa per ordre d’aparició, amb l’any en que van ser escrites (o reeditades), interpretades per Woody Guthrie:

1) «The sinking of the Reuben James» (1942).

2) «Cowboy walts» (tradicional).

3) «How Joo do» (1946).

4) Hobo’s Lullaby» (renewed, 1961).

5) «Bufallo skinners» (1945).

6) «Car song» (1954).

7) «Cowboy walts» (tradicional).

8) «Bed on the floor» (1941).

9) «Muleskinner blues» (renewed, 1963).

10) «The sinking of the Reuben James» (1942).

Al web oficial de Woody Guthrie trobaràs les lletres de totes les cançons, informació biogràfica i discogràfica, així com un ampli arxiu  documental relacionat amb les obres del músic nordamericà.

La propera setmana emetrem la segona part del programa dedicat a Woody Guthrie, amb noves lectures dels darrers capítols de «Rumbo a la gloria» i més música d’aquest cantant popular que ha superat l’etiqueta de «folk» per esdevenir un poeta universal del poble nordamericà.

El títol original de «Rumbo a la gloria» és «Bound for glory». I la primera publicació fou editada per E. P. Dutton (1943). L’edició que llegim en el programa és la de  Majorie M. Guthrie (1971), amb traducció d’Ezequiel Martínez.