((odp)) Entrevista a Pere Godall Gandia. Batalla de l’Ebre (3a part).

4 09 2011

Programa odp134: Entrevistem a un sobrevivent de “la quinta del biberó”, formada pels soldats més joves (entre 16 i 18 anys quan van ser cridats a files) que van participar a la Guerra Civil Espanyola,  i que van lluitar a la Batalla de l’Ebre (juliol-novembre de 1938), entre d’altres fronts de guerra.

Entrevistat: Pere Godall i Gandia, nascut el 1920 a la ciutat de Tarragona, president des del 1988 de l’Agrupació de la Lleva del Biberó-41.

Llengua: CATALÀ.

Haviem anunciat que fariem un reportatge sobre el terreny de la Batalla de l’Ebre però finalment hem realitzat aquesta entrevista, un testimoni oral (després de més de 70 anys) del “combat més descarnat i el que va decidir el final de la resistència republicana, el final de la guerra i el final de la República”. Als anteriors programes d’Ones de Pau dedicats a la Batalla de l’Ebre (1a part: odp130 i 2a part: odp131) trobaràs, entre d’altres informacions, els diferents espais i centre d’interpretació de la Batalla de l’Ebre que es poden visitar.

Apuntem el llibre de la periodista catalana Emma Aixalà “La quinta del biberó. Els anys perduts” (Proa, 2004) que recull el testimoni de 13 excombatents d’aquesta generació coneguda com “la quinta del biberó”.

“Els pobles escenaris de la Batalla de l’Ebre, tant els del front com els de la immediata rereguarda, van patir doblement la guerra. Primer, durant la retirada republicana i l’ofensiva de les forçes nacionals, a la primavera de 1938. Després, mentre el riu fou la frontera bél·lica entre uns i altres. I finalment, quan la Batalla de l’Ebre, entre el juliol i el novembre d’aquell any. Alguns pobles, els de la riba esquerra del riu, encara van haver d’aguantar l’ofensiva de Franco de desembre de 1938”.

“Fina ara, la majoria de testimonis sobre la batalla de l’Ebre provenen dels combatents i són molt pocs els que es deuen a la població civil, la qual va patir gairebé tant com els que lluitaven, sofrint no només en les seues persones i les dels seus familiars les penalitats de la guerra, sinó també en els seus bens, veient com les seues cases eren bombardegades o saquejades, els animals requisats, les collites perdudes i el seu poble destrossat, quedant-se en la ruïna i obligats a evacuar enmig de la incertesa o amagant-se en coves o casetes de camp i sobrevivint entre el perill i la miseria. I després, una vegada acabada la batalla, intentar refer la vida entre les runes i la desgràcia” (“Treball de Recerca”, Roc Salvadó Poy).

Querida Isabel:

Me pregunto si te abracé lo suficiente. Si te dije te quiero las veces que te merecías cuando te buscaba a tientas bajo los pliegues de las sábanas. Si te besé hasta quedarme sin aliento. No sé si ya será demasiado tarde. Y ahora tengo miedo.

Ante mí, ya sólo logro distinguir el olor a sangre seca procedente del reguero de cuerpos inertes desplomados sobre el arduo campo de batalla, que se une, inevitablemente, al sonido ensordecedor del rugir de las armas y las bombas de mano, y termina por mezclarse con la mugre y la miseria de los que sienten como yo que no regresaremos más a casa. Sí, tengo miedo.

Hoy mis muchachos hicieron un buen trabajo. No son más que un puñado de jóvenes reclutas imberbes que no alcanzan aún la mayoría de edad, sin formación política y mucho menos militar, pero que venían con las ganas de comerse el mundo. Nadie les previno de su mala suerte. ¿Sabes mi amor que les han apodado “La quinta del biberón”?, son enormes valientes. Pobres críos, algunos no se han recuperado del susto de ver a sus compañeros caer con los ojos vueltos ante la herida de bala y no creo que vuelvan jamás a conciliar un sueño sereno. (…)

Fragment incial de la carta del General Don Rodrigo González Arnau a la seva dona Isabel (1938). Pots llegir aquest relat sencer escrit per Noa aquí.

ACTUALITZEM L’ENTRADA: Haviem publicat la imatge d’aquest cartell (adalt) per acabar l’entrada del bloc de forma “provocativa”. Però després hem volgut incloure alguna imatge d’en Pere Godall, com corresponia. I buscant, buscant, hem trobat les seguents fotografies, aquestes sí que realment polèmiques (o no?). Mireu i ens expliquem…

ADALT: Homenatge a les víctimes de la Batalla de l’Ebre a la Cota 705 (Punta Alta, on es troba el Monument a la Pau) de la Serra de Pàndols, el 2005. Al centre de la imatge, el Ministre de Defensa José Bono (actual president del Congrés), al seu costat membres de l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41 (el segon per la dreta és en Pere Godall). ABAIX:Reunió al Ministeri de Defensa: Antonio Calvo, portaveu de l’agrupació dels “biberons”, encaixa la mà amb Carme Chacón, actual  ministra espanyola “de la guerra”.

Què podem dir?… Abans que res, apuntar un detall significatiu: els avions F-18 de l’Exèrcit de l’Aire espanyol han participat fent exhibicions aèries en les jornades d’homenatge a les víctimes de la Batalla de l’Ebre, lo qual rebutgem i denunciem, perquè es tracta dels mateixos avions F-18 espanyols que, per exemple, participen a la guerra de Líbia. Dit això, el que hem de denunciar sobretot es que ministres de defensa com Bono i Chacón (així com tants altres polítics) parlin de pau mentre són els responsables de la política belicista (per no dir criminal i neocolonial) del govern espanyol en guerres falsament humanitàries com la d’Afganistan o Líbia, a les ordres de l’Aliança Atlàntica (l’OTAN).

Tota aquesta propaganda “humanitària” governamental, màscara del veritable govern militarista espanyol, no hauria de desvirturar (instrumentalitzar políticament) la tasca de memòria històrica que estan fent des de fa molts anys els sobrevivents de la “lleva del biberó”, així com la de tantes altres associacions o col·lectius (moltes de les quals no perdonaran ni oblidaran mentre no es faci justícia de veritat). Es clar que cadacsú hauria de saber quan, com i perquè accepta (o no) l'”ajuda” institucional. En fi que a Ones de Pau desitgem que aquesta tasca de memòria històrica no caigui (encara més) en la manipulació política (i obstrucció “legal”, en el cas judicial) de l’Administració Pública estatal o autonòmica.

Per acabar de complicar la cosa, sembla que no tothom es conscient, enten o vol reconèixer (i “amaga” o manipula, com els mass-media i les estructures de poder) les vinculacions que hi ha entre una “guerra social” i una “guerra civil”. Potser la majoria de soldats de la “quinta del biberó”, obligats a anar a la guerra, no sabien ben bé perquè lluitaven i en qualsevol cas, un cop acaben els combats, molts sobrevivents (tant els republicans com el nacionals) sabran que “en una guerra no hi guanya ningú”. Nosaltres diriem que els soldats mai hi guanyen, perquè (com els obrers) són els peons de les classes dominants en la “guerra social”. Cas a part (però tendència actual) són els mercenaris (soldats i paramilitars a sou) dels exércits privats contractats pels estats, questió que ja vam denunciar a Ones de Pau en un doble monogràfic sobre les Corporacions Militars Privades.

La intencionada confusió terminològica dels anomenats “rebels” de Líbia, que en molts casos en realitat són mercenaris entrenats pels serveis secrets dels EEUU, la CIA, i Gran Bretanya, l’M-16, que també han armat ilegalment, juntament amb altres paísos com França o Arabia Saudí, contrariament al que dicta la resolució de Nacions Unides en quant a l’embargament d’armes, és un altre exemple de manipulació i propaganda en la guerra social, en aquest cas també global.

No obstant, com vam explicar fa unes setmanes, les “causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el 1936” eren evidents. I es que la sublevació militar franquista pretenia impedir (i ho va aconseguir) que la legalitat republicana, primer, i la revolució popular armada, després, imposéssin un nou model social, polític i econòmic a Espanya. I així, després de la Guerra Civil, un pocs privilegiats (militars, burgesia i esglèsia, amb la colaboració dels seus còmplices, actius i passius) es van mantenir al poder, someten a la majoria, durant més de 40 anys de franquisme.

Tanmateix l’absència de guerra no vol dir que hi hagi pau. I, com constantment deununciem al programa, les múltiples formes de violència directa, estructural i cultural dels nostres dies demostren que la guerra social continua.

Sigui com sigui, a Ones de Pau seguirem intentant anar més enllà dels “blancs i negres” alhora d’analitzar, refelxionar i explicar les causes de la violència i les injustícies que aquesta genera.

MÚSICA: Escoltem (a la meitat de l’entrevista) a Pere Godall tocant en directe el piano de casa seva (malauradament no vam poder gravar aquesta emocionant improvització amb la qualitat de so que es mereixia). I (al final) escoltem a Consuelo Velazquez Torres amb el seu famós bolero “Bésame mucho” (que també hem editat com a “separadors” de l’entrevista).

Recordem que Ones de Pau va emetre el 25 de setembre de 2009 una entrevista amb l’Edmon Gimeno Font, sobrevivent dels camps de concentració de Buchenwald, Dora i Bergen-Belsen, que enllaçem a continuació: odp37: Vivències d’un deportat. Republicans als camps nazis (II).





((odp)) Guerra a Líbia: Crònica des de Nàpols [redifusió].

28 08 2011

Programa odp133: Des de Nàpols, seu del Comandament de la Força Al·liada Conjunta de l’OTAN, un membre del Colletivo Autorganizzato Universitario di Napoli ens comparteix la seva visió de la Guerra a Líbia i la seva experiència en la ressistència política i social autònoma davant la militarització del país i l’actual crisis del capitalisme.

Llengua: CASTELLANO. Entrevistat: Giuliano, membre del Colletivo Autorganizatto Universitario di Napoli (CAU).

A l’entrada del programa odp114 (10 d’abril de 2011), que hem redifós aquesta setmana, trobaràs tota la informació que vam publicar.





((odp)) El soldat Bradley Manning.

21 08 2011

Programa odp132: En solidaritat amb Bradley Manning, l'”analista d’inteligència” (informàtic) de l’exèrcit dels EEUU acusat de filtrar milers de documents secrets de l’exèrcit i el govern nordamericà a Wikileaks, empresonat des del març de 2010.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ/ANGLÉS.

A continuació enllaçem el web del Grup de Suport a Bradley Manning (dels EE.UU), d’on hem tret gran part de la informació per fer aquest programa. Aquí podràs veure els vídeos que comentem així com tota la informació relacionada amb el cas.

www.bradleymanning.org

I apuntem el web de la revista que primer va publicar els chats entre Adrian Lamo i Bradley Manning, que seria una de les “probes” de que Manning va ser l’autor de les filtracions dels documents secrets: Wired.com

Havent denunciat la situació en que es trobava Manning a la presó de Quantico (Virgínia, EE.UU), en regim d’aillament durant 23 hores al dia i patin un tractament inhumà… Us avançem que properament Ones de Pau emetrà un monogràfic sobre les presons a l’estat espanyol, en el qual segurament també parlarem de…

Prision Radio, un projecte de la Redwood Justice Fundation. Aquesta ràdio té com a objectiu “fer front a l’empresonament massiu i el racisme difonent la veu (a través de la ràdio) d’homes i dones empresonats, facilitant així debats públics sobre… “crime and punishment”, o sigui “crims i càstigs”…

I afegim nosaltres, com constantment denunciem a Ones de Pau, la CRIMINALITZACIÓ (des de l’acusació falsa fins al terrorisme d’estat) de persones innocents tractades injustament o violentament per part de governs i institucions de tants estats.

Aquí pots veure i escoltar els programes de ràdio realitzats per Mumia, emesos a Prision Radio.

Mumia Abu-Jamal és un periodista de Filadèlfia que ha estat al “corredor de la mort” de Pensilvània durant 29 anys (des del 1983). Va ser empresonat i jutgat (en un procès polèmic) per uns fets en que va morir un policia el 1981. Fins llavors havia estat el president de la Association of Black Journalists.

Si no pots accedir al web de Mumia (www.mumia.org), al web de l’organització revolucionària “MOVE” trobaràs un bon resum del seu cas, així com un altre exemple de criminalització, la que van patir els membres de MOVE, durant els anys 1970’s i 80’s, alguns dels quals encara estan empresonats.

Música del programa:

> “Song for Bradley Manning”, Jack Omer.

Cançons del músic nordamericà David Rovics: “The next attack”, “Operation Iraqi Liberation – OIL” (oil=petroli), “After we torture our prisioners”, “Who would Jesus Bomb”, “After the Revolution”.

Pots escoltar i “descarregar” lliurement les seves cançons (i llegir-ne les lletres) al web de Soundclick.com, aquí.

A la columna dreta del bloc, a “Webs d’informació alternativa”, trobaràs l’enllaç de Wikileaks que ha publicat els seguents documents (en resum):

> “Video: Collateral Murder” (video militar secret, un helicòpter de l’exèrcit dels EE.UU mata a 12 persones a Bagdad, Iraq, el  12 de juliol de 2007). 5-4-2010.

> War Diary: Iraq War Locs” (documents militars secrets de la guerra i l’ocupació d’Iraq, de gener 2004 a desembre 2009). 25-7-2010.

> War Diary: Afghanistan War Locs” (documents militars secrets de la guerra i l’ocupació d’Afganistant). 22-10-2010.

> “Cablegate: 250.000 US Embassy Diplomatic Cables” (més de 250.000 teletips secrets de les Ambaixades dels EEUU). 10-02-2011.

> “The Guantanamo Files” (dossiers secrets, amb data entre 2002 i 2009, corresponents a 758 presoners -del total de 779- de Guantanamo). 25-4-2011.

*les dates finals fan referència al dia en que Wikileaks va publicar aquesta informació.

Per cert que al programa d’Ones de Pau “Corporacions Militars Privades” (odp119) en que vam denunciar la privatització de les guerres, com la d’Iraq amb milers de paramilitars i mercernaris com els de BlackWater, també vam denunciar l’empresonament de Bradley Mannng.

L’editorial que hem redifòs aquesta setmana correspon al programa odp89: Wikileaks: “aullido enjaulado”.





((odp)) La Batalla de l’Ebre (2a. part).

14 08 2011

Programa odp131: Escoltem el documental “La Batalla del Ebro” de la série “España en Guerra”, dirigida/realitzada per Pascual Cervera i produida per Radio Televisión Española (RTVE) el 1987. Abans denunciem la violència cultural i masclista expressada en el cartell de la pel·lícula “La víctima perfecta” (que hem vist repetides vegades al metro de Barcelona  aquests dies). I acabem el programa amb la lectura de l’article de James Petras “Imperialismo, banqueros, guerra de la droga y genocidio” (veure enllaç abaix).

Llengua: vídeo/documental i article, CASTELLÀ. Comentaris, CATALÀ.

La Batalla de l’Ebre, ahir i avui.

Recordem alguns dels “crèdits” del documental “La batalla del Ebro” de la série España en Guerra”: Antonio Mª Calero és l’historiador que en aquest capítol resumeix la “crisis de agosto” del govern de la República.  I els narradors de la série són: Simón Pérez, José Ángel Junes i Diego Martín.

Per cert que és el capítol 25 (del total de 30) i no el 12 com vam dir durant el programa.

Bé certament hi ha molts altres documentals i pel·lícules així com moltíssim material històric publicat sobre la Guerra Civil Espanyola. A Ones de Pau nomès pretenem aportar el nostre gra de sorra en la recuperació de la memòria històrica del nostre país i animar a tothom a que conegui una mica més aquests fets històrics que han marcat el passat i segueixen marcant el present.

De fet a l’entrada del bloc corresponent a la primera part de La Batalla de l’Ebre (odp130) apuntavem el seguent documental, de Mario Pons Múria (2008), que pots veure aquí:

“La batalla de la memòria”

(vídeo enllaçat a TV3 i visionable).

A l’entrada anterior del bloc, de la primera part de La Batalla de l’Ebre (odp130), trobaràs un mapa i informació dels diferents Centres d’interpretació i espais de la Batalla de l’Ebre que es poden visitar.

Enllaçem l’article del periodista James Petras que llegim al final del programa: “Imperialismo, banqueros, guerra de la droga y genocidio”, publicat el 21 de maig de 2011 a Lahaine.org. I apuntem dos fragments del mateix:

“Durante la fase más crítica de la reciente crisis financiera, según manifestó el jefe de la Oficina de las Naciones Unidas contra la Droga y Delincuencia, Antonio María Costa: “En muchos casos, el dinero de la droga (era)… realmente el único capital líquido”.

“Todos los principales bancos de EE.UU han estado involucrados decisivamente en el blanqueo de cientos de miles de millones de dólares en ganancias de la droga durante la mayor parte de la última década” (2000-2010).

Enllaçem a continuació l’entrada de dos programes d’Ones de pau ja emesos i que tenen molta relació tant amb la Guerra Civil com amb la “Guerra de la droga”:

> odp65: “El genocidi franquista a València”.

> odp48: “Guerra de les drogues”.

I recorda que “clicant” l’etiqueta “Guerra Civil Espanyola” (columna dreta del bloc) trobaràs totes les entrades dels programes d’Ones de Pau amb aquesta temàtica.

Aquesta imatge (adalt) de la série “The Spanish Civil War” de Robert Cappa (veure arxiu fotografic aquí) podria simbolitzar els ponts que hem de continuar construint per recuperar la memòria històrica. I sobretot, els “projectes” llibertaris de transformació política, social, econòmica i cultural que, inspirats en part en la República espanyola, moltes persones segueixen construint avui, malgrat les contradiccions de govern (estatal o autònom?) i les alternatives de (auto)gestió (anarqusime ó socialisme?) i tantes altres dificultats (control social i represió militar neoliberal, etc).

També hem de remarcar, com ja diem durant el programa, que al Front d’Aragó així com a la resta de la península durant la Guerra Civil es van viure moltes altres batalles. Robert Cappa documenta ampliament la guerra a la zona de Fraga i el riu Segre (veure série fotogràfica enllaçada adalt), entre d’altres. Tanmateix, la Batalla de l’Ebre “va ser la més dura, sagnant i decisiva de la guerra”.

Música del programa:

> “Pequena Peça para Mi Bequadro e Harmónicos”, Jorge Antunes. Album “Sauvage Songs. Early Brazillian Electronic Music” (Pogus Productions, 2002).

> “Ay Carmela” i “Si me quieres escribir”, cançons populars.

¡Ay, Carmela! era una canción popular del siglo XIX, que cantaban los guerrilleros españoles que luchaban contra las tropas de Napoleón en 1808. En el transcurso de los años su letra se adaptó a las circunstancias sociales y políticas. En la guerra civil se cantó con diversas versiones y se la conoce con distintos títulos. Las dos versiones que presentamos hacen mención a la batalla del Ebro y a la XV Brigada Internacional” (www.altavozdelfrente.tk).

> “Lo maté”, Psyco. Banda sonora pel·lícula “One Dollar. El precio de la vida” (SuperEgo, 2004).

> “El cant dels ocells”, versió funky.





((odp)) La Batalla de l’Ebre (1a. part).

7 08 2011

Programa odp130:  Recordem les víctimes dels bombardeigs atòmics d’Hiroshima i Nagasaki (Japó), el 6 i 9 d’agost de 1945. Ens endinsem amb l’Exèrcit Popular de la República a la Batalla de l’Ebre (agost-novembre, 1938). Perseguim els avions no tripulats (UAV) fabricats a Espanya. I difonem un manifest del Consell Tribal de Líbia contra la guerra i l’OTAN.

Llengua: CATALÀ (Batalla Ebre), i CATALÀ/CASTELLÀ (UAV i Líbia).

I aquí, mapa amb els Centres d’Interpretació i els Espais Històrics.

Al web Batallaebre.org trobaràs aquesta informació que facilitem des del bloc i bastanta informació històrica així com fotografies i les característiques dels diferents espais i rutes que es poden visitar.

Aquí pdf amb els horaris d’estiu 2011.

Visites guiades: Informació i reserves: 616936052 / 977421726

Enllaçem a continuació el Dossier de Visita “Les terres ferides. Espais i història de la Batalla de l’Ebre” (del mateix bloc Batallaebre.org, secció “Recursos pedaògics” que també inclou “Dossier pel Professorat”, “Treball de Recerca” i “Crèdit de Síntesi”).

El documental “La Batalla del Ebro”, capítol de la sèrie “España en Guerra”, dirigit per Pascual Cervera i produit per RTVE el 1987, no l’hem vist encara però ens atrevim a apuntar-lo al bloc…

Aquí pots llegir en un document pdf el resum dels 30 capítols del documental “España en Guerra”, apuntat adalt. La Batalla de l’Ebre, a la pàgina 62/63. Tot i que en aquest document es diuen coses com “Dictadura [de Primo de Rivera, 1923], época de prosperidad económica, obras públicas” (!!), la síntesis pot anar bé per resumir les etapes, conflictes i transformacions històriques d’aquella època. I en qualsevol cas, cadascú sabrà fer la seva valoració crítica.

Precismanet a Ones de pau les dues darreres setmanes hem emès el reportatge “Ruta dels moviments obrers i socials de principis de segle XX”, organitzada per l’Assemblea de Barri del Poble Sec de Barcelona (odp128) i el monogràfic sobre el llibre de l’historiador Xavier Diez “Venjança de classe. Causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el 1936” (odp129).

I recomanem el documental La batalla de la memòria”, de Mario Pons Múria (DVD, 2008), que ens parla “dels silencis mesurats convertits en l’oblit selectiu que fa que els conflictes locals mal resolts s’heretin de generació en generació”. “Una lectura en clau ebrenca sobre la Guerra Civil Espanyola que ens diu molt de la universalitat de la violència”.

(Per veure les imatges en mida gran, clicar damunt amb el botó dret del ratolí)

La música seleccionada per aquest primer programa dedicat a la Batalla de l’Ebre és del compositor japonès Kítaro.

El text i la cronologia de la Batalla de l’Ebre que llegim en aquest monogràfic forma part del llibret de l’exposició “La Batalla de l’Ebre” coorganitzada el 2008 per l’assocació Amics i Amigues de l’Ebre i la Universitat Rovira i Virgili – Campus Terres de l’Ebre. Els comissaris d’aquesta exposició (i autors de la recopilació del text) són Àlex Cervelló Salvadó i Rafael Sampé i Gómez.

Aquest mes d’agost Ones de pau intentarà gravar un reportatge “sobre el terreny” de la Batalla de l’Ebre, amb l’ajuda d’algun historiador i/o guia de les Terres de l’Ebre, per difondre’l properament.

Portes obertes als centres de Corbera, Vilalba dels Arcs, Batea, la Fatarella i el Pinell de Brai
Espais de la Batalla de l’Ebre
Últim diumenge del mes
Diumenge 28 d’agost, es preveu l’obertura de tots els centres d’interpretació en règim de portes obertes.




((odp)) Venjança de classe.

31 07 2011

Programa odp129:  Compartim lectures del llibre “Venjança de classe. Causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el 1936” de l’historiador Xavier Diez (Virus Editorial, 2010). Al fil del reportatge “Ruta dels moviments obrers i socials de principis de segle XX” realitzat per Ones de pau i difòs al programa (odp128) de la setmana passada.

Llengua: CATALÀ.

Apuntem l’index del llibre i remarquem amb taronga els capítols que llegim:

> Pròleg (Miquel Izard): Sindicalisme, pistolers i atiadors.

> Declaració d’intencions.

> Plantejament: La conquesta del cos. La caravana. La llarga tradició de l’especulació immobiliària. La universitat del carrer Entença. Gàngsters a Barcelona. De rebels primitius. Història de dues ciutats. El mite de l’anarquista violent. L’odi contra una felicitat insolent. La violència no és cega.

> Nus: greuges infinits, respostes directes: Treball. Explotació. Salari. Jornada. Desocupació. Llistes negres i humiliacions quotidianes. Borses de treball versus Jurats Mixtos. Actors i tramoistes. Cultura del treball. Nomadisme proletari. La guerra bruta. Il·legalisme. Habitatge, un (mal) lloc per viure. Relloguer i barraquisme. Militarisme urbanístic republicà.La vaga de lloguers. La (mala) educació, escoles racionalistes dins un món irracional. Pedagogia de la llibertat, pedagogia de la submissió. La (no) escola, eina discriminatòria. Oci i cultura, vicis privats, virtuts públliques. Cultura, una obsessió col·lectivitzadora. La revolució quotidiana. Una eina d’integració poderosa. Antinoucentisme. La provocació nudista. Viure la utopia.

> Desenllaç: crim i càstig: El mite de l’anaquista violent. El mite de la violència cega. El mite de la guerra entre germans.

Pots llegir el capítol sencer “La vaga de lloguers” (Barcelona 1931/32), del mateix llibre, transcrit i enllaçat aquí.

Enllaçem també el número especial (en pdf) “100 años de anarcosindicalismo” del diari Solidaridad Obrera, “portavoz de la Conferederación Sindical del Trabajo (CNT).

Hem de remarcar que el llibre “Venjança de classe” no tracta la Guerra Civil Espanyola, tot i que sí n’explica moltes de les causes o, en paraules del autor, “greuges infinits” que les treballadores i les classes populars van patir al llarg del primer terç de segle XX. Amb tot, cal recordar que la Guerra Civil es va iniciar el 18-19 de juliol de 1936 per causa de la sublevació feixista contra la II República (cop d’estat) d’un sector majoritari del Exèrcit, dirigit pels generals Mola, Franco y Queipo de Llano, entre altres. Hauriem de diferenciar doncs el que fou la Guerra Social (que explica el llibre) i la Guerra Civil (que no explica, perque no era l’objectiu de l’historiador i seria un altre llibre).

I com escriu Agustín Guillamón a l’interessantíssim article “De los cuadros de defensa a las Milicias Populares”, publicat al mateix número de Solidaridad Obrera (pdf enllaçat adalt, pags. 12/15):

“El 19 y 20 de julio de 1936, en plena lucha en las calles de Barcelona, al tiempo que se derrotaba a los militares sublevados, los miembros de los Comités de Defensa empezaron a llamarse y a ser conocidos como “los milicianos”. Sin transición alguna, los cuadros de defensa se transformaron en “Milicias Populares” per lluitar als fronts de guerra republicans antifeixistes.

Per tant, evidentment hi hagué una “venjança de classe” en forma de violència revolucionària, però no nomès com a revenja sinó per a poder sobreviure i alhora defensar una alternativa redicalment diferent al capitalisme burgés (o inclús republicà) i, per descomptat, al feixisme.

Música del programa:

> Diversos autors, banda sonora de la pel·lícula “One dollar, el precio de la vida”, del director Hector Herrera (Ediciones Superego, 2004).

> “…a mala sangre”, Vagos y Maleantes (demo, 2009).

> “2.0”, Orxata Sound System (2011).

> “Romesco”, Gato Pérez (EMI/Odeon, 1979).





((odp)) Ruta dels moviments obrers i socials del Poble Sec de principis del segle XX.

24 07 2011

Programa odp128: Reportatge de la “Ruta llibertària” del barri del Poble Sec de Barcelona, organitzada per l’Assemblea de Barri del Poble Sec, el dissabte 23 de juliol de 2011. Reportatge realitzat i gravat per Ones de Pau.

Llengua: CATALÀ.

GUIES RUTA: Manel Aisa de l’Ateneu Enciclopèdic Popular Centre de Documentació Històrica i Social, i Oriol Rigola (antiquari.refres.cat).

Context històric i localitzacions de la ruta:

> Segona República Espanyola, Insurrecció militar feixista (cop d’estat), guerra de guerrilles, 18-20 de juliol de 1936 (Avda Paral·lel/carrer Rosal, antic local del Sindicat de la Fusta de la CNT/plaça “d’El Molino”/carrer Fontrodona/carrer Blai/…).

> “Mítings” polítics, “grups d’afinitat”, solidaritat i resistència obrera, anarcosindicalisme, “gimnàstica revolucionària”, “societat paral·lela” (Avda. Paral·lel/carrer Nou de la Rambla, antic Cafè Español i antic Bar La Tranquilidad. 1920-1930’s).

> Segona Revolució Industrial, drets laborals, “pistolerisme”, vaga treballadors, “suport mutu” (Avda paral·lel/”Parc de les tres xemeneies”, antiga elèctrica La Canadenca, 1910-1920’s).

> Bombardeigs feixistes a la població civil, Guerra Civil Espanyola, defensa activa i passiva (Nou de la Rambla/Parc de la Primavera, Refugi Antiaeri 307).

> Cultura obrera i moviments socials republicans: centre social, cooperativa de consum, “mítings” polítics, “teatre social”, clandestinitat (Nou de la Rambla, antic L’Asiàtic. 1900-1930’s).

> Bombardeigs Guerra Civil, Revolució social, expropiacions i col·lectivitzacions de serveis públics i empreses, cooperatives de producció i de treball (carrer Tapioles, esglèsia de Santa Madrona, magatzem de la cooperativa del Sindicat de la Fusta).

[L’explicació de les col·lectivitzacions, en aquest moment de la ruta (a l’esglèsia de Sta Madrona), malauradament no es va poder gravar en la seva totalitat per problemes tècnics].

El cooperativisme i les col.lectivitzacions durant la República i la Guerra Civil són un referent històric nacional i internacional que mereixeria molta més difusió  i debat, potser en parlarem algun altre dia a Ones de Pau. Aquesta qüestió no pot passar desapercebuda entre tanta violència feixista i capitalista; d’ahir i d’avui. De fet el cooperativisme segueix sent una alternativa (poc extesa però real) al consum individualista i l’explotació laboral capitalista. Més difícil seria la col·lectivització de serveis públics davant de l’actual dinàmica privatitzadora dels estats.

> Camp nazi de Mauthaussen, memòria gràfica històrica, fotografia clandestina, Procès de Nuremberg, (carrer Blai, Biblioteca Francesc Boix Campo, fotògraf i militant antifeixista, Barcelona 1920-Paris 1951).

> Menjadors populars, “pistolerisme”, “grups d’afinitat” llibertaris, “gimnàstica revolucionària”, “Los justicieros”, “maquis”… (plaça dels ocellets/Avda Paral·lel, antic cabaret El Bataclán/antic Cinema América…).

[Quan diem “antic” volem dir que són centres, locals, establiments o empreses que avui en dia ja no existeixen].

Música del reportatge: “Romesco”, Gato Pérez (EMI/Odeon, 1979. Barcelona).

Veure l’entrada i escoltar el reportatge d’Ones de Pau del Refugi antiaeri 307: odp33.

Llegir la sinopsi d’Ones de pau del llibre “El eco de los pasos”, les memòries de Juan Garcia Oliver, en les que explica en primera persona, entre moltes altres vivències personals i històriques, la guerra de guerrilles dels republicans i anarquistes davant l’aixecament feixista de 1936, pels carrers de Barcelona.

I una altre suggerència per llegir: “Venjança de classe. Causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el 1936”, de Xavier Diez (Virus Editorial, 2010).

Veure l’entrada i escoltar el programa d’Ones de Pau “Anarkisme (I)” sobre La Setmana Tràgica (o la “Revolució de Juliol” de 1909 a Barcelona): odp25.

Veure l’entrada i escoltar el programa d’Ones de Pau “Anarkisme (II)”: odp26.

Transcribim un tros d’una de les entrevistes del reportatge de la Ruta del Poble Sec: “Jo sí que crec en l’autodefensa, i si et venen amb un tanc… si la societat està junta i s’assenta al davant amb un ram de flors i l’atura, fantàstic, però si no l’atura llavors cal que algú li foti una bomba al tanc”.

El que no està tant clar i es més difícil d’establir és quins són els límits  i els diferents tipus de violència suportables (si es que n’hauriem de suportar o acceptar cap) abans de respondre exercint l’autodefensa amb les mateixes armes (o no) que l’agressor. Posem tres exemples, t’exploten a la feina, et volen fotre fora de casa i t’apunten amb una arma… què fas? Com et defenses?

En qualsevol cas, si aquesta resposta és una decisió que depen de cada persona/individu, no hem d’oblidar la solidaritat activa  i la resposta col·lectiva.





((odp)) El calendari maia.

17 07 2011

Programa odp127: Nou monogràfic de “Guatemala: de la impunitat a la pau”, aquesta vegada dedicat als calendaris maies. Perquè a més de denunciar la violència i neocolonització que pateix el poble guatemalenc, no volem oblidar la seva extraordinària cultura. El calendari, juntament amb el “maiz” i el Joc de pilota, és un dels components més representatius de la civilització mesoamericana.

Llengua: MAIA/CATALÀ/CASTELLÀ.

Clicar la imatge (adalt) o aquí per llegir tres articles de la revista Arqueología-Mexicana (nº41, Gener-Febrer 2000) que llegim, en part, durant el programa: “El calendario mesoamericano”, “Los calendarios prehispánicos”, “Los calendarios de la Conquista”.

I a continuació enllaçem “El libro del destino” (“Ch’umilal Wuj”, publicat per la Fundación Cholsamaj, el 2004), de l’historiador i antropòleg guatemalenc Carlos Barrios, que també llegim al programa.

Recordem que Ones de pau va realitzar i emetre el programa El juego de pelota mesoamericano (odp92), i que els camps de joc estan localitzats en les antigues ciutats i centre ceremonials i astronòmics dels pobles mesoamericans, com els maies de Guatemala i Mèxic. En molts aspectes, el Joc de pilota i alguns Calendaris tenen una vinculació directa (i no sempre compresa  o desxifrada).

A “El libro del destino” podem llegir: “uno de los calendarios maya que aún se utiliza es la llamada “Cuenta Larga”. Esta tiene una duración de 5200 años de 365 días. Es un calendario vivo y estamos a las puertas de entrar en un nuevo ciclo. La fecha para este nuevo cambio en el calendario Gregoriano será el 21 de diciembre de 2012. Se entrará al 5º ciclo de 5200 años, lo que nos indica que éste se está utilizando desde hace más de 20000 (veintemil) años”.

Imatge (esquerra), pàgina 16 Arqueología-Mexicana: “Sección correspondiente a la fecha en cuenta larga de la estela 10 de Tikal (Guatemala). Esta fecha maya de serie inicial se refiere a un día situado hace casi 5 millones de años”.

I la estela C de la Creación en Quiriguá (Guatemala) té esculpida la data de Creació ó Any 0  (Any Zero) 13.0.0.0.4 Ajaw 8 Kumku (13 de agosto del año 3114 a.C)”.

Recordem el significat de les cinc unitats  de temps de la “Cuenta Larga”:

Kin: 1 dia. Winal: 20 dies. Tun: 360 dies. Katun: 7200 dies ó 20 anys. B’aktun: 144000 dies ó 400 anys.

Per veure les imatges (del bloc) augmentades o per guardar-les al teu ordinador, clicar amb el botó dret del ratolí.

Enllaçem el web de SabiduríaMaya.org perquè puguis buscar quin és el teu signe (nawal) de naixement i el calendari Ab’ (any solar de 365 dies).

Al llibre de Carlos Barrios (enllaçat adalt) pots veure el significat dels 20 kins i a la pàgina 257 també  s’explica com buscar el treu propi signe i com utilitzar la taula calendàrica.

El web de Wikipedia: Calendario maya resumeix força bé què és el calendari sagrat Tzolkin (Cholq’ij), el calendari civil ó solar Haab (Ab’) i la Cuenta larga.

I la música d’aquest programa:

> “Birdy”, Peter Gabriel.

> “Future Travel”, David Rossenboom.

> “Peace of mind”, Petersson & Deibjerg.

AUDIO: Al final del programa hem editat i afegit un fragment del documental “Siwan Tinamit. Nacion Maya: lucha y esperanza” (produit pel Moviment Tzuk-Kim Pop de Guatemala amb l’ajuda del Govern d’Aragó, el 2009), que recull el testimoni de líders indígenes de Guatemala per explicar la història del seu país des de la visió política, social i econòmica indígena; lluites del passat i reptes del present. Nomès al final del documental parlen del 2012, que és el que hem inclòs a l’àudio del programa. Pots veure el vídeo aquí; al web d’Entrepobles.

Al bloc de “Guatemala: de la impunitat a la pau” trobaràs els àudios de tots els programes sobre Guatemala i cultura maia realitzats per Ones de pau.





((odp)) Guatemala: Holocausto Optimista (redifusió).

10 07 2011

Programa odp126: Redifonem el programa odp118 emès el 8 de maig a Contrabanda FM. Inspirat en la poesia d’Ottó René Castillo, el programa s’endinsa en una de les etapes històriques més tenebroses i terrorífiques de la humanitat, la “Guerra Interna” a Guatemala (1963-1996):

“Y sin embargo fue mi tiempo / Pustolento. Perruno. Horrendo / Creado por el lobo, en verdad / Sufrido por el hombre, a verdad / Destruido con odio y muerte / en nombre del amor y la vida”.

Llengua: entrevista en CATALÀ. Àudios, lectures i música en CASTELLÀ.

Entrevistada: Anna, membre de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala (AAPG) i coordinadora de la publicació El Quetzal que edita i publica trimestralment (des del 1988) la mateixa associació (veure la secció “Publicacions” del web de l’AAPG, enllaçat adalt).

A l’entrada del bloc corresponent al programa odp118 trobaràs tota la informació de les lectures, música i poesia d’aquest programa. I al bloc de “Guatemala: de la impunitat a la pau” pots escoltar tots els programes sobre Guatemala realitzats i emesos fins ara.





((odp)) La guerra secreta en Grecia (Los ejércitos secretos de la OTAN, 3a part).

3 07 2011

Programa odp125: Començem el programa amb un xiclet “nuclear”. Llegim un nou capítol (veure pdf abaix) de “Los ejércitos secretos de la OTAN. La Operación Gladio y el terrorismo en Europa occidental” (Daniel Ganser, El Viejo Topo 2010) que demostra la “guerra bruta” de l’OTAN i els governs i serveis secrets de Gran Bretanya i EEUU contra el partit comunista i socialista, la guerrilla i la resistència popular a Grècia, al segle XX. I que ens serveix per imaginar fins a on pot arribar el Terrorisme d’Estat als paisos occidentals.

Llengua: CASTELLÀ.

Aquí pdf amb el text del capítol-16 “La guerra secreta en Grecia”, que llegim en aquest programa.

Aquí pdf amb l’índex, el pròleg i la introducció del llibre i el capítol-8 “La guerra secreta en España”que vam llegir als programes odp63 i odp64: “Los ejércitos secretos de la OTAN” (1a i 2a part).

I a continuació l’entrada del bloc corresponent al segon monogràfics d'”Un pont de mar blava” dedicat a Turquia, amb la lectura del capítol-17 “La guerra secreta en Turquía” (dels  exèrcits secrets de l’OTAN en aquest país): odp77.

FE D’ERRADES: Durant la lectura d’aquesta setmana (coses del directe i de l’afany didàctic del conductor :) ens equivoquem diverses vegades al dir que las “Fuerzas de Asalto Helénicas eren l’exèrcit secret britànic, i el correcte és que era “un nuevo ejército secreto derechista griego, bajo supervisión militar británica”. El SOE, sí que és l’exèrcit secret britànic. En l’àudio editat que enllaçem aquí al bloc ja ho hem corregit.

Com que durant el programa no tenim temps de comentar l’actualitat de Grècia, apuntem dos articles que voliem compartir i recomanem dues webs d’informació alternativa:

> La Directa (nº 231, 1 de juny 2011): “La violència racista i l’abús policial ataquen el cor d’Atenes”.

Als carrers de Grècia torna a apareixer la violència nacional-feixista i els moviments d’extrema esquerra. ¿Qui és còmplice del Terrorisme d’Estat polític-econòmic-militar? I com defensar-se d’aquests atacs? El que es segur es que la població “sacrificada” pel “capital” cada dia és més gran.

> La Directa (nº 23422 de juny 2011): “La població grega defensa les places i el país tremola”.

El 28 i 29 de juliol Grècia vivia la novena Vaga General des de 2010, aquesta vegada contra el “pla d’ajust” (consecuència del pla de “rescat” del FMI i la Unió Europea), l”endeutament de l’Estat i les privatitzacions del Govern que, tot i les manifestacions de rebuig mostrades per milers de persones a la plaça Syntagma d’Atenes, finalment va aprovar el Parlament grec el 29 de juliol.

> Nodo50.org: ¿Qué es lo que se ha aprobado en Grecia?” (article aquí).

> LaHaine.org (secció Mundo-Europa, amb notícies de Grècia)

I tornem a la revista “Terra Cremada” que vam comentar fa dues setmanes (odp123) i que en l’article “La lògica de l’enfrontament; l’error de reproduir allò que tant odiem” fa una crítica a la masculinització de la violència. Llegint el capítol dels exèrcits secrets a Grècia, hem pensat en aquest article que apunta el lema: “Heroi al carrer! fatxa al llit?”. Atenció perquè l’article no questiona l’us de la violència (en escenaris inssurrecionals, per exemple) sinó la masculinització de la violència!

Amb altres paraules, l’article aposta per… “Trencar amb la idea que la debilitat és antagònica a la violència i a l’home, doncs la debilitat i la pacificació han estat socialment associades a la dona. Les nostres actuacions pacífiques o violentes haurien de ser el resultat d’una opció política superant aquesta masculinització”.

I acabem recordant que hem d’aturar la renovació de la llicència de la central nuclear d’Ascó (Ribera d’Ebre) abans d’octubre de 2011. Infòrma’t-en al web de la Coordinadora estatal antinuclear, Tanquem les nuclears. I a l’etiqueta “Energia nuclear” del bloc trobaràs els programes d’Ones de pau dedicats a les centrals de Garoña (Burgos), Ascó (Catalunya), Cofrents (València) i Fukushima (Japó).

El proper diumenge 10 de juliol sí que emetrem el programa dedicat als calendaris maies que estem anunciant des de fa dues setmanes.