((odp)) Frentes abiertos: Honduras, Guatemala, Bosnia, Iraq…

1 05 2010

Programa odp67: Titulem el programa Fronts oberts perquè denunciem la situació crítica que viu Honduras i Guatemala (paisos Centreamericans veïns). Després del cop d’estat i les posteriors eleccions fraudulentes, la repressió i els assassintas de la població en ressistència continuen a Honduras. I l’extrema violència vinculada al crim organitzat i el necolonialisme de les multinacionals a Guatemala no s’atura. Escoltem una crònica de la guerra de Bòsnia (1992-1996), ara que el Tribunal Penal Internacional està jutjant per genocidi i crims contra la humanitat al serbi ultranacionalista Radovan Karadzic. I recordem que l’enfrontament ètnic generat per l’ocupació d’Iraq, i que és un element clau de l’ocupació occidental a Orient Mitjà, també fou la clau del genocidi a l’ex-Iugoslàvia. Al final del programa llegim un nou fragment del llibre El pintor de batallas.

Format/Llengua: àudio del vídeo-entrevista de LibreRed a Carlos Humberto Reyes (Frente Nacional Popular de Resistencia a Honduras), crònica de la guerra de Bòsnia d’Arturo Pérez-Reverte, conferència de l’iraquià Walid Saleh i lectura de El Pintor de batallas, en CASTELLÀ. Crònica de El Quetzal (publicació de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala) i comentaris, en CATALÀ.

Recordem una vegada més que aquest dimecres 5 de maig es farà el primer taller de formació de les Brigades de treball i acompanyament solidari i polític a Guatemala 2010 que organitza l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala (AAPG). A la Casa de la Solidaritat, a les 19:30h (c/ Vistalegre, 15. barri Raval, Barcelona).

Trobareu més informació de les brigades al web de l’AAPG:

www.aapguatemala.org

Acabem recordant que el proper diumenge 9 de maig Contrabanda FM i Radio BRONKA fem una emissió conjunta des del PIC de Can Masdeu. Trobaràs més informació d’aquesta Jornada per la llibertat d’expressió i emisió al web de Contrabanda FM i de Can Masdeu:

http://www.canmasdeu.net


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Frentes abiertos: Honduras, Guatemala, Bosnia, Iraq…
Etiquetas: , , , , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) El genocidi franquista a València. I El pintor de batallas (2).

18 04 2010

Programa odp65: Al cementiri de València van ser registrades 23661 persones assessinades pel franquisme entre 1939 i 1945. Parlem amb Empar Salvador, fundadora del Forum per la Memòria del País València i coordinadora del document històric que demostra «El genocidi franquista a València. Les fosses silenciades del cementiri» (Icaria Editorial, 2008). I llegim un nou capítol de «El pintor de batallas» (Arturo Pérez-Reverte. Alfaguara, 2006). L’exguerriller croata Ivo Markovic i el pintor de batalles, Faulques (l’exreporter de guerra que va fotografiar a Markovic durant la guerra a l’exiugoslavia), es tornen a trobar cara a cara…

Llengua: entrevista en CATALÀ. Lectura «El pintor de Batallas» en CASTELLÀ.

Trenquem el silenci! Ja és hora de fer justícia a les víctimes del genocidi espanyol, assessinades durant la Guerra Civil i el règim franquista! No reconeixem la Llei d’Amnistia de 1977 aprobada pel Congrés  que «consagrà» la «impunitat legal» del genocidi franquista i els crims contra la humanitat comesos pels feixistes!

No oblidem les més de 25.000 persones soterrades al cementiri de València ni les 192.000 persones mortes a les presons de l’Espanya franquista entre 1939-1945! Tampoc oblidem les més de 150.000 persones desaparegudes forçades arreu de la península ibèrica pel feixisme en nom del «nacional-catolicisme»! No oblidem «els morts de fredes matinades, els morts de les nits tenebroses, els assassinats de la terra» que cridaren LLIBERTAT!

Adjuntem a continuació un archiu pdf del llibre (enllaç abaix), en el que no hem inclós els llistats amb el registre de les 23.661 víctimes enterrades a les fosses del cementiri de València que inclou el llibre, però que sí podreu consultar adquirint el llibre o contactant amb el Forum per la memòria:

«El genocidi franquista a València. Les fosses silenciades del cementiri».

(Icaria Editorial, 2008).

Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) El genocidi franquista a València. I El pintor de batallas (2).
Etiquetas: , , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Goldcorp: mineria i neocolonialisme.

19 02 2010

Programa odp57: Nou monogràfic sobre Guatemala per denunciar la multinacional minera Goldcorp Inc. i les seves filials Mina Marlin i Montana Exploradora que estan expoliant  els recursos naturals (extracció d’or), contaminant la terra i els rius, secant els manantials d’aigua, provocant malalties entre la població que viu a prop de l’explotació minera a Guatemala. A sobre, Goldcorp actua criminalment perseguint o eliminant (amb la complicitat i corrupció institucional) els líders de la ressistència  local que rebutgen la minería i els megaprojectes. Mentrestant, els bancs i ciutadans nordamericans i europeus que tenen accions i fons de pensió invertits en aquesta corporació canadenca viuen còmodament lluny de l’escena dels crims, l’Altiplà de Guatemala a Centreamèrica.

Format: entrevista. Llengua: CASTELLANO.

Entrevistats: Fernando Solis, coordinador i editor de l’associació El Observador. Análisis Económico sobre Política y Economia, economista per la Universidad San Carlos de Guatemala (USAC). Javier de León, activista social Maya Mam de drets indígenes, coordinador de la Asociación por el Desarrollo Integral de San Miguel Ixtahuacán (ADISMI), en Guatemala.

A la primera part del programa fem un collage radiofònic per descriure la situació actual i històrica de Guatemala: Chicabal (llacuna sagrada maia), 1823 (independència), maiz (aliment i símbol maia mil·lenari), Otto Pérez Molina (ex-militar involucrat en crims de guerra i actualment diputat), Efrain Rios Mont (ex president colpista i actualment diputat),  kaibiles (mercenaris de guerra), 1492 (Cristòbal Colom arriba a América), Plan Sofía  o Victoria 82 (pla militar estatal de guerra i contrainsurgència), reforma agrària, palma africana (agrocombustible), Gregoria Crisantia Pérez (líder de la resistencia anti-mineria),  Ramiro Choc (líder camperol empresonat), impunitat institucional…

Adjuntem l’enllaç al web Mimundo.org del fotoperiodista guatemalenc James Rodríguez amb fotoreportatges de la mineria a Guatemala i molts altres temes polítics, socials i culturals relacionats amb el país centreamericà amb major població indígena maia.

Adjuntem l’enllaç del darrer programa sobre Guatemala que vam gravar el 2009, La tierra es de quien la trabaja (odp44), en el que l’activista i documentalista francés Gregory Lassalle denuncia la criminalitat social de Goldcorp així com els conflictes causats per la  terra i la impunitat en el cas de desaparició forçada i assassinat de camperols a la Finca Nueva Linda de Guatemala, el propietari de la qual era espanyol.

I recordem que Ones de pau també edita el blog de Guatemala: de la impunitat a la pau, amb els àudios de tots els programes sobre Guatemala realitzats per Ones de pau i emesos a Contrabanda FM:

http://www.onesdepau-guatemala.blogspot.com


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Goldcorp: mineria i neocolonialisme.
Etiquetas: , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Guerra de les drogues.

18 12 2009

Programa odp48: Segona part del programa dedicat a les drogues ilegals i la violència estructural, aquesta vegada centrat en la «Guerra de les drogues»: militarització, crim organitzat, corrupció política i econòmica, violació dels drets humans, criminalització i «eliminació» de camperols cultivadors (de coca, opi, etc), responsabilitat i complicitat criminal de les institucions públiques en la mort de consumidors de drogues ilegals i ciutadans empresonats (per delictes lleus comparats amb els que cometen els caps del narcotràfic), estats de setge, represió i persecució judicial (ilegal-legal) amparada en la doctrina de la falsa «seguretat democràtica»…

Format: entrevista. Llengua: CASTELLANO.

Entrevistades: Adriana Rodríguez, Investigadora Social i Doctorant en Desenvolupament i Globalització. Virginia Montañés, expresidenta de la Coalición Europea por Políticas de Drogas Justas y Eficaces (ENCOD).

Denunciem, una vegada més, l’autoritarisme institucional i la corrupció dels cossos de seguretat de l’estat encarregats de controlar el tràfic de drogues. Dos exemples, la policia nordamericana de la DEA (Drug Enforcement Administration)  i la Guardia Civil (espanyola) que se suposa que lluiten contra el tràfic de drogues, a la pràctica s’ha demostrat que  sovint formen part del crim organitzat que es reparteix el pastís (més podrit que dolç) del tràfic d’estupefaents. Nacions Unides calcula que «el benefici global de la industria de les drogues ilegals és de 400 bilions de dòlars a l’any».

Adjuntem a continuació l’enllaç del documental «The War on Drugs» (Sebastian J.F. 2007) sobre la guerra antidroga iniciada ara fa 40 anys pels Estats Units al seu propi pais, a Amèrica del Sud i a Centreamèrica (primer Plan Colombia, i recentment Plan Mérida a Mèxic i Guatemala). Una guerra que avui encara continua arreu del món mentre les xifres de persones assassinades i desplaçades de les seves comunitats augmenten cada any paralelament a l’increment dels beneficis del tràfic i el consum de drogues ilegals; el mateix hauriem de denunciar de les empreses i bancs que «blanqueigen» el diner del tràfic de drogues.

Enllaçem aquí l’estudi El cerco a la anaconda que explica i denúncia àmpliament «el conflicte colombià i l’impacte en les comunitats indígenes», realitzat i publicat el 2004 per la convidada del programa Adriana Rodríguez.

ENCOD insisteix en que «si la droga fos legal, els canals de distribució es podrien controlar i els danys per a la salud pública i la seguretat es reduirien significativament. (…) Proposem una regulació legal del mercat de les drogues com l’únic mitjà humà de reduir els problemes relacionats amb les drogues i acabar amb el crim organitzat».

Adjuntem aquí el Manifiesto por Políticas de Drogas Justas y Eficaces publicat per ENCOD que descriu els efectes negatius de les polítiques de control de drogues i proposa als governs del món prendre un seguit de mesures per a millorar aquestes polítiques.

Apuntem també l’enllaç de l’editorial que ha publicat el llibre Cròniques del 6 i altres retalls de la clavaguera policial (David Fernández, Virus Editorial, 2006) del qual llegim dos capítols durant el programa: Porros i porres, i el cas UCIFA (Unidad Central de Investigación Fiscal i Antidroga). En el primer cas  es denuncia el rol polític de les drogues per controlar els moviments socials alternatius, i en el segon, la implicació de membres de la Guardia Civil i funcionaris de presons en el tràfic ilegal de drogues.

El proper divendres 25 de desembre emetrem un programa gravat. I començarem la segona temporada d’Ones de pau l’1 de gener de 2010 amb l’emisió d’un programa protagonitzat pel cantant i militant revolucionari nordamericà, Woody Guthrie.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Guerra de les drogues.
Etiquetas: , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Violència estructural: neoliberalisme.

11 12 2009

Programa odp47: Denunciem la violència estructural econòmica del sistema capitalista neoliberal. Un economista ens explica com hem arribat a la situació actual en que «els paisos rics (el 15% de la població mundial) acaparen anualment, pel seu estil de vida i patrons de consum, el 85% dels recursos del planeta». I mostrem quines són les causes i consecuències d’aquesta injustícia i violència estructural mai viscuda en tals graus de deshumanització, mort i destrucció, en la història de la humanitat.

Format: collage radiofònic i entrevista. Llengua: CATALÀ.

Entrevistat: Josep Manel Busqueta del Seminari d’economia crítica TAIFA.

Collage radiofònic: Petrodollars, Pik oil, Wall Street, Club Bilderberg, Reserva Federal dels EEUU, Bernard Madoff, Capital fictici, Hipoteca, Contracte Social, Exclusió social, Propietat privada, Nacional-Catolicisme, Classe obrera aburgesada…

La Tercera Guerra Mundial continuarà mentre les transacionals associades als militars, paramilitars i polítics independents o vinculats al terrorisme d’estat i el crim organitzat (per exemple, l’OTAN, trafic d’arme i narcotràfic) segueixin imposant els models d’explotació neoliberal i ultraconservadors: explotació humana (fins a la marginació i la mort) i explotació dels recursos naturals (incloent-hi la producció o extracció i distribució de bens bàsics com l’aigua i els aliments), destruint el planeta irreversiblement. Els homes i els aliments avui són una mercaderia més al servei de les transnacionals i el seu insaciable lucre. Les microempreses però també segueixen el mateix model capitalista i per tant a petita escala es reprodueix la mateixa lògica de domini/submisió.

La Tercera Guerra Mundial és la violència estructrual a la màxima potència. El benefici empresarial elevat a la mort cotidiana: 1.200 milions d’homes i dones arreu del món sobreviuren amb menys d’un dòlar diari. 40.000 nens i nenes moren cada dia al món per causes fàcilment evitables als paisos rics (de la salud en parlarem en un altre programa, com també de l’eduació  enmarcada en la violència estructural). A Espanya, 30.000  persones sense sostre sobreviuen al carrer. I tots som receptors de la propaganda conservadora i el pensament únic difós als mass-merda (mass-media) que ens volen transformar i convertir en còmplices inconscients de la mort i els crims neoliberals, quan no en som víctimes directes.

Els culpables de la pobresa (amb mort o sense com a resultat) cometen el pitjor crim contra la humanitat, però aquest crim no nomès es mantè en la absoluta impunitat sinó que les estructures econòmiques privades i les institucions públiques estatals  i internacionals (legals i judicials) en són els principals responsables.

Després, els consumidors (abans en deien ciutadans) no nomès són explotats en major o menor grau sinó que al mateix temps es converteixen  en còmplices de la violència estructural en molts moments en que actuen com a usuaris o són comsumidors dins del sistema neoliberal. Apuntem una vegada més els casos denunciats de Unión Fenosa (onesdepau20) i Goldcorp (onesdepau44). Si som còmplices i en som conscients, haurem fet el primer pas per deixar de ser-ho. Després, nomès cal unir-nos a la resistència activa per alliberar-nos del sistema capitalista opresor i criminal. Aturar la maquinària de guerra del neoliberalisme nomès es possible guanyant petites batalles, actualitzant i coordinant continuament l’agenda estratègica de la resistència local i global.

Despesa dels Estats Units de Nordamèrica en la «Guerra contra el terrorisme» (any/milions de dòllars. Font SIPRI):

2001: 17.000] 2002: 14.000] 2003: 69.000] 2004: 66.000] 2005: 103.000] 2006: 115.000] 2007: 170.400] 2008: 189.000] 2009: 170.000.

TOTAL: 913.400 milions de dòllars (gairebé 1 bilió de dòlars en menys de deu anys).

Els governs democràtics autoritaris són la cara «humana» de la barbàrie social-econòmica actual i de la guerra contra el terrorisme dissenyada als cercles  dominadors de l’economia i la política mundial (lobbys, think tanks, fundacions, universitats i laboratoris privats…). Un terrorisme (real i fictici) estereotipat que s’identifica i exhibeix espectacularment, per exemple en els telenotícies o la majoria  de videojocs de guerra. Mentre els cossos de seguretat, militars i paramilitars fan la «feina bruta» («neteja social» i contrainsurgent) per eliminar els «enemics» allà on els paisos rics, lluny de les seves fronteres nacionals, tenen interesos polítics-econòmics,  i també  dins dels propis paísos perseguint policialment i ilegalment els moviments socials que desenmascaren el sistema neoliberal i plantegen alternatives al model capitalista. Neocolonialisme i Guerra global, repressió i Guerra de baixa intensitat.

Text vinyeta: «Después dicen que en este país no se puede vivir» (informe Seminari Taifa).

Sobre l’economia real, que ens toca de més a prop a la majoria de persones, i l’economia alternativa social i solidària, ja en vàrem parlar en un programa emès el març de 2009 titulat Economia social: Ones de pau 09. Recordem també el programa Ones de pau 41 sobre la comuna Lakabe, un exemple més de com les alternatives al capitalisme no nomès són necessàries sinó que són possibles i ben reals: projectes i experiències d’autogestió, cooperatives, energies renovables, xarxes de consum crític, etc.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Violència estructural: neoliberalisme.
Etiquetas: , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) La tierra es de quien la trabaja.

20 11 2009

Programa odp44: un nou monogràfic sobre Guatemala en el que denunciem múltiples injustícies i difonem diverses lluites i resistències populars als megaprojectes en  aquest país Centreamericà. També denunciem una vegada més la connexió del capital transnacional  i el crim organitzat associat a aquest capital dels estats i les multinacionals americanes i europees. Per això ens fem ressó de la necessitat de connectar lluites i resistències d’aquí i d’allà. Així denunciem la globalització econòmica i la democràcia autoritària que criminalitza les lluites socials i persegueix, assassina o empresona els líders populars  i locals de la resistència, a Ciutat de Guatemala, a Barcelona, a París…

Format: entrevista online. Llengua: CASTELLÀ.

Entrevistat: Grégory Lassalle, membre del Collectif Guatemala, i autor del documental «Km 207: a la orilla de la carrretera».

«Km 207» denuncia el cas d’impunitat per la desaparició forçada i la massacre de nou companys del desaparegut assassinats a la Finca Nueva Linda. Fes clic a la fotografia (abaix) i podràs veure els fotoreportatges del guatemalenc James Rodríguez sobre el «cas obert» de Nueva Linda…

Resumim alguns continguts del programa. Un: Desaparició forçada  d’un treballador indígena a la Finca Nueva Linda (FNL) el 2003, al sud de Guatemala. Un cas més entre els milers que s’executen continuadament des de fa décades al país Centreamericà. Difonem la lluita per la justícia i contra la impunitat per la desaparició d’Héctor René Reyes i la mort de nou companys assassinats el 2004 durant el desallotgament per part de l’exèrcit, polícia i seguretat privada a la FNL, propietat d’un espanyol. L’ocupació pacífica es va fert per reclamar justícia per la desaparició d’Héctor Reyes. El «plantón» solidari a la carretera davant la FNL continua des de fa més de cinc anys, per exigir justícia a l’estat guatemalenc. 

Dos: Montana Exploradora de Guatemala, S.A. (Goldcorp Inc.). 27 llicències d’explotació mineral arreu del territori guatemalenc. Extracció d’or i plata i altres minerals. Montana «usurpa» terres indígenes i s’instal·la per la força en diferents comunitats maies. Acusa de sabotatge als indíegens que s’oposen pacíficament a la mineria. I promou judicis ilegals-legals contra la resistència popular que no vol la mineria a les seves terres. Expoliació dels recursos naturals del país, contaminació de la terra i rius, i secament de manantials, ulls i fonts d’aigua naturals. Les multinacionals mineres  només paguen (oficialment) un 1% dels beneficis obtinguts a l’estat. I la propaganda de la multinacional parla de «desarrollo»… Escolta què ens va dir una dona indígena maia sobre el significat de «desarrollo», gravat en un altre programa d’Ones de pau.

I si fas clic a la fotografia d’abaix podràs veure varios fotoreportatges del guatemalenc James Rodríguez per denunciar a la minera Montana Exploradora de Guatemala:

Tres: Unión Fenosa (Gas Natural). Després de la multimilionària privatització de la distribució elèctrica a Guatemala (a costa de les arques de la republica centreamericana i a favor dels comptes bancaris  de polítics guatemalencs i intermediaris de les multinacionals), Iberdrola i Gas Natural, aquesta última amb la seva filial Unión Fenosa i subfilials Deogsa i Deorsa, continuen robant al poble guatemalenc amb unes tarifes declarades ilegals el 2004 per la Corte Constitucional. Ja ho vam denunciar en el programa odp20.

Quatre: Consultes comunitàries a Guatemala. El dret (internacional) a decidir i a defensar la sobirania territorial i cultural dels pobles indígenes i de qualsevol comunitat afectada pels megaprojectes: mineria,  hidroelèctriques, monocultius, megacarreteres… al marge del Dret Internacional (no és cap novetat) i amb la força de les armes i el terror d’estat  vinculat al crim organitzat i les institucions finançeres internacionals controlades pels paisos rics (i la seva massa-consumidora acrítica i podrida).

Cinc: Quan les lleis de la democràcia totalitària no són suficient per protegir els privilegis socials i beneficis econòmics de les màfies polítiques-militars de l’oligarquia, la burgesia o la progresia, les armes dels seus mercenaris apunten als rebels assassinant-los amb total impunitat (i amb els còmplices del poder judicial executant el «tir de gràcia»  en forma de sentència ilegal-legal, o absència de sentència, quan faci falta: a Guatemala, «la impunitat de l’organisme judicial és del 93%. Font, CICIG). Així van desaparèixer a Héctor Reyes i així van executar la massacre de FNL.

I així continua la impunitat internacional arreu del món i la Guerra de Baixa Intensitat (quan no és la Guerra Global) contra qualsevol enèmic de les polítiques ultraconservadores. Repetim, a qualsevol lloc, en diferents graus però amb la mateixa estratègia de la POR: a Guatemala, a Espanya, a França…

Transcribim el fragment del llibre «Los caminos de Paxil» (novela d’Arturo Arias. Editorial Cultura, 1990) amb el que acomiadem el programa d’aquesta setmana. Un text que ens parla d’un símbol de la cultura ancestral maia i de l’actual república de Guatemala:

«El quetzal es el ave de la vida, del corazón del cielo, de los grandes sentimientos, del sagrado plumaje. Según la tradición de nuestro pueblo, la que nos transmiten al oído nuestros abuelos y abuelas, en la mañana en que los Altos Señores del Alba y el Crepúsculo Vespertino crearon el mundo Americano, los vientos soplando en círculos mágicos sobre la copa de un árbol de guayacán condensaron su espíritu. En seguida, del gigante remolino de hojas verde-azules, como emplumado dardo, voló el primer pájaro quetzal».

Més programes d’Ones de pau sobre Guatemala: www.onesdepau-guatemala.blogspot.com

Fotoreportatges de James Rodríguez: www.mimundo-fotorreportajes.org


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) La tierra es de quien la trabaja.
Etiquetas: , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Violència Estructural: drogues (I).

13 11 2009

Programa odp43: Primer monogràfic sobre Violència Estructural i primera part del programa dedicat a la violència relacionada amb les drogues, des de la mirada social i als carrers de Barcelona. En la segona part  (que emetrem  properament) ens centrarem en la «guerra de la droga». Una guerra que causa moltes més víctimes i morts que les provocades pel consum de drogues. Els responsables de la qual són governs, narcotraficants, traficants d’armes, exèrcits,  paramilitars, banquers… enfrontats i/o associats en aquest negoci sagnant i multimilionari.

Format: entrevista. Llengua: CATALÀ.

Entrevistat: Oriol Romaní Alfonso, professor de la Facultat d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV). I membre de l’organització Grup IGIA.

Aquesta imatge em suggereix el títol «drogas limpias y duras». Si les drogues  ilegals fòssin legals, possiblement serien més netes, és a dir amb menys risc per a la salud dels consumidors. Perque es podria fer un us més higiènic, sense fer-ho d’amagat i coneixent la qualitat del producte consumit. Al mateix temps s’evitarien la majoria de  morts relacionades amb el tràfic ilegal de drogues. Lo de «duras» és molt relatiu doncs com apuntem en el programa, les drogues legals com l’alcohol per exemple també poden ser molt «dures» si entenem aquest adjectiu com el grau de marginació i exclusió social a més del risc per la salud.

Aquesta tanca publicitària és dels carrers d’Omaha, Nebraska (EEUU), el 2008. El text diu: «L’abús de les drogues és dolent. La guerra de la droga, pitjor». És un anunci firmat per l’associació (tradueixo del nom anglès) Accions Legals contra la Prohibició. Serveixi com a exemple il·lustratiu dels partidaris de la legalització de les drogues.

Afegim una informació interessant relacionada amb el fill del cap del Cartel de Medellín abatut el 1993. Segons publica l’agència EFE, «La vida de Juan Pablo Escobar, hijo del narcotraficante colombiano Pablo Escobar, aparece reflejada en el documental «Pecados de mi padre», dirigido por Nicolás Entel, y presentada hoy (ahir 12 de noviembre de 2009) en el Festival Internacional de Mar de Plata, Argentina.»

(en Argentina) «trabaja como arquitecto y vive exiliado Pablo Escobar bajo la identidad de Sebastián Marroquín; y (desde allí) ha roto el silencio mantenido durante años sobre su familia».

Pablo Escobar diu, en una entrevista a l’agència d’informació abans citada, que no ha perdut la por i aposta per la reconciliació a Colòmbia. El documental «reúne al hijo del jefe del Cartel de Medellín con los hijos de dos de sus víctimas, el candidato presidencial Luís Carlos Galán y el ministro de Justicia del gobierno de Belisario Betancur, Rodrigo Lara.»

«A juicio de Escobar, el ejemplo de las tres familias puede servir para ilustrar «el proceso de búsqueda de paz y el perdón» y de la reconciliación en Colombia.

La història que tracta el documental també és un exemple dels vincles i rivalitats entre el poder dels narcotraficants i dels polítics. Pablo Escobar va imposar als anys 1980’s  i inicis dels 1990 la llei de «plata o plomo» en el seu regnat del crim organitzat i el narcotràfic internacional (controlaba el 80% del trafic mundial de cocaina). La «plata» és diner i el «plom», la bala. Evidentment no sempre cal amenaçar a ningú perquè col·labori amb els narcotraficants com demostren molts empresaris i banquers que blanquegen encantats el diner del narcotràfic.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Violència Estructural: drogues (I).
Etiquetas: , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Guerra a l’Afganistan.

2 10 2009

Programa odp38: Denunciem l’invasió i ocupació de l’OTAN a l’Afganistan. Reclamem la retirada de les tropes de l’Exèrcit espanyol del país afganès. I intentem aproximar-nos a la realitat d’aquest conflicte armat situat en un punt geoestratègic mundial. Aquesta guerra no és contra el terrorisme ni per la reconstrucció del país, és pel control polític-militar de la zona, el privilegi en l’accès als recursos energètics i pel control del cultiu i el tràfic de droga (opi, heroina).

En aquest escenari i després de 8 anys d’ocupació  des del 2001 (o de dècades, si tenim en compte les múltiples i continuades invasions estrangeres),  la pobresa  segueix sent el principal problema de la població afganesa, i la violència cada cop és més destructora i atomitzada. Avui, Al-Qaeda és nomès una organització més enmig de les 800 milícies armades protegides i finançades per diferents grups de poder tant de paísos occidentals com orientals, armades totes elles gràcies a la industria militar que, a nivell mundial, lidera els Estats Units (EEUU). Actualment, Afganistan és el primer país receptor d’armes fabricades als EEUU. Per tant, si parlem dels senyors de la guerra de l’Afganistan, també ho hem de fer dels executius de la guerra que dominen la indústria armamentística des dels despatxos de Washington.

Format: entrevista. Llengua: CATALÀ (informe adjunt en CATALÀ, CASTELLANO I ENGLISH).

Entrevistat: Alejandro Pozo Marín, investigador en conflictes armats i  col.laborador del Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs. Autor, entre d’altres treballs de recerca i divulgació, de l’informe adjuntat a continuació:

L’Operació Llibertat Duradora i la coalició estrangera formada per 41 paisos liderada per l’exèrcit dels EEUU (juntament amb la CIA i els mercenaris d’empreses privades militars com la nordamericana Kellogg Brown & Root, KBR Inc., fins el 2007 pertanyent a Halliburton Corporation, el president de la qual era Dick Cheney, exvicepresident del govern de George W. Bush Jr dels EEUU-), és una continuació de la política imperialista dels EEUU a l’Orient Mitjà després de l’invasió de l’Iraq. Sense oblidar que, com informa LaHaine.org, al Pakistan hi ha hagut dos milions de desplaçats forçats (el segon exóde de guerra més gran després del genocidi a Ruanda, Àfrica). Però l’Exèrcit espanyol, enlloc de retirar-se com va fer a l’Iraq, cada cop participa més en la Guerra Global de l’OTAN i és més còmplice dels crims de guerra a l’Afganistan.

Des de l’1 d’octubre de 2009 l’Exèrcit espanyol, com a membre de l’OTAN, substitueix a Polònia en el control de l’aeroport de Kabul (capital de l’Afganistan). També des de l’1 d’octubre d’aquest any, tenim una nova base de l’OTAN a Espanya (Albacete): el Programa de Lideratge Tàctic (TLP), una «escola» d’aviació militar que prepararà els pilots de guerra que participaran en les operacions de l’OTAN arreu del món i també, molt probablement, a l’Afganistan. Evidentment, la complicitat espanyola en les polítiques militars globals del terror també passen per la subordinació del govern espanyol permeten el trànsit de guerra per les bases nordamericanes en territori espanyol.

Amb el Congrés dels Diputats i les Comisions de Defensa aprovant aquestes polítiques militars criminals (incomplint la Constitució espanyola i al marge del Dret Internacional), la Desobediència ivil dels espanyols no nomès està absolutament legitimada sinó que es necessària. Si des del Congrès s’actua amb aquesta impunitat i mensypreu per la vida, la resposta des del carrer ha de ser directa i contundent.

Respecte els atemptats de l’11 de setembre de 2001 a les Torres Bessones de Nova York, EEUU, adjuntem la publicació El Jaque Mate amb l’article de portada,  «La verdad sobre el 11-S».

Del tràfic d’armes i droga a l’Afganistan encara podem dir i denunciar moltes coses. Properament, realitzarem un programa especial amb aquest contingut. També serà interessant, per entendre millor el conflicte, conéixer una mica més els diversos moviments insurgents de resistència afganesos.

«Ara com sempre, no a la guerra, fora les forçes d’ocupació! Retirada immediata de les tropes espanyoles de l’Afganistan! No a les guerres del petroli, no a la destrucció del planeta! Diners per als serveis socials i la gent a l’atur, no per a la guerra i els bancs!»

El 16 d’octubre, el Centre Delàs organitza les jornades El tauler d’escacs mundial, amb la participació, entre d’altres persones, del periodista i analista polític d’Orient Mitjà, Tariq Ali.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Guerra a l’Afganistan.
Etiquetas: , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Golpe en Honduras.

10 07 2009

Programa odp27: Esta semama denunciamos el golpe de estado en Honduras y lo analizamos con un compañero maya de Guatemala. También analizamos las injusticias, violencia, corrupción e impunidad que generan las multinacionales estranjeras en Guatemala. Y recordamos algunos episodios históricos durante las dictaduras y guerra interna que vivió Guatemala entre 1960-1996, y que todavía afectan a la mayoría de la población del país que vive en la pobreza y sufre una violencia institucional y paramilitar crónica y  extrema.

Formato: reportage y entrevista. Lengua: CASTELLANO.

Invitado: Pablo Ceto, indígena maya ixil, coordinador de la ong Fundación Maya (Fundamaya), ex-miembro del Ejército Guerrillero de los Pobres (EGP) y militante y ex-diputado de Unidad Revolucionaria Nacional Guatemalteca (URNG).

Clica en la imagen (abajo) o en el siguiente enlace y podrás acceder al sitio de la Agencia Pulsar, «una iniciativa  de la Asociación Mundial de Radios Comunitarias – América Latina y Caribe  (AMARC-ALC) para la democratización de las comunicaciones», con información actualizada del golpe en Honduras y Centroamérica.

Durante el programa leemos un fragmento del informe preliminar de la Delegación de Organizaciones de Defensores/as de Derechos Humanos de Guatemala realizado tras su visita a Honduras del 3 al 6 de julio. Y Pablo Ceto nos habla de su experiencia como guerrillero, militante político revolucionario y co-protagonista de la firma de los Acuerdos de Paz en Guatemala tras la Guerra Interna en 1996.

Por cierto, tenemos que hacer una corrección pues durante el programa anunciamos mal la dirección del «sitio web informativo y provisional de la Presidencia del Gobierno de Honduras en el exilio a causa del golpe de estado del 28 de junio de 2009″. Dijimos erróneamente «guaymaras» y la dirección correcta es: www.guaymuras.net

La violencia no es ni buena ni mala: es. La violencia cumple una función, es un instrumento. Esto, que ya lo hablamos y profundizamos en el programa odp18 sobre la violencia y la autoridad según el filósofo Jiddu Krishnamurti, queda demostrado, una vez más, con el golpe de estado en Honduras, que defiende con las armas los intereses y privilegios políticos-económicos de las clases dominantes. Y también queda demostrado con la resistencia activa del pueblo hondureño, en un primer momento masiva y pacífica. Pero si los golpistas no se retiran y mantienen su política ilegal y criminal,  ¿hasta dónde tiene que llegar la  insurrección popular para defender derechos constitucionales básicos como el derecho a la vida y la justicia?

El jueves de esta semana también ha habido mobilizaciones de protesta en Guatemala (país vecino de Honduras) por la defensa y recuperación de los Recursos Naturales. Y en Barcelona, distintas asociaciones, comités y ongs solidarias con Guatemala se han manifestado frente a las oficinas de Gas Natural en la Barceloneta para exigir que Unión Fenosa (recientemente absorvida por Gas Natural) salga de Guatemala y se termine así con sus políticas corruptas e ilegales. Puedes escuchar el programa odp20 con información detallada de la campaña Unión Penosa.

También recordamos que Ones de pau incluye en el programa una sección sobre Guatemala. Y que puedes escuchar todos los audios de dicho espacio en el blog Guatemala: de la impunitat a la pau.

I acabem anunciant que les tres darreres setmanes de juliol Ones de pau fa vacances i torna el 7 d’agost en directe amb nous programes antimilitaristes. Mentrestant emetrem redifusions d’Ones de pau. Gràcies per escoltar-nos. Fins aviat, salut i pau a tothom.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Golpe en Honduras.
Etiquetas: , , , , ,
Categorías : Ones de pau

« Entradas anteriores Entradas siguientes »