((odp)) Bidea Helburu i noviolència activa.

27 11 2009

Programa odp45: Presentem el llibre «500 ejemplos de noviolencia. Otra forma de contar la historia». Escrit per Sabino Ormazabal, membre del grup de col·lectius i activistes socials d’Euskal Herria, Bidea Helburu Taldea. El llibre recull «accions noviolentes desenvolupades a Euskal Herria i a la resta del món, relacionades amb l’antimilitarisme, la qüestió de génere, el medi ambient, els drets humans, l’euskera… i altres temes.» Són «les estratègies de noviolència que jutgem més eficaces i necessàries per humanitzar i donar coherència a la rebeldia existents al nostre poble.» Publicat el 2009, ha estat editat en euskera i castellà per lafundació Manu Robles-Arangiz Instituta.

Format: entrevista. Llengua: CASTELLANO.

Convidat: Xabier Vázquez, membre de Bidea Helburu.

«Bidea Helburu no es solo un lugar de encuentro de activistas sociales a los que les une la alternativa noviolenta, puesto que también posibilita puntos de reflexión y debate público donde se muestran las distintas experiencias, inquietudes y testimonios personales y colectivos de desobediencia civil y noviolencia activa. Para ello, programamos anualmente las Jornadas de Noviolencia Activa en Donostia.

Transcrivim a continuació parts del segon pròleg del llibre. «Desde el barrio de Gracia, Barcelona. Ante las piedras del camino», de Gabriela Serra i David Fernández:

«¿Tirar la piedra y esconder la mano o esconder la piedra y tirar de manos? ¿De muchas manos antes que de pocas? ¿Blanco y negro inamovibles o tots els colors del verd, que diría Raimon? ¿Foto fija o película en movimiento? ¿Dar la cara o rehuirla, incluso ante el espejo? ¿Compartimentación estanca o transversalidad difusa apabullante? ¿Qué construimos? ¿Y cómo? ¿Red entretejida de disidencias o aislamiento térmico criminalizante? ¿Confundimos todavía precio y valor? ¿El huevo o la gallina? Los eternos debates sobre emancipación colectiva y transformación social, entre medios y fines, ante formas y fondos, bajo el arduo prisma de la voluntad de ser coherentes, siguen abiertos. En una época de desazón colectiva y de guerra global permanente desatada por los que -de desatar guerras, inocular miedos y blandir violencias- saben demasiado. Al fin y al cabo, son perfeccionistas del horror y del terror. De estado.» (…)

«Hoy, mañana, ante unos escenarios de cínica gobernabilidad autoritaria vía miedo y obsesión securitaria; ante la gestión sórdida, torticera i maccarthista para arremeter contra todo con la excusa -¿la gran excusa?- de la violencia nacida en los arrabales del malestar y la desigualdad; ante la siniestra razón de Estado -hoy pura razón de Establo, a coces con la mínima brizna de disidencia- abramos a espuertas las puertas de la desobediencia. Desarmémosles. Si el problema radica hoy en el desvínculo, en la liquidez baumaniana de unas sociedades radicalmente individualistas, atrevámonos a afirmar que no hay mejor escuela del vínculo -del vínculo social y comunitario, tan deteriorado y amenazado hoy- que la Desobediencia Civil: no delega, autoresponsabiliza. Es intrínseco a ella que el compromiso es con el cuerpo, no con la boca y las palabras que siempre se lleva el viento.» (…)

«…el cambio social radica en cada gesto. Y en cada gesto milimétrico nos la jugamos. En «Nadie es neutral en un tren en marcha.» (…)

Durant el programa comentem, entre d’altres, l’exemple dels militars oficials  a la reserva i els soldats israelians insubmisos, Ometz Lesarev i Refuseniks (Courage to Refuse, CTR) que practiquen la Desobediència Civil negant-se a formar part de l’Exèrcit israelià i denunciant la ocupació ilegal i sagnant dels territoris palestins així com les massacres de la població palestina amb operacions militars criminals i brutals com la de gener de 2009 a la franja de Gaza.

Per cert que al final del programa quan tornem a citar una frase del pròleg, «el compromiso es con el cuerpo, no con la boca y las palabras», diem per equivocació al traduir-la: «el compromis és amb el cor…». Potser en el moment de la lectura, vam recordar inconscientment una frase que deia un advocat laboralista: «estima i fes el que vulguis.»





((odp)) La tierra es de quien la trabaja.

20 11 2009

Programa odp44: un nou monogràfic sobre Guatemala en el que denunciem múltiples injustícies i difonem diverses lluites i resistències populars als megaprojectes en  aquest país Centreamericà. També denunciem una vegada més la connexió del capital transnacional  i el crim organitzat associat a aquest capital dels estats i les multinacionals americanes i europees. Per això ens fem ressó de la necessitat de connectar lluites i resistències d’aquí i d’allà. Així denunciem la globalització econòmica i la democràcia autoritària que criminalitza les lluites socials i persegueix, assassina o empresona els líders populars  i locals de la resistència, a Ciutat de Guatemala, a Barcelona, a París…

Format: entrevista online. Llengua: CASTELLÀ.

Entrevistat: Grégory Lassalle, membre del Collectif Guatemala, i autor del documental «Km 207: a la orilla de la carrretera».

«Km 207» denuncia el cas d’impunitat per la desaparició forçada i la massacre de nou companys del desaparegut assassinats a la Finca Nueva Linda. Fes clic a la fotografia (abaix) i podràs veure els fotoreportatges del guatemalenc James Rodríguez sobre el «cas obert» de Nueva Linda…

Resumim alguns continguts del programa. Un: Desaparició forçada  d’un treballador indígena a la Finca Nueva Linda (FNL) el 2003, al sud de Guatemala. Un cas més entre els milers que s’executen continuadament des de fa décades al país Centreamericà. Difonem la lluita per la justícia i contra la impunitat per la desaparició d’Héctor René Reyes i la mort de nou companys assassinats el 2004 durant el desallotgament per part de l’exèrcit, polícia i seguretat privada a la FNL, propietat d’un espanyol. L’ocupació pacífica es va fert per reclamar justícia per la desaparició d’Héctor Reyes. El «plantón» solidari a la carretera davant la FNL continua des de fa més de cinc anys, per exigir justícia a l’estat guatemalenc. 

Dos: Montana Exploradora de Guatemala, S.A. (Goldcorp Inc.). 27 llicències d’explotació mineral arreu del territori guatemalenc. Extracció d’or i plata i altres minerals. Montana «usurpa» terres indígenes i s’instal·la per la força en diferents comunitats maies. Acusa de sabotatge als indíegens que s’oposen pacíficament a la mineria. I promou judicis ilegals-legals contra la resistència popular que no vol la mineria a les seves terres. Expoliació dels recursos naturals del país, contaminació de la terra i rius, i secament de manantials, ulls i fonts d’aigua naturals. Les multinacionals mineres  només paguen (oficialment) un 1% dels beneficis obtinguts a l’estat. I la propaganda de la multinacional parla de «desarrollo»… Escolta què ens va dir una dona indígena maia sobre el significat de «desarrollo», gravat en un altre programa d’Ones de pau.

I si fas clic a la fotografia d’abaix podràs veure varios fotoreportatges del guatemalenc James Rodríguez per denunciar a la minera Montana Exploradora de Guatemala:

Tres: Unión Fenosa (Gas Natural). Després de la multimilionària privatització de la distribució elèctrica a Guatemala (a costa de les arques de la republica centreamericana i a favor dels comptes bancaris  de polítics guatemalencs i intermediaris de les multinacionals), Iberdrola i Gas Natural, aquesta última amb la seva filial Unión Fenosa i subfilials Deogsa i Deorsa, continuen robant al poble guatemalenc amb unes tarifes declarades ilegals el 2004 per la Corte Constitucional. Ja ho vam denunciar en el programa odp20.

Quatre: Consultes comunitàries a Guatemala. El dret (internacional) a decidir i a defensar la sobirania territorial i cultural dels pobles indígenes i de qualsevol comunitat afectada pels megaprojectes: mineria,  hidroelèctriques, monocultius, megacarreteres… al marge del Dret Internacional (no és cap novetat) i amb la força de les armes i el terror d’estat  vinculat al crim organitzat i les institucions finançeres internacionals controlades pels paisos rics (i la seva massa-consumidora acrítica i podrida).

Cinc: Quan les lleis de la democràcia totalitària no són suficient per protegir els privilegis socials i beneficis econòmics de les màfies polítiques-militars de l’oligarquia, la burgesia o la progresia, les armes dels seus mercenaris apunten als rebels assassinant-los amb total impunitat (i amb els còmplices del poder judicial executant el «tir de gràcia»  en forma de sentència ilegal-legal, o absència de sentència, quan faci falta: a Guatemala, «la impunitat de l’organisme judicial és del 93%. Font, CICIG). Així van desaparèixer a Héctor Reyes i així van executar la massacre de FNL.

I així continua la impunitat internacional arreu del món i la Guerra de Baixa Intensitat (quan no és la Guerra Global) contra qualsevol enèmic de les polítiques ultraconservadores. Repetim, a qualsevol lloc, en diferents graus però amb la mateixa estratègia de la POR: a Guatemala, a Espanya, a França…

Transcribim el fragment del llibre «Los caminos de Paxil» (novela d’Arturo Arias. Editorial Cultura, 1990) amb el que acomiadem el programa d’aquesta setmana. Un text que ens parla d’un símbol de la cultura ancestral maia i de l’actual república de Guatemala:

«El quetzal es el ave de la vida, del corazón del cielo, de los grandes sentimientos, del sagrado plumaje. Según la tradición de nuestro pueblo, la que nos transmiten al oído nuestros abuelos y abuelas, en la mañana en que los Altos Señores del Alba y el Crepúsculo Vespertino crearon el mundo Americano, los vientos soplando en círculos mágicos sobre la copa de un árbol de guayacán condensaron su espíritu. En seguida, del gigante remolino de hojas verde-azules, como emplumado dardo, voló el primer pájaro quetzal».

Més programes d’Ones de pau sobre Guatemala: www.onesdepau-guatemala.blogspot.com

Fotoreportatges de James Rodríguez: www.mimundo-fotorreportajes.org





((odp)) Violència Estructural: drogues (I).

13 11 2009

Programa odp43: Primer monogràfic sobre Violència Estructural i primera part del programa dedicat a la violència relacionada amb les drogues, des de la mirada social i als carrers de Barcelona. En la segona part  (que emetrem  properament) ens centrarem en la «guerra de la droga». Una guerra que causa moltes més víctimes i morts que les provocades pel consum de drogues. Els responsables de la qual són governs, narcotraficants, traficants d’armes, exèrcits,  paramilitars, banquers… enfrontats i/o associats en aquest negoci sagnant i multimilionari.

Format: entrevista. Llengua: CATALÀ.

Entrevistat: Oriol Romaní Alfonso, professor de la Facultat d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV). I membre de l’organització Grup IGIA.

Aquesta imatge em suggereix el títol «drogas limpias y duras». Si les drogues  ilegals fòssin legals, possiblement serien més netes, és a dir amb menys risc per a la salud dels consumidors. Perque es podria fer un us més higiènic, sense fer-ho d’amagat i coneixent la qualitat del producte consumit. Al mateix temps s’evitarien la majoria de  morts relacionades amb el tràfic ilegal de drogues. Lo de «duras» és molt relatiu doncs com apuntem en el programa, les drogues legals com l’alcohol per exemple també poden ser molt «dures» si entenem aquest adjectiu com el grau de marginació i exclusió social a més del risc per la salud.

Aquesta tanca publicitària és dels carrers d’Omaha, Nebraska (EEUU), el 2008. El text diu: «L’abús de les drogues és dolent. La guerra de la droga, pitjor». És un anunci firmat per l’associació (tradueixo del nom anglès) Accions Legals contra la Prohibició. Serveixi com a exemple il·lustratiu dels partidaris de la legalització de les drogues.

Afegim una informació interessant relacionada amb el fill del cap del Cartel de Medellín abatut el 1993. Segons publica l’agència EFE, «La vida de Juan Pablo Escobar, hijo del narcotraficante colombiano Pablo Escobar, aparece reflejada en el documental «Pecados de mi padre», dirigido por Nicolás Entel, y presentada hoy (ahir 12 de noviembre de 2009) en el Festival Internacional de Mar de Plata, Argentina.»

(en Argentina) «trabaja como arquitecto y vive exiliado Pablo Escobar bajo la identidad de Sebastián Marroquín; y (desde allí) ha roto el silencio mantenido durante años sobre su familia».

Pablo Escobar diu, en una entrevista a l’agència d’informació abans citada, que no ha perdut la por i aposta per la reconciliació a Colòmbia. El documental «reúne al hijo del jefe del Cartel de Medellín con los hijos de dos de sus víctimas, el candidato presidencial Luís Carlos Galán y el ministro de Justicia del gobierno de Belisario Betancur, Rodrigo Lara

«A juicio de Escobar, el ejemplo de las tres familias puede servir para ilustrar «el proceso de búsqueda de paz y el perdón» y de la reconciliación en Colombia.

La història que tracta el documental també és un exemple dels vincles i rivalitats entre el poder dels narcotraficants i dels polítics. Pablo Escobar va imposar als anys 1980’s  i inicis dels 1990 la llei de «plata o plomo» en el seu regnat del crim organitzat i el narcotràfic internacional (controlaba el 80% del trafic mundial de cocaina). La «plata» és diner i el «plom», la bala. Evidentment no sempre cal amenaçar a ningú perquè col·labori amb els narcotraficants com demostren molts empresaris i banquers que blanquegen encantats el diner del narcotràfic.





((odp)) Processos de pau (II).

6 11 2009

Programa odp42: Segon monogràfic dedicat als Conflictes armats i els processos de pau. Començem el programa recordant conceptes bàsics com pau positiva, pau negativa, construcció de pau, violència directa, violència estructural, violència cultural… I al llarg de l’entrevista expliquem breument (sense temps per aprofundir) com podrien ser alguns dels processos de pau a  l’Afganistan,  Honduras i Euskal Herria. El missatge clau del programa: «la pau positiva és un procés en constant construcció. No és un estat o un temps de pau, sinó un ordre social».

Format: entrevista. Llengua: CATALÀ.

Entrevistada: María Villellas, investigadora de l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona.

«…la pau positiva és molt més que la mera absència de guerra. És un ordre social de reduïda violència i elevada justícia. És la igualtat en el control i la distribució del poder i dels recursos».

Som conscients que avui quan parlem de pau podem caure en el parany (trampa o error) d’utilitzar les mateixes paraules que els líders polítics i portaveus militars utilitzen per dir exactament el contrari. Els polítics, els «mass-merda» (mass-media) i bona part de la «societat-telespectadora» no nomès han canviat el significat de moltes paraules sinó que també han canviat la percepció del que aquestes signifiquen a la vida real. Dos exemples: avui en els discursos relacionats amb els conflictes armats, pau vol dir guerra i intervenció, invasió.

Però més greu seria l’error si nomès parlèssim de pau sense senyalar el model capitalista com el causant de la violència estructural i la Guerra Global. Ho hem dit moltes vegades, la violència és el propi sistema capitalista. Sense violència ni guerres, el capitalisme despareixeria. Perque la violència garantitza la impunitat dels poderosos, i les guerres, l’explotació neoliberal: injustícia, desigualtat, pobresa extrema…

Fins aquí és obvi per a molts. Ara, el repte principal és no deixar-se atrapar pel sistema i viure en llibertat (nomès vivint en llibertat gaudirem de la pau justa que tothom mereix.) Alhora, cal unificar estratègies per canviar aquest model neoliberal.

Una reflexió autocrítica del realitzador d’Ones de pau i editor d’aquest blog: No caure en la trampa neoliberal és tant important com dir les coses pel seu nom. Per això ens marquem un nou objectiu: recuperar  o potenciar el llenguatge revolucionari (avui tant necessari com les pròpies accions i experiències revolucionàries) per impregnar el to del programa i alhora definir clarament la nostra posició  com a individus i com a membres dels moviments socials en la lluita anticapitalista, enfront dels poders conservadors. Sense oblidar comunicar continuament les alternatives o les accions que estem  realitzant pel canvi social.

Construim la pau amb REBEL·LIA. Encarem el diàleg des de la RESSISTÈNCIA. Denunciem la violència estructural LLUITANT CONTRA ELS OPRESORS.  Vivim en LLIBERTAT defensant, gaudint i compartint la PAU JUSTA.

Acabem el programa amb Woody Guthrie (1912-1967), «el más famoso de todos los músicos y revolucionarios de la Industrial Workers of the World (I.W.W), el sindicato más grande de corte netamente revolucionario que jamás haya existido en los Estados Unidos» (Servando Rocha. «Historia de un incendio. Arte y revolución en los tiempos salvajes». La Felguera ediciones, 2006).

El tema musical de Woody Guthrie amb el que acomiadem el programa d’aquesta setmana es titula «All you fascist bound to lose» (Feixistes tots esteu destinats a perdre).

El 2010 Ones de pau realitzarà i emetrà un programa especial dedicat al cantautor i militant revolucionari Woody Guthrie.





((odp)) Mabel Cañadas i la comuna Lakabe.

30 10 2009

Programa odp41: Haviem anunciat per aquesta setmana un programa sobre Violència Estructural però finalment començarem aquesta sèrie de programes un altre setmana. Aquest divendres compartim la lectura de l’entrevista a Mabel Cañadas realitzada per Libre Pensamiento, publicada en el número 60 de 2009.

Format: lectura entrevista. Llengua: CASTELLANO.

Entrevistada: Mabel Cañadas, cofundadora de la comuna Lakabe a Navarra.

Apuntem a continuació alguns titulars d’aquesta entrevista:

«Que el fin está en los medios y el árbol en la semilla, algo que yo intuía, fue para mi de una claridad iluminadora.»

«El dolor y la rabia pueden ser adecuados para suscitar una energía que nos movilice, pero no para diseñar una estrategia de actuación.»

«Comprendí que el conjunto de estructuras sociales está marcado por las relaciones de dominación/sumisión y que desconocemos el funcionamiento en igualdad y en libertad.»

«Tenemos que trabajar más sobre lo que queremos, yo sobre lo que yo quiero, y para eso no necesito el permiso de nadie, puedo hacerlo al margen o por encima del poder

«Llegamos a lo ecológico cuando todavía no existía esa palabra, y a la idea de decrecimiento, por estar fuera de la carrera de creación de necesidades, por descubrir que se puede prescindir de mucho y vivir con poco sin vivir peor.»

«Conquistar tu propia libertad, perder los miedos. Nuestra libertad nos permite enfrentarnos incluso a situaciones límite manteniendo en ellas nuestras herramientas disponibles y nuestras cualidades alertas.»

«No buscas estar en todo por que «hay que estar», ni esa agitación excesivamente apariencial, lo que trato de aportar es solidez y esa necesidad de implicación de la totalidad de nuestras vidas en lo que hagamos.»

«Es lo que me llega de mis mitos históricos, un Che o un Gandhi, una especie de grandeza que conjuga una confianza absoluta con la sencillez del estar.»

I acabem la presentació del programa d’aquesta setmana amb una de les frases preferides de l’editor d’aquest blog: «Tu transformación personal es la transformación del mundo.»





((odp)) Somàlia. I conflictes armats i processos de pau (I).

23 10 2009

Programa odp40: Després de l’absència de la setmana passada, tornem en directe a Contrabanda FM amb un programa dedicat als conflictes armats de la «banya d’Àfrica» (Sudan, Etiopia i Somàlia). A partir de les guerres internes  i intervencions militars estrangeres que pateix Somàlia, expliquem els processos  de resolució pacífica dels conflictes a la zona i en general com a estratègia per assolir la justícia i la pau. També denunciem la política criminal de les potències occidentals en els conflictes armats i la seva responsabilitat en les crisis humanitàries dels refugiats i desplaçats de guerra.

Abans de començar el programa, ens solidaritzem amb el pres anarkista català en vaga de fam durant 90 dies, Amadeu Casellas.

[AUDIO: l’entrevista telefònica s’ha gravat amb una interferència sonora de fons. Disculpeu. La resta del programa -inici i final- s’escolta millor].

Format: entrevista. Llengua: CATALÀ.

Entrevistat: Josep Mª Royo, investigador de l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

La idea del programa d’aquesta setmana és donar a conèixer la publicació dels diversos, rigurosos i complets informes sobre «conflictes armats, tensions, processos de pau, rehabilitació posbèl·lica, crisis humanitàries, militarització i desarmament, drets humans i gènere» que el·labora lEscola de Cultura de Pau. Uns treballs d’investigació i divulgació molt útils per a conèixer millor els conflictes armats actuals arreu del món, les parts implicades en els mateixos i, especialment, els processos de pau oberts per resoldre’ls pacíficament.

A partir de la propera setmana Ones de pau començarà a emetre una sèrie de programes que sota el títol Violència Estructural denunciarà i reflexionarà sobre: neoliberalisme, droga, religió, mass-media, eduació, justícia…

El proper divendres a Ones de pau ens acompanyarà en Josep Manel Busuqueta del Seminari d’economia crítica Taifa.





((odp)) Guatemala i els pobles indígenes.

9 10 2009

Programa odp39:  Un any més la propaganda governamental espanyola anuncia pel 12 d’octubre el Dia de la fiesta nacional, conegut també com el día de la hispanidad. Una data carregada de connotacions colonials i racistes que Ones de pau no comparteix en absolut, evidentment. Per això, aquesta setmana emetem una entrevista gravada el juny (i no emesa fins ara) a un company guatemalenc que ens parla des de la perspectiva indígena de la realitat de Guatemala, país veï d’Hondures on ja fa més de 100 dies que la població ressisteix el cop d’estat militar-oligarca contra el president constitucional Manuel Zelaya.

Format: entrevista. Llengua: CASTELLANO.

Entrevistat: Henry Morales, exmembre de la Unión Revolucionaria Nacional Guatemalteca (URNG) i actualment coordinador del moviment Tzu Kim-Pop, una coordinadora d’organitzacions i moviments socials de l’Altiplà de Guatemala.

Recordem el Conveni 169 de l’Organització Internacional del Treball (OIT) i la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes. Un referent important tot i saber que una cosa és reconéixer els drets i un altre ben diferent poder-los exercir. Aquí tindriem debat per un nou programa que es podria titular:  «Si no et donen (el que es just), pren!»

Durant la dècada de 1980 a Guatemala es van produir els pitjors i massius assassinats  de la població civil guatemalenca amb brutals campanyes militars de terra arrassada executades per  diferents dictadures. Després de  signar els Acords de pau el 1996, és va documentar oficialment els crims de guerra i genocidi comesos (informes REMHI i CEH), comptabilitzant «200.000 persones assassinades, el 80% indígenes maies. 45.000 persones detingudes desparegudes. I més d’un milió de població desplaçada» per la violència i destrucció militar. En un país que tenía 9 milions d’habitants (actualment, 13 milions).

«Les forçes de l’Estat guatemalenc i grups paramilitars afins a l’Estat van ser els responsables del 93% de les violacions documentades per la Comisión de Esclarecimiento Histórico (CEH), incloent el 92% de les execucions arbitràries i el 91% de les desaparicions forçades.»

Tant Rios Mont com Lucas García, amb ordres judicials internacionals de busca y captura, com d’altres generals i militars guatemalencs  acusats, avui estan imputats en diversos processos judicials als tribunals de Guatemala i Espanya. El procés judicial espanyol parteix d’una denúncia per la masacre a l’ambaixada espanyola a Guatemala el 1980. En aquest Cas per genocidi a Guatemala, ja han declarat en els darrers anys a Ciutat de Guatemala i a Madrid desenes d’indígenes testimonis de les matançes sofertes a Guatemala entre 1960 i 1996. Actualment però la impunitat (nacional i internacional) protegeix els militars responsables dels crims de guerra, com Ríos Mont que  avui és diputat en actiu del Congrés de la República de Guatemala. La mateixa impunitat permet l’expoliació de terres  que pertanyen històricament a comunitats indígenes, així com l’explotació ilegal dels recursos naturals del país per part de companyies nacionals i estrangeres (com ja vam denunciar en el programa odp20: Unión Penosa (Unión Fenosa-Gas Natural/LaCaixa).

En els primers minuts de l’entrevista del programa d’avui plantegem la seguent pregunta al nostre convidat: ¿Henry Morales fue un niño soldado o un joven guerrillero? Després ens parla del que significa revolució per ell avui. I fa una valoració de la situació política, social i econòmica a Guatemala, extensible a la resta de paísos centreamericans i amb paral·lelismes entre els processos històrics d’Espanya i Guatemala.

El proper 20 de novembre a les 19:30 hores, dins del cicle de debats i documentals Veus, Mirades, Lluites a la Casa de la Solidaritat (Raval de Barcelona), es podrà veure  el documental Km 207 (Grégory Lassalle, 2007) sobre la lluita per la justícia a Guatemala a partir del cas d’assassinat i desaparició d’un camperol a la Finca Nueva Linda, el propietari de la qual era espanyol.

Recordem que el programa Ones de pau realitza la secció Guatemala: de la impunitat a la pau, espai que normalment és converteix en programa monogràfic sobre diferents temes relacionats amb aquest país centreamericà. També editem un blog especial on trobaràs tots els àudios emesos:

http://onesdepau-guatemala.blogspot.com

L’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala (AAPG), de Barcelona, realitza projectes de cooperació i Brigades d’Acompanyament polític i solidari a Guatemala amb l’organització Tzuk Kim-pop, entre d’altres organitzacions populars de Guatemala.





((odp)) Guerra a l’Afganistan.

2 10 2009

Programa odp38: Denunciem l’invasió i ocupació de l’OTAN a l’Afganistan. Reclamem la retirada de les tropes de l’Exèrcit espanyol del país afganès. I intentem aproximar-nos a la realitat d’aquest conflicte armat situat en un punt geoestratègic mundial. Aquesta guerra no és contra el terrorisme ni per la reconstrucció del país, és pel control polític-militar de la zona, el privilegi en l’accès als recursos energètics i pel control del cultiu i el tràfic de droga (opi, heroina).

En aquest escenari i després de 8 anys d’ocupació  des del 2001 (o de dècades, si tenim en compte les múltiples i continuades invasions estrangeres),  la pobresa  segueix sent el principal problema de la població afganesa, i la violència cada cop és més destructora i atomitzada. Avui, Al-Qaeda és nomès una organització més enmig de les 800 milícies armades protegides i finançades per diferents grups de poder tant de paísos occidentals com orientals, armades totes elles gràcies a la industria militar que, a nivell mundial, lidera els Estats Units (EEUU). Actualment, Afganistan és el primer país receptor d’armes fabricades als EEUU. Per tant, si parlem dels senyors de la guerra de l’Afganistan, també ho hem de fer dels executius de la guerra que dominen la indústria armamentística des dels despatxos de Washington.

Format: entrevista. Llengua: CATALÀ (informe adjunt en CATALÀ, CASTELLANO I ENGLISH).

Entrevistat: Alejandro Pozo Marín, investigador en conflictes armats i  col.laborador del Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs. Autor, entre d’altres treballs de recerca i divulgació, de l’informe adjuntat a continuació:

L’Operació Llibertat Duradora i la coalició estrangera formada per 41 paisos liderada per l’exèrcit dels EEUU (juntament amb la CIA i els mercenaris d’empreses privades militars com la nordamericana Kellogg Brown & Root, KBR Inc., fins el 2007 pertanyent a Halliburton Corporation, el president de la qual era Dick Cheney, exvicepresident del govern de George W. Bush Jr dels EEUU-), és una continuació de la política imperialista dels EEUU a l’Orient Mitjà després de l’invasió de l’Iraq. Sense oblidar que, com informa LaHaine.org, al Pakistan hi ha hagut dos milions de desplaçats forçats (el segon exóde de guerra més gran després del genocidi a Ruanda, Àfrica). Però l’Exèrcit espanyol, enlloc de retirar-se com va fer a l’Iraq, cada cop participa més en la Guerra Global de l’OTAN i és més còmplice dels crims de guerra a l’Afganistan.

Des de l’1 d’octubre de 2009 l’Exèrcit espanyol, com a membre de l’OTAN, substitueix a Polònia en el control de l’aeroport de Kabul (capital de l’Afganistan). També des de l’1 d’octubre d’aquest any, tenim una nova base de l’OTAN a Espanya (Albacete): el Programa de Lideratge Tàctic (TLP), una «escola» d’aviació militar que prepararà els pilots de guerra que participaran en les operacions de l’OTAN arreu del món i també, molt probablement, a l’Afganistan. Evidentment, la complicitat espanyola en les polítiques militars globals del terror també passen per la subordinació del govern espanyol permeten el trànsit de guerra per les bases nordamericanes en territori espanyol.

Amb el Congrés dels Diputats i les Comisions de Defensa aprovant aquestes polítiques militars criminals (incomplint la Constitució espanyola i al marge del Dret Internacional), la Desobediència ivil dels espanyols no nomès està absolutament legitimada sinó que es necessària. Si des del Congrès s’actua amb aquesta impunitat i mensypreu per la vida, la resposta des del carrer ha de ser directa i contundent.

Respecte els atemptats de l’11 de setembre de 2001 a les Torres Bessones de Nova York, EEUU, adjuntem la publicació El Jaque Mate amb l’article de portada,  «La verdad sobre el 11-S».

Del tràfic d’armes i droga a l’Afganistan encara podem dir i denunciar moltes coses. Properament, realitzarem un programa especial amb aquest contingut. També serà interessant, per entendre millor el conflicte, conéixer una mica més els diversos moviments insurgents de resistència afganesos.

«Ara com sempre, no a la guerra, fora les forçes d’ocupació! Retirada immediata de les tropes espanyoles de l’Afganistan! No a les guerres del petroli, no a la destrucció del planeta! Diners per als serveis socials i la gent a l’atur, no per a la guerra i els bancs!»

El 16 d’octubre, el Centre Delàs organitza les jornades El tauler d’escacs mundial, amb la participació, entre d’altres persones, del periodista i analista polític d’Orient Mitjà, Tariq Ali.





((odp)) Vivències d’un deportat. Republicans als camps nazis (II).

25 09 2009

Programa odp37: Ones de pau entrevista a l’Edmon Gimeno Font, republicà deportat als camps de concentració i extermini nazis de Buchenwald, Dora i Bergen-Belsen. Entrevista en Català.

«Tren de la mort» de Compiègne al camp de concentració de Buchenwald, 27 de gener de 1944. En aquest tren són traslladats Edmon Gimeno i 1583 deportats més. El comboi  s’atura en una estació alemanya: «El gentío (civils alemanys) acude presuroso, no quiere perderse el espactáculo, quiere humillar a los representantes de las razas inferiores. Nos observan inquisidores como si fuéramos un grupo de simios debilitados y abrumados por este largo y tremendo viaje. Risas, burlas, insultos, palabrotas soeces, miradas despeciativas y coléricas. Los SS, explican y comentan -no lo dudo ni un momento- que somos enemigos declarados del III Reich y pertenecemos, según sus fanáticas y peligrosas mentalidades, a un grupo de untermenschen (subhombres), una especie de primitivos humanoides». (pag. 68, Vivències d’un deportat).

La construcció de la fábrica subterrània d’armament alemanya, Gustolf-Werke II, fou l’orígen del camp de concentració nazi de Dora: «Por cualquier error o deliz, te pueden enviar al krematorium. «Du, morgen, Krematorium» (Tú, mañana, crematorio). En Dora, cualquier enemigo con un poco de influencia se creía con suficiente poder para enviarte al infierno. Aguanté más de una vez esta feroz amenaza».

«La minoría perversa se incrustó con fuerza en esos campos de desolación y muerte. Lo hemos dicho y lo diremos siempre. Aquí no hay, no existe, ni bondad, ni comprensión, es el reino del mal absoluto» (pag. 101 , Vivències d’un deportat).

«Nuesta marcha veloz y penosa por ese antro de pesadilla es sencillamente una carrera absurda y criminal, es consecuencia del terror que impera en los campos de la muerte» (pag. 102, Vivències d’un deportat).

Recordem que la setmana passada Ones de pau va emetre el programa Republicans als camps nazis (I) -entrada anterior del blog, odp36-, amb una entrevista a la presidenta d’AMICAL de Mauthaussen, i una selecció de narracions i «Músiques de l’Holocaust».





((odp)) Republicans als camps nazis (I).

18 09 2009

Programa odp36: commemorem el 70 aniversari dels primers deportats espanyols als camps de concentració i extermini nazis. Amb una entrevista des de la seu d’AMICAL, l’associació que treballa per difondre la memòria històrica de les víctimes i els supervivents espanyols dels camps nazis.

Format: entrevista/reportatge. Llengua: CATALÀ.

Entrevistada: Rosa Toran, presidenta d’AMICAL de Mauthaussen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme.

Al llarg de l’entrevista del programa podràs escoltar una selecció de música i narracions corresponent al Cd Músiques de l’holocaust (editat per Temps Record amb la col·laboració de la Casa de la Música de Terrassa i la Xarxa de Músiques de Catalunya, el 2008), interpretat pel Brossa Quartet de Corda, acompanyat per l’acordió de Gregori Ferrer i la veu d’Elies Barberà que recita diversos textes (veure més abaix la relació de text i música del Cd inclós en el programa).

El programa comença i acaba amb la composició musical A la vora del bosc, de Leonid Shokin, «escrita al front de Lenningrad. «

«Fruit de la trobada entre el músic Leonid Shokin i el poeta Petr Maichuk en un hospital de guerra, la cançó A la vora del foc va esdevenir un himne per la lluita heroica dels partisans i per la resistència de tots els fronts antifeixistes. En consequència, va aparèixer als camps de concentració en múltiples versions musicals, textuals i idiomàtiques fins esdevenir una melodia molt popular…»

Per ordre d’aparició al llarg del programa, pots escoltar les seguents peces del Cd «Músiques de l’holocaust»:

1> «A la vora del foc», MÚSICA de Leonid Shokin. 2> «Allà baix a Aschwitz»…,  fragment del POEMA «Auschwitz» de Salvatore Quasimodo. 3>«Tot d’un plegat ens envaï un calfred…», fragment del LLIBRE de memòries «El carretó dels gossos», de Mercé Nuñez Targa. 4> «Amb molt poc temps ens havien reduït al no res…», fragment d’un ARTICLE memorialístic d’Anita Lasker-Walfisch. 5> «Mira aquest és un lloc on no es pot tocar el violí…», fragment del POEMA «Auschwitz» de León Felipe. 6> «Vosaltres que viviu segurs…», TEXT de  l’obra «Shemà» de Primo Levi. 7> «A la vora del foc», MÚSICA de Leonid Shokin.

Acabem recordant que del 8 al 10 d’octubre de 2009 es celebrarà la reunió del Comité Internacional de Mauthaussen a Barcelona, coincidint amb el 30 aniversari de la primera trobada del comité a la capital catalana l’any 1979.

I en el proper programa, escoltarem el testimoni d’Edmon Gimeno Font, un republicà català supervivent dels camps de concentració nazis de Buchenwald, Dora i Bergen-Belsen.