((odp)) Tic, tac, tic, tac… amor, amor.

17 04 2011

Programa odp115: «Si no sabes a dónde vas, regresa para saber de dónde vienes», amb aquest proverbi començem un recorregut sonor en «espiral»: veus d’infants, poesia i rebel·lia, sabiduria maia, repressió policial, cròniques de guerra, «matrística», herois i dracs imposats, dones militars, trovadors i músics que fan vibrar, ràdios lliures en resistència…

Llengua: lectures en CASTELLÀ.

Autors/es de la música, àudios i lectures del programa (per ordre d’aparició):

> TEXT: «Si no sabes a dónde vas…». Proverbi tradicional africà.

> MÚSICA (veus nens): Dot Tape Dot. De la recopilació «Música per la Pau» (produït pel «magazine cultural de música lliure» Phlow.es en col·laboració amb la Fundació per la Pau).

> TEXT: «Desde el fondo del tiempo…». Ramón Sampedro (llibre «Cartas desde el infierno»). Al web de l’associació Derecho a Morir Dignamente trobaràs  més informació de Sampedro (a la secció «Nombres propios»)

> TEXT: «El tiempo según los mayas…». José Argüelles («Calendario 13 lunas»).

> MÚSICA: «Emir’s dream». Emir Kusturika & The No Smoking Orquestra (disc «Unza Unza Time»).

> TEXT (repetició): Ramón Sampedro («Cartas desde el infierno»).

> MÚSICA: «Peace of Iona». The Water Boys.

> TEXT: «In la kesh – A la ken». Proverbi indígena maia.

> MÚSICA: «Song for the unification of Europe». Banda sonora pel·lícula «Blau», de Zbigniew Preisner.

> TEXT: «Arrancaron nuestros frutos…». Memòra històrica del genocidi indígena a Mèxic i Guatemala.

> ÀUDIO: Documental «Atenco: Romper el cerco», Direcció i producció Canalseisdejulio Promedios (Mèxic).

> MÚSICA: «Nasvali So Uljim», Esma Redsepova (disc «Chaje Shukarije»).

> TEXT (repetició): «In la kesh – A la ken»

> MÚSICA: «Take a flight», Omar Faruk Tekbilek (disc «Alif»).

> CRÒNICA: «España a la ofensiva en Afganistan» (diari El Mundo, 17/3/2011).

> TEXT: «Holocausto optimista», poema d’Otto René Castillo («Homenaje a  Otto René Castillo – Cuadernos de Guatemala«, nº3, agost 2004, editat i publicat per l’Assocaició d’Amistat amb el Poble de Guatemala).

> MÚSICA: «Soy pan, soy paz, soy más», Piero (trovador argentí-colombià nascut a Itàlia).

> TEXT: Breu apunt biogràfic del poeta guatemalenc Otto René Castillo («Cuadernos de Guatemala». Veure enllaç adalt).

> MÚSICA: Banda sonora de la pel·lícula «En tierra de nadie», Danis Tonavic (2001).

> TEXT: «La matrística en el Neolítico» (dracs…), Casilda Rodrigañez Bustos (llibre «El asalto al Hades – La rebelión de Edipo», Part1. Març 2010).

> MÚSICA (kora, tradicional de Mali): Tounami Diabaté (disc «The Diabaté Variations). Segona sintonia o banda sonora habitual del programa.

> TEXT: «La general Margaret Woodward...» I «Una teniente coronel, máximo rango de una mujer en España» (diari El País, 10/4/2011).

> MÚSICA (repetició): Banda sonora «En tierra de nadie».

> MÚSICA (repetició): «Dot Tape Dot» («Música per la pau», enllaçat adalt).

> TEXT (repetició): «Cartas desde el infierno». Ramon Sampedro.

> MÚSICA: «Welcome» (disc «The gentel side of John Coltrane«).

> TEXT: «No poseer nada…», Pere Casaldàliga.

> MÚSICA: al final del programa, després de la sintonia, una cançó extra (que no vam emetre en l’emissió en directe) per l’audiència del bloc, «Soy pan, soy paz, soy más» (de Piero) interpetada per Mercedes Sosa.

Per cert que a l’hora de FELICITAR A LES RÀDIOS LLIURES  PEL 30 ANIVERSARI oblidem citar, a més de les ràdio lliures de fora de Barcelona (disculpeu el «barcelocentrisme», inconscient això sí :), a Ona Lliure, la ràdio pionera que va emtre per primer cop el 1976 des del barri d’El Poble Sec (Barcelona). I apuntem un cop més el bloc de la recentment reactivada Coordinadora de Ràdios Lliures de Catalunya on trobaràs tota la informació relacionada amb les ràdios autogestionades, assemblearies i alternatives de Catalunya.

I recordem que el proper dissabte 23 d’abril, Contrabanda FM munta la «paradeta» a la Rambla (a l’alçada de la plaça reial) per festejar la diada de Sant Jordi. Si no ens veiem, ens escoltem el proper diumenge. Gràcies per acompanyar-nos!





((odp)) Guerra a Líbia: Crònica des de Nàpols.

10 04 2011

Programa odp114: Des de Nàpols, seu del Comandament de la Força Al·liada Conjunta de l’OTAN, un membre del Colletivo Autorganizzato Universitario di Napoli ens comparteix la seva visió de la Guerra a Líbia i la seva experiència en la ressistència política i social autònoma davant la militarització del país i l’actual crisis del capitalisme.  

Llengua: CASTELLANO. Entrevistat: Giuliano, membre del Colletivo Autorganizatto Universitario di Napoli (CAU).

Temes de l’entrevista: CAU. Lluita anti-Bolonya (nou pla d’estudis, universitat=empresa). Crisis política-econòmica-social. Exèrcit als carrers. Manifestació nacional anti-guerra (16 abril). Vaga General (6 de maig). Comandament Nàpols de la Força Al·liada Conjunta de l’OTAN. Altres bases de l’OTAN i la Sexta Flota nordamericana a Itàlia. Vincles polítics i econòmics entre Itàlia i Líbia. L'»Operació Gladio» (Exèrcits secrets -clandestins i ilegals- de l’OTAN i terrorisme d’Estat a Europa). Control i repressió dels moviments socials i la migració.

Detallem les forçes militars espanyoles desplegades a Líbia (perquè durant el programa nomès parlem dels F18 i són, com a mínim, 6 avions, 2 vaixells i 500 militars), segons publica El Pais el 20 de març de 2011:

Per la «zona d’exclusió aèria» (resolució 1973 de Nacions Unides):

> 4 cassabombarders F18 (de la Base de Torrejón de Ardoz), equipats amb missils aire-aire de llarg abast AMRAAM i de curt abast Sidewinder.

Pel bloqueig marítim i l’embargament d’armament (1973 NU):

> 1 aviò de vigilància marítima CN-235 de fabricació espanyola.

> La fragata F-104 Méndez Núñez (amb base al Ferrol, Galícia), equipada amb el sistema de combat Aegis, el radar del qual es capaç de controlar per si sol l’espai aeri de tota la costa líbia.

> Submarí S-74 Tramuntana (amb base a Cartagena, Múrcia).

> 500 militars es l’aportació total espanyola a la misió de l’OTAN a Líbia (sergons fons de Defensa) dels quals uns 150 pertanyen a l’Exèrcit de l’Aire i la  resta a l’Armada.

Aquest desplegament es va aprovar primer en un Consell de Ministres i després es va votar favorablement al Congrés el 22 de març (nomès van votar en contra dos diputats, un d’Izquierda Unida i un altre del Bloc Nacionalista Gallec).

Properament  tornarem a parlar amb companys antimilitaristes d’arreu de la Península Ibèrica per denunciar la participació de l’exèrcit espanyol a la guerra de Líbia i l’Afganistan. Perquè com no ens cansarem de repetir, la guerra es prepara i comença aquí a casa nostra; a les bases militars de l’Estat espanyol. Recordem les bases espanyoles i enllaçem els programes d’Ones de pau  ja emesos per denunciar les mateixes:

> Quarter General Terrestre d’Alta Disponibilitat de l’OTAN a València (Quarter Jaime I, a Bètera): odp15.

> Quarter General del Comandament Component Terrestre de l’OTAN a Madrid (Retamares): odp16.

> Bases aeronaval nordamericana-espanyola de Rota (Càdiz). odp93.

> Programa de Lideratge Tàctic (TLP) -per a pilots de l’OTAN- a Albacete: odp17.

Apuntem també una activitat per a l’agenda d’aquesta setmana relacionada amb Guatemala. El dijous 14 d’abril es farà la segona i última reunió informativa de les brigades de treball i d’acompanyament polític i solidari a Guatemala que organitza la Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala (AAPG), a la Casa de la Solidaritat (carrer Vistalegre nº15 de Barcelona) a partir de les 19:30h.





((odp)) Fukushima, Ascó, Cofrents… Stop energia nuclear!

3 04 2011

Programa odp113: D’Hiroshima a Fukushima… l’inici i la fi de l’energia nuclear al món? El 6 d’agost de 1945 EEUU va llençar la primera bomba atòmica al Japó (Hiroshima i Nagasaki). L’11 de març de 2011 un terratrèmol i posterior «tsunami» (sisme submarí) destruia la costa Est del Japó causant la mort a milers de persones i provocant el pitjor accident nuclear al món des del de Txernòbil (URSS, 1986). Aquesta setmana parlem amb un físic especialista en energia nuclear i amb els portanveus de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya i la Plataforma Tanquem Cofrents (València) per denunciar i exigir el tancament de totes les centrals nuclears a l’Estat espanyol.

Llengua: CATALÀ. Entrevistats: Manel Adelantado (Ecologistes en Acció), Sergi Saladié (Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya) i José Juan Sanchis (Plataforma Tanquem Cofrents).

El 2011 el Govern espanyol podria renovar la llicència de funcionament de la central nuclear catalana d’Ascó. La de Vandellòs (també a Catalunya) es va prorrogar deu anys més el 2010. La llicència de Cofrents (València) es va ampliar el passat 16 de març. Al mateix temps el Govern central ha de decidir properament l’ubicació del Magatzem Temporal Centralitzat de residus nuclears. Les dues poblacions amb més possibilitats, segons el Govern, per  instal·lar aquest «cementiri nuclear» són Ascó (Catalunya) i Zarra (València).

A Ones de pau diem un cop més que el cementiri nuclear no el volem ni a Ascó ni enlloc! I exigim el compromís oficial dels Governs per tancar totes les centrals nuclears espanyoles, i l’anunci d’un calendari oficial estatal de tancament i desmantellament de tots els seus reactors.

Amb tot, el gravíssim accident nuclear de les plantes de Fukushima (que a hores d’ara segueix en situació crítica i amb els nuclis de diversos reactors en fase de fusió i fuita radioactiva) al Japó podria fer canviar la política energètica dels Governs. Però com que no hi confiem gaire, el millor serà no abaixar la guàrdia i continuar denunciant i fent pressió pel canvi de model energètic al nostre territori. Ens en sobren molts motius però l'»opinió pública» nomès sembla reaccionar davant d’una catàstrofe. Com diu en Manel Adelantado, seguim jugant a la «ruleta russa» mentre son en funcionament les centrals nuclears… Fins quan?

Enllaços relacionats amb l’energia nuclear i les renovables:

> Tanquemlesnuclears.org

Tanquem les Nuclears – Nova Cultura de l’Energia: «Espai web pel tancament de les centrals nuclears, l’estalvi, l’eficiència i 100% d’energies renovables» (coordinadora estatal antinuclear a Catalunya):

> Crisisenergetica.org

«Respostes als reptes energètics del segle XXI»: web vinculada a la Asociación para el Estudio de los Recursos Energéticos (AEREN), el president de la qual, Daniel Gómez, pots escoltar en una ponència sobre l’energia avui gravada per Ones de pau al Forum Social Català 2010 (veure enllaç abaix).

«Energia nuclear o energias alternativas» (pdf enllaçat) llibre escrit pel convidat del programa d’aquesta setmana, Manel Adelantado, i publicat per Ediciones ATTAC-Catalunya (2007).

Enllaçem els programes d’Ones de pau sobre energia i armes nuclears realitzats i emesos el 2009/2010:

> Odp05: «Armes i energia nuclear». Entrevista a Pep Puig (Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear) i Tomàs Gisbert (Observatori de pau JM Delàs), els quals hem tornat a escoltar en dos àudios redifosos a l’inici i al final del programa d’aquesta setmana.

> Odp22: «Tanquem Garoña ja!» Entrevista a Manel Adelantado.

> Odp56: «Forum Social Català (3): «Crisis energètica». Debat «Apaguem les nuclears» amb ponències de Daniel Gómez de la Asociación para el Estudio de los Recursos Energéticos (AEREN) i Jesús Carbó de la Plataforma per la Defensa de la Terra Alta.





((odp)) INDRA: Guerra Electrònica i Control Social.

27 03 2011

Programa odp112: Monogràfic de denúncia de la multinacional espanyola Indra, «líder» del sector de l’electrònica aplicada a la Seguretat i la Defensa (Inseguretat i Guerra Global). Parlem amb un extreballador d’Indra, objector a la investigació militar. Escoltem a investigadors i activistes per la desmilitarització. I difonem uns àudios que hem «capturat» de dos directius d’Indra que ens pretenen «vendre» els seus «exits» en el «negoci la guerra».

Apuntem les dades del llibre que recomanen al programa:

> «Por la paz: ¡No a la investigación militar! Sobre la militarización de la ciencia y algunas de sus alternativas», Ediciones Bajo Cero (Asociación SKP).

La campanya Prou Investigació Militar que es va realitzar fins el 2007, malgrat haver-se aturat, encara es pot consultar al web (enllaçat adalt) i segueix sent un referent força interessant de la lluita per la desmilitarització.

Recomanem i adjuntem novament l’informe «Neoconopticon» (Ben Hayes, 2009) que analitza i denúncia el complex militar-industrial y de seguretat de l’Unió Europea, publicat i enllaçat al Transnational Institute (TNI) i del que ja en vam parlar el 2010 al programa odp99: una aproximació per Terra, Mar i Aire al complex militar-industrial (i de seguretat) espanyol.

La web d’Indra, que apuntem a continucació, s’ha de mirar de forma molt crítica per poder «desemmascarar» la seva «doble cara» en  R+D (Recerca i Desenvolupament) civil i militar. Perquè podria ser fàcil «enlluernar-se» amb la seva capacitat de comunicació  i «marketing» multimèdia per «vendre» la seva «excel·lència»… Però estem parlant d’industria de guerra i control social, no ho oblidem: http://www.indracompany.com

Properament Ones de pau emetrà nous monogràfics per seguir denunciant el complex militar-industrial i de seguretat espanyol.





((odp)) Taula rodona per la desmilitarització (audio+video).

20 03 2011

Programa odp111: Ones de pau i Okupem les Ones (LaTele.cat) han coorganitzat el debat «Desmilitarització», gravat el 15 de març de 2011 a l’Infoespai, de Barcelona.

«Taula rodona per la desmilitarització» (VIDEOS).

Llengua: CATALÀ. Participants: Pilar Palacio i Toni Alvarez (membres de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau), David Fernández (periodista del setmanari Directa), Alejandro Pozo (investigador del Centre per la Pau JM Delàs).

Producció i presentació del debat: Ones de pau. Realització, gravació i postproducció: Okupem les Ones (La Tele – Assemblea per la Comunicació Social). Localització: Infoespai (plaça del Sol, Barcelona).

Blocs temàtics: 1) Exèrcit espanyol. 2) Industria militar. 3) Aliança Atlàntica (OTAN). 4) Violència estructural i cultural. Eixos dels debats de cada bloc: L»Estat sense exèrcit és possible? Com reconvertir l’indústria militar en civil? Com tancar les bases de l’OTAN i sortir de l’Aliança Atlàntica? Com construir la «pau justa»?

Llibres que recomanem (un cop més) durant el debat:

> «Ejércitos en las calles» («Algunas cuestiones en torno al informe Urban Operations in the year 2020 de la OTAN»), Bardo Ecdiciones, 2010. L’editorial publica el llibre en format d’accès lliure i pdf al seu web (enllaçat al títol).

> «Los ejércitos secretos de la OTAN. La Operación Gladio y el terrorismo en Europa Occidental», El Viejo Topo, 2010. Pots llegir un fragment del llibre en pdf  i una entrevista a l’autor  (Daniel Ganser) a l’entrada corresponent al programa odp63.





((odp)) Les guerres de l’aigua (part2).

13 03 2011

Programa odp110: Analitzem diversos casos de guerres de l’aigua arreu del món:  Sudàfrica,  Palestina, Bolívia, Guatemala… I denunciem un cop més les grans multinacionals  que guanyen milions de beneficis (amb la complicitat dels estats i les institucions finaçeres internacionals) mentre «la diarrea [causada per l’aigua contaminada] mata a un nen cada quinze segons» [al món].

Llengua: CASTELLÀ/CATALÀ.

Cinc frases/estadístiques que recull Rose George a «La mayor necesidad» (editorial Turner) i que contrasten amb la retòrica de la falsa sostenibilitat   i els desorbitats beneficis que obtenen les multinacionals oligopolistes de l’aigua com Suez Lyonnaise des Eaux, o Vivendi Environment:

«Dos mil seiscientos millones de personas en el mundo viven [en casas y comunidades] sin saneamiento».

«Cuatro de cada diez habitantes del planeta no tienen acceso a ninguna letrina, inodoro, ni cubículo. Nada» [y no todos viven en países empobrecidos].

«La diarrea -que casi en un 90% de los casos es consecuencia de agua o alimentos contaminados por heces- mata a un niño cada quince segundos».

«El 90% de las aguas residuales de los países en vías de desarrollo va a parar, sin tratamiento alguno, a mares, ríos y lagos; pero en cantidad sorprendente también procede de ciudades provistas de alcantarillado y plantas de tratamiento».

«En la última década han muerto más niños por diarrea que personas en conflictos armados desde la II Guerra Mundial».

Apuntem algunes fonts d’informació i enllaços relacionats amb els casos que denunciem al programa:

> «La lucha por el agua en Orange Farm», Johansesburg, Sudàfrica: Francoise L’Écuyer, 2003 (southafrica.indymedia.org)

> «Alts del Golan», Síria (frontera amb Jordània, Israel i Liban), que L’Organització de les Nacions Unides, mitjançant la Resolució 242 del Consell de Seguretat, els considera territoris ocupats, mentre que Israel els considera territoris en disputa:

Atlas Mundial de Le Monde Diplomatique.

I enllaçem també  el web de «Boicot Israel».

> «La guerra del agua», Cochabamba, Bolívia (abril-juliol, 2000), produit i dirigit per Oswaldo Rioja Vasquez, amb guió del mateix Rioja i Elisabet Paravicini García, realització de Juan Carlos Tola Fuentes, locució de Ramiro Angulo. Vídeo documental a Youtube.

> Río Negro, Guatemala (massacre de Río Negro, 1982):

Patrick Illmer, de la Coordinació d’Acompanyament Internacional a Guatemala (CAIG): ACOGUATE, organització  que «reúne a organizaciones de nueve países, ofrece una presencia física internacional y una observación imparcial a defensoras de derechos humanos [de/en Guatemala] desde el año 2000».

Consol Camí, de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala (AAPG).

Recordem que Ones de pau també realitza els monogràfics «Guatemala: de la impunitat a la pau», que pots escoltar al bloc del mateix nom.

> «Los gigantes del agua», Vandana Shiva,  llibre «Las guerras del agua», (editorial Icaria).

Afegim també l’enllaç de l’Observatori del Deute en la Globalització, que analitza i denúncia amb profunditat les multinacionals espanyoles com, entre d’altres, AGBAR.





((odp)) Líbia: cròniques de guerra i propaganda.

6 03 2011

Programa odp109: Analitzem la propaganda mediàtica i la manipulació informativa de l’actual conflicte armat a Líbia. Començem denunciant les maniobres militars de l’OTAN a la costa espanyola d’Almeria: l’assaig d’una possible «Guerra Humanitària» a Líbia?

Llengua: lectures en CASTELLÀ, comentaris en CATALÀ.

«Operación naval de la OTAN en aguas de Almería» (Espanya),del 28 de febrer al 10 de març de 2011. Article (enllaçat adalt) publicat a El Confidencial Digital, tambè difòs a Antimilitaristas.org

Mitjans informatius i alternatius dels articles i cròniques que llegim al programa: Lahaine.org / Vientosur.info / Elconfidencial.org / Rebelion.org / El Pais.es / Periodismohumano.com

L’article«La mesa en la que se autoriza la venta de armas en España»(que apuntem al programa) denuncia el secretisme de la Junta Interministerial Reguladora del Comercio Exterior de Defensa y de Doble Uso (JIMDDU) i fa un interessant repàs històric d’aquesta Junta i del «negoci de la guerra» entre les empreses fabricants d’armes, el Congrès i el Govern. Publicat a Periodismo Humano.

Resolució de Nacions Unides contra Líbia (pdf): «Resolució 1970 (2011), aprovada pel Consell de Seguretat en la seva 6491 sessió, celebrada el 26 de febrer de 2011 (www.un.org/es). Ho apuntem per evidenciar el poder de la maquinària diplomàtica de les grans potències internacionals que ara senyalen a un dictador i ara el recolzen, ara denúncien un genocidi i ara el silencien, ara denuncien crims contra la humanitat i ara els cometen directa o indirectament amb els seus propis exèrcits o armant i finançant milícies o empreses de seguretat privada arreu del món. Parlem dels mateixos paisos «rics» que formen el Consell de Seguretat de Nacions Unides. Veurem si aprova una nova resolució per permetre la intervenció militar internacional a Líbia. Per cert no oblidem que aquest consell, que representa «l’imperi de la llei» al món, el formen exclusivament (com a únics membres premanents) EEUU, França, Gran Bretanya, Russia i China: el paisos que més armes fabriquen i venen al món!

Enllaçem també el programa d’Ones de pau emès el 2009 (odp40): «Somàlia. I resolució de conflictes armats», amb una entrevista a Josep Maria Royo, membre de l’Escola de Cultura de Pau (UAB) que ens explica magistralment les claus dels conflictes armats que pateixen des de fa dècades els paísos de la «Banya d’Àfrica», així com les bases dels processos de resolució dels conflictes armats. I es que alguns analistes plantegen la possibilitat que l’actual conflicte armat a Líbia, segons com evolucioni, podria acabar convertint-se en una nova Somàlia. Esperem que no sigui així!

Música del programa:

> «Sidi H’Bibi», disc «Best of Mano Negra» (1998, Virgin France).

> «Sahara», disc «Hafla», Khaled (1998, PolyGram).

I la música de fons de les lectures:

> «Ricochet», de Tangerine Dream (electrònica).

> «The Diabaté Variations», de Tounami Diabaté (tradicional de Mali).





((odp)) Les guerres de l’aigua (part1). I Libia.

27 02 2011

Programa odp108: Seguim divulgant la «nova cultura de l’aigua» (odp107) i emetem el primer monogràfic sobre les «guerres de l’aigua» amb lectures de Vandana Shiva («Las guerras del agua») i la revista Pimiento Verde. Al final del programa analitzem la situació de guerra civil que és viu a Líbia.

Llengua: lectures en CASTELLÀ. Anàlisis final sobre Líbia, en CATALÀ.

Començem el programa amb dos àudios del documental «Contracorriente»,  una producció de «A salto de mata», dirigit per Mario Pons. El primer àudio són els quatre primers minuts del vídeo i el segon, el testimoni d’un dels activistes/ecologistes que van intentar sabotejar les obres del pantà d’Itoiz (Navarra), i que juntament amb altres activistes va ser detingut i torturat per la Guàrdia Civil després de l’Acció Directa Noviolenta. Enllaçem el web de la «Asamblea de vecinos amenazados por Itoiz»: Stop Itoiz.

Selecció de lectures que compartim en aquest programa:

> «Las guerras del agua» (Vandana Shiva, Editorial Icària): Pròleg i La ecología de la paz.

> «Pimiento Verde» (Greenpepper Magazine): Los señores del agua i La celebración de los comunales.

La música que «il·lustra» aquest monogràfic és de The Water Boys: This is the sea, Fisherman’s Blues, Don’t bang the drums, Peace of Iona.

Enllaçem l’entrada del programa odp84: «Un pont de mar blava: Líbia«, realitzat per Ones de pau i emès a Contrabanda FM l’estiu del 2010, abans de l’actual insurrecció i guerra civil que viu actualment el país.

Recordem que enllaçant a l’etiqueta Unió Mediterrània (columna dreta del bloc) pots accedir directament, entre d’altres programes, als monogràfics «Un pont de mar blava»: Liban Turquia, Algèria, Líbia i Sahara Occidental.

El proper diumenge emetrem la segona part de la sèrie «Les guerres de l’aigua».

I aprofitem per recordar els nous horaris de redifusió d’Ones de pau a Contrabanda FM: dilluns de 07:00h a 08:30h, i divendres de 20:00h a 21:30h. L’emissió en directe es manté com fins ara, diumenges de 23:00 a 00:30h. Gràcies per acompanyar-nos. I esperem la vostra participació sempre que volgueu (onesdepau@altaveu.org).





((odp)) Nova Cultura de l’Aigua.

20 02 2011

Programa odp107: Recordem l’intent de cop d’Estat militar del 23-F de 1981. Parlem amb un activista de la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua. I denunciem la represió dels règims totalitaris del Magreb i Egipte durant les revoltes actuals.

LLengua: CATALÀ. Entrevistat: Manolo Tomàs de la Plataforma en Defensa de l’Ebre.

Començem amb la lectura de l’editorial del primer número (monogràfic «Agua») de la revista «Pimiento Verde» (Greenpepper Magazine). Si no pots accedir al web, a la llibreria de l’InfoEspai (Barcelona, Plaça del Sol) trobaràs exemplars en paper del mateix magazine.

La setmana que ve (o properament) dedicarem tot el programa a les «Guerres de l’Aigua» que ja hem començat a analitzar aquest diumenge amb:

> Una lectura sobre el conflicte pel litigi de l’aigua del riu Jordà utilitzada per Israel, Jordània, Síria, Liban i Palestina del llibre «Las guerras del agua. Contaminación, privatización y negocio», de Vandana Shiva (Editorial Icaria, 2002).

> I un primer anàlisi dels conflictes per l’aigua a l’Àfrica que comentem durant l’entrevista i amb la lectura de l’article: «Ressonen tambors de guerra al riu Nil» (Directa nº 210, desembre 2010).





((odp)) Naturisme.

13 02 2011

Programa odp106: Ens despullem de prejudicis, ideologies i dogmes religiosos per alliberar-nos de la condició de «tèxtils» i compartir la llibertat des de la nuesa física i l’oxigenació mental. Aquesta setmana parlem de naturisme, «un estil de vida basat en el respecte a la natura, a un mateix i als altres».

Llengua: CATALÀ.

Convidats entrevistats: Joaquim Plana, president del Club Català de Naturisme (CCN) i Lurdes, sòcia del CNN i companya del Joaquim. Núria, sòcia del CCN (intervenció telefònica).

Aquest és el llibre que recomanem al final de programa: «La idea naturista. Desde sus orígenes hasta nuestros días», del sociòleg Josep Maria Rosselló. Ediciones CEDEL (Centro de Estudios Libertarios, 2006. Fundación Anselmo Lorenzo).

També del mateix autor, dossier «El Naturismo Libertario en la Península Íbérica (1890-1939)», publicat a la revista Ekintza Zuzena (nº 32).

I el web del poble naturista El Fonoll, a la Conca de Barbarà (Tarragona).

Pel que fa a l’«autopoyesis» (terme utilitzat pels biòlegs Humberto Maturana y Francisco Varela «per designar la capacitat de la vida d’autoorganitzar-se i de repoducir-se a si mateixa») que apuntem durant el programa però no acabem de definir, ho trobaràs molt ben explicat per Casilda Rodrigañez en el seu llibre El Asalto al Hades (La rebelión de Edipo, part1). També la «hipótesis Gaia», de James Lovelock y Lynn Margulis (presentada durant les conferències de Lindisfarne, juny de 1980), serveix a l’autora per desenvolupar el seu anàlisis a través de la Història (Prehistòria) i Arqueologia a la recerca de la identitat original de la dona i la seva sexualitat en les societats i cultures anteriors al patriarcat. Matristica…

El asalto al Hades (Capítol 1. Pagina 35):

«Gaia es el nombre que estos científicos [Lovelock y Margulis] retomaron del Neolítico para designar a la superficie de la Tierra (el aire, la corteza y los océanos) como ente orgánico, como unidad viva; Gaia incluye todos los procesos vitales interrelacionados que se realizan en la Tierra, y que forman parte de un mismo impulso autopoyético, autoorganizativo y autorregulador. No es que haya seres vivos que ‘pueblan’ la Tierra; es que todos los seres vivos somos una parte de la Tierra viva; somos un momento de los ciclos de Gaia, un remanso de flujo gaiático. Un flujo que no es nada etéreo o sobrenatural, sino un flujo material totalmente identificado.»

El asalto al Hades (Capítol 1.Pagina 65):

«Así pues, creo yo, que a las mujeres no nos resulta difícil de entender que la maternidad no sólo fue el sustrato emocional del apego y de la formación del núcleo humano, sino el estímulo para el despliegue de la artesanía y de la cultura en todas sus formas. Un despliegue directa e inmediatamente destinado a procurar el bienestar de los miembros del grupo, y no para acumular propiedad, éxito, títulos que aproximen al arquetipo del triunfador, o cualquier forma de Poder. (…)

«Podemos por ello considerar que la líbido femenino-materna es el talón de Aquiles del sistema, la grieta más amenazante, el monstruo más temible a lo largo de los siglos, que por ello ha sido objeto de satanización en todas las culturas patriarcales. Lo iremos viendo en los próximos capítulos.»

«Y lo que el arte llamado pre-histórico ensalza y representa simbólicamente con las figuras de mujer, no es otra cosa que esa pasión, ese deseo femenino-materno que fué el origen de la cultura y de la sociedad humana, y que luego fue objeto de la represión más inexorable por parte del Poder patriarcal.»

I què te a veure això amb el naturisme? I si en lloc de naturisme, diem llibertat? I si en lloc de poder, sexualitat? I si en lloc de repressió, patriarcat? I si en lloc de desig, «matristica»? «El asalto al Hades» continua, la lluita (divulgativa, vivencial, artística) contra la dominació sexual, també.

Per cert que «la Trofologia és la ciència que estudia l’alimentació natural de cada espècie dacord amb la seva constitució física i orgànica». Ho haviem dit al programa, sense definir-ho, en citar les diferents corrents del naturisme: 1) Vegetarianisme social. 2) Vegetarianisme naturalista. 3) Trofologia. 4) Lliurecultura o nudisme. 5) Naturisme llibertari.

Enllaçem també el web de Democràcia Inclusivauna proposta per construir una nova forma d’organització social basada en l’autonomia, la comunitat i la reintegració amb la natura«), que en un moment del programa també comentem. Algun dia potser farem un programa monogràfic per explicar millor aquest moviment de «democràcia política, econòmica, social i ecològica».