((odp)) El hombre de Otanpuerca.

5 09 2010

Programa odp85: Gravació de la conferència-xerrada antimilitarista que el conductor d’Ones de pau va compartir el 17 de febrer de 2010 a La Papa (L’Associació de Performers, Artistes i Poetes Associats), de Barcelona. El títol Mono-logos fa referència als avantpassats prehistòrics i, sobretot, als polítics i militars que enlloc d’evolucionar destrueixen la humanitat (mono), com els membres de l’Aliança Atlàntica (OTAN). També fa referència als filòsofs grecs (mite-logos). Otanpuerca és un joc de paraules entre l’Home d’Atapuerca i els «homes» de l’OTAN.

Llengua: CASTELLÀ.

Enllaçem els programes d’Ones de pau que tracten alguns temes que comentem en aquesta conferència-xerrada:

odp11 > L’Aliança Atlàntica (OTAN).

odp05 > Energia i armament nuclear.

odp14 > Contracimera Estrasburg, 60 aniversari OTAN.

odp38 > Guerra d’Afganistan.

odp33 > El Refugi 307 del Poble Sec.





((odp)) Trobada d’estiu AA-MOC 2010.

8 08 2010

Programa odp81: Parlem amb un activista del grup antimilitarista Tortuga, d’Elx (Alacant), que va participar en la Trobada d’estiu d’AA-MOC i la Xarxa Antimilitarista Europea a Jarandilla de la Vera (Cáceres), del 30 de juliol al 2 d’agost de 2010. També recordem nocions bàsiques però importants de les Accions Diectes Noviolentes i del consens en les dinàmiques assembleàries.

Llengua entrevista: CATALÀ /VALENCIÀ. Lectures: CASTELLÀ.

Enllaçem aquí una crònica de la Trobada d’estiu d’AA-MOC a Jarandilla publicada al web d’Insumissia (antimilitaristas.org).

Recordem que la trobada va ser organitzada pel Grup Antimilitarista de Carabanchel (Madrid), i que van presentar durant l’encontre la guía teórico-práctica «Cómo realizar una Acción Directa Noviolenta y no sucumbir en el intento». Veure pdfs de la guia al final de l’article enllaçat.

Apuntem també el web de PAGAN, la Plataforma Anti-Guerra, Anti-NATO de Portugal, que també va assistir a la Trobada d’AA-MOC de Jarandilla per participar en els diferents tallers, així com en el «Plenari OTAN Portugal» que serviria perquè els diferents col·lectius antimilitaristas espanyols, europeus i portuguesos preparèssin les accions anti-OTAN de cara al 19/20 de novembre de 2010 quan es celebrarà la cimera de l’OTAN a Lisboa.

Acabem el programa amb dues noitícies, una bona i una dolenta. La primera, és l’ordre (del 29 de juliol) de recerca, captura i detenció dels tres militars nordamericans acusats de l’assessinat del càmara de televisió José Couso el 8 d’abril de 2003 a l’Iraq. Els militars nordamericans van disparar un missil des d’un tanc a l’hotel Palestina de Bagdad on s’allotgaven els periodistes internacionals. «En el seu acte, el jutge Pedraz torna a imputar el tinent coronel Philip de Camp, el capità Philip Woldford i el sergent Thomas Gibson d’un delicte contra la comunitat internacional, en concurs amb un delicte d’homicidi. El magistrat enmarca la mort de Couso en un intent dels militars de «terroritzar» la població civil i els periodistes que cobrien la guerra d’Iraq. El jutge considera que hi ha bastants motius per considerar responsables criminalment els tres acusats».

Apuntem l’enllç del programa odp59 en el que vam llegir una conferència del germà de José Couso que parla de la llibertat d’expessió, la manipulació informativa i la lluita perquè es faci justícia amb totes les víctimes innocents de la guerra-invasió d’Iraq.

La mala notícia es que el govern espanyol va autoritzar el 22 de juny la renovació del permís de funcionament de la central nuclear de Vandellós II, a l’Hospitalet de l’Infant (Tarragona) fins el 2020. La notícia que no és d’actualitat la recuperem per plantejar la necessitat de posar en pràctica noves estratègies per aconseguir el tancament de les nuclears a Catalunya. Serveixin d’exemple les campanyes i accions directes noviolentes contra les fàbriques d’armament nuclear que coordina i realitza Bombspoting a Bèlgica.

Actualitzem aquesta entrada per adjuntar el Manual para Campañas Noviolentas de la Internacional de Resistentes a la Guerra (WRI-IRG), complementant així l’altre manual o «guía» d’AA-MOC enllaçada adalt.





((odp)) Onesdepau: remix1_2010.

1 08 2010

Programa odp80: Selecció d’àudios emesos el 2009 i 2010 a Ones de pau. No és cap resum del contingut realitzat i difòs fins ara doncs seria impossible sintetitzar en una hora i mitja  els gairebé 80 programes  que hem fet al llarg de 80 setmanes d’emisions. Serveixi, això sí, com a una visió de les  diverses perspectives amb que el programa tracta el tema de la pau i la violència. I amb l’acompanyament de bona música per refrescar l’audició.

Remix1_2010: contingut per temes i noms propis: ahimsa, «500 ejemplos de noviolencia» (David Fernández, Gabriela Serra, pròleg del llibre editat per Bidea Helburu), pau positiva, pau negativa, eirene, pax romana, Escola de Cultura de Pau (UAB), Laura Pau-sini, La Quadra Mágica (radioteatre), Lotta love (Led Zeppelin), Jack de Jonette (jazz), Mario Benedeti (oda a la pacificación), Jose Couso (rap),  Donde se cuece la guerra (àudio video), J. Molina (poema Soldado), Jiddu Krishnamurti (àudio en anglès amb traducció simultània, filòsof indi), Ya es primavera en la OTAN, Dios consumo (falques de Consume Hasta Morir), tecno-punk, En tierra de nadie (música pel·lícula mateix títol), musica per la pau (Fundacio per la Pau), Himne dels partisans, Tengo la vida en las manos (Lurdes Pérez).

Llengua lectures: CATALÀ/CASTELLÀ.





((odp)) Un pont de mar blava (4): Turquia (2a. part).

11 07 2010

Programa odp77: Segona part del monogràfic sobre Turquia. Escoltem el documental El genocidi armeni (veure video abaix) dirigit per Andrew Goldberg, que ens explica molt bé com va succeir un dels genocidis més grans de la història: més d’un milió d’armenis assassinats entre 1915 i 1918 durant la descomposició de l’Imper Otomà (veure mapa abaix). Després fem uns breus apunts sobre la dansa sufí. I acabem el capítol de La guerra secreta en Turquia que denuncia la «contra-guerrilla» turca (exèrcit clandestí de l’OTAN a Turquia) i la persecució i repressió del poble kurd.

Format: reportatge. Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Adjuntem novament el pdf del llibre  «Los ejércitos secretos de la OTAN. La Operación Gladio y el terrorismo en Europa Occidental», escrit per l’investigador suïs Daniel Ganser i publicat el 2010 a Espanya per  El Viejo Topo.

Música d’aquest reportatge:

1) Aynur, cantant kurda (interpretació gravada per al documental «Cruzando el puente. Los sonidos de Estambul», dirigit per Fatih Akin, 2006).

2) Omar Faruk (disc «Alif»), músic turc.

3) Música sufí, Mevlana Gurdjief.

4) Electrònica + tradicional turca, Nercan Dede («Cruzando el puente»).

4) Hip-Hop turc, Ceza («Cruzando el puente»).

5) Música electrònica durant la lectura Los ejércitos secretos de la OTAN, disc impulsat per Fundació per la Pau (25 autors composen 25 temes pels 25 arguments de la noviolència activa que divulga la fundació).

A l’entrada corresponent al programa odp76 trobaràs un mapa de Turquia i de l’Imperi Otomà. I a la del programa odp75 un mapa de la Mediterrània amb els paios de la riba Sud i Est.

I per qui vulgui ampliar la informació sobre el sufisme que vam difondre (potser de forma massa breu) en aquest reportatge de Turquia, adjuntem l’enllaç al web de l’Editorial Kairós amb les publicacions editades sobre sufisme.

La propera setmana a Ones de pau, Un pont de mar blava (5): Argèlia.

El genocidio armenio, documental de Canal Historia difòs per Ones de pau aquesta setmana en la segona i última part del monogràfic sobre Turquia.





((odp)) Un pont de mar blava (3): Turquia (1a. part).

4 07 2010

Programa odp76: Nou monogràfic d’un pais de la riba Est de la Mediterrània. Aquest diumenge viatgem a Turquia. Començem escoltant els primers minuts del documental «Cruzando el puente. Los sonidos de Estambul», dirigit per Fatih Akin el 2005. I es que com va dir el filòsof chinès Confuci «per entendre la cultura d’un pais, s’ha d’escoltar la seva música». I després de fer una presentació general del pais transcontinental, recuperem la investigació de Daniel Ganser «Los ejércitos secretos de la OTAN. La Operación Gladio y el terrorismo en Europa Occidental». El darrer capítol, La guerra secreta en Turquia, comença així:  «La historia del ejército secreto en Turquía es más violenta que la de cualquier otro stay-behind en Europa occiental».

Format: reportatge. Llengua: CATALÀ I CASTELLÀ.

Per veure imatge amb qualitat o guardar-la, clica el mapa amb botó dret del ratolí.

Com llegim a La guerra secreta en Turquia, val la pena remarcar que  el país euroasiàtic va ser «armat pels Estats Units durant la guerra freda i organitzà les forçes armades més grans d’Europa, i les segones més grans de l’OTAN, després dels Estats Units».

Sense oblidar que Turquia va patir quatre cops militars d’estat, el 1960, 1971, 1980 i 1997. I que durant els últims dies de l’Imperi Otomà es va produir el genocidi armeni en el que van ser assassinats 1.800.000 armenis.

Mapa Imperi Otomà (clicar aquí).

La música d’aquest programa ha estat novament del músic turc Omar Faruk (disc «Alif») i  de l’Orquestra Àrab de Barcelona (disc «Baraka»). A l’inici del programa també escoltem els grups turcs Baba Zula (sicodelia) i Duman (grunge) que protagonitzen, entre atres músics i personatges, el documental «Cruzando el puente».

La propera setmana acabarem la lectura dels exèrcits secrets de l’OTAN i la Contra-Guerrilla a Turquia i descobrirem més música turca, per exemple hip-hop de… bé ho escoltem el proper diumenge a Ones de pau: a les 11 de la nit a Contrabanda FM (91.4 del dial de Barcelona), o per internet a: www.contrabanda.org





((odp)) Un pont de mar blava (2): Liban (2a. part).

27 06 2010

Programa odp75: Segona part del programa dedicat al Liban. Aquesta setmana si que podem fer l’entrevista amb un membre de l’associació Paz Ahora que va estar present al Liban durant l’atac i bombardeig israelià de 2006. Començem llegint un text que proposa la unificació de Síria i el Liban com a possible solució per resoldre les  injustícies i evitar la violència «dels paisos grans cap als petits». I acabem denunciant l’exercici militar internacional «Azor» que s’ha fet del 17 al 24 de juny al Centro de San Gregorio de Zaragoza: pilots i helicòpters militars de diferents paisos europeus pertanyents a l’Agència Europea de Defensa (EDA) fent pràctiques de guerra en territori espanyol per seguir preparant les guerres i les invasions com la d’Afganistant o el Liban.

Entrevistat: Jaume d’Urgell, membre de l’organització Paz Ahora.

Adjuntem un vídeo-documental venezolà produit per Panafilms – Anmcla l’agost de 2006 i publicat a Rebelion.org: «Libano: las huellas del Imperio». Recordem que la Segona Guerra del Liban o la Guerra de Juliol és va lliurar del 12 de juliol al 14 d’agost de 2006.

En aquest programa hem repetit la música emesa la setmana passada: «Báraka», Orquestra Àrab de Barcelona. «Alif», Omar Faruk. «Et deixo un pont de mar blava», Miquel Martí i Pol, Lluis Llach.

De cara a les properes setmanes Ones de pau està preparant nous programes monogràfics sobre paisos de la riba Sud i Est de la Mediterrània: Turquia, Egipte, Argèlia





((odp)) Un pont de mar blava (1): Liban (1a. part).

20 06 2010

Programa odp74: Començem un recorregut pels paisos de la riba sud de la Mediterrània que viuen o han viscut conflictes armats. Aquesta setmana viatgem al Liban on l’Exèrcit espanyol està desplegat des del 2006 en una missió… de «pau», i actualment exerceix el comandament general de les Forçes Interines de les Nacions Unides al Liban (FINUL). El govern espanyol i l’israelià mantenen convenis comercials i d’armament mentre les tropes espanyoles fan veure que protegeixen el Liban dels atacs del Tahal, l’exèrcit d’Israel. Un exemple més de la complicitat criminal dels estats  neocolonials europeus i els seus aliats occidentals a l’Orient Mitjà. Denunciem la impunitat del terrorisme d’estat, la «satanització» de la ressistència armada local i la inoperància dels cascos blaus de Nacions Unides.

Format: reportatge-lectures. Llengua: CATALÀ.

Música emesa al programa: «Báraka», Orquestra Àrab de Barcelona. «Alif», Omar Faruk. «Et deixo un pont de mar blava», Miquel Martí i Pol, Lluis Llach.

Recomanem el documental d’animació «Vals con Bashir» que narra l’ocupació del Liban per part de l’Exèrcit israelià el 1982. El film està dirigit per l’israelià Ari Folman i es va estrenar el 2008. Pots escoltar el trailer i una sinopsi del documental en el programa.

Ens ha quedat pendent una descripció més completa de la cultura i societat libanesa, i aprofundir en el coneixement de la Guerra Civil del Liban (1975-1990) que va enfrontar a múltiples milícies armades   locals  i recolzades per diversos paisos àrabs i occidentals. Com succeeix a l’Afganistan (escoltar odp38), la multiplicitat i diversitat de grups armats nomès es pot entendre descobrint els governs i els traficants d’armes que hi ha al darrera recolzant-los i finançant-los.

Escrivim a continuació la lletra de la cançó amb la que titulem aquesta sèrie de programes i que pots escoltar al final del programa:

Et deixo un pont de mar blava

que va del somni fins als teus ulls,

des d’Alcúdia fins a Amargos,

del teu ventre al meu cor.

Et deixo un ram de preguntes

perquè l’emplenin els dits de llum

com la que encén l’esguard

dels infants de Sidó.

Un pont que ajudi a solcar

la pell antiga del mar.

Que desvetlli la remor de tots els temps

i ens ensenyi l’oblidat gest dels rebels,

amb la ràbia del cant,

amb la força del cos,

amb el goig de l’amor.

Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,

un pont que agermani pells i vides diferents,

diferents.

(…)






((odp)) Comité de Unidad Campesina.

13 06 2010

Programa odp73: Nou monogràfic dedicat a Guatemala. Aquest cop entrevistem a un membre del Comité de Unidad Campesina (CUC) coincidint amb la seva gira per Espanya. El lema del CUC, «cabeza clara, corazón solidario y puño combativo de las y los trabajadores del campo».

Entrevistat: Aparicio Pérez, membre del CUC. Llengua: CASTELLANO.

[els primers 4 minuts de presentació del programa s’han gravat amb una qualitat de so inferior a l’habitual. La resta del programa, o sigui tota l’entrevista, s’escolta perfectament]

Temes tractats: estat de prevenció (estat d’excepció), militarització, persecució i criminalització dels moviments populars de ressistència, defensa del territori (terra, aigua, sobirania alimentària, drets humans i laborals), transnacionals, Goldcorp (minería d’or i plata, Canadà), Unión Fenosa (distribució d’electricitat, Gas Natural), oligarquia, corrupció, monocultius agrocombustible (canya de sucre, palma africana, Palmas de Desarrollo SA, PADESA, entre altres empreses, veure pàgina 10 informe «Las Plantaciones para Agrocombustibes» enllaçat abaix), Guerra Interna (1967-1996), Acords de Pau (1996), Reforma Agrària, pobresa extrema, migració, organització indígena i camperola (comunitària i nacional),…

Una entrevista que podriem resumir amb dues de les consignes del CUC:

¡La tierra no se compra ni se vende, se recupera y se defiende!

¡Agua, tierra y maiz, transnacionales fuera de nuestro país!

Després d’escoltar aquesta entrevista potser coincidiràs amb nosaltres en que gairebé tot el que diu el company del CUC coincideix amb les denúncies i les propostes d’alternatives que plantegen moltes comunitats i moviments socials d’arreu del món, també a casa nostra. I es que enfront de la globalització capitalista neoliberal, per fer realitat el canvi social, la lluita i la ressistència també han de ser globals, refoçant i compartint les experiències alternatives locals.

A continuació adjuntem l’informe d’Actionaid, Las Plantaciones para Agrocombustibles y la Pérdida de Tierra para Alimentos en Guatemala.

I la web de Via Campesina, «La voz de los campesinos y de las campesinas del mundo».

Recordem una vegada més l’altre blog que edita Ones de pau per publicar els  àudios emesos de Guatemala de la impunitat a la pau:

http://onesdepau-guatemala.blogspot.com

I la pròxima setmana emetrem el primer monogràfic de la sèrie de programes que estem preparant sobre diversos paísos de la riba sud de La Mediterrània. El proper diumenge anirem al Liban, on les tropes de l’Exèrcit espanyol es troben desplegades des de 2006 en una misió de Nacions Unides (iniciada el 1978) per «mantenir la confirmació de la retirada de l’Exèrcit israelià del sud del Liban…»





((odp)) Woody Guthrie: Rumbo a la gloria (3).

15 01 2010

Programa odp52: Tercera part de la sèrie de programes sobre les memòries  Rumbo a la gloria del cantant de música folk Woody Guthrie. No llegim el darrer capítol del llibre, com tampoc hem llegit molts dels diferents episodis, per mantenir així la sorpresa dels qui vulguin llegir aquestes memòries. La selecció final de textes que hem triat ens descobreix la Ruth, una companya de Woody. Noves cares i personatges dels «bajos fondos» amb els quals es relaciona en Woody. El racisme o xenofobia d’alguns yankis contra els japonesos que viuen a nordamèrica, a l’inici de la Segona Guerra Mundial. L’audició de Woody i altres artistes al Rockefeller Center de Nova York. I al final, una mostra més de la  llibertat que cerca i viu constantment Woody Guthrie.

Format: Lectures+Música. Llengua: CASTELLANO.

Apuntem els títols de lescançons que pots escoltar en aquest tercer programa per ordre d’aparició, amb l’any en que van ser escrites, interpretades per Woody Guthrie:

1) “All you fascist bound to lose” (1942).

2) “Dust bowl blues” (1937).

3) “So long it’s been good to know you” (1942).

4) “Little black train” (1941).

5) “Baltimore to Washington” (1949).

6) “Will you miss me (when I am gone)”.

7) “Talking fishing blues” (1943).

I acabem adjuntant l’enllaç web del sindicat històric nordamericà Industrial Workers of the World (IWW) que actualment segueix actiu i que va protagonitzar les grans lluites obreres a principis del segle XX. Woody Guthrie va recolzar la lluita sindical principalment a les ciutats i va escriure i cantar al costat de molts treballadors d’arreu del país com també entre els woobblies.

El proper divendres 22 de gener Ones de pau emetrà un programa sobre l’antropologia de la pau, partint del text situacionista «El deseo en ruinas». Ens escoltem a Contrabanda FM, de 14:00h a 15:00h. O bé en la redifusió de diumenge, a les 23:30h.





((odp)) Woody Guthrie: Rumbo a la gloria (2).

8 01 2010

Programa odp51: Segona part del programa basat en les memòries de Woody Guthrie. LLegim nous textes de Rumbo a la gloria i compartim més música «folk» d’un dels cantants que millor va saber expresar la crua realitat que van patir les víctimes de la Gran Depresió als Estats Units durant els anys 1920/1930. A través dels  nous capítols que llegim aquesta setmana, ens apropem cada vegada més als homes i dones, infants i anciants que viuen aquesta tragèdia econòmica, social, humana… en la que hi ha en joc la pròpia supervivència, i que el mateix Woody va patir en carn pròpia.

Format: Lectures+Música. Llengua: CASTELLANO.

La gran crisis industrial, agrícola, finançera… coneguda com la Gran Depresió i el Crack del 1929, és un referent històric imprescindible per entendre la societat capitalista nordamericana i mundial del segle XX i d’avui en dia. Els textos de les memòries de Woody Guthrie s’han d’entendre doncs en el context d’aquella època i «des d’abaix» (amb el poble), però alhora expresen una realitat molt present en el segle XXI. De fet les consequències de la crisis que vivim actualment supera en molts aspectes i nivells la crisis de 1929, tot i que moltes causes són les mateixes. Molta població migrant d’avui, per exemple, ara està patint les mateixes (o pitjors) condicions de vida que els protagonistes de Rumbo a la glòria. És la violència estructural, ho seguim denunciant!

Woody Guthrie va estar enrolat com a soldat yanki a la Segona Guerra Mundial.  Per tant és clar que Woody no és cap exemple d’insubmisió antimilitarista. Ara bé sí que va denunciar des de la seva posició independent  i amb moltes cançons el feixisme, la represió policial i l’injust, explotador i criminal sistema capitalista.

Apuntem els títols de les cançons que pots escoltar en aquest programa per ordre d’aparició, amb l’any en que van ser escrites, interpretades per Woody Guthrie:

1) «Ain’t got no home in this world anymore» (1938).

2) «Going/Blowing down the road» (1939).

3) «Do, Re, Mi» (1937).

4) «This land is your land» (1940).

5) «Talking dust bowl blues» (1937).

6) «Cowboy walts» (tradicional).

7) «Ain’t got no home in this world anymore» (1938).

La propera setmana emetrem la tercera i última part d’aquesta sèrie de programes basats en les memòries de Woody Guthrie, Rumbo a la gloria. Per cert que hem evitat de llegir algunes de les parts més trascendents del llibe perque qui vulgui llegir-les pugui sorprendre’s, tot i haver escoltat alguns fragments en el programa Ones de pau.

I apuntem una vegada més l’enllaç web en el que trobaràs tota la informació relacionada amb el cantant i músic nordamericà:

http://www.woodyguthrie.org