((odp)) Les guerres de l’aigua (part2).

13 03 2011

Programa odp110: Analitzem diversos casos de guerres de l’aigua arreu del món:  Sudàfrica,  Palestina, Bolívia, Guatemala… I denunciem un cop més les grans multinacionals  que guanyen milions de beneficis (amb la complicitat dels estats i les institucions finaçeres internacionals) mentre “la diarrea [causada per l’aigua contaminada] mata a un nen cada quinze segons” [al món].

Llengua: CASTELLÀ/CATALÀ.

Cinc frases/estadístiques que recull Rose George a “La mayor necesidad” (editorial Turner) i que contrasten amb la retòrica de la falsa sostenibilitat   i els desorbitats beneficis que obtenen les multinacionals oligopolistes de l’aigua com Suez Lyonnaise des Eaux, o Vivendi Environment:

“Dos mil seiscientos millones de personas en el mundo viven [en casas y comunidades] sin saneamiento”.

“Cuatro de cada diez habitantes del planeta no tienen acceso a ninguna letrina, inodoro, ni cubículo. Nada” [y no todos viven en países empobrecidos].

“La diarrea -que casi en un 90% de los casos es consecuencia de agua o alimentos contaminados por heces- mata a un niño cada quince segundos”.

“El 90% de las aguas residuales de los países en vías de desarrollo va a parar, sin tratamiento alguno, a mares, ríos y lagos; pero en cantidad sorprendente también procede de ciudades provistas de alcantarillado y plantas de tratamiento”.

“En la última década han muerto más niños por diarrea que personas en conflictos armados desde la II Guerra Mundial”.

Apuntem algunes fonts d’informació i enllaços relacionats amb els casos que denunciem al programa:

> “La lucha por el agua en Orange Farm”, Johansesburg, Sudàfrica: Francoise L’Écuyer, 2003 (southafrica.indymedia.org)

> “Alts del Golan”, Síria (frontera amb Jordània, Israel i Liban), que L’Organització de les Nacions Unides, mitjançant la Resolució 242 del Consell de Seguretat, els considera territoris ocupats, mentre que Israel els considera territoris en disputa:

Atlas Mundial de Le Monde Diplomatique.

I enllaçem també  el web de “Boicot Israel”.

> “La guerra del agua”, Cochabamba, Bolívia (abril-juliol, 2000), produit i dirigit per Oswaldo Rioja Vasquez, amb guió del mateix Rioja i Elisabet Paravicini García, realització de Juan Carlos Tola Fuentes, locució de Ramiro Angulo. Vídeo documental a Youtube.

> Río Negro, Guatemala (massacre de Río Negro, 1982):

Patrick Illmer, de la Coordinació d’Acompanyament Internacional a Guatemala (CAIG): ACOGUATE, organització  que “reúne a organizaciones de nueve países, ofrece una presencia física internacional y una observación imparcial a defensoras de derechos humanos [de/en Guatemala] desde el año 2000”.

Consol Camí, de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala (AAPG).

Recordem que Ones de pau també realitza els monogràfics “Guatemala: de la impunitat a la pau”, que pots escoltar al bloc del mateix nom.

> “Los gigantes del agua”, Vandana Shiva,  llibre “Las guerras del agua”, (editorial Icaria).

Afegim també l’enllaç de l’Observatori del Deute en la Globalització, que analitza i denúncia amb profunditat les multinacionals espanyoles com, entre d’altres, AGBAR.

Anuncios




((odp)) Les guerres de l’aigua (part1). I Libia.

27 02 2011

Programa odp108: Seguim divulgant la “nova cultura de l’aigua” (odp107) i emetem el primer monogràfic sobre les “guerres de l’aigua” amb lectures de Vandana Shiva (“Las guerras del agua”) i la revista Pimiento Verde. Al final del programa analitzem la situació de guerra civil que és viu a Líbia.

Llengua: lectures en CASTELLÀ. Anàlisis final sobre Líbia, en CATALÀ.

Començem el programa amb dos àudios del documental “Contracorriente”,  una producció de “A salto de mata”, dirigit per Mario Pons. El primer àudio són els quatre primers minuts del vídeo i el segon, el testimoni d’un dels activistes/ecologistes que van intentar sabotejar les obres del pantà d’Itoiz (Navarra), i que juntament amb altres activistes va ser detingut i torturat per la Guàrdia Civil després de l’Acció Directa Noviolenta. Enllaçem el web de la “Asamblea de vecinos amenazados por Itoiz”: Stop Itoiz.

Selecció de lectures que compartim en aquest programa:

> “Las guerras del agua” (Vandana Shiva, Editorial Icària): Pròleg i La ecología de la paz.

> “Pimiento Verde” (Greenpepper Magazine): Los señores del agua i La celebración de los comunales.

La música que “il·lustra” aquest monogràfic és de The Water Boys: This is the sea, Fisherman’s Blues, Don’t bang the drums, Peace of Iona.

Enllaçem l’entrada del programa odp84: “Un pont de mar blava: Líbia, realitzat per Ones de pau i emès a Contrabanda FM l’estiu del 2010, abans de l’actual insurrecció i guerra civil que viu actualment el país.

Recordem que enllaçant a l’etiqueta Unió Mediterrània (columna dreta del bloc) pots accedir directament, entre d’altres programes, als monogràfics “Un pont de mar blava”: Liban Turquia, Algèria, Líbia i Sahara Occidental.

El proper diumenge emetrem la segona part de la sèrie “Les guerres de l’aigua”.

I aprofitem per recordar els nous horaris de redifusió d’Ones de pau a Contrabanda FM: dilluns de 07:00h a 08:30h, i divendres de 20:00h a 21:30h. L’emissió en directe es manté com fins ara, diumenges de 23:00 a 00:30h. Gràcies per acompanyar-nos. I esperem la vostra participació sempre que volgueu (onesdepau@altaveu.org).





((odp)) Un pont de mar blava (8): el Sáhara Occidental.

14 11 2010

Programa odp94: Nou monogràfic de la sèrie “Un pont de mar blava”. A l’estiu vam viatjar radiofònicament al Líban, Turquia, Algèria i Líbia. Aquesta setmana, tornem al Sàhara per recordar algunes etapes del procès de descolonització i independència de la República Àrab Saharaui Democràtica. I per denunciar la massacre del campament de saharauis a Gdeim Izik, a El Aaiún,  (el 8 de novembre de 2010) a mans de la polícia i l’exèrcit marroquí, en la que 20.000 persones reclamàven pacíficament justícia i millors condicions de vida en la seva pròpia terra, ocupada pel Marroc des del 1975.

Format: reportatge. Llengua: CASTELLÀ.

mapa-sahara-occidental-y-africa

Enllaçem la crònica (clicar aquí) de  l’activista espanyola Silvia García que es trobava al campament de Gdeim Izik quan la policia i l’exèrcit marroquí van assaltar-lo, apallissant, assassinant i segrestant a desenes de saharauis; i a la ciutat d’El Aaiún quan la repressió i el terror d’estat van continuar (Insubmissia, El Mundo, 14-11-2010).

mapa_minurso-2016

Al mapa (adalt) de la Misió de les Nacions Unides per al Referèndum del Sàhara Occidental (MINURSO), “Berm” significa mur: “El muro de la verguenza con el que el Reino de Marruecos tiene dividido de Norte a Sur a todo un país, al que ocupa ilegalmente y por la fuerza”.

I en el següent enllaç, els campaments de refugiats saharauis, com el de Smara, Auserd, Dagla, Rabuni… impressionants, en mig del desert, a Algèria.

Lectures del reportatge:

> “Historia del Sáhara y su conflicto”, Alejandro García. Los libros de la Catarata, 2010.

> Revista “Altaïr”, “Sahara. Un mundo que cambia”, nº 51, gener-febrer, 2008. Article “Las principales disputas que azotan la región”, Antoni Castell.

Música del reportatge:

> “Shouka”, Mariem Hassan. NubeNegra, 2009.

El tall 15 del cd “Shouka” reprodueix el “discurso de Felipe González en los campamentos de refugiados, un año después de los Acuerdos de Madrid (1975) y la invasión marroquí, contestado -a modo de cantata- por Mariem Hassan, 33 años más tarde. El audio procede de la página de la televisión saharaui www.rasd-tv.com

Amb aquest àudio de l’expresident del govern espanyol comença el reportatge d’Ones de pau sobre el Sahara Occidental.

> “Deseo”, Mariem Hassan. NubeNegra, 2005.

> “Alcantara”, Amina Alaoui (“arabo-andalusian voice”). Auvidis France, 1998.

> “Medej. Cantos antiguos saharauis”. NubeNegra, 2003.

> “The Mandé Variations”, Toumari Diabaté. Wolrd Circuit, 2008.

El músic de Mali, Toumari Diabaté, és “sin duda el más grande de los intérpretes de “kora” en el mundo. Hijo del músico Sidiki Diabaté (1922-1996), “the king of kora”  (llibret del CD). El “kora” és un “instrumento clásico de los “jalis” del occidente africano, los cuidadores históricos de la tradición oral y las canciones de alabanza. El cuerpo del “kora” está hecho de calabaza y tradicionalmente tiene veintiuna cuerdas”.

Però les guitarres que acompanyen els càntics de llibertat i ressistència de Mariem Hassan són elèctriques. Malgrat que l’explotació colonial va “transformar en deu anys el Sahara, portant-lo de la prehistòria econòmica a l’època industrial” (“Historia del Sahara y su conflicto”), els instruments tradicionals encara sobreviuen entre els moderns,  així com   ressisteixen les persones excloses, marginades i empresonades dels camps de refugiats, a l’altre banda dels murs dels privilegiats que, amb la complicitat de les grans institucions i multinacionals occidentals, es beneficien del domini polític i econòmic del territori, amb la força de les armes, el terror o el silenci. Un exemple més de la fràgil convivència entre  la tradició oral i l’escrita (la censura mediàtica governamental mereix un anàlisis apart); entre la vida nòmada primitiva i la sedentaria capitalista; entre la llibertat i la falsa democràcia.

Transcric del diccionari per aclarir dos conceptes tractats en el monogràfic:

Fosfato: Sal formada por el ácido fosfórico. Fósforo: Metaloide sólido, venenoso, abundante en los minerales. Combinado con azufre sirve para fabricar cerillas.

Prosperidad: Resultado feliz. Bienestar. Sinónimo: Éxito, ventura, florecimiento, buena estrella. Antónimo: Desdicha, penuria.

Ara, transcric de la premsa (La Directa, nº 205, novembre 2010):

FMC Foret: Una de les principals empreses del sector químic, filial espanyola de la multinacional nord-americana, amb seu a Sant Cugat del Vallès (Barcelona), amb una facturació superior als 200 milions d’euros anuals, i dedicada a la fabricació de fertilitzants, productes tèxtils, detergents i paper.

Diplomàfia: 1) Segons el Western Sahara Resource Watch (WSRW), el 2008, l’empresa química FMC Foret va importar il·legalment més de 500.000 tones de fosfats procedents del Sàhara Occidental per valor de 200 milions d’euros. 2) L’acord de pesca signat el 2006 entre la Unió Europea i el Marroc incorporava les aigues del territori ocupat del Sàhara Occidental. 3) L’Estat espanyol ha venut material militar al Marroc per un valor (mínim) de 284,2 milions d’euros entre 1999 i 2009. La xifra de la dècada s’apujaria fins als 330,2 milions si es computen l’autorització per vendre 50 milions addicionals en material aeronàutic (Centre JM Delàs). 4)...

Per cert que Espanya ha pujat al sisè lloc en el rànking mundial d’exportadors d’armes, darrera dels grans “senyors de la guerra”: EE.UU, Rússia, Alemanya, França i Regne Unit.

De les explotacions de petroli i gas al Sahara, així com de Repsol i Gas Natural Fenosa, en parlarem un altre dia.

Suggerim dos documentals del director de cinema marroquí, Jawad Rhalib, a qui el setmanari La Directa va entrevistar en el nº 204, d’octubre de 2010 (llegir fragments a continuació):

> “El Ejido, la ley del beneficio” (2006), “denuncia la situació dels immigrants que treballen a El Ejido (Almeria), una de les ciutats més riques del món. El Ejido i la ciutat d’Almeria representen el 80% de les exportacions agrícoles españoles. La gent d’allà dóna feina a marroquins i africans als hivernacles, en condicions molt difícils i pràcticament a canvi de res”.

> “Els condemnats del mar” (2010), “denuncia la pesca ilegal estrangera als mars de l’Àfrica”. “Va ser molt difícil (la gravació per fer la denúncia de l’espoli de la pesca) ja que vam gravar al Sáhara, en una regió molt militaritzada”.

Tornem enrera un moment: Després del “reparto de Africa  (entre les potències europees) fraguado en la Conferencia de Berlin (1885)…”. “En 1906, en la Conferencia de Algeciras, quedaron delimitadas finalmente las fronteras coloniales: a Francia le correspondieron unos siete millones de kilómetros cuadrados en el centro y norte del continente (Algèria) y a España, 290.000 kilómetros en la franja costera del norte del desierto, además  de la administración, bajo el formato de Protectorado, del norte de Marruecos: el Rif y el país Yebala”. (…) “…ésta tierra desértica resultaría tener importancia logística como escala de viaje en la navegación hacia la colonia de Guinea Equatorial y como centro de provisionamiento para la flota pesquera de Canarias. Y un gran valor estratégico al convertirse en paraguas protector de unas islas genuinamente españolas situadas a cien kilómetros de la costa africana” (“Historia del  Sáhara y su conflicto”).

Això de referirse a les Canaries com a “genuinamente españolas” em sóna estrany, potser hauriem de recordar la història d’aquestes illes i els seus vincles amb el continent africà i la península ibèrica… El mateix, salvant les distàncies, hauriem de fer respecte l’excolònia espanyola Guinea Equatorial, sense oblidar Ceuta i Melilla.

Per a més informació, suggerim els següents enllaços:

Coordinadora Estatal de Asociaciones Solidarias con el Sáhara.

Sahara Press Service (SPS), “l’agència oficial  de la República Àrab Saharaui Democràtica, amb seu a Chahid El Hafed (Campaments de Refugiats Saharauis).

Per cert, parlant de nacionalisme, processos d’autodeterminació i lluites polítiques-militars, a Ones de pau estem seguint les notícies d’Euskal Herria i properament emetrem un programa especial dedicat al que podria ser una nova treva d’ETA i un veritable procés de pau a Euskal Herria.

Pots escoltar els altres monogràfics d’Un pont de mar blava: Líban, Turquia, Algèria i Líbia, clicant l’etiqueta Unió per la Mediterrània. Per cert que aquest és el nom d’una organització que ja hem denunciat i criticat a Ones de pau, però precisament per no oblidar-nos’en, hem mantingut el nom de l”‘etiqueta d’accès” a aquests programes (columna dreta del bloc).

Actualitzem l’entrada amb un documental sobre el campament GDEIM IZI, que mostra l’organització del campament, la posterior repressió i la reacció (o complicitat) de representants polítics espanyols:

portada-delantera-esp-docu

“GDEIM IZIK: Detonante de la primavera árabe”.





((odp)) El juego de pelota mesoamericano.

2 11 2010

Programa odp92: Nou monogràfic dedicat a Guatemala, concretament al joc de pilota que antigament celebraven algunes cultures prehispàniques de Mesoamèrica. Aquesta vegada oblidem la violència estructural y neocolonial, el crim organitzat i les injustícies mil que pateix la majoria de la població de Guatemala, i redescobrim un dels trets cultural més importants, juntament amb blat i el calendari, de les cultures prehispàniques: el joc de pilota.

Format: reportatge. Llengua: CASTELLÀ.

Serveixi de presentació el seguent text de la revista Arqueologia mexicana (nº 44, juliol-agost, 2000. Imatge portada abaix) de la qual llegim varios articles en el reportatge radiofònic d’aquesta setmana:

“¿Es el juego de pelota una actividad netamente lúdica? ¿Una sublimación de la violencia social mediante el sacrificio? ¿La manifestación de un rito de ascensión al poder? ¿El medio para dirimir conflictos territoriales? ¿Un pretexto para realizar apuestas? ¿Una alegoría de la guerra? ¿Un rito propiciatorio de la fertilidad, relacionado con el Sol, la Luna, Venus, los calendarios, las plantas alucinógenas, el inframundo, la vida o la muerte? El juego de pelota contiene estos aspectos y muchos más”.

Imatge relleu adalt [clicar amb el botó dret del “ratolí” per veure la imatge sencera]: “En los paneles del juego de pelota de Chichén Itzá se representó a los jugadores durante un sacrificio. Del cuello del tercer personaje (de izquierda a derecha), ya sin cabeza, brotan seis cabezas de serpiente y un motivo vegetal, símbolos de la sangre que propiciará la renovación de la vida y la vegetación”.

“Diseñado para commemorar un encuentro en el que se mezclan lo mítico y lo profano, este extraordinario juego de pelota es el más grande e importante de todo el mundo maya y el principal de los trece documentados hasta ahora en Chichén Itzá. Fue construido en el Clásico Terminal, hacia el año 900 d. C.”

“El juego de pelota de Chichén Itzá tiene un indudable vínculo con la idea de la guerra sagrada, pero de ninguna manera debe verse como un concepto guerrero vinculado a la vieja idea del Posclásico de una sociedad militarista en el área maya, que contrasta con la teocrática en el Clásico” (Adriana Velázquez Morlet, revista Arqueologia mexicana, nº 44).

Situem l’antiga civilització maia: Periode Preclàssic (1800 a.C. – 200 d.C.). Periode Clàssic (200 d.C. – 1000 d.C.). Periode Postclàssic (1000 d.C. – 1450 d.C).

Els títols i autors dels articles que llegim són els següents: El juego de pelota mesoamericano. Origen y desarrollo, Eric TaladoireMariposas, sapos, jaguares y estrellas. Prácticas y símbolos del juego de pelota, María Teresa Uriarte.

L’autor d“El Factor Maya” (primera edició, 1987. Editorial Brujas, 2005) és “l’artista, poeta, historiador visionari i armonitzador còsmic”, fundador el 1983 de la Red de Arte Planetario, i la Fundación para la Ley del Tiempo (www.lawoftime.org), José Argüelles.

La imatge de la portada del llibre (adalt) és una reproducció de la figura esculpida a la tomba del rei maia Pacal Votan, a Palenque, Chiapas (Mèxic). En la qual, “parece que el árbol de la vida saliera del abdomen o plexo solar de la figura principal. ¿Éste árbol de la vida es realmente el Kuxán Suum?” (…) “los hilos o fibras de vida galáctica invisibles que conectan al individuo y al planeta a través del Sol con el núcleo galáctico, o Hunab Kú.

Si tot va bé realitzarem un programa especial dedicat al Tzolkin i els calendaris maies, abans d’acabar l’any. Llavors, segurament tornariem a compartir els textes i les visions del “Factor maya”, polèmic en molts aspectes i alhora molt interessant.

De moment pots escoltar els programes monogràfics sobre Guatemala ja emesos i publicats en el següent bloc, que també tens enllaçat a la secció GUATEMALA, a la barra del sumari-capçalera d’aquest bloc:

http://www.onesdepau-guatemala.blogspot.com

L’altre llibre que llegim en el reportatge sobre el joc de pilota és “Los heroes gemelos del Popl Vuh. Anatomía de un mito indígena”. L’autor, Nahum Megged (editorial “Jose de Pineda Ibarra”, 1979).

Disco de Chinkultic, Estado de Chiapas. Maya. Clásico tardío (600-900 D.C.). Piedra caliza. 56 cm. (diámetro) x 13 cm. (grosor). Museo Nacional de Antropología, Ciudad de México. “Reproduce el mito en que Xbalanqué, uno de los héroes gemelos mayas, juega contra los señores del Xibalbá (inframundo), usando como pelota la cabeza de su hermano Hunahpú.”

Joc de pilota a Cobán, Alta Verapaz (Guatemala. No confondre amb Copán, Honduras). [clicar amb el botó dret  del “ratolí” per veure la imatge en gran i apreciar millor els marcadors de pedra amb forma d’aro].

Apuntem la música que ha acompanyat la lectura dels textes del joc de pilota:

> “Birdy”, música de la pel·lícula. Peter Gabriel, 1985.

>Danny the dog”, música de la pel·lícula. Massive Attack, 2004.

> “Man on wire”, música del documental. Michael Nyman, 2008.





((odp)) Internacional de Resistentes a la Guerra.

12 09 2010

Programa odp86: Dimecres 1 de setembre es va presentar a Barcelona el Manual de Campañas Noviolentas (veure llibre abaix) publicat per la Internacional de Resistentes a la Guerra (WRI-IRG). Ones de pau va gravar la xerrada que va compartir el membre i representant de la IRG a Chile, Pelao Carvallo, amb les activistes i individualitats presents a l’acte.

Llengua: CASTELLÀ.

Durant la xerrada parlem, entre d’altres, dels seguents temes: noviolència, violència estructural, criminalització dels moviments socials, repressió, servei militar obligatori i objecció de conciència als paisos Llatinoamericans, reclutament forçat, remilitarització, fabricació i comerç d’armes, comunitats autogestionades, dones militars…

Clicar portada per veure pdf del llibre a la web de la IRG.

Apuntem també un altre llibre que es recomana durant la xerrada: “Enterrad mi corazón en Wonded Knee”, de Dee Brown (1970), que descriu el genocidi dels indígenes nordamericans als segles XIX i XX (però també abans, des de la conquesta espanyola, anglesa i francesa d’Amèrica).

La cançó que pots escoltar al final del programa és titula El desierto i la cantant és Lasha de Selva.





((odp)) Un pont de mar blava (5): Algèria, 1a. part.

15 08 2010

Programa odp82: Nou monogràfic de la riba sud de la Mediterània. Després del Liban i Turquia, aquesta setmana viatgem a Algèria. Seguim les petgades de l’exoficial de l’exèrcit algerià, Habib Souaïdia, i de la dirigent del Partit dels Treballadors d’Algèria, Luisa Hanune.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Temes tractats: geografia nord-africana, els Amazics (berbers i tuarecs),  l’Imperi Otomà, conquesta i estat colonial, Guerra d’independència (1954-1962), migració europea a Algèria, revoltes a la Cabília, Front de Liberació Nacional, Front Islàmic de Salvació, Exèrcit francès, el maquis, muyahidini (guerrillers), escolarització, president-coronel Huari Bumedién, Partit de l’Avantguarda Socialista (PAGS), “guardia roja”, “Còdig familiar”, president-coronel Chadli Benyedid, muyahidat (dones maquis), moviment cultural berber, manifestacions de joves 1985/1986, Exèrcit Nacional Popular (ANP), fellahs (camperols), Exèrcit d’Alliberament Nacional (ALN), primer ministre Mouloud Hamrouche, “l’home del corbatí” (Sid Ahmed Ghozali), islamistes djazaaristes i salafistes

Referències de les lectures i la música d’aquest programa, per ordre d’aparició:

1> MÚSICA: “El h’man”, Khaled (cd, Ya-Ray, 2004). 2> LLIBRE: “Algèria. Patrimoni cultural i natural”, diversos autors, 2005. 3> MÚSICA: “Hiyya bghat es-Sahara” – “Elle estime le Sahara”, Cheikha Remitti (cd, The sources of the Raï, 1994-1995).  4> LLIBRE: “Els Amazics. Una història silenciada, una llengua viva”, Hassan Akioud, Eva Castellanos (Cossetània Edicions, 2007). 5> MÚSICA: El Hachemi Guerouabi (cd, El Hadj). 6> MÚSICA: “Bakhta”, Cheikha Remitti (cd, The sources of the Raï, 1994-1995). 7/8> PEL·LÍCULA: Audio1:  Banda sonora pel·lícula “La batalla de Argel”. Audio2: Comunicat1 del Frente de Liberación Nacional. Audio3: Diàleg entre la premsa i el govern de París, Audio4: Comunicat del governador d’Alger. Director pel·li, Gillo Pontecorvo, 1965. 9> MÚSICA: El Hachemi Guerouabi (cd, El Hadj). 10)LLIBRE: “Luisa Hanune. La otra cara de Argelia. Conversaciones con Gania Muffok” (Ediciones VOSA, 1996). 11> MÚSICA (repetició): “El h’man”, Khaled (cd, Ya-Ray, 2004). 12> MÚSICA: El Hachemi Guerouabi (cd, El Hadj). 13> LLIBRE (continuació): “Luisa Hanune. La otra cara de Argelia”. 14> MÚSICA: “Viens Habibi”, Cheb Mami” (cd, “North African Groove”, 2005). 15> MÚSICA: “Ay Izem”, Matoub Lounes (cd, “Les meilleurs succes”). 16> LECTURA: “La guerra bruta”, Habib Souaïdia (Pagès Editors, 2001). 17> MÚSICA: Matoub Lounes (cd, “Les meilleurs succes”). 18> MÚSICA: “Et deixo un pont de mar blava, Miquel Martí i Pol, Lluis Llach.

La propera setmana, en la segona part d’aquest monogràfic, continuarem llegint “La guerra bruta” i descobrirem més detalls de la “guerra antisubversiva a gran escala” del “règim dels generals” durant els anys 1990-2000, així com noves sugerències culturals del magreb.





((odp)) Comité de Unidad Campesina.

13 06 2010

Programa odp73: Nou monogràfic dedicat a Guatemala. Aquest cop entrevistem a un membre del Comité de Unidad Campesina (CUC) coincidint amb la seva gira per Espanya. El lema del CUC, “cabeza clara, corazón solidario y puño combativo de las y los trabajadores del campo”.

Entrevistat: Aparicio Pérez, membre del CUC. Llengua: CASTELLANO.

[els primers 4 minuts de presentació del programa s’han gravat amb una qualitat de so inferior a l’habitual. La resta del programa, o sigui tota l’entrevista, s’escolta perfectament]

Temes tractats: estat de prevenció (estat d’excepció), militarització, persecució i criminalització dels moviments populars de ressistència, defensa del territori (terra, aigua, sobirania alimentària, drets humans i laborals), transnacionals, Goldcorp (minería d’or i plata, Canadà), Unión Fenosa (distribució d’electricitat, Gas Natural), oligarquia, corrupció, monocultius agrocombustible (canya de sucre, palma africana, Palmas de Desarrollo SA, PADESA, entre altres empreses, veure pàgina 10 informe “Las Plantaciones para Agrocombustibes” enllaçat abaix), Guerra Interna (1967-1996), Acords de Pau (1996), Reforma Agrària, pobresa extrema, migració, organització indígena i camperola (comunitària i nacional),…

Una entrevista que podriem resumir amb dues de les consignes del CUC:

¡La tierra no se compra ni se vende, se recupera y se defiende!

¡Agua, tierra y maiz, transnacionales fuera de nuestro país!

Després d’escoltar aquesta entrevista potser coincidiràs amb nosaltres en que gairebé tot el que diu el company del CUC coincideix amb les denúncies i les propostes d’alternatives que plantegen moltes comunitats i moviments socials d’arreu del món, també a casa nostra. I es que enfront de la globalització capitalista neoliberal, per fer realitat el canvi social, la lluita i la ressistència també han de ser globals, refoçant i compartint les experiències alternatives locals.

A continuació adjuntem l’informe d’Actionaid, Las Plantaciones para Agrocombustibles y la Pérdida de Tierra para Alimentos en Guatemala.

I la web de Via Campesina, “La voz de los campesinos y de las campesinas del mundo”.

Recordem una vegada més l’altre blog que edita Ones de pau per publicar els  àudios emesos de Guatemala de la impunitat a la pau:

http://onesdepau-guatemala.blogspot.com

I la pròxima setmana emetrem el primer monogràfic de la sèrie de programes que estem preparant sobre diversos paísos de la riba sud de La Mediterrània. El proper diumenge anirem al Liban, on les tropes de l’Exèrcit espanyol es troben desplegades des de 2006 en una misió de Nacions Unides (iniciada el 1978) per “mantenir la confirmació de la retirada de l’Exèrcit israelià del sud del Liban…”





((odp)) Frentes abiertos: Honduras, Guatemala, Bosnia, Iraq…

1 05 2010

Programa odp67: Titulem el programa Fronts oberts perquè denunciem la situació crítica que viu Honduras i Guatemala (paisos Centreamericans veïns). Després del cop d’estat i les posteriors eleccions fraudulentes, la repressió i els assassintas de la població en ressistència continuen a Honduras. I l’extrema violència vinculada al crim organitzat i el necolonialisme de les multinacionals a Guatemala no s’atura. Escoltem una crònica de la guerra de Bòsnia (1992-1996), ara que el Tribunal Penal Internacional està jutjant per genocidi i crims contra la humanitat al serbi ultranacionalista Radovan Karadzic. I recordem que l’enfrontament ètnic generat per l’ocupació d’Iraq, i que és un element clau de l’ocupació occidental a Orient Mitjà, també fou la clau del genocidi a l’ex-Iugoslàvia. Al final del programa llegim un nou fragment del llibre El pintor de batallas.

Format/Llengua: àudio del vídeo-entrevista de LibreRed a Carlos Humberto Reyes (Frente Nacional Popular de Resistencia a Honduras), crònica de la guerra de Bòsnia d’Arturo Pérez-Reverte, conferència de l’iraquià Walid Saleh i lectura de El Pintor de batallas, en CASTELLÀ. Crònica de El Quetzal (publicació de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala) i comentaris, en CATALÀ.

Recordem una vegada més que aquest dimecres 5 de maig es farà el primer taller de formació de les Brigades de treball i acompanyament solidari i polític a Guatemala 2010 que organitza l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala (AAPG). A la Casa de la Solidaritat, a les 19:30h (c/ Vistalegre, 15. barri Raval, Barcelona).

Trobareu més informació de les brigades al web de l’AAPG:

www.aapguatemala.org

Acabem recordant que el proper diumenge 9 de maig Contrabanda FM i Radio BRONKA fem una emissió conjunta des del PIC de Can Masdeu. Trobaràs més informació d’aquesta Jornada per la llibertat d’expressió i emisió al web de Contrabanda FM i de Can Masdeu:

http://www.canmasdeu.net





((odp)) Goldcorp: mineria i neocolonialisme.

19 02 2010

Programa odp57: Nou monogràfic sobre Guatemala per denunciar la multinacional minera Goldcorp Inc. i les seves filials Mina Marlin i Montana Exploradora que estan expoliant  els recursos naturals (extracció d’or), contaminant la terra i els rius, secant els manantials d’aigua, provocant malalties entre la població que viu a prop de l’explotació minera a Guatemala. A sobre, Goldcorp actua criminalment perseguint o eliminant (amb la complicitat i corrupció institucional) els líders de la ressistència  local que rebutgen la minería i els megaprojectes. Mentrestant, els bancs i ciutadans nordamericans i europeus que tenen accions i fons de pensió invertits en aquesta corporació canadenca viuen còmodament lluny de l’escena dels crims, l’Altiplà de Guatemala a Centreamèrica.

Format: entrevista. Llengua: CASTELLANO.

Entrevistats: Fernando Solis, coordinador i editor de l’associació El Observador. Análisis Económico sobre Política y Economia, economista per la Universidad San Carlos de Guatemala (USAC). Javier de León, activista social Maya Mam de drets indígenes, coordinador de la Asociación por el Desarrollo Integral de San Miguel Ixtahuacán (ADISMI), en Guatemala.

A la primera part del programa fem un collage radiofònic per descriure la situació actual i històrica de Guatemala: Chicabal (llacuna sagrada maia), 1823 (independència), maiz (aliment i símbol maia mil·lenari), Otto Pérez Molina (ex-militar involucrat en crims de guerra i actualment diputat), Efrain Rios Mont (ex president colpista i actualment diputat),  kaibiles (mercenaris de guerra), 1492 (Cristòbal Colom arriba a América), Plan Sofía  o Victoria 82 (pla militar estatal de guerra i contrainsurgència), reforma agrària, palma africana (agrocombustible), Gregoria Crisantia Pérez (líder de la resistencia anti-mineria),  Ramiro Choc (líder camperol empresonat), impunitat institucional…

Adjuntem l’enllaç al web Mimundo.org del fotoperiodista guatemalenc James Rodríguez amb fotoreportatges de la mineria a Guatemala i molts altres temes polítics, socials i culturals relacionats amb el país centreamericà amb major població indígena maia.

Adjuntem l’enllaç del darrer programa sobre Guatemala que vam gravar el 2009, La tierra es de quien la trabaja (odp44), en el que l’activista i documentalista francés Gregory Lassalle denuncia la criminalitat social de Goldcorp així com els conflictes causats per la  terra i la impunitat en el cas de desaparició forçada i assassinat de camperols a la Finca Nueva Linda de Guatemala, el propietari de la qual era espanyol.

I recordem que Ones de pau també edita el blog de Guatemala: de la impunitat a la pau, amb els àudios de tots els programes sobre Guatemala realitzats per Ones de pau i emesos a Contrabanda FM:

http://www.onesdepau-guatemala.blogspot.com





((odp)) La tierra es de quien la trabaja.

20 11 2009

Programa odp44: un nou monogràfic sobre Guatemala en el que denunciem múltiples injustícies i difonem diverses lluites i resistències populars als megaprojectes en  aquest país Centreamericà. També denunciem una vegada més la connexió del capital transnacional  i el crim organitzat associat a aquest capital dels estats i les multinacionals americanes i europees. Per això ens fem ressó de la necessitat de connectar lluites i resistències d’aquí i d’allà. Així denunciem la globalització econòmica i la democràcia autoritària que criminalitza les lluites socials i persegueix, assassina o empresona els líders populars  i locals de la resistència, a Ciutat de Guatemala, a Barcelona, a París…

Format: entrevista online. Llengua: CASTELLÀ.

Entrevistat: Grégory Lassalle, membre del Collectif Guatemala, i autor del documental “Km 207: a la orilla de la carrretera”.

“Km 207” denuncia el cas d’impunitat per la desaparició forçada i la massacre de nou companys del desaparegut assassinats a la Finca Nueva Linda. Fes clic a la fotografia (abaix) i podràs veure els fotoreportatges del guatemalenc James Rodríguez sobre el “cas obert” de Nueva Linda…

Resumim alguns continguts del programa. Un: Desaparició forçada  d’un treballador indígena a la Finca Nueva Linda (FNL) el 2003, al sud de Guatemala. Un cas més entre els milers que s’executen continuadament des de fa décades al país Centreamericà. Difonem la lluita per la justícia i contra la impunitat per la desaparició d’Héctor René Reyes i la mort de nou companys assassinats el 2004 durant el desallotgament per part de l’exèrcit, polícia i seguretat privada a la FNL, propietat d’un espanyol. L’ocupació pacífica es va fert per reclamar justícia per la desaparició d’Héctor Reyes. El “plantón” solidari a la carretera davant la FNL continua des de fa més de cinc anys, per exigir justícia a l’estat guatemalenc. 

Dos: Montana Exploradora de Guatemala, S.A. (Goldcorp Inc.). 27 llicències d’explotació mineral arreu del territori guatemalenc. Extracció d’or i plata i altres minerals. Montana “usurpa” terres indígenes i s’instal·la per la força en diferents comunitats maies. Acusa de sabotatge als indíegens que s’oposen pacíficament a la mineria. I promou judicis ilegals-legals contra la resistència popular que no vol la mineria a les seves terres. Expoliació dels recursos naturals del país, contaminació de la terra i rius, i secament de manantials, ulls i fonts d’aigua naturals. Les multinacionals mineres  només paguen (oficialment) un 1% dels beneficis obtinguts a l’estat. I la propaganda de la multinacional parla de “desarrollo”… Escolta què ens va dir una dona indígena maia sobre el significat de “desarrollo”, gravat en un altre programa d’Ones de pau.

I si fas clic a la fotografia d’abaix podràs veure varios fotoreportatges del guatemalenc James Rodríguez per denunciar a la minera Montana Exploradora de Guatemala:

Tres: Unión Fenosa (Gas Natural). Després de la multimilionària privatització de la distribució elèctrica a Guatemala (a costa de les arques de la republica centreamericana i a favor dels comptes bancaris  de polítics guatemalencs i intermediaris de les multinacionals), Iberdrola i Gas Natural, aquesta última amb la seva filial Unión Fenosa i subfilials Deogsa i Deorsa, continuen robant al poble guatemalenc amb unes tarifes declarades ilegals el 2004 per la Corte Constitucional. Ja ho vam denunciar en el programa odp20.

Quatre: Consultes comunitàries a Guatemala. El dret (internacional) a decidir i a defensar la sobirania territorial i cultural dels pobles indígenes i de qualsevol comunitat afectada pels megaprojectes: mineria,  hidroelèctriques, monocultius, megacarreteres… al marge del Dret Internacional (no és cap novetat) i amb la força de les armes i el terror d’estat  vinculat al crim organitzat i les institucions finançeres internacionals controlades pels paisos rics (i la seva massa-consumidora acrítica i podrida).

Cinc: Quan les lleis de la democràcia totalitària no són suficient per protegir els privilegis socials i beneficis econòmics de les màfies polítiques-militars de l’oligarquia, la burgesia o la progresia, les armes dels seus mercenaris apunten als rebels assassinant-los amb total impunitat (i amb els còmplices del poder judicial executant el “tir de gràcia”  en forma de sentència ilegal-legal, o absència de sentència, quan faci falta: a Guatemala, “la impunitat de l’organisme judicial és del 93%. Font, CICIG). Així van desaparèixer a Héctor Reyes i així van executar la massacre de FNL.

I així continua la impunitat internacional arreu del món i la Guerra de Baixa Intensitat (quan no és la Guerra Global) contra qualsevol enèmic de les polítiques ultraconservadores. Repetim, a qualsevol lloc, en diferents graus però amb la mateixa estratègia de la POR: a Guatemala, a Espanya, a França…

Transcribim el fragment del llibre “Los caminos de Paxil” (novela d’Arturo Arias. Editorial Cultura, 1990) amb el que acomiadem el programa d’aquesta setmana. Un text que ens parla d’un símbol de la cultura ancestral maia i de l’actual república de Guatemala:

“El quetzal es el ave de la vida, del corazón del cielo, de los grandes sentimientos, del sagrado plumaje. Según la tradición de nuestro pueblo, la que nos transmiten al oído nuestros abuelos y abuelas, en la mañana en que los Altos Señores del Alba y el Crepúsculo Vespertino crearon el mundo Americano, los vientos soplando en círculos mágicos sobre la copa de un árbol de guayacán condensaron su espíritu. En seguida, del gigante remolino de hojas verde-azules, como emplumado dardo, voló el primer pájaro quetzal”.

Més programes d’Ones de pau sobre Guatemala: www.onesdepau-guatemala.blogspot.com

Fotoreportatges de James Rodríguez: www.mimundo-fotorreportajes.org