((odp)) La propietat privada [redifusió].

13 11 2011

Programa odp144: Aquesta setmana Ones de Pau ha tornat a difondre el debat sobre la propietat privada que va emetre diumenge passat.

Trobaràs més informació del programa accedint a l’entrada del bloc corresponent: odp143.

La propera setmana tornarem a obrir els Diaris de Viatge a Méxic, Guatemala i Cuba per compartir més lectures sobre les comunitats zapatistas i seguirem el recorregut per Guatemala.

Ah! i la imatge (adalt): No és que ara a Ones de Pau defensem la lluita armada o la violència, de fet mai l’hem negat i tampoc criticat en molts casos d’autodefensa o lluita col·lectiva davant l’esclavitud, genocidi, torura, expoli dels recursos naturals, inseguretat alimentària, etc. Creiem en la noviolència com a filosofia i pràctica de vida (la qual, per cert considerem que inclou el sabotatge, entre d’altres Accions Directes Noviolentes). I si els estats i la propietat privada exerceixen la violència per imposar les lleis injustes del model legal criminal actual, desobeïr no només es legítim sinó que pot implicar la defensa d’aquest dret amb l’us de la força que cada persona o col·lectiu consideri necessàries o es vegi obligada a utilitzar.

La violència sempre genera més violència però mentre els estats/multinacionals mantinguin el “monopoli de la violència” i segueixin fent la guerra (interna i externa, civil, social, econòmica o neocolonial) a les ordres dels poders capitalistes, aquí el debat més que étic serà estratègic i d’eficàcia en el manteniment/defensa dels espais de llibertat o “nodes de pau” existents, fent us dels mètodes que cadascuna consideri més útils i adecuats per sobreviure -a secas- en els pitjors dels casos o per sobreviure en llibertat en els millors dels casos, que hauria de ser el cas de tothom i no el d’una minoria privilegiada.

Anuncios




((odp)) La propietat privada.

6 11 2011

Programa odp143: Debat sobre la propietat privada, partint de la premisa que aquesta “és un robatori” (Proudhon, 1840). Element fonamental del capitalisme, essència de la cultura neoliberal i una de les principals causes de la violència estructural, la propietat privada és (malauradament) acceptada socialment i imposada econòmicament, interioritzada culturalment i defensada amb les armes, les lleis injustes i la complicitat (per necessitat o desig) de la majoria de la població, submisa a les estructures de poder. La cooperació i col·lectivització (comunitària o estatal) és un camí per prescindir de la propietat privada. Parlem doncs de col·lectivitzacions i no d’hipoteques! Cal “extirpar” aquest “cancer” (la propietat privada) per poder lograr la transformació radical del món en el que volem viure.

Llengua: CATALÀ.

Participants taula rodona: Pilar (llicenciada en economia i filosofia) i Gorka (membre de Radio Nikosia).

Temes del debat: Espai public i espai comunitari. Terra. Capital. Treball. Salari. Recursos naturals. Propietat i possessió. Vivenda, lloguers, hipoteques. Vaga de lloguers (de 1931/32 a Espanya, capítol transcrit del llibre “Venjança de classe”). Explotació laboral. Guerra Civil. Revolució social. Organització revolucionària. Mitjans de producció. Capitalisme, socialisme, anarquisme, autarquia. Banca privada i banca pública. “Rescat” caixes i bancs. “Proyecto-A” (Alemanya). Presons. Panteras Negras (Black Panthers). Deute públic i deute privat. Especulació. Privatització. Explotació. Plusvàlua. Repressió. Desnonaments. Lleis injustes i usureres, frau constitucional. Sanitat pública. Riquesa i pobresa. Fiscalitat. Drets civils…

Enllaçem el web de la Biblioteca Social d’Olot amb diferents obres de l’autor de “¿Qué és la propiedad?” (1840), Pierre Joseph Proudhon.

I apuntem la lectura que comparteix la convidada del programa al final del programa (fragment mateixa obra de Proudhon, enllaçada adalt):

“Siendo también igual para todos el resultado del trabajo, es imposible la formación de la propiedad por la explotación ajena y por el arriendo [alquileres, hipoptecas…]. Todo trabajo humano es el resultado necesario de una fuerza colectiva. La propiedad por esa razón debe ser colectiva e indivisa, en términos más concretos, el trabajo destruye la propiedad privada. Siendo toda actitud para el trabajo lo mismo que todo instrumento para el mismo, un capital acumulado, una propiedad colectiva, la desigualdad de remuneración y de fortuna so pretexto de igualdad de capacidades es injusticia y robo“.





((odp)) Diaris de Viatge (II): Méxic.

30 10 2011

Programa odp142: Segon programa de la série “Diaris de Viatge” a Méxic, Guatemala i Cuba. Aquesta setmana viatgem a Méxic, començant per les antigues ciutats mesoamericanes (prehispàniques) de Monte Alban a Oaxaca, Tlatelolco a Méxic DF i Teotihuacan. A la segona part del programa, Chiapes i les comunitats zapatistes.

Llengua: els Diaris de Viatge estan escrits en CATALÀ i CASTELLÀ, i els llegim tal qual.

Informació destacada del programa:

> Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de las Casas (FRAYBA), que organitza les Brigadas Civiles de Observación (BRICO) a comunitats zapatistes.

> Centro de Voluntarios de Chiapas (JUNAX): “es un centro que ofrece enlace y alojamiento a personas que deseen apoyar como voluntari@s en comunidades indígenas, zonas rurales y/o urbanas; a través de las organizaciones sociales en Chiapas. Nació en 1999 gracias a la iniciativa de l@s prop@s voluntari@s que deseaban contar con un lugar para alojarse y reunirse antes y después de su trabajo en comunidades, a crecido y se ha desarrollado gracias al aporte de cada un@ de sus miembros”.

Direcció de JUNAX: C/ Ejército Nacional, 17. San Cristobal de las Casas (Mexic). Email contacte: info@junax.org.mx

[Per veure les imatges ampliades clicar amb el botó dret del ratolí].

> Radio Insurgente: “La voz  de los sin voz, transmitiendo desde las montañas del sureste mexicano”. Ràdio del Ejército Zapatista de Liberación Nacional (EZLN).

> “Revista Rebeldia”.

> Centro Indígena de Capacitación Integral (CIDECI): Universidad de la Tierra.San Cristobal, Chiapas.

> “Enlace zapatista”, amb informació dels caracoles i Juntas de Buen Gobierno dels municipis autònoms zapatistas.

> Revista “Arqueologia Mexicana”. Publica articles i monogràfics tant científics com divulgatius sobre arqueologia i cultura mesoamericana.

El proper diumenge Ones de Pau emetrà un debat sobre la “propietat privada”.





((odp)) Procés de pau al País Basc 2011 (IV): ETA abandona definitivament la lluita armada.

23 10 2011

Programa odp141: “L’organització socialista revolucionària basca”, Euskadi ta Askatasuna (ETA), comunica “el cese definitivo” de la seva activitat armada, el dijous 20 d’octubre de 2011, tres dies després de la celebració de la Conferència Internacional per la pau a Donostia; vuit mesos després de “l’alto el foc permanent, de carácter general i verificable per la comunitat internacional” declarat per ETA el gener del mateix any. Aquest diumenge escoltem i repassem els darrers comunicats i declaracions d’ETA i l’esquerra abertzale i analitzem els camins cap a la resolució del conflicte armat.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

El procés de resolució noviolenta del conflicte armat a Euskal Herria està “encarrilat”. Però el diàleg, les negociacions i reunions entre els governs francés i espanyol amb ETA i l’esquerra abertzale, partits polítics i organitzacions sindicals i socials continuen, a un més vista de les eleccions generals (20 novembre). La coyuntura política electoral no hauria de treure protagonisme als col·lectius i moviments socials que també formen part d’aquest procés i no s’inscriuen en cap partit polític parlamentari.

A Ones de Pau celebrem la fi definitva de l’activitat armada d’ETA però tenim molts dubtes de que la via democràtica (electoral, parlamentària) permeti assolir els objectius legitims que l’esquerra abertzale defensa, o sigui l’independència i un estat socialista. Si ETA abandona les armes i es dissol, ¿això vol dir que ja no existirà al País Basc cap organització socialista revolucionària? Perquè… ¿és possible canviar el regim d’un estat (pel cas basc, com tants d’altres, del capitalisme al socialisme) sense lluita armada? ¿Qui, quan, per què i com és legitimen (recolzen i finançien) algunes lluites armades i daltres no? Parlem també de les revolucions (i contrarevolucions) àrabs, de les lluites de lliberació nacional de territoris llatinoamericans… i hauriem de recordar els processos d’independència com els d’Irlanda del Nord (Gran Bretanya), Croàcia, Eslovènia, Bòsnia-Hercegovina (exIugoslàvia), Djibouti (Somàlia/EEUU), República Àrab Democràtica Sharaui (territoris ocupats del Sahara Occidental), Chipre (Grècia/Turquia), Còrsega (Itàlia/França) etc. per posar només alguns exemples.

L’autodeterminació i els nacionalismes, les ideologies i la llibertat, la justícia i la pau no són fàcils de “casar”, i sovint s’autoexclouen. Més concretament, moltes persones pensem que els nacionalismes i les ideologies són conceptes sempre perillosos, com s’ha demostrat, especialment, en mans dels militars, polítics i aparells mediàtics i culturals propagandístics. ¿Quanta intolerància, violència i guerres han estat i són causades pels “ismes” ideològics? Nazisme, feixisme, anarquisme, socialisme, comunisme, capitalisme… Podem o sabem viure sense ideologies? I si la llibertat no pertany a cap ideologia…

Recordem aquí el programa odp53: “El deseo en ruinas”, poesia i revolució”, en el que vam llegir el capítol “Las ideologías” del llibre “Comentarios sobre el vivir” (Tomo I. Editorial Kairós), del filòsof Jiddu Krsihnamurti.

Una cosa és segura, l’absència de violència no vol dir que hi hagi pau, per això destaquem el seguent punt dels principis i acords que han de regir els diàlegs i les negociacions de la resolució del conflicte basc: “Necesidad de un reconocimiento, reconciliación y reparación de todas las víctimas, originadas por el conflicto político y la realidad de las múltiples violencias” (Acuerdo de Gernika, document adjuntat abaix). I ens preguntem, demanarà ETA perdó a les víctimes dels atemptats? Demanaràn els cossos de seguretat de l’estat perdó a les víctimes de la tortura i la repressió? La fi d’ETA reforça el “monopoli de la violència” de l’estat o el poder popular?

Documents sonors i escrits que compartim durant el programa:

> Llibre “ETA. 1958-2008. Medio siglo de historia”, Iker Casanova (editorial Txalaparta.com, 2007).

> Àudio comunicat d’ETA: cessament definitiu activitat armada (video a Gara.net i Berria.info). 20/10/2011.

> Text comunicat d’ETA: cessament definitiu activitat armada (pdf a Gara.net). 20/10/2011.

> Text Conferencia Internacional per la pau de Donostia (declaració en pdf -mateix document en anglés, euskera i castellà- Lokarri.org). 17/10/2011.

> Àudio declaració esquerra abertzale a Altsasu (video a Gara.net). 23/10/2011.

> Àudio “Acuerdo para un escenario de paz y soluciones democráticas” de Gernika (vídeo a Gara.net). 25/9/2011.

> Text “Acuerdo para un escenario de paz y soluciones democráticas” de Gernika (declaració en pdf a Gara.net). 25/9/2011.

Música del programa, per ordre d’aparició (“cançó” i autor):

> “Ezpatadanza”, Jexux Artze.

> “Goizeku euri artean”, Haizea.

> “Gora afrika”, Imuntzo eta Beloki.

> Música irlandesa (“100 Irish Ballads”).

> “Toro 1, Torero o”, Vidrio eta Otxoa.

> “The diabaté variations”, Tounami Diabaté.

> “Gerra zikna”, Etzaiak.

Com expliquem al programa, ens hauria agradat poder entrevistar aquesta setmana al portanveu de l’esquerra abertzale Txelui Moreno, a qui Ones de Pau va convidar i amb qui vam acordar gravar en directe una entrevista aquest diumenge 23 d’octubre. Malauradament finalment no va ser possible. No obstant, recordem que Ones de Pau va entrevistar els portanveus Txelui Moreno i Nico Moreno al programa (odp135) emés el passat 11 de setembre de 2011.

També ens hauria agradat preguntar-li a Moreno què en pensa del Ejército Zapatista de Liberación Nacional (EZLN) i de l’autonomia zapatista als caracoles de Chiapas, doncs la propera setmana a Ones de Pau tornarem a viatjar fins a Méxic per fer el segon programa de la série “Diaris de Viatge a Méxic, Guatemala i Cuba” (2007/2008) que vam començar a emetre el passat diumenge 16 d’octubre. Així el proper diumenge compartirem l’experiència del conductor d’Ones de Pau a les comunitats zapatistes i a les antigues ciutats i centres ceremonials maies de Méxic.

Recordem a continuació els diferents programes que Ones de Pau ha realitzat i emés amb el títol Procés de pau al País Basc 2011 i que trobaràs clicant l’etiqueta “ETA” d’accés directe als programes (columna dreta del bloc):

> odp103: Alto el foc permanent d’ETA i cerca d’acords resolutius.

> odp104: L’ideologia d’ETA.

> odp135: L’esquerra abertzale.

> odp141: ETA abandona definitivament la lluita armada.





((odp)) Diaris de viatge a Mèxic, Guatemala i Cuba (I).

16 10 2011

Programa odp140: Primer programa de presentació dels “diaris de viatge” a Méxic, Guatemala i Cuba que va fer el conductor d’Ones de Pau, el 2007/2008. En aquesta série de programes llegirem fragments dels 2 diaris de Méxic, 4 de Guatemala i 2 de Cuba escrits in situ durant aquest viatge “iniciàtic”, polític, cultural i de solidaritat i cooperació.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Recorregut (durant els propers programes anirem descobrint nous personatges, paisatges, cultures, lluites i ressistències de diferents pobles i comunitats que no hem apuntat en aquest primer programa ni a continuació per poder-ho resumir d’alguna manera):

MÉXIC (3 mesos):Yucatán: antigues ciutats i centres ceremonials maies i antigues ciutats colonials espanyoles. Puebla: volcans Popocatepetl i Iztaciuatl, Hermita del Silencio. Mexico DF: capital, Tenochtitlan i Tlatelolco, Teotihuacan, antigues ciutats aztecas/mexicas. Vall de Oaxaca: Monte Alban i cultura zapoteca. Chiapas: antigues ciutats i centres cerimonials i observatoris astronòmics maies. Observador Internacional dels DDHH a comunitats indígenes camperoles zapatistes amb el Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de las Casas (FRAYBA). Brigades Especials Terra i Territori amb el Centro de Análisis Político e Investigaciones Sociales y Económicas (CAPISE).

GUATEMALA (7 mesos): Ciutat de Guatemala (“Guate”) i arreu del país: antigues ciutats i centres ceremonials maies, Selva de Petén, acompanyament a defensors i defensores dels Drets Humans, a sobrevivents de la Guerra Interna (1960-1996) que lluiten per la recuperació de la memòria històrica i la justícia (d’ahir i d’avui) a “Guate” i en comunitats indígenes camperoles amb la Coordinación de Acompañamiento Internacional en Guatemala (ACOGUATE/CAIG).

CUBA (5 setmanes):La Habana, Santiago de Cuba, Guantánamo, Pinar del Río, Villa Clara.

Recordem que a Guatemala, el passat 11 de setembre, es van “celebrar” eleccions presidencials, departamentals i municipals en les que l’exGeneral de l’exèrcit guatemalenc Otto Pérez Molina, diputat del Congrés pel Partido Patriota i candidat del mateix partit a les eleccions presidencials, ha guanyat la primera “volta” electoral. Per tant és possible que, al novembre quan es farà la segona “volta” entre el candidat Manuel Baldizón (partit LIDER) i Pérez Molina, si guanya el segon, la república de Guatemala estigui presidida per un militar que va participar activament en la Guerra Interna (1960-1996) en la que es van cometre crims de guerra i un genocidi de la població índígena, amb unes 200.000 persones assassinades, més de 45.000 desaparicions forçades i més d’un milió de desplaçats/refugiats a Méxic i altres paísos. En aquells moments, Guatemala només tenia 8 milions d’habitants.

A la publicació El Quetzal (escrita i publicada per l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala), en el darrer número de setembre 2011, és pot llegir un resum del “currículm” de l’exmilitar Otto Pérz Molina que, si bé és cert que va signar els Acords de Pau (1996) entre l’exèrcit guatemalenc i la guerrilla (URNG), també és cert que “tuvo un papel protagonista desde su jefatura de la D2, que junto a la G2 fueron los responsables de las desapariciones forzadas… y ejecuciones extrajudiciales”.

“En el municipio de Chajul, donde operaba la Fuerza de Tarea Gumarcaj, y donde Pérez Molina la dirigía, 26 aldeas fueron borradas del mapa”. Era l’estratègia contrainsurgent i criminal de “terra arrassada” (i “treure-li l’aigua al peix”), documentada pels mateixos militars de l’exèrcit i les forçes contrainsurgents guatemalteques, segons consta als arxius secrets militars de la “Operación Sofía” (iniciada el 1982), fets públics el 2009.

“Los archivos de la “Operación Sofía” detallan las responsabilidades oficiales de lo que en 1999 la Comisión del Esclarecimiento Histórico (apoyada por la Organización de Naciones Unidas) denominó “actos de genocidio contra grupos del pueblo maya”  (Centro de Estudios de Guatemala, CEG).

Música del programa:

> Presentació programa, “Cidesley” (directe, àlbum “Take it with your hand”, 2011).

> Rock/jazz, Eberhars Weber, Egberto Gismonti, Terje Rydpal (àlbum “ECM Editions”, 1991).

> Marimbas de Guatemala (diversos autors).

> “Patria verde”, “Kin-Lalat” (àlbum “Ixim K’in Q’aaq'”, Maiz y Fusil).

> “I’m gonna love you like there’s no tomorrow”, Flaco Jiménez (album “Flaco’s Amigos”, 1989).

Recordem que al bloc Guatemala: de la impunitat a la pau que edita Ones de Pau trobaràs tots els àudios (i la informació complementària) dels monogràfics  sobre aquest país centreamericà realitzats pel programa.

Tornant a casa nostra, apuntar que des d’Ones de Pau seguirem atentament els resultats de la “Conferència de Pau” celebrada el dilluns 17 d’octubre a San Sebastian (organitzada per Lokarri i el grup internacional de contacte que lidera Brian Curri), així com intentem seguir i explicar el nou procés de resolució del conflcite armat al País Basc, des de que el gener de 2011 ETA va declarar un “alto el foc permanent, de caràcter general i verificable per la comunitat internacional”, mentre l’esquerra abertzale es posiciona unitàriament per la resolució noviolenta del conflicte.

Per cert que Ones de Pau va gravar una entrevista (emesa el passat 9 d’agost) a dos portanveus de l’esquerra abertzale. Pots escoltar-la a l’entrada corresponent al programa odp135.





((odp)) “Escudo antimisiles” de la OTAN y revueltas árabes.

9 10 2011


Programa odp139: Des de Andalucía nos informan de las respuestas y movilizaciones contra la instalación del “componente naval del escudo antimisiles de la OTAN” en Rota (Cádiz) y las bases de Morón de la Frontera (Sevilla) que prepara la Plataforma Andaluza contra las bases militares para las próximas semanas. En la segunda parte del programa, el entrevistado nos comparte las impresiones de su reciente visita a Túnez y de las revueltas árabes.

Entrevistado: Agustín, miembro de la Red Antimilitarista y Noviolenta de Andalucía (RANA).

Enlazamos dos documentos que comentamos durante el programa:

Comunicado de la Plataforma Andaluza contras las bases militares, que rechaza el “escudo antimisiles” y anuncia la XXVI Marcha a Morón (30 Octubre), la marcha a Rota (6 Noviembre) y movilizaciones en Gibraltar. El lema del comunicado, “Recortes militares sí, Recortes sociales no, Ni OTAN, Ni bases”.

Documento “Base a base”, que describe y denuncia la existencia de las instalaciones militares españolas y de la OTAN en territorio español (elaborado por Insumissia Echelon y publicado en Antimilitaristas.org).

Denunciamos la inadmisible negociación secreta y el acuerdo ilegal firmado entre el presidente del gobierno español, José Lúis Rodríguez Zapatero, el secretario de Defensa de EEUU, Leon Panetta, y el secretario general de la Alianza Atlántica (OTAN), Anders Fogh Rasmussen para la instalación del “escudo antimilises de la OTAN” en Rota, que se resolvió sin informar ni debatir préviamente en el Congreso de los Diputados, ni consultar a la ciudadanía española.

Ante este nuevo ataque a la soberanía territorial de los pueblos de la península ibérica y la involucración del mal gobierno del estado español en la “guerra global imperialista” que promueve junto con (a las órdenes de) la Alianza Atlántica, des de Ones de Pau insistimos en la necesaria Desobediencia Civil a las guerras, en las que cada vez más el ejército español se está implicando, y la Acción Directa Noviolenta contra el complejo industrial-militar y de seguridad del estado.

En este escenario bélico globalizado y frente a tantas imposiciones políticas, legislativas, judiciales, económicas, sociales y culturales, que además de injustas son inconstitucionales, delictivas y hasta criminales, por parte de los poderes autonómicos y del estado… los movimientos sociales/populares/alternativos se enfrentan a una “estrategia de la tensión” (control/represión) increccento que a lo mejor debería llevarnos,  más pronto que tarde, a unas respuestas no tanto defensivas o contraofensivas como creativas, en el sentido de consolidación y construcción autónoma y en red de espacios y proyectos alternativos de convivencia y experimentación vivencial al margen del autoritarismo democrático que se nos impone.

Para no perder la alegría de vivir y como estrategia de lucha, el humor (así como la alteración de los códigos*) puede ayudarnos a la distensión y la denuncia: Camaleón Rodríguez Zapatero, está canción te la dedica Ones de Pau…

> “Camaleón”, La Fúria de México (minuto 56 audio programa).

*”Manual de Guerrilla de la comunicación” (grupo autónomo a.f.r.i.k.a. Luther Blisset / Sonja Brünzels): “¿Acaso la mejor subversión no es la de alterar los códigos?”.

Adjuntamos otro comunicado de denuncia del “escudo antimisiles de la OTAN”, éste escrito y publicado por Red Roja: Un vasallaje iniciado por Franco, corregido y aumentado por los gobiernos de la “democracia”.

Enlazamos también el artículo “El escudo antimisiles y España”, escrito por Pere Ortega, del Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs.

Y recuperamos el Boletín Armas contra la Guerra nº 235 (25/11/2010) del colectivo CIAR, escrito por Alfredo Embid tras la cumbre de 2010 en Portugal: “La OTAN sigue mintiendo en Lisboa”, en seis capítulos: La OTAN tiene un nuevo modelo estratégico. La OTAN vela por tu seguridad. El nuevo escudo antimisiles no es nuevo. La OTAN defiende la democracia y extiende la libertad. La OTAN lucha contra el terrorismo. La contra-cumbre. La OTAN se preocupa por la crisis.

Para encontrar más información del “escudo antimisiles” (“antimissile shield”), buscar “Active Layered Theatre Ballistic Missile Defence System” (Altbmd), interceptores de misiles SM-3, sistema de combate Aegis…

Por cierto que las “fragatas F-100 [españolas, están] dotadas con el sistema de combate Aegis (escudo) desarrollado por la empresa española Indra (Dios de la guerra) con la norteamericana Lockheed Martin, y (…) en caso de necesidad, pueden reemplazar a los destructores de la US Navy [marines de EEUU] y disparar misiles SM-3 para interceptar los aviones y misiles del enemigo” (QuartoPoder.es).

Al final del programa nos faltó tiempo para denunciar  la celebración del “Día de la Hispanidad”, el 12 de octubre. Sugerimos leer los artículos publicados en LaHaine.org titulados “La larga mentira del 12 de octubre” y “Comunicado y video del 12 de octubre”, entre otros.

Fem un abans dels continguts que properament compartirem a Ones de Pau: Presons, Refugiats, Propietat privada, Síria, diaris de viatge a Méxic i Guatemala…





((odp)) Somàlia, AFRICOM i terrorisme imperialista.

2 10 2011

Programa odp138: Tornem a Somàlia (país situat a la “Banya d’Àfrica”) per fer memòria i denunciar el llarg conflicte armat provocat pels interessos geoestratègics internacionals que ha destruit el país. Mentre continua la “guerra contra el terror”(*), el 2011 Somàlia pateix la pitjor sequera dels darrers 60 anys i una “hambruna” causada per les condicions climàtiques però també per la criminal especulació dels inversors internacionals que controlen el “mercat dels aliments” provocant l’escassetat fictícia d’alguns productes (com el gra -blat, cereals, etc-), incrementant el valor final d’aquests i causant la mort de milers de persones en paísos que han “perdut” (els hi han robat) la “sobirania alimentària”, i que no poden ni conrear ni comprar els aliments bàsics per sobreviure.

Llengua: lectures en CASTELLÀ.

ACTUALITZACIÓ: Adjuntem (com vam prometre durant el programa) un document de text amb la transcripció de l’entrevista a Josep Maria Royo (investigador de l’Escola de Cultura de Pau) sobre Somàlia, processos de pau i resolució de conflictes armats a la “Banya d’Àfrica” que Ones de Pau va emetre el 23 d’octubre de 2009 (odp40).

(*) “Guerra contra el terror” (intentarem definir-ho sintèticament): “Guerres preventives” (Iraq, Afganistan), cops d’estat (Hondures, Líbia), contrarevolucions (Líbia, Egipte, Síria?), “guerra bruta” (execucions selectives, tortures, mercenaris, paramilitars, atemptats de “bandera falsa”, propaganda), legalitat criminal (model econòmic neoliberal, resolucions del Consell de Seguretat de Nacions Unides, bloqueigs econòmics), control militar/neoliberal (FMI, Banc Mundial, AFRICOM, OTAN). Impulsada pel govern, el Departament de Defensa (DOD) -o Pentágon-, l’Agència Central d’Intel·ligència (CIA) i l’exèrcit dels EEUU, des del 2001, i practicada des de molt abans, arreu del món. Abans era la guerra contra els comunistes, ara la guerra global contra el terrorisme, que els mateixos serveis d’intel·ligència nordamericans i els seus al·liats s’encarreguen d’alimentar i alhora combatre: el complex militar-industrial i de seguretat ha “segrestat” l’estat, l’economia de guerra acabarà amb el capitalisme?

Estados Unidos sigue armando al gobierno somalí: desde la toma de poder de Obama [presidente de los EEUU] se han recibido 80 millones de toneladas de armas, pese a que lo prohiben los acuerdos internacionales”. (…) “A mediados de 2011, en medio de la mayor crisis humanitaria, los Estados Unidos reanudan los bombardeos con aviones no tripulados. En la actualidad, se ha superado el millón de muertos a consecuencia de los enfrentamientos armados desde 1990” (Nodo50, veure document abaix).

El resultat final d’aquesta barbàrie són milions de morts i desplaçats forçats per la fam i les guerres, milions de refugiats… En el cas de Somàlia, només el 2007, 1.400.000 persones -la meitat dels habitants de Mogadiscio- abandonen la ciutat fugint de la guerra. El 1992 moren de fam unes 300.000 persones. El 2011 és produeix un nou éxode, arriben cada dia 1.400 persones al campament de refugiats de Dadaab (Kènia), el més gran del món, alberga a unes 400.000 persones i està desbordat (té una capacitat per acollir 90.000 persones i n’hi ha 400.000), només hi ha tendes de campanya per al 20% dels refugiats i el 40% dels infants pateix desnutrició*. I ara mateix, segons l’Agència de Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR), “13 mlions de persones estan en risc de mort” [a la Banya d’Àfrica: Somàlia, Etiòpia, Eritrea, Sudan…].

*dades extretes de l’article “Somàlia: No es la sequía, es el imperialismo”, (Nodo50.org, 20/8/2011) que llegim al programa d’aquesta setmana.

Al final del mateix document (adalt) pots veure les notes (fonts d’informació) amb una llista dels articles citats, com, entre d’altres, “Guerra y expolio: el terrorismo como excusa y la ayuda humanitaria como camuflaje”, Alfredo Embid – “Boletín armas contra las guerras” nº 142, que publica el Colectivo de Investigación sobre las Armas Radiactivas (CIAR).

Apuntem una dada significativa del capítol (del mateix article) que no llegim al programa, “La piratería: los verdaderos piratas son las flotas pesqueras occidentales”. “…estas flotas extranjeras roban a Somalia una riqueza pesquera que se puede evaluar en 450 millones de dólares anuales”.

Enllaçem dos articles que expliquen molt bé la importància geoestratègica del mar Aràbic i l’oceà Índic en la guerra del “nou ordre mundial”:

> “El Mar Arábigo, centro de la guerra de Occidente en el siglo XXI”, de Rick Rozoff (Rebelion.org, 29/10/2010), una guerra que, com diu l’article, “tot indica que serà permanent”.

> “Océano Índico: aquí se libra la gran batalla por la dominación mundial”, entrevista a Mohamed Hassan, nascut a Etiòpia, especialista en geopolítica i el món àrab (MichelCollon.info, 14/9/2010).

Del comandament unificat d’operacions militars dels EEUU a l’Àfrica (AFRICOM) enllaçem el seguent article:

> “Somalia: la primera guerra de EEUU en África”, Rick Rozoff, autor del bloc “Stop NATO. Against global militarism” (publicat a Voltairenet.org, 21/3/2010).

I recordem que a l’entrada del bloc odp136 corresponent al programa “Líbia i l’OTAN: cròniques de guerra i propaganda (II)” vam publicar més informació i altres articles sobre l’AFRICOM.

Música del programa:

> “Música a màquina”, CaboSanRoque (2007).

> “Requiem For a Dying Planet”, Ernst Reijseger (“sounds for two films by Werner Herzog, The Wild Blue Yonder, The White Diamond”).

> “Embryo”, Apo-Calypso (Disconforme, 1977).





((odp)) Fukushima, Ascó, Cofrents… Stop energia nuclear! [redifusió].

25 09 2011

Programa odp137: Redifonem el darrer programa per la desnuclearització emès per Ones de Pau (2/4/2011) en resposta a la decisió del govern espanyol de renovar la llicència de funcionament de la central nuclear d’Ascó (que caduca l’octubre de 2011) i crear el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) de residus nuclears. Però si la pedagogia, la difusió i les mobilitzacions pacífiques a favor de les energies renovables no són suficients per aturar la política pronuclear del govern, ¿no hauriem de passar a l’acció amb noves formes de Desobediència Civil, Acció Directa i autogestió energètica?

Entrevistats: Manel Adelantado (Ecologistes en Acció), Sergi Saladié (Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya) i José Juan Sanchis (Plataforma Tanquem Cofrents). Audios de Josep Puig i Tomàs Gisbert. Llengua: CATALÀ.

Enllaçem la “Carta abierta de Eurosolar al ministro Sebastián”, escrita per Josep Puig i publicada el 27 de setembre de 2011.

Al web de Tanquemlesnuclears.org pots veure el vídeo “Tanquem ja la nuclear d’Ascó” (publicat a Youtube, en català i castellà, l’agost de 2011), presentat per Manel Adelantado.

Al web Ecodiari.cat pots llegir articles i notícies actualitzades sobre la central d’Ascó i l’MTC.

A l’entrada del bloc del programa odp113, emés el 2 d’abril de 2011 i redifós aquesta setmana, trobaràs més informació relacionada.





((odp)) L’OTAN i Líbia: cròniques de guerra i propaganda (II).

19 09 2011

Programa odp136: Certament avui hi ha moltes guerres i conflictes armats arreu del món, però l’invasió/cop d’estat imperialista de l’OTAN (amb participació directa de l’exércit espanyol) a Líbia marca un precedent històric, més enllà dels criminals “atacs preventius” (com el d’Iraq), que no podem acceptar (malgrat la impunitat total) i cal seguir analitzant per entendre la nova política geoestratègica (o neocolonial) de les falses “guerres humanitàries” i “el dret a protegir” del binomi Nacions Unides-Aliança Atlàntica per derrocar els governs i règims “no aliniats” amb el nou “ordre mundial”.

Llengua: comentaris en CATALÀ, àudios i lectures en CASTELLÀ.

Àudios del programa:

> Videoconferència de la ministra de Defensa amb els comandaments de l’exércit espanyol desplegats en l’operació “Unified Protector” de l’OTAN a Líbia (Centre d’Operacions del Ministeri de Defensa espanyol i bases militars de l’OTAN a Itàlia. 14/4/2011).

> Declaració de la ministra de Defensa després de la reunió de ministres de defensa de l’OTAN (Brussel·les, 9/6/2011).

> Intrervenció de la ministra de Defensa durant la reunió amb els embaixadors espanyols al Magreb i l’Orient Mitjà (19/4/2011).

> Seqüència pel·lícula “En tierra de nadie”, del director Danis Tanovic (guerra a l’exIugoslàvia, 1992).

> ¿Qué es la OTAN? programa “Como Pedro por su casa” (TVE, 1985, un any abans del referendum d’adhesió d’Espanya a l’Aliança Atlàntica).

Articles llegits (L) al programa i altres relacionats (R):

(L) > “Libia libre, y la nueva esclavitud imperialista” (26/8/2011, Argenpress.info)

(R) > “El nuevo centro de control aéreo de Torrejón estará en la estructura de mando OTAN y podría dirigir misiones como Libia” (EuropaPress, 9/6/2011). L’article, a banda d’explicar el tancament de la base de Retamares i les funcions del “nou” CAOC de Torrejón, precisa la “reforma històrica” de l’estructura de comandaments i bases militars de l’OTAN aprobada pels membres de l’Aliança Atlàntica aquest estiu.

(R) > “Helicópteros de combate preparan el desembarco en Libia” (Manlio Dinucci, 12/6/2011, Redvoltairenet.org).

En relació al periodista francés Bernard-Henry Lévy (del qual voliem fer un comentari al programa però finalment no vam poder fer, coses del directe) adjuntem el seguent article, que tracta de la manipulació informativa, entre d’altres qüestions relacionades amb la guerra bruta a Algèria:

(R) > “Argelia, los años de sangre y el papel de los agentes de influencia”, entrevista de Silvia Cattori a l’escriptor algerià Lounis Aggoun (22/11/2010, Red Voltaire) que introdueix així: “Los crímenes cometidos por el régimen militar que gobierna Argelia han sido tapados bajo la etiqueta de lucha contra el terrorismo, crímenes que han sido blanqueados o ignorados en la prensa internacional por los agentes de influencia”. I a continuació, el text d’alguns dels peus de foto de l’article (!!):

Al Qaida en el Magreb Islámico (AQMI) es un seudo grupo islámico controlado por los servicios de inteligencia de Argelia”.

Bernard-Henry Lévy, magnate francés neoconservador. Controla con mano de hierro el contenido ideológico de una gran parte de los medios de comunicación y de la edición en Francia”.

Daniel Leconte, periodista francés neoconservador y productor asociado a Bernard-Henry Lévy”.

Christian de Bongain (alias Xavier Raufer), periodista y criminólogo francés. Ha trabajado y rendido servicio a diversas coberturas de la CIA, especialmente a la National Strategy Information Center de Bush padre”.

Amari Saïfi (alias Abderazak el Para o Abou Haydara), llamado «el Bin Laden del Sahara», líder del GSPC. Este «terrorista islámico» es en realidad un antiguo comandante de la guardia del Ministerio de la Defensa de Argelia y un agente del Departamento de la Inteligencia y la Seguridad Estatal argelina (antigua Seguridad Militar)”.

Sens dubte el “Règim dels coronels” que va terroritzar a la població algeriana durant tants anys (com vam explicar i denunciar en un monogràfic d’Ones de Pau de la série “Un pont de mar blava”) és un bon exemple de com actuen els governs europeus corruptes com el francés (en el cas d’Algèria o Líbia) o l’espanyol (en el cas del Marroc o el Sahara Occidental) a la riba sud de La Mediterrània, ara sent còmplices del terrorisme d’estat, ara sent els abanderats de la “democràcia”.

Però no ens confonguem, Líbia te una història molt diferent d’Algèria, com també d’Egipte o el Marroc, i si la coalició imperialista ha atacat la Yamahiria es perquè el govern de Gaddafi, tot i ser un bon “soci” econòmic dels governs europeus i de les multinacionals petrolieres, mai hauria permés, per exemple, que s’instalès una base militar occidental al seu país, com sí que acceptava el Marroc la localització de la base d’AFRICOM dels EEUU a Tan-Tan, el 2008, tot i que finalment es va instal·lar a Stuttgart, Alemanya.

(R) > “Bienvenidos a la democracia en Libia” (24/8/2011, Pepe Escobar, publicat a Rebelion.org, escrit a Asia Times Online).

(R) > “El Pentágono trocea África en zonas militares” (article sobre l’AFRICOM, 16/5/2010), de Rick Rozoff, autor del bloc “STOP NATO. Oposition to global militarism”.

(R) > “Cómo los hombres de Al-Qaida llegaron a Libia” (Thierry Meyssan, 7/9/2011. Voltairenet.org).

El cartell (imatge adalt) correspon a una de les poques convocatòries contra la guerra a Líbia i l’imperialisme de l’OTAN que s’han fet a Espanya en els darrers mesos, convocada per la Plataforma Contra la Guerra Imperialista, el 24 de setembre a Madrid.

Música del programa:

> “Oriente Miedo”, La Troba Kung Fu (album “Clavell morenet”).

> “Sombrero” i “Ayer”, Hermetic Sound (Discos Konfort).

> “The war is over”, David Rovics (album “Songs for Mahmud”).

> “Ricochet”, Tangerine Dream (album “Ricochet”).

> “Take it with your hands”, Cidesleys.

Recordem especialment el programa dedicat a Líbia realitzat per Ones de Pau i emes el 2010, amb una cronologia històrica dels 40 anys de govern de Muammar Gaddafi, a partir del llibre del periodista egipci Paul Balta: “El gran Magreb. Desde la independencia hasta el año 2000”.

A l’etiqueta “Unió Mediterrània” d’accès directe als programes (columna dreta del bloc) trobaràs les entrades dels monogràfics d’Ones de Pau dedicats als paisos de la riba sud de La Mediterrània: Líbia, Liban, Turquia, Sahara Occidental, Algèria.

ACTUALITZEM L’ENTRADA AMB EL SEGUENT TEXT (que es pot trobar en diversos articles publicats als mitjans de contrainformació apuntats al bloc però que hem volgut recopilar per facilitar-ne la lectura):

L’excusa que motivaria la “responsabilitat de protegir” els civils libis (val la pena recordar-ho):

“Oficialmente, el conflicto se debe a un levantamiento armado en Benghazi, cuna histórica de la oposición al gobierno, el 13 de febrero 2011 en qué, según Human Rights Watch, 173 “manifestantes” (combatientes armados después de un ataque suicida en una caserna militar) son muertos durante cuatro días de enfrentamientos”.

“Pero lo que llama la atención y garantiza la votación del Consejo de Seguridad de la ONU [membres permanents: EEUU, China, Russia, Gran Bretanya, Alemanya, França] el 19 [de febrero] son los supuestos 6.000 muertos reportados por la oposición al gobierno. Una cifra que, a pesar del nivel de las tecnologías de comunicación disponibles en el país, jamás será sostenido por alguna prueba concreta. Después se hablará de 2.000 muertos. Después algunos cientos. Pero no importa…” [perquè l’atac imperialista ja estava aprovat sense cap investigació oficial dels “enfrontaments” i perquè els posteriors/actuals bombardeigs de l’OTAN segurament han causat desenes de milers de víctimes civils innocents, a més de la destrucció del país] (“La manipulación del apoyo popular en Libia, o el arte gato-por-liebre de los medios”, Jean-Luc Guilmont, 31/8/2011. LaHaine.org).

Qui són els “rebels” libis (després de sis mesos de la inicial revolta popular i la posterior/actual contrarevolució imperialista):

“Sobre los rebeldes […] me conformaré con enumerar de nuevo la variada filiación de sus miembros: jóvenes abrumados por la “miseria vital” (como en Túnez y Egipto, los primeros en manifestarse pacíficamente); militares desertores de primera hora en Bengasi; oportunistas del régimen gadafista; liberales educados en EEUU, algunos próximos a la CIA y todos ellos pro-occidentales; e islamistas vinculados al Grupo Islámico Combatiente Libio, que se suman más tarde a la revuelta, pero que juegan un papel determinante por su preparación y disciplina. Del CNT sólo forman parte, que yo sepa, los oportunistas, los liberales y los islamistas, lo que demuestra ya la intención (como, por otra parte en Túnez y Egipto) de dejar fuera a los chabab que sacrificaron sus vidas por derrocar la dictadura. Pero debo decir sinceramente que no veo muchas diferencias entre este gobierno provisional y el de Túnez o Egipto, donde los oportunistas del antiguo régimen, los militares y los liberales gestionan por el momento la vida política” (“En Libia se ha producido una revolución popular”, Santiago Alba Rico, 22/9/2011. LaHaine.org).

Enrico Piovesana, periodista de Peace Reporter, escriu (“Libia, asuntos de guerra (sucia)”, 31/8/2011. LaHaine.org):

Rebeldes que, entre otras cosas, plantean inquietantes interrogantes. El frente antigubernamental comprende, efectivamente, combatientes de las células libias de Al Qaeda en particular el Grupo Combatiente Islámico de Libia (LIFG, por sus siglas en inglés), creado en los años 90 por las agencias de inteligencia occidentales (CIA y MI6), precisamente con el fin de asesinar o derrocar a Gadafi, y formado por veteranos de la guerra contra los soviéticos en Afganistán. La presencia de estos fundamentalistas entre los rebeldes, poco publicitada pero conocida desde las primeras etapas de esta guerra, ha sido liquidada por la prensa occidental con una nota de “marginal y no preocupante”.

“Sin embargo, muchos han cambiado de opinión tras el asesinato del comandante militar rebelde, el exgeneral nacionalista libio Abdul Fatah Younis, por los muyahidin de la brigada islámica Abu Obeida Al Jarrah. El puesto de Younis ha sido cubierto con Khalifa Belqasim Haft, ex agente de la CIA que hasta hace pocos meses residía junto a Langley, Virginia (EE.UU.)”.

I una “perla informativa” que tampoc hem d’oblidar, per tancar aquesta actualització (“Libia resiste, la OTAN fija ahora su punto de mira en Siria”, Pravda, 31/8/2011).

“Como la mayoría de lectores ya sabrán, el colmo del engaño y la manipulación descarada se dio con la transmisión en directo de la cadena [de TV] Al Jazeera desde la supuesta Plaza Verde de Trípoli, donde centenares de personas celebraban la victoria rebelde. Ese mismo día empezó a circular por la red una foto denunciando la falsedad de las imágenes, señalando diversos detalles en el muro de la Plaza, como la ventana y el estuco, que no existían en el vídeo difundido por todas las cadenas del mundo. Las sospechas que difundieron decenas de blogs, y medios alternativos se confirmaron cuando el mismísimo líder del CNT, Mustafá Abdeljalil, reconoció en una entrevista que fue todo una gran mentira organizada desde Qatar” [seu dels estudis de la cadena de TV Al Jazeera].





((odp)) Procés de pau al País Basc 2011 (III): L’esquerra abertzale.

11 09 2011

Programa odp135: Entrevistem a dos portanveus de l’esquerra abertzale que ens expliquen com viuen el nou procés de pau de resolució del conflicte armat a Euskal Herria, set mesos després de que ETA declarés (el gener de 2011) un “alto el foc permanent, de caràcter general i verificable per la comunitat internacional” (veure vídeo abaix).

Entrevistats: Txelui Moreno i Nico, portanveus de l’esquerra abertzale (Ezker Abertzalea) del País Basc. Llengua: en CASTELLÀ.

Adjuntem a continuació dos vídeos i un document de text històrics (de l’actual procés de pau) publicats a Gara.net:

VÍDEO DECLARACIÓ D’ALTO EL FOC PERMANENT D’ETA (10/1/2011).

VÍDEO ACUERDO EN GERNIKA, ESQUERRA ABERTZALE (25/9/2010).

TEXT ACUERDO GERNIKA (mateixa declaració vídeo): “Acuerdo para un escenario de paz y soluciones democráticas”, dirigit a ETA i el Govern, i que estableix els “principios y contenidos del proceso de diálogo y negociación política”, signat per organitzacions polítiques, sindicals i socials del País Basc, el 25 de setembre de 2010.

Recordem que el gener de 2011 Ones de Pau va emetre dos monogràfics dedicats al  procés de pau al Pais Basc i a l’organització política/militar d’ETA: odp103 i odp104.