((odp)) L’OTAN i Líbia: cròniques de guerra i propaganda (II).

19 09 2011

Programa odp136: Certament avui hi ha moltes guerres i conflictes armats arreu del món, però l’invasió/cop d’estat imperialista de l’OTAN (amb participació directa de l’exércit espanyol) a Líbia marca un precedent històric, més enllà dels criminals “atacs preventius” (com el d’Iraq), que no podem acceptar (malgrat la impunitat total) i cal seguir analitzant per entendre la nova política geoestratègica (o neocolonial) de les falses “guerres humanitàries” i “el dret a protegir” del binomi Nacions Unides-Aliança Atlàntica per derrocar els governs i règims “no aliniats” amb el nou “ordre mundial”.

Llengua: comentaris en CATALÀ, àudios i lectures en CASTELLÀ.

Àudios del programa:

> Videoconferència de la ministra de Defensa amb els comandaments de l’exércit espanyol desplegats en l’operació “Unified Protector” de l’OTAN a Líbia (Centre d’Operacions del Ministeri de Defensa espanyol i bases militars de l’OTAN a Itàlia. 14/4/2011).

> Declaració de la ministra de Defensa després de la reunió de ministres de defensa de l’OTAN (Brussel·les, 9/6/2011).

> Intrervenció de la ministra de Defensa durant la reunió amb els embaixadors espanyols al Magreb i l’Orient Mitjà (19/4/2011).

> Seqüència pel·lícula “En tierra de nadie”, del director Danis Tanovic (guerra a l’exIugoslàvia, 1992).

> ¿Qué es la OTAN? programa “Como Pedro por su casa” (TVE, 1985, un any abans del referendum d’adhesió d’Espanya a l’Aliança Atlàntica).

Articles llegits (L) al programa i altres relacionats (R):

(L) > “Libia libre, y la nueva esclavitud imperialista” (26/8/2011, Argenpress.info)

(R) > “El nuevo centro de control aéreo de Torrejón estará en la estructura de mando OTAN y podría dirigir misiones como Libia” (EuropaPress, 9/6/2011). L’article, a banda d’explicar el tancament de la base de Retamares i les funcions del “nou” CAOC de Torrejón, precisa la “reforma històrica” de l’estructura de comandaments i bases militars de l’OTAN aprobada pels membres de l’Aliança Atlàntica aquest estiu.

(R) > “Helicópteros de combate preparan el desembarco en Libia” (Manlio Dinucci, 12/6/2011, Redvoltairenet.org).

En relació al periodista francés Bernard-Henry Lévy (del qual voliem fer un comentari al programa però finalment no vam poder fer, coses del directe) adjuntem el seguent article, que tracta de la manipulació informativa, entre d’altres qüestions relacionades amb la guerra bruta a Algèria:

(R) > “Argelia, los años de sangre y el papel de los agentes de influencia”, entrevista de Silvia Cattori a l’escriptor algerià Lounis Aggoun (22/11/2010, Red Voltaire) que introdueix així: “Los crímenes cometidos por el régimen militar que gobierna Argelia han sido tapados bajo la etiqueta de lucha contra el terrorismo, crímenes que han sido blanqueados o ignorados en la prensa internacional por los agentes de influencia”. I a continuació, el text d’alguns dels peus de foto de l’article (!!):

Al Qaida en el Magreb Islámico (AQMI) es un seudo grupo islámico controlado por los servicios de inteligencia de Argelia”.

Bernard-Henry Lévy, magnate francés neoconservador. Controla con mano de hierro el contenido ideológico de una gran parte de los medios de comunicación y de la edición en Francia”.

Daniel Leconte, periodista francés neoconservador y productor asociado a Bernard-Henry Lévy”.

Christian de Bongain (alias Xavier Raufer), periodista y criminólogo francés. Ha trabajado y rendido servicio a diversas coberturas de la CIA, especialmente a la National Strategy Information Center de Bush padre”.

Amari Saïfi (alias Abderazak el Para o Abou Haydara), llamado «el Bin Laden del Sahara», líder del GSPC. Este «terrorista islámico» es en realidad un antiguo comandante de la guardia del Ministerio de la Defensa de Argelia y un agente del Departamento de la Inteligencia y la Seguridad Estatal argelina (antigua Seguridad Militar)”.

Sens dubte el “Règim dels coronels” que va terroritzar a la població algeriana durant tants anys (com vam explicar i denunciar en un monogràfic d’Ones de Pau de la série “Un pont de mar blava”) és un bon exemple de com actuen els governs europeus corruptes com el francés (en el cas d’Algèria o Líbia) o l’espanyol (en el cas del Marroc o el Sahara Occidental) a la riba sud de La Mediterrània, ara sent còmplices del terrorisme d’estat, ara sent els abanderats de la “democràcia”.

Però no ens confonguem, Líbia te una història molt diferent d’Algèria, com també d’Egipte o el Marroc, i si la coalició imperialista ha atacat la Yamahiria es perquè el govern de Gaddafi, tot i ser un bon “soci” econòmic dels governs europeus i de les multinacionals petrolieres, mai hauria permés, per exemple, que s’instalès una base militar occidental al seu país, com sí que acceptava el Marroc la localització de la base d’AFRICOM dels EEUU a Tan-Tan, el 2008, tot i que finalment es va instal·lar a Stuttgart, Alemanya.

(R) > “Bienvenidos a la democracia en Libia” (24/8/2011, Pepe Escobar, publicat a Rebelion.org, escrit a Asia Times Online).

(R) > “El Pentágono trocea África en zonas militares” (article sobre l’AFRICOM, 16/5/2010), de Rick Rozoff, autor del bloc “STOP NATO. Oposition to global militarism”.

(R) > “Cómo los hombres de Al-Qaida llegaron a Libia” (Thierry Meyssan, 7/9/2011. Voltairenet.org).

El cartell (imatge adalt) correspon a una de les poques convocatòries contra la guerra a Líbia i l’imperialisme de l’OTAN que s’han fet a Espanya en els darrers mesos, convocada per la Plataforma Contra la Guerra Imperialista, el 24 de setembre a Madrid.

Música del programa:

> “Oriente Miedo”, La Troba Kung Fu (album “Clavell morenet”).

> “Sombrero” i “Ayer”, Hermetic Sound (Discos Konfort).

> “The war is over”, David Rovics (album “Songs for Mahmud”).

> “Ricochet”, Tangerine Dream (album “Ricochet”).

> “Take it with your hands”, Cidesleys.

Recordem especialment el programa dedicat a Líbia realitzat per Ones de Pau i emes el 2010, amb una cronologia històrica dels 40 anys de govern de Muammar Gaddafi, a partir del llibre del periodista egipci Paul Balta: “El gran Magreb. Desde la independencia hasta el año 2000”.

A l’etiqueta “Unió Mediterrània” d’accès directe als programes (columna dreta del bloc) trobaràs les entrades dels monogràfics d’Ones de Pau dedicats als paisos de la riba sud de La Mediterrània: Líbia, Liban, Turquia, Sahara Occidental, Algèria.

ACTUALITZEM L’ENTRADA AMB EL SEGUENT TEXT (que es pot trobar en diversos articles publicats als mitjans de contrainformació apuntats al bloc però que hem volgut recopilar per facilitar-ne la lectura):

L’excusa que motivaria la “responsabilitat de protegir” els civils libis (val la pena recordar-ho):

“Oficialmente, el conflicto se debe a un levantamiento armado en Benghazi, cuna histórica de la oposición al gobierno, el 13 de febrero 2011 en qué, según Human Rights Watch, 173 “manifestantes” (combatientes armados después de un ataque suicida en una caserna militar) son muertos durante cuatro días de enfrentamientos”.

“Pero lo que llama la atención y garantiza la votación del Consejo de Seguridad de la ONU [membres permanents: EEUU, China, Russia, Gran Bretanya, Alemanya, França] el 19 [de febrero] son los supuestos 6.000 muertos reportados por la oposición al gobierno. Una cifra que, a pesar del nivel de las tecnologías de comunicación disponibles en el país, jamás será sostenido por alguna prueba concreta. Después se hablará de 2.000 muertos. Después algunos cientos. Pero no importa…” [perquè l’atac imperialista ja estava aprovat sense cap investigació oficial dels “enfrontaments” i perquè els posteriors/actuals bombardeigs de l’OTAN segurament han causat desenes de milers de víctimes civils innocents, a més de la destrucció del país] (“La manipulación del apoyo popular en Libia, o el arte gato-por-liebre de los medios”, Jean-Luc Guilmont, 31/8/2011. LaHaine.org).

Qui són els “rebels” libis (després de sis mesos de la inicial revolta popular i la posterior/actual contrarevolució imperialista):

“Sobre los rebeldes […] me conformaré con enumerar de nuevo la variada filiación de sus miembros: jóvenes abrumados por la “miseria vital” (como en Túnez y Egipto, los primeros en manifestarse pacíficamente); militares desertores de primera hora en Bengasi; oportunistas del régimen gadafista; liberales educados en EEUU, algunos próximos a la CIA y todos ellos pro-occidentales; e islamistas vinculados al Grupo Islámico Combatiente Libio, que se suman más tarde a la revuelta, pero que juegan un papel determinante por su preparación y disciplina. Del CNT sólo forman parte, que yo sepa, los oportunistas, los liberales y los islamistas, lo que demuestra ya la intención (como, por otra parte en Túnez y Egipto) de dejar fuera a los chabab que sacrificaron sus vidas por derrocar la dictadura. Pero debo decir sinceramente que no veo muchas diferencias entre este gobierno provisional y el de Túnez o Egipto, donde los oportunistas del antiguo régimen, los militares y los liberales gestionan por el momento la vida política” (“En Libia se ha producido una revolución popular”, Santiago Alba Rico, 22/9/2011. LaHaine.org).

Enrico Piovesana, periodista de Peace Reporter, escriu (“Libia, asuntos de guerra (sucia)”, 31/8/2011. LaHaine.org):

Rebeldes que, entre otras cosas, plantean inquietantes interrogantes. El frente antigubernamental comprende, efectivamente, combatientes de las células libias de Al Qaeda en particular el Grupo Combatiente Islámico de Libia (LIFG, por sus siglas en inglés), creado en los años 90 por las agencias de inteligencia occidentales (CIA y MI6), precisamente con el fin de asesinar o derrocar a Gadafi, y formado por veteranos de la guerra contra los soviéticos en Afganistán. La presencia de estos fundamentalistas entre los rebeldes, poco publicitada pero conocida desde las primeras etapas de esta guerra, ha sido liquidada por la prensa occidental con una nota de “marginal y no preocupante”.

“Sin embargo, muchos han cambiado de opinión tras el asesinato del comandante militar rebelde, el exgeneral nacionalista libio Abdul Fatah Younis, por los muyahidin de la brigada islámica Abu Obeida Al Jarrah. El puesto de Younis ha sido cubierto con Khalifa Belqasim Haft, ex agente de la CIA que hasta hace pocos meses residía junto a Langley, Virginia (EE.UU.)”.

I una “perla informativa” que tampoc hem d’oblidar, per tancar aquesta actualització (“Libia resiste, la OTAN fija ahora su punto de mira en Siria”, Pravda, 31/8/2011).

“Como la mayoría de lectores ya sabrán, el colmo del engaño y la manipulación descarada se dio con la transmisión en directo de la cadena [de TV] Al Jazeera desde la supuesta Plaza Verde de Trípoli, donde centenares de personas celebraban la victoria rebelde. Ese mismo día empezó a circular por la red una foto denunciando la falsedad de las imágenes, señalando diversos detalles en el muro de la Plaza, como la ventana y el estuco, que no existían en el vídeo difundido por todas las cadenas del mundo. Las sospechas que difundieron decenas de blogs, y medios alternativos se confirmaron cuando el mismísimo líder del CNT, Mustafá Abdeljalil, reconoció en una entrevista que fue todo una gran mentira organizada desde Qatar” [seu dels estudis de la cadena de TV Al Jazeera].

Anuncios




((odp)) Guerra a Líbia: Crònica des de Nàpols [redifusió].

28 08 2011

Programa odp133: Des de Nàpols, seu del Comandament de la Força Al·liada Conjunta de l’OTAN, un membre del Colletivo Autorganizzato Universitario di Napoli ens comparteix la seva visió de la Guerra a Líbia i la seva experiència en la ressistència política i social autònoma davant la militarització del país i l’actual crisis del capitalisme.

Llengua: CASTELLANO. Entrevistat: Giuliano, membre del Colletivo Autorganizatto Universitario di Napoli (CAU).

A l’entrada del programa odp114 (10 d’abril de 2011), que hem redifós aquesta setmana, trobaràs tota la informació que vam publicar.





((odp)) La Batalla de l’Ebre (2a. part).

14 08 2011

Programa odp131: Escoltem el documental “La Batalla del Ebro” de la série “España en Guerra”, dirigida/realitzada per Pascual Cervera i produida per Radio Televisión Española (RTVE) el 1987. Abans denunciem la violència cultural i masclista expressada en el cartell de la pel·lícula “La víctima perfecta” (que hem vist repetides vegades al metro de Barcelona  aquests dies). I acabem el programa amb la lectura de l’article de James Petras “Imperialismo, banqueros, guerra de la droga y genocidio” (veure enllaç abaix).

Llengua: vídeo/documental i article, CASTELLÀ. Comentaris, CATALÀ.

La Batalla de l’Ebre, ahir i avui.

Recordem alguns dels “crèdits” del documental “La batalla del Ebro” de la série España en Guerra”: Antonio Mª Calero és l’historiador que en aquest capítol resumeix la “crisis de agosto” del govern de la República.  I els narradors de la série són: Simón Pérez, José Ángel Junes i Diego Martín.

Per cert que és el capítol 25 (del total de 30) i no el 12 com vam dir durant el programa.

Bé certament hi ha molts altres documentals i pel·lícules així com moltíssim material històric publicat sobre la Guerra Civil Espanyola. A Ones de Pau nomès pretenem aportar el nostre gra de sorra en la recuperació de la memòria històrica del nostre país i animar a tothom a que conegui una mica més aquests fets històrics que han marcat el passat i segueixen marcant el present.

De fet a l’entrada del bloc corresponent a la primera part de La Batalla de l’Ebre (odp130) apuntavem el seguent documental, de Mario Pons Múria (2008), que pots veure aquí:

“La batalla de la memòria”

(vídeo enllaçat a TV3 i visionable).

A l’entrada anterior del bloc, de la primera part de La Batalla de l’Ebre (odp130), trobaràs un mapa i informació dels diferents Centres d’interpretació i espais de la Batalla de l’Ebre que es poden visitar.

Enllaçem l’article del periodista James Petras que llegim al final del programa: “Imperialismo, banqueros, guerra de la droga y genocidio”, publicat el 21 de maig de 2011 a Lahaine.org. I apuntem dos fragments del mateix:

“Durante la fase más crítica de la reciente crisis financiera, según manifestó el jefe de la Oficina de las Naciones Unidas contra la Droga y Delincuencia, Antonio María Costa: “En muchos casos, el dinero de la droga (era)… realmente el único capital líquido”.

“Todos los principales bancos de EE.UU han estado involucrados decisivamente en el blanqueo de cientos de miles de millones de dólares en ganancias de la droga durante la mayor parte de la última década” (2000-2010).

Enllaçem a continuació l’entrada de dos programes d’Ones de pau ja emesos i que tenen molta relació tant amb la Guerra Civil com amb la “Guerra de la droga”:

> odp65: “El genocidi franquista a València”.

> odp48: “Guerra de les drogues”.

I recorda que “clicant” l’etiqueta “Guerra Civil Espanyola” (columna dreta del bloc) trobaràs totes les entrades dels programes d’Ones de Pau amb aquesta temàtica.

Aquesta imatge (adalt) de la série “The Spanish Civil War” de Robert Cappa (veure arxiu fotografic aquí) podria simbolitzar els ponts que hem de continuar construint per recuperar la memòria històrica. I sobretot, els “projectes” llibertaris de transformació política, social, econòmica i cultural que, inspirats en part en la República espanyola, moltes persones segueixen construint avui, malgrat les contradiccions de govern (estatal o autònom?) i les alternatives de (auto)gestió (anarqusime ó socialisme?) i tantes altres dificultats (control social i represió militar neoliberal, etc).

També hem de remarcar, com ja diem durant el programa, que al Front d’Aragó així com a la resta de la península durant la Guerra Civil es van viure moltes altres batalles. Robert Cappa documenta ampliament la guerra a la zona de Fraga i el riu Segre (veure série fotogràfica enllaçada adalt), entre d’altres. Tanmateix, la Batalla de l’Ebre “va ser la més dura, sagnant i decisiva de la guerra”.

Música del programa:

> “Pequena Peça para Mi Bequadro e Harmónicos”, Jorge Antunes. Album “Sauvage Songs. Early Brazillian Electronic Music” (Pogus Productions, 2002).

> “Ay Carmela” i “Si me quieres escribir”, cançons populars.

¡Ay, Carmela! era una canción popular del siglo XIX, que cantaban los guerrilleros españoles que luchaban contra las tropas de Napoleón en 1808. En el transcurso de los años su letra se adaptó a las circunstancias sociales y políticas. En la guerra civil se cantó con diversas versiones y se la conoce con distintos títulos. Las dos versiones que presentamos hacen mención a la batalla del Ebro y a la XV Brigada Internacional” (www.altavozdelfrente.tk).

> “Lo maté”, Psyco. Banda sonora pel·lícula “One Dollar. El precio de la vida” (SuperEgo, 2004).

> “El cant dels ocells”, versió funky.





((odp)) Venjança de classe.

31 07 2011

Programa odp129:  Compartim lectures del llibre “Venjança de classe. Causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el 1936” de l’historiador Xavier Diez (Virus Editorial, 2010). Al fil del reportatge “Ruta dels moviments obrers i socials de principis de segle XX” realitzat per Ones de pau i difòs al programa (odp128) de la setmana passada.

Llengua: CATALÀ.

Apuntem l’index del llibre i remarquem amb taronga els capítols que llegim:

> Pròleg (Miquel Izard): Sindicalisme, pistolers i atiadors.

> Declaració d’intencions.

> Plantejament: La conquesta del cos. La caravana. La llarga tradició de l’especulació immobiliària. La universitat del carrer Entença. Gàngsters a Barcelona. De rebels primitius. Història de dues ciutats. El mite de l’anarquista violent. L’odi contra una felicitat insolent. La violència no és cega.

> Nus: greuges infinits, respostes directes: Treball. Explotació. Salari. Jornada. Desocupació. Llistes negres i humiliacions quotidianes. Borses de treball versus Jurats Mixtos. Actors i tramoistes. Cultura del treball. Nomadisme proletari. La guerra bruta. Il·legalisme. Habitatge, un (mal) lloc per viure. Relloguer i barraquisme. Militarisme urbanístic republicà.La vaga de lloguers. La (mala) educació, escoles racionalistes dins un món irracional. Pedagogia de la llibertat, pedagogia de la submissió. La (no) escola, eina discriminatòria. Oci i cultura, vicis privats, virtuts públliques. Cultura, una obsessió col·lectivitzadora. La revolució quotidiana. Una eina d’integració poderosa. Antinoucentisme. La provocació nudista. Viure la utopia.

> Desenllaç: crim i càstig: El mite de l’anaquista violent. El mite de la violència cega. El mite de la guerra entre germans.

Pots llegir el capítol sencer “La vaga de lloguers” (Barcelona 1931/32), del mateix llibre, transcrit i enllaçat aquí.

Enllaçem també el número especial (en pdf) “100 años de anarcosindicalismo” del diari Solidaridad Obrera, “portavoz de la Conferederación Sindical del Trabajo (CNT).

Hem de remarcar que el llibre “Venjança de classe” no tracta la Guerra Civil Espanyola, tot i que sí n’explica moltes de les causes o, en paraules del autor, “greuges infinits” que les treballadores i les classes populars van patir al llarg del primer terç de segle XX. Amb tot, cal recordar que la Guerra Civil es va iniciar el 18-19 de juliol de 1936 per causa de la sublevació feixista contra la II República (cop d’estat) d’un sector majoritari del Exèrcit, dirigit pels generals Mola, Franco y Queipo de Llano, entre altres. Hauriem de diferenciar doncs el que fou la Guerra Social (que explica el llibre) i la Guerra Civil (que no explica, perque no era l’objectiu de l’historiador i seria un altre llibre).

I com escriu Agustín Guillamón a l’interessantíssim article “De los cuadros de defensa a las Milicias Populares”, publicat al mateix número de Solidaridad Obrera (pdf enllaçat adalt, pags. 12/15):

“El 19 y 20 de julio de 1936, en plena lucha en las calles de Barcelona, al tiempo que se derrotaba a los militares sublevados, los miembros de los Comités de Defensa empezaron a llamarse y a ser conocidos como “los milicianos”. Sin transición alguna, los cuadros de defensa se transformaron en “Milicias Populares” per lluitar als fronts de guerra republicans antifeixistes.

Per tant, evidentment hi hagué una “venjança de classe” en forma de violència revolucionària, però no nomès com a revenja sinó per a poder sobreviure i alhora defensar una alternativa redicalment diferent al capitalisme burgés (o inclús republicà) i, per descomptat, al feixisme.

Música del programa:

> Diversos autors, banda sonora de la pel·lícula “One dollar, el precio de la vida”, del director Hector Herrera (Ediciones Superego, 2004).

> “…a mala sangre”, Vagos y Maleantes (demo, 2009).

> “2.0”, Orxata Sound System (2011).

> “Romesco”, Gato Pérez (EMI/Odeon, 1979).





((odp)) Guatemala: Holocausto Optimista (redifusió).

10 07 2011

Programa odp126: Redifonem el programa odp118 emès el 8 de maig a Contrabanda FM. Inspirat en la poesia d’Ottó René Castillo, el programa s’endinsa en una de les etapes històriques més tenebroses i terrorífiques de la humanitat, la “Guerra Interna” a Guatemala (1963-1996):

“Y sin embargo fue mi tiempo / Pustolento. Perruno. Horrendo / Creado por el lobo, en verdad / Sufrido por el hombre, a verdad / Destruido con odio y muerte / en nombre del amor y la vida”.

Llengua: entrevista en CATALÀ. Àudios, lectures i música en CASTELLÀ.

Entrevistada: Anna, membre de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala (AAPG) i coordinadora de la publicació El Quetzal que edita i publica trimestralment (des del 1988) la mateixa associació (veure la secció “Publicacions” del web de l’AAPG, enllaçat adalt).

A l’entrada del bloc corresponent al programa odp118 trobaràs tota la informació de les lectures, música i poesia d’aquest programa. I al bloc de “Guatemala: de la impunitat a la pau” pots escoltar tots els programes sobre Guatemala realitzats i emesos fins ara.





((odp)) Desobediència Civil i Terra Cremada.

19 06 2011

Programa odp123: Crònica i valoració de l’acció de Desebodiència Civil al Parlament de Catalunya el 15-J i de la manifestació del 19-J a Barcelona. I lectures de la “publicació contra la derrota” Terra Cremada (nº2, abril 2011).

Llengua: CATALÀ.

Clicar imatge (adalt) o aquí per accedir al bloc de Terra Cremada amb les publicacions (en pdf) de març 2010 i abril 2011.

Recomanem molt la lectura de Terra Cremada perquè pensem que pot ajudar a fomentar debats útils per “superar” la democràcia i encaminar la lluita i la construcció d’alternatives al capitalisme. També trobarem valoracions sobre la violència i la noviolència (especialment en el número d’abril 2011) que no s’acostumen a plantegar o s’entenen (i es practica) de forma diferent des de la majoria de col·lectius antimilitaristes.

Adjuntem el cartell (adalt) que comentem durant el programa i que defineix en part el posicionament del programaOnes de paurespecte l’us de la violència… De fet aquest cartell és un “remake” d’una campanya de difusió de la noviolència. Nosaltres també entenem i compartim la Desobediència Civil com una estratègia noviolenta, però el símbol de la pau (de la campanya) al costat del cap indígena Sitting Bull, que com milions de nadius nordamericans va morir en l’extermini o genocidi del seu poble i va lluitar en múltiples batalles, no ens encaixaba massa bé i per això l’hem redissenyat, amb el nou missatge “guerrer”.

Aquesta setmana és el solstici d’estiu i la revetlla de Sant Joan Us desitgem un molt bon inici d’estiu! Nosaltres tornarem el proper diumenge amb nova energia i un programa especial sobre els calendaris maies de Guatemala.





((odp)) La insurrección que viene.

5 06 2011

Programa odp121: Llegim alguns fragments del manifest “La insurrección que viene”, del Comité Invisible, publicat per l’Editorial Melusina (2009). I escoltem diverses intervencions de l’assemblea general de l’Acampada de Barcelona del 27 de maig.

Llengua: Lectures, CASTELLÀ, comentaris CATALÀ.

Clicar aquí per llegir un pdf del manifest (sencer) traduit pel mitjà digital d’informació alternativa Rebelion.org.

I aquí enllaçem una entrevista a l’editor d’aquest manifest, Eric Hazan, publicada pel diari francés L’Humanité.

Enllaçem també la pàgina de Wikipedia sobre Julien Coupat, cofundador de la “revista radical filosòfica” anomenada Tiqqun i, segons la policia francesa (que el va empresonar acusant-lo de sabotatge), un dels autors de l’assaig “La insurrección que viene”.

Com diem a la pàgina de presentació d'”Ones de pau” del sumari (barra superior) d’aquest bloc, ens posicionem al costat de la resistència i la lluita noviolenta però sense discursos idealistes ni pràctiques “suicides”, ingènues o contraproduents (que debilitin la nostra lluita o afavoreixin a l’Estat i les estructures opressores), per això compartim moltes de les visions i estratègies combatives que plantega l’imaginari Comité Invisible. En aquest sentit ens sembla molt més interessant (i sobretot, útil) el manifest de “La insurrección…” que el llibret “Indigneu-vos!” de Stephane Hessel.

Un dels aspectes més controvertit (complex i contradictori) d’aquest manifest (i de molts altres anàlisis de la “crisis” actual) és la seva visió “negativa”, que compartim en l’anàlisis i en el sentiment però no en la reacció que implica i es proposa. Pensem que l'”odi” i el “nihilisme” (que comprenem i també podem haver sentit i viscut en certs moments) no és el “camí” per CONSTRUIR EL QUE VOLEM. Coincidim en que cal “sabotejar” (físicament o simbólicament) les estructures del capitalisme (fábriques d’armes, entitats finançeres, institucions corruptes i autoritàries, etc) per fer públic la nostra indisposició radical (nocol·laboració o insubmissió total) però sobretot, cal que ens centrem en la construcció del nostre propi projecte alternatiu, la nostra “societat paral.lela”, ja sigui en forma de comunes o en la forma que (com a resultat d’una elecció veritablement lliure) sapiguem i podem fer realitat.

La banda sonora d’aquest programa, entre d’altres músics, la posa Jimi Hendrix: “West coast Seattle Boy. The Jimi Hendrix Anthology (Cd3: T5 “Hound dog blues”, T8 “Purple Haze”, T12 “Fire”…).

Evidentment com sabem la repressió i la violència a l’Iraq no es comparable amb les revoltes d’Egipte o la Desobediencia Civil de les acampades espanyoles, per posar tres exemples de ressistència popular. Però en qualsevol cas la SOLIDARITAT i l'”AJUDA MÚTUA” segueix sent una de les millors armes que tenim per ressistir davant la violència capitalista i continuar construint alternatives. La revolta continua!





((odp)) Corporacions Militars Privades (2a. part).

29 05 2011

Programa odp120: Diumenge passat no vam fer programa perquè a Contrabanda FM vam emetre en directe l’assamblea general de l’acampada de Barcelona a plaça Catalunya. Aquesta setmana Ones de pau ha tornat a l’emissió habitual dels diumenges i hem emès la segona part del monogràfic dedicat a les empreses militars privades i la “indústria dels serveis de mercenaris”. Abans de començar el programa, denunciem l’exhibició militar del Dia de las Fuerzas Armadas que s’ha realitzat a Málaga, aquest cap de setmana.

Llengua: comentaris en CATALÀ, lectures en CASTELLÀ.

Clicar la imatge (adalt) o aquí per obrir el document pdf i llegir el capítol “Listado de las Corporaciones Militares Privadas más importantes”.

Apuntem també les referències de l’altre llibre que llegim en aquests monogràfics: “Blackwater. El auge del ejército mercenario más poderoso del mundo”, de Jermey Scahill (editorial Paidós, edició revisada i ampliada, 2010).

En aquest programa llegim (parcialment) “La emboscada” de Faluya, Iraq (Capítol 7), “Pacificaremos Faluya” (Capítol 8) i “El domingo sangriento de Bagdad” (Introducció), del llibre “Blackwater”.

Recordem que la companyia militar privada Blackwater USA des del 2009 s’anomena Us Training Center (www.ustraining.com), pertanyent al grup Xe Services (www.xecompany.com).

Apuntem el que diu la contraportada del mateix llibre per presentar a Scahill: “es periodista de investigación y colaborador habitual de la revista The Nation, así como corresponsal de los programas de radio y televisión Democracy Now! Sus reportajes han merecido numerosos premios, entre los que se cuenta el prestigioso premio George Polk de periodismo, con el que ha sido galardonado en dos ocasiones”.





((odp)) Corporacions Militars Privades (1a. part).

15 05 2011

Programa odp119: Els mercenaris, paramilitars, “escuadrones de la muerte”, “exèrcits secrets” i terrorisme d’Estat no són cap novetat (malauradament existeixen des de fa molt temps) però des de la proclamació de la Guerra Global “contra el terror” anunciada (públicament) el 2001 pel govern nordamericà (G. W. Bush, D. Rumsfield i companyia), la privatització de la guerra (control social, represió, conflicte armat…) s’ha convertit en la tendència política, militar i econòmica de la nova era neocolonial del segle XXI. La “guerra bruta” continúa amb la màxima impunitat i el negoci de la violència i la mort cotitza a l’alça a les borses de Nova York, Londres, París, Moscú, Honk Kong, Madrid, Barcelona…

Llengua: lectures, CASTELLÀ.

Transcrivim el text del llibre “Medios violentos. Palabras e imágenes para el odio y la guerra”, de Pascual Serrano (El Viejo Topo, 2008), que comentem (i no podem llegir, coses del directe!) al començament del programa:

Capítol XV: ¿Iguales todas la violencias?

El 4 de abril de 1967, un año antes de ser asesinado, Martin Luther King habló en la iglesia de Riverside del barrio de Harlem, en la ciudad de Nueva York. Aquella noche dijo:

Nunca volveré a alzar la voz en contra de la violencia de los oprimidos que viven en guetos sin denunciar primero con toda claridad a la institución que es responsable de la mayor parte de la violencia que padece hoy día el mundo: mi propio gobierno.

Un missatge semblant, aquest de M. L. King, es pot atribuir a Mahatma Gandhi: No predicaré la noviolència (als oprimits o als demés en general) si aquesta (la noviolència) perjudica la seva resistència.

I la segona cita del mateix llibre de P. Serrano que és la cita d’un altre llibre, “Ojo con los media” (Hiru. Hondarribia, 1995), de Michel Collon:

Los grupos sociales que no disponen de vías pacíficas para reclamar sus derechos o han visto invadidos sus países pueden estar legitimados para recurrir a vías violentas para reclamar y exigir su dignidada.

Del mismo modo (…) las estrategias de comunicación que, aunque bajo un discurso de paz, favorezcan la imposición de la violencia del hambre, la injusticia y la desigualdad estarán cometiendo un delito criminal.

Els dos llibres que llegim en aquest primer monogràfic dedicat a les Corporacions Militars Privades són:

> “Mercenarios. Guerreros del imperio. Los ejércitos privados y el negocio de la guerra”, Daniel Pereyra (El Viejo Topo, 2007).

> “Blackwater. El augue del ejército mercenario más poderoso del mundo”, Jeremy Scahill (Edició ampliada i revisada, Paidós, 2010. Edició original, 2008).

Per cert, ¿algun/a lector/a “juga” a la borsa o és client/a d’alguna entitat bancària o d’estalvi que  “ven” productes o serveis (de qualsevol tipus) vinculats a la borsa? Potser no podrem aturar l’escalada militarista i la violència global sense precedents d’avui però al menys no siguem còmplices dels Estats i les empreses que finançien (legal o ilegalment) aquesta guerra (militar, econòmica, social…). Apliquem-nos a nosaltres mateixos allò del consum crític (si encara no ho fem) com un primer pas per fer realitat el canvi que volem. Perquè… ¿fins a quin punt som (o podem ser i deixar de ser) còmplices d’aquest model capitalista que incentiva les Corporacions Militars Privades i consolida la violència estructural (local i global, individual i col·lectiva)? Sens dubte, la Desobediència Civil és més necessària que mai però quan aquesta no afavoreix els canvis que volem (com la campanya d’Objecció Fiscal a la despesa militar de l’Estat)… ¿és l’hora de la nocooperació -de veritat- amb l’Estat? Com deiem fa unes setmanes, amb els responsables de la “democràcia de la violència” (o “Seguretat Democràtica”), ni dialogar. Així es que “mans a la obra”… la xarxa de “nodes” autogestionats ja fa temps que funciona a casa nostra i arreu. ¿Cadascú al seu lloc? (sí, això mateix ja ens ho preguntavem fa unes setmanes, i no deixarem de preguntar-nos-ho mentre avançem, coneixem i compartim noves experiències vitals i estratègies de lluita).

Salut i pau a tothom!

(ei que tornem la propera setmana amb un nou programa i entrada al bloc, això nomès es literatura, o no?)





((odp)) Guatemala: Holocausto Optimista.

8 05 2011

Programa odp118: Programa que parteix de la poesia d’Ottó René Castillo per endinsar-nos en una de les etapes històriques més tenebroses i terrorífiques de la humanitat, la “Guerra Interna” a Guatemala (1963-1996):

“Y sin embargo fue mi tiempo / Pustolento. Perruno. Horrendo / Creado por el lobo, en verdad / Sufrido por el hombre, a verdad / Destruido con odio y muerte / en nombre del amor y la vida”.

I com que “la bèstia encara no ha mort” (ni allà ni aquí), haurem de seguir cantant que “Vale la pena vivir para que la verdad no muera”.

Llengua: entrevista en CATALÀ, àudios, lectures i música en CASTELLÀ.

Entrevistada: Anna, membre de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala (AAPG) i coordinadora de la publicació El Quetzal que edita i publica trimestralment (des del 1988) la mateixa associació (secció Publicacions del web de l’AAPG, enllaçat adalt).

Música, àudios i lectures (per ordre d’aparició al programa):

> “Radio La Voz Popular” (A. Dubón. Ixim W’animá). Cassete “Canta conmigo Vol.2. Emisora de la URNG”.

> “What game shall we play today”, Gary Burton / Chick Corea. Cd “ECM Editions” (1991). Piano i vibràfon.

> José Efrain Ríos Montt, exGeneral de l’Exèrcit guatemalenc que el 23 de març de 1982 va fer un cop d’estat militar. Acabada la Guerra i signats els Acords de Pau (1996), Ríos Montt va aconseguir impunitat diplomàtica gràcies al seu escó del partit Frente Republicano Guatemalteco (FRG) al Congrès [ho subratllem perquè al programa no aclarim prou bé que sí és diputat, com d’altres exGenerals i exmilitars responsables de crims de guerra], no obstant segueix estant acusat (juntament amb altres exmilitars encausats al mateix procès iniciat el 1991) de genocidi i crims contra la humanitat a Guatemala per part de l’Audiència Nacional Espanyola (ANE). El 2007 la Cort Constitucional de Guatemala va decidir que Espanya no pot jutjar els acusats [contradició jurídica entre Sobirania Nacional i Justícia Universal o un exemple més de màxima impunitat]  i va anular l’ordre d’extradició emesa per l’ANE.

Trobaràs més informació del cas per genocidi, entre d’altres informacions relacionades amb la lluita contra la impunitat i el racisme a Guatemala, al web del Centro de Acción Legal en Derechos Humanos (CALDH).

> “Guatemala: de la impunitat a la pau”, separador/sintonia  d’aquests monogràfics d’Ones de pau.

> “Holocausto Optimista”, poema d’Otto René Castillo (1936-1967). “Homenaje a Otto René Castillo. Cuadernos de Guatemala. Nº3 – Agosto 2004”, publicat per l’AAPG (secció Publicacions: http://www.aapguatemala.org).

> “Twister”, Marc Johnson. Cd “ECM Editions” (1991). Baix, guitarra, bateria.

> Unired Fruit Company (UFC). Jingle, música d’un anunci per la televisió nordamericana. La UFC era una empresa multinacional que durant dècades al segle XX va guanyar-se el monopoli d’explotació i comercialització de plàtans a Centreamèrica esclavitzant als treballadors/jornalers amb polítiques colonials i criminals.

> “A los héroes y mártires” (Kin Lalat. Ixim W’animá). Cassete “Canta conmigo Vol.2, de la Emisora de la URNG”.

> “What game shall we play today”, (repetició música, de fons lectura):

> “Masacre en la embajada de España en Guatemala” (lectura). “Venciendo el olvido. Cuadernos de Guatemala. Nº6 – Marzo 2005” publicat per l’AAPG (secció Publicacions: http://www.aapguatemala.org).

> “Patria Verde” (Kin Lalat). Cassete “Ixiim K’in Q’aaq'” (Maiz y Fusil). Distribuït pel Comité de Solidaridad con Guatemala.

> Cooperació i ONG’s. Fragment d’una conferència del coordinador del moviment Tzuk Kim-Pop, Henry Morales,  el maig de 2010 a Barcelona.

> “Agua, Tierra y Maiz, Transnacionales fuera de nuestro país”. Separador/música editat amb la veu d’Aparicio Pérez, del Comité de Unidad campesina de Guatemala, a qui Ones de Pau va entrevistar el juny de 2010 (odp73).

> Consultes comunitàries. Àudio del comunicat de rebuig (“de 564 personalidades académicas, intelectuales, artísticas, universitarias, docentes, organizativas, culturales” de Guatemala) davant l’intent del govern guatemalenc de reglamentar el dret dels pobles contingut en el Conveni 169 de la OIT (Organització Internacional del Treball) sobe les consultes comunitàries. Publicat a: guatemala.mediosindependientes.org

> “Vale la pena vivir para que la verdad no muera” (de Iduvina Hernández). Tambor i veu, Sandra Morán. Cd “Vale la pena. 25 años de lucha, poesía y música” (produït el 2005 per Entre Nosotras).

Al bloc de “Guatemala: de la impunitat a la pau” pots escoltar tots els àudios dels monogràfics emesos fins ara:

Odp01: Violència. Odp02: Impunitat. Odp03/04: Guerrilla. Odp06: Valors. Odp07: Drets Humans i corrupcio. Odp08: Dones. Odp09: Desenvolupament(?). Odp10: Brigades Internacionals de Pau. Odp20: Unión Penosa. Odp21: Justícia Universal. Odp27: Golpe en Honduras y entrevista a Pablo Ceto. Odp32: Dr. Sativo y La Voz Popular. Odp39: Guatemala y los pueblos indígenas [entrevista a Henry Morales]. Odp44: La tierra es de quien la trabaja. Odp57: Goldcorp, minería y neocolonialismo. Odp66: Brigades [AAPG]. Odp67: Crònica asesinatos en Guatemala… Odp73: Comité de Unidad Campesina. Odp92: El Juego de Pelota Mesoamericano. Odp110: Guerres de l’Aigua. Odp118: Guatemala: “Holocausto Optimista”.

I enllaçem també una de les fonts d’informació més completes i constants (veure notícies actualitzades setmanalment a la pàgina d’inici del web) sobre l’actualitat del país centreamericà, el Centro de Estudios de Guatemala (CEG).