((odp)) Energia i armament nuclear.

8 02 2009

Programa odp05: energia nuclear civil-militar (tantomonta-montatanto). Crònica Bomba Atòmica (inici programa) en CASTELLÀ. Entrevista en CATALÀ.

Convidats: Tomàs Gisbert del Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs. I Pep Puig del Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear.

Frase1: «L’energia nuclear  representa (només) el 3% de la producció mundial d’energia». Però l’armament nuclear dels EEUU i Russia podria destruir la Terra deu vegades seguides.»

Frase2: «No hi ha separació (entre energia nuclear civil i militar), és una única tecnologia però ens l’han volgut vendre amb dos cares. És tot lo mateix» (…) «Per fabricar una bomba nuclear necessites enriquir l’urani 235 al 90% i per utilitzar-lo com a combustible en un reactor, entre el 5 i el 10%. És exactament la mateixa tecnologia. Per tant quan tu ets capaç d’enriquir urani al 5%, ets capaç d’enriquir-lo al 90% .

Els cinc estats membres del Consell de Seguretat de Nacions Unides (EEUU, Russia, China, Gran Bretanya i França), són els que més gasten en despesa militar i més armes venen al món. I totes cinc tenen bombes atòmiques. Consell de Seguretat?!

El programa comença amb una crònica històrica de la primera bomba atòmica llençada pels Estats Units a Hiroshima (Japó), el 6 d’agost de 1945.

I acabem aquesta presentació amb «10 motivos para ser antinuclear» (clicar logo abaix) i l’informe de Greenpeace «Una energía sin futuro. Desmontando las mentiras de la industria nuclear».





((odp)) Mahatma Gandhi. Militarisme a España (II) i guerrilla a Guatemala (II).

1 02 2009

Programa odp04: programa a tres «bandes»: India, Espanya, Guatemala; Noviolència gandhiana, exèrcit espanyol, guerrilla guatemalenca. Tres prespectives diferents per aproximar-nos a la pau. Recuperem una entrevista sobre Mahatma Gandhi. I escoltem la segona part de les entrevistes sobre militarisme a Espanya i guerrilla a Guatemala, emeses fa dues setmanes (odp02/03).

Format: entrevistes. Llengua: CATALÀ (1+2), CASTELLANO (3).

Convidat1 (Mahatma Gandhi): Agustí Pániker, escriptor i editor de l’Editorial Kairós. Convidat2 (militarisme a España): Pere Ortega, investigador del Centre JM Delàs. Convidat3: Ignacio Barroso de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala.

No hi ha camins per la pau, la pau és el camí (Gandhi).

I aquest camí sovint es ben fosc, com els passadissos del Congrés o alguns polígons industrials… «Las actas de la JIMDDU (Junta Interministerial Reguladora del Comercio Exterior de Material de Defensa y de Material de Doble Uso) están clasificadas como secreto oficial, lo que conlleva que sólo los diputados de la Comisión de Secretos Oficiales pueden ser informados de las autorizaciones de exportación de armas españolas, sin que éstos a su vez puedan informar o dar publicidad de la información que reciben. En definitiva, el Parlamento y el conjunto de diputados, no tienen derecho a saber ni las armas que se exportan ni el destino de éstas.»

Legionarios de la tercera compañía Juan de Austria 111 en una procesión de Semana Santa en Málaga, España, abril 2009. (c) AP Photo / EFE, Jorge Zapata.

«El gasto liquidado de las fuerzas militares españolas en el exterior entre el año 1997 y 2007 fue de 2.951 millones de euros.»

«Las fuerzas armadas cuentan hoy con un ejército profesional de 75.000 soldados y 49.000 mandos militares». Això surt a un comandament militar per cada dos soldats!!

Al següent enllaç trobaràs més informació del llibre del qual n’es coautor l’entrevistat d’Ones de pau: El militarismo en España: balance del ciclo armamentista español hasta 2007.

Mahatma Gandhi en una visita a Occident.





((odp)) Revolució cubana: 50 anys (1959-2009).

25 01 2009

Programa odp03: 50 aniversari de la Revolució cubana (1959-2009). I per contrastar processos històrics, també parlem de la revolució i guerrilla a Guatemala.

Format: entrevista. Llengua: CASTELLANO.

Convidats: Amaury Damian Torno, del Instituto Cubano de Amistad con los Pueblos. Ignacio Barroso de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala.

Frase: “Patria es humanidad». José Martí (ideòleg de la revolució cubana i líder de la segona Guerra d’Independència de 1895).

La revista «Caminos» (nº 47, 2007), del Centro Dr. Martin Luther King Jr., de la Habana, presenta en un article «al más grande de todos los cubanos» (José Martí):

«…uno de los muchos aspectos de la grandeza martiana: fusionar armónicamente  al hombre político, al luchador incansable, al periodista sagaz, al poeta, al ensayista, al escritor para niños, en un saldo único, en una integridad nada común. El intelectual no desterró al político. El periodista no desmembró al poeta…»

«Nuestra América» es el texto cenital de José Martí. Apareció por primera vez en La revista ilustrada de Nueva York, el primero de enero de 1891, y el 30 de enero del mismo año en la revista El Partido Liberal, de México.

«Nuestra América» es una de las tres grandes y sintéticas culminaciones de la obra martiana dadas a luz en vísperas de la preparación y fundación del Partido Revolucionario Cubano. Las otras dos son «Los versos senzillos», atesoradores de su más alta sabiduría, y el discurso pronunciado el 26 de noviembre de 1891 en el Liceo Cubano de Tampa («Con todos, y para el bien de todos»), donde están formulados los principios éticos de la futura república de Cuba.

Así escribió Martí en «Nuestra América», en 1891, cuatro años antes de que empezara la Segunda Guerra de Liberación Nacional, o sea la Guerra Hispano-Cubana-Norteamericana:

«No hay proa que taje una nube de ideas. Una idea enérgica; flameada a tiempo ante el mundo, para (detiene), como la bandera mítica del juicio final, a un escuadrón de acorazados.» (…)

«Ya no podemos ser el pueblo de hojas, que vive en el aire, con la copa cargada de flor, restallando o zumbando, según la acaricie el capricho de la luz, o la tundan y talen las tempestades; ¡los árboles se han de poner en fila, para que no pase el gigante de las siete leguas! ¡Es la hora del recuento y de la marcha unida, y hemos de andar en cuadro apretado como la plata en las raíces de Los Andes!»

Al final del programa, a la secció Guatemala: de la impunitat a la pau, també parlem d’un altra revolució i un altra guerrilla, amb un resultat molt diferent del viscut a Cuba.

«La cançó «Guantanamera» va popularitzar internacionalment els «Versos Sencillos» de Martí, i potser l’escoltaràs en alguna emissora del Portal de la radio cubana.

Acabem amb un apunt cinematogràfic: «Los 4 años que estremecieron al mundo» (1959-1962). Sèrie documental «Cuba: caminos de revolución» (DVD3). «En cuatro años, el tiempo que dura una administración norteamericana, un pequeño país que comienza una Revolución es sometido a centenares de actos de sabotaje, a una invasión a gran escala, a un bloqueo económico y se coloca en el vórtice de un posible holocausto nuclear…»





((odp)) Militarisme a España (I).

18 01 2009

Programa odp2: Industria militar, Exèrcit i comerç d’armes a España. Format: entrevista. Llengua: CATALÀ. Convidat: Pere Ortega, investigador del Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs.

Cuartel General Terrestre de Alta Disponibilidad de la OTAN, en Bétera, Valencia.

La frase: «La despesa militar de l’Estat español és de 51 milions d’euros diaris». Aquesta setmana recomanem un llibre del qual n’es coautor el convidat d’Ones de pau:

«El estado español ha optado por implicarse en la evolución de los conflictos armados apostando por medios militares, como el envío de fuerzas armadas a diversos lugares del planeta. El discurso político de las élites gobernantes y las dinámicas que rodean este nuevo escenario han ocasionado un fortalecimiento del militarismo en España

«En los diferentes capítulos del libro se analiza lo acontecido durante la última década en lo relativo a la política de defensa en un nuevo órden mundial donde, a consecuencia de los compormisos adquiridos con la OTAN y la UE, entre otros, se desarrollan costosos proyectos militares.  De estos compromisos se desprenden los aspectos que rodean la economía de la defensa: presupuestos, I+D, industria militar, comercio de armas y la presencia española en ferias de armamento militar, todo lo cual contribuye a la carrera de armamento mundial.»

«En un mundo interdependiente, nuestra seguridad no puede construirse contra la seguridad de los otros. En este proceso de militarización, tener industrias de guerra, invertir en armamentos o sobredimensionar los jércitos no ayuda a la paz mundial sino, todo lo contrario, contribuye a la inseguridad global a través de los riesgos y amenazas que originan.»

I al final del programa, a la secció Guatemala: de la impunitat a la pau, pots escoltar l’entrevista que el jutge espanyol Carlos Castresana, comisionat de Nacions Unides a Guatemala, va concedir a Ones de pau. El magistrat ens parla de la violència i la impunitat a Centreamèrica i a Espanya.





((odp)) Noviolència activa.

11 01 2009

Programa odp01: primer programa de la temporada, declaració de principis i conversa amb dos membres de NOVA sobre la noviolència activa, estratègia de lluita política-social.

Convidats: Luca Gervasoni i Felip Daza del Centre per a la Innovació Social, NOVA. I Consol Camí de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala.

Frase1: «Per defensar el que jo vull estic disposat a jugar-me la vida, però no estic disposat a treure-li a ningú. (…) Justament perqué és un objectiu just i és una lluita legítima, hem d’insistir encara amb més força en defensar una estratègia noviolenta.»

Frase2: «Els mitjans que es fan servir per aconseguir un objectiu determinen aquell objectiu. Si es fan servir mitjans noviolents aconseguirem una societat menys violenta, amb una pau molt estable.»

.

Dos personatges històrics, referents imprescindibles de la lluita noviolenta pels drets civils i la llibertat: Martin Luther King i Mahatma Gandhi. ¿És possible i eficaç la lluita (i en aquest cas, defensa) noviolenta en una situació de crisis humanitària, injustícia i violència tan extrema com la que es viu avui a Palestina i Irak? La lluita noviolenta contra l’Imperi Britànic a l’Ìndia, el racisme als Estats Units o l’Apartheid a Sudàfrica tampoc van ser fàcils.

Aquí hem de remarcar que la noviolència activa com a estratègia també té les seves limitacions evidentment. I com fins hi tot va dir Gandhi, si l’estratègia noviolenta «debilita» a la víctima o «afavoreix» a l’agresor,  llavors em de deixar de pregonar la noviolència. En aquest punt, o bé ens haurem de fer a un costat i deixar que la víctima es defensi com pugui i vulgui. O bé, haurem de decidir si canviem d’estratègia, ja sigui per ajudar a altres persones o per defensar-nos a nosaltres mateixos.

Adjuntem aquí un document força complet sobre noviolència elaborat pel Centre per a la Innovació Social: Quaderns NOVA. Noviolència Activa (nº 9, estiu 2008).

I apuntem també la direcció-web de la Xarxa Noviolenta Laonf (que hem comentat al llarg d’aquest programa) i que treballa a l’Irak per assolir la pau mitjançant la noviolència activa. Un gran repte!

Al final del programa pots escoltar la secció Guatemala: de la impunitat a la pau. Avui presentem el país Centreamericà a partir de les diferents formes de violència que pateix la seva població.