((odp)) Venjança de classe.

31 07 2011

Programa odp129:  Compartim lectures del llibre “Venjança de classe. Causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el 1936” de l’historiador Xavier Diez (Virus Editorial, 2010). Al fil del reportatge “Ruta dels moviments obrers i socials de principis de segle XX” realitzat per Ones de pau i difòs al programa (odp128) de la setmana passada.

Llengua: CATALÀ.

Apuntem l’index del llibre i remarquem amb taronga els capítols que llegim:

> Pròleg (Miquel Izard): Sindicalisme, pistolers i atiadors.

> Declaració d’intencions.

> Plantejament: La conquesta del cos. La caravana. La llarga tradició de l’especulació immobiliària. La universitat del carrer Entença. Gàngsters a Barcelona. De rebels primitius. Història de dues ciutats. El mite de l’anarquista violent. L’odi contra una felicitat insolent. La violència no és cega.

> Nus: greuges infinits, respostes directes: Treball. Explotació. Salari. Jornada. Desocupació. Llistes negres i humiliacions quotidianes. Borses de treball versus Jurats Mixtos. Actors i tramoistes. Cultura del treball. Nomadisme proletari. La guerra bruta. Il·legalisme. Habitatge, un (mal) lloc per viure. Relloguer i barraquisme. Militarisme urbanístic republicà.La vaga de lloguers. La (mala) educació, escoles racionalistes dins un món irracional. Pedagogia de la llibertat, pedagogia de la submissió. La (no) escola, eina discriminatòria. Oci i cultura, vicis privats, virtuts públliques. Cultura, una obsessió col·lectivitzadora. La revolució quotidiana. Una eina d’integració poderosa. Antinoucentisme. La provocació nudista. Viure la utopia.

> Desenllaç: crim i càstig: El mite de l’anaquista violent. El mite de la violència cega. El mite de la guerra entre germans.

Pots llegir el capítol sencer “La vaga de lloguers” (Barcelona 1931/32), del mateix llibre, transcrit i enllaçat aquí.

Enllaçem també el número especial (en pdf) “100 años de anarcosindicalismo” del diari Solidaridad Obrera, “portavoz de la Conferederación Sindical del Trabajo (CNT).

Hem de remarcar que el llibre “Venjança de classe” no tracta la Guerra Civil Espanyola, tot i que sí n’explica moltes de les causes o, en paraules del autor, “greuges infinits” que les treballadores i les classes populars van patir al llarg del primer terç de segle XX. Amb tot, cal recordar que la Guerra Civil es va iniciar el 18-19 de juliol de 1936 per causa de la sublevació feixista contra la II República (cop d’estat) d’un sector majoritari del Exèrcit, dirigit pels generals Mola, Franco y Queipo de Llano, entre altres. Hauriem de diferenciar doncs el que fou la Guerra Social (que explica el llibre) i la Guerra Civil (que no explica, perque no era l’objectiu de l’historiador i seria un altre llibre).

I com escriu Agustín Guillamón a l’interessantíssim article “De los cuadros de defensa a las Milicias Populares”, publicat al mateix número de Solidaridad Obrera (pdf enllaçat adalt, pags. 12/15):

“El 19 y 20 de julio de 1936, en plena lucha en las calles de Barcelona, al tiempo que se derrotaba a los militares sublevados, los miembros de los Comités de Defensa empezaron a llamarse y a ser conocidos como “los milicianos”. Sin transición alguna, los cuadros de defensa se transformaron en “Milicias Populares” per lluitar als fronts de guerra republicans antifeixistes.

Per tant, evidentment hi hagué una “venjança de classe” en forma de violència revolucionària, però no nomès com a revenja sinó per a poder sobreviure i alhora defensar una alternativa redicalment diferent al capitalisme burgés (o inclús republicà) i, per descomptat, al feixisme.

Música del programa:

> Diversos autors, banda sonora de la pel·lícula “One dollar, el precio de la vida”, del director Hector Herrera (Ediciones Superego, 2004).

> “…a mala sangre”, Vagos y Maleantes (demo, 2009).

> “2.0”, Orxata Sound System (2011).

> “Romesco”, Gato Pérez (EMI/Odeon, 1979).

Anuncios




((odp)) Trobada d’assemblees de barri.

26 06 2011

Programa odp124: Difonem la gravació de la Trobada d’assemblees de barri (de Barcelona) celebrada a plaça Catalunya el diumenge 26 de juny de 2011.

[Altaveu.org ha editat dos àudios diferents de la gravació que va fer d’aquesta Trobada de Barris: el primer correspon a l’emissió d’Ones de pau (odp) i el segon està reeditat -sense la sintonia d’odp ni les referències al programa- per poder fer una difusió més directa].

[Malauradament per problemes tècnics la qualitat del so gravat no és la que desitjariem, no obstant pensem que igualment val la pena difondre-ho].

[La gravació no inclou la primer meitat de l’assemblea, amb les intervencions de les diferents comissions de l’Acampada-bcn, prèvies a les intervencions dels barris].

Llengua: CATALÀ.

Enllaçem el bloc de l’Assemblea de Barri del Poble Sec, que també va participar en la trobada, per visibilitzar un exemple de com continua la lluita als barris… També trobaràs més informació a la Comissió d’Extensió de l’Acampada-bcn.

Transcrivim les cinc preguntes que plantega als barris el document “Proposta de la trobada d’assemblees de barris”, previ a la trobada del 26 de juny (que trobaràs en format pdf al blog de la Comissió d”Extensió, enllaçat adalt):

¿Com es veu des dels barris l’Àgora de Plaça Catalunya?
¿És necessari aquest espai per a la interacció entre barris?
¿Com es podria gestionar per assegurar una activitat permanent?
¿Quines activitats s’hi podrien dur a terme i de quina manera es gestionarien?
¿Ha de ser un espai de decisió o simplement un espai de coordinació per compartir idees, experiències i propostes?

Recordem que ja es va decidir en una assemblea general de l’Acamapada-bcn que es desmuntaria l’acampada de plaça Catalunya per descentralitzar el moviment del 15-M cap als barris. Tot i el consens d’aquesta decisió, a dia d’avui encara hi ha persones acampades a la plaça i el futur immediat de l’Àgora encara s’està definint.

Sens dubte queda molt camí per recòrrer i pensem que és necessari fomentar tant els debats polítics de fons com els estratègics, sense oblidar ni obessionar-se amb els metodològics pròpis de l’autogestió assembleària. A vegades sembla que sigui més important “apuntalar” (rigidesa) l’estructura del moviment (del 15-M/Acampades/Barris/…) en lloc d’organitzar (fluidesa). I sense fluidesa no és pot ser “impermeable” (dissident? automarginat? Insubmís?) al sistema capitalista del que no volem formar part i estem transformant.

També seria útil trobar més espais (i temps) de debat per aprofundir en questions polítiques i aclarir/compartir el posicionament ideològic i l’experiència de cadascuna a les assemblees. Els “grups d’afinitat” que neixin o es reagrupin en aquest renovat moviment de desobediència poden ser la clau de les veritables transformacions polítiques, socials i econòmiques que logrem. I això serà possible, en gran part, si abans hem aprofundit en el debat polític i hem fet aflorar les “diferències” entre les companyes de les assemblees, per unir-nos amb més força.

El proper diumenge sí que emetrem el monogràficde Guatemala: de la impunitat a la pau sobre els calendaris maies, com haviem anunciat la setmana passada.





((odp)) Desobediència Civil i Terra Cremada.

19 06 2011

Programa odp123: Crònica i valoració de l’acció de Desebodiència Civil al Parlament de Catalunya el 15-J i de la manifestació del 19-J a Barcelona. I lectures de la “publicació contra la derrota” Terra Cremada (nº2, abril 2011).

Llengua: CATALÀ.

Clicar imatge (adalt) o aquí per accedir al bloc de Terra Cremada amb les publicacions (en pdf) de març 2010 i abril 2011.

Recomanem molt la lectura de Terra Cremada perquè pensem que pot ajudar a fomentar debats útils per “superar” la democràcia i encaminar la lluita i la construcció d’alternatives al capitalisme. També trobarem valoracions sobre la violència i la noviolència (especialment en el número d’abril 2011) que no s’acostumen a plantegar o s’entenen (i es practica) de forma diferent des de la majoria de col·lectius antimilitaristes.

Adjuntem el cartell (adalt) que comentem durant el programa i que defineix en part el posicionament del programaOnes de paurespecte l’us de la violència… De fet aquest cartell és un “remake” d’una campanya de difusió de la noviolència. Nosaltres també entenem i compartim la Desobediència Civil com una estratègia noviolenta, però el símbol de la pau (de la campanya) al costat del cap indígena Sitting Bull, que com milions de nadius nordamericans va morir en l’extermini o genocidi del seu poble i va lluitar en múltiples batalles, no ens encaixaba massa bé i per això l’hem redissenyat, amb el nou missatge “guerrer”.

Aquesta setmana és el solstici d’estiu i la revetlla de Sant Joan Us desitgem un molt bon inici d’estiu! Nosaltres tornarem el proper diumenge amb nova energia i un programa especial sobre els calendaris maies de Guatemala.





((odp)) L’Assemblea de Barri del Poble Sec.

12 06 2011

Programa odp122: Xerrada amb membres de l’Assemblea de barri del Poble Sec, que des del 15M (maig-2011) està tenint una participació multitudinària dels veins i les veines del barri tant en l’assistència a les assemblees com en la implicació organitzativa i en les accions de lluita i resistència col·lectiva, fent realitat els principis d’ajuda mútua i d’autogestió com a veritables motors de canvi i transformació política, social, economica…

Taula rodona: Carles, “Anònima” i Omar, membres de l’Assemblea de Barri del Poble Sec.

Llengua: CATALÀ.

Copiem el text “VINE A L’ASSEMBLEA DE BARRI” (que el trobaràs al bloc -enllaçat adalt- de l’Assemblea de Barri del Poble Sec, entre d’altres documents i material de difusió):

Fa temps que les coses estan canviant als nostres barris. Amb l’excusa de la crisi ens estan estrenyent cada cop més i ens demanen esforç, suport i sacrifici. Paradoxalment, ens despertem cada matí amb noves històries de corrupció política i ens criminalitzen pel simple fet de pensar, ser crítiques i denunciar-ho.Hem demostrat que estem fartes que el seu únic model de participació ciutadana sigui que votem cada quatre anys i les solucions les dictin els polítics des de dalt. No volem que ens diguin què és el que hem de fer i quan ho hem de fer. Volem poder decidir sobre les qüestions que afecten al nostre barri, així com al present i futur del nostre país, és a dir, a les vides de tots nosaltres.L’experiència de Plaça Catalunya i de la resta de places de l’estat és fruit de la indignació de milers de persones, però també de la feina que està sorgint des de fa temps a molts barris de la ciutat. La lluita ve de lluny, avui esclata espontàniament i demà ha de continuar. Al teu barri, a tota la ciutat, ens estem organitzant en assemblees de barri, als centres de treball, a la universitat, etc.Volem recuperar el carrer. Volem plantar cara a les polítiques de ciutat aparador i privatització de l’espai públic.

N’estem fartes! UNIEX-TE A L’ASSEMBLEA DE BARRI!

Propera assemblea: dimecres 22 de juny, 20:30h a la plaça del Sortidor (Poble Sec).

Als blocs de les assamblees de barri i de l’acampada de plaça Catalunya (acampada-bcn) trobaràs informació i material de difusió de les mobilitzacions i les accions previstes per aquesta setmana de juny:

> dimarts 14 (acampada al parc de la Ciutadella, de Barcelona).

> dimecres 15 (bloqueig del Parlament de Catalunya, a la Ciutadella).

> diumenge 19 (manifestació a plaça Catalunya i internacionalment)

De l’indignació a l’acció… la Desobediència Civil no s’atura i la revolta continua!





((odp)) La insurrección que viene.

5 06 2011

Programa odp121: Llegim alguns fragments del manifest “La insurrección que viene”, del Comité Invisible, publicat per l’Editorial Melusina (2009). I escoltem diverses intervencions de l’assemblea general de l’Acampada de Barcelona del 27 de maig.

Llengua: Lectures, CASTELLÀ, comentaris CATALÀ.

Clicar aquí per llegir un pdf del manifest (sencer) traduit pel mitjà digital d’informació alternativa Rebelion.org.

I aquí enllaçem una entrevista a l’editor d’aquest manifest, Eric Hazan, publicada pel diari francés L’Humanité.

Enllaçem també la pàgina de Wikipedia sobre Julien Coupat, cofundador de la “revista radical filosòfica” anomenada Tiqqun i, segons la policia francesa (que el va empresonar acusant-lo de sabotatge), un dels autors de l’assaig “La insurrección que viene”.

Com diem a la pàgina de presentació d'”Ones de pau” del sumari (barra superior) d’aquest bloc, ens posicionem al costat de la resistència i la lluita noviolenta però sense discursos idealistes ni pràctiques “suicides”, ingènues o contraproduents (que debilitin la nostra lluita o afavoreixin a l’Estat i les estructures opressores), per això compartim moltes de les visions i estratègies combatives que plantega l’imaginari Comité Invisible. En aquest sentit ens sembla molt més interessant (i sobretot, útil) el manifest de “La insurrección…” que el llibret “Indigneu-vos!” de Stephane Hessel.

Un dels aspectes més controvertit (complex i contradictori) d’aquest manifest (i de molts altres anàlisis de la “crisis” actual) és la seva visió “negativa”, que compartim en l’anàlisis i en el sentiment però no en la reacció que implica i es proposa. Pensem que l'”odi” i el “nihilisme” (que comprenem i també podem haver sentit i viscut en certs moments) no és el “camí” per CONSTRUIR EL QUE VOLEM. Coincidim en que cal “sabotejar” (físicament o simbólicament) les estructures del capitalisme (fábriques d’armes, entitats finançeres, institucions corruptes i autoritàries, etc) per fer públic la nostra indisposició radical (nocol·laboració o insubmissió total) però sobretot, cal que ens centrem en la construcció del nostre propi projecte alternatiu, la nostra “societat paral.lela”, ja sigui en forma de comunes o en la forma que (com a resultat d’una elecció veritablement lliure) sapiguem i podem fer realitat.

La banda sonora d’aquest programa, entre d’altres músics, la posa Jimi Hendrix: “West coast Seattle Boy. The Jimi Hendrix Anthology (Cd3: T5 “Hound dog blues”, T8 “Purple Haze”, T12 “Fire”…).

Evidentment com sabem la repressió i la violència a l’Iraq no es comparable amb les revoltes d’Egipte o la Desobediencia Civil de les acampades espanyoles, per posar tres exemples de ressistència popular. Però en qualsevol cas la SOLIDARITAT i l'”AJUDA MÚTUA” segueix sent una de les millors armes que tenim per ressistir davant la violència capitalista i continuar construint alternatives. La revolta continua!





((odp)) INDRA: Guerra Electrònica i Control Social.

27 03 2011

Programa odp112: Monogràfic de denúncia de la multinacional espanyola Indra, “líder” del sector de l’electrònica aplicada a la Seguretat i la Defensa (Inseguretat i Guerra Global). Parlem amb un extreballador d’Indra, objector a la investigació militar. Escoltem a investigadors i activistes per la desmilitarització. I difonem uns àudios que hem “capturat” de dos directius d’Indra que ens pretenen “vendre” els seus “exits” en el “negoci la guerra”.

Apuntem les dades del llibre que recomanen al programa:

> “Por la paz: ¡No a la investigación militar! Sobre la militarización de la ciencia y algunas de sus alternativas”, Ediciones Bajo Cero (Asociación SKP).

La campanya Prou Investigació Militar que es va realitzar fins el 2007, malgrat haver-se aturat, encara es pot consultar al web (enllaçat adalt) i segueix sent un referent força interessant de la lluita per la desmilitarització.

Recomanem i adjuntem novament l’informe “Neoconopticon” (Ben Hayes, 2009) que analitza i denúncia el complex militar-industrial y de seguretat de l’Unió Europea, publicat i enllaçat al Transnational Institute (TNI) i del que ja en vam parlar el 2010 al programa odp99: una aproximació per Terra, Mar i Aire al complex militar-industrial (i de seguretat) espanyol.

La web d’Indra, que apuntem a continucació, s’ha de mirar de forma molt crítica per poder “desemmascarar” la seva “doble cara” en  R+D (Recerca i Desenvolupament) civil i militar. Perquè podria ser fàcil “enlluernar-se” amb la seva capacitat de comunicació  i “marketing” multimèdia per “vendre” la seva “excel·lència”… Però estem parlant d’industria de guerra i control social, no ho oblidem: http://www.indracompany.com

Properament Ones de pau emetrà nous monogràfics per seguir denunciant el complex militar-industrial i de seguretat espanyol.





((odp)) Taula rodona per la desmilitarització (audio+video).

20 03 2011

Programa odp111: Ones de pau i Okupem les Ones (LaTele.cat) han coorganitzat el debat “Desmilitarització”, gravat el 15 de març de 2011 a l’Infoespai, de Barcelona.

“Taula rodona per la desmilitarització” (VIDEOS).

Llengua: CATALÀ. Participants: Pilar Palacio i Toni Alvarez (membres de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau), David Fernández (periodista del setmanari Directa), Alejandro Pozo (investigador del Centre per la Pau JM Delàs).

Producció i presentació del debat: Ones de pau. Realització, gravació i postproducció: Okupem les Ones (La Tele – Assemblea per la Comunicació Social). Localització: Infoespai (plaça del Sol, Barcelona).

Blocs temàtics: 1) Exèrcit espanyol. 2) Industria militar. 3) Aliança Atlàntica (OTAN). 4) Violència estructural i cultural. Eixos dels debats de cada bloc: L”Estat sense exèrcit és possible? Com reconvertir l’indústria militar en civil? Com tancar les bases de l’OTAN i sortir de l’Aliança Atlàntica? Com construir la “pau justa”?

Llibres que recomanem (un cop més) durant el debat:

> “Ejércitos en las calles” (“Algunas cuestiones en torno al informe Urban Operations in the year 2020 de la OTAN”), Bardo Ecdiciones, 2010. L’editorial publica el llibre en format d’accès lliure i pdf al seu web (enllaçat al títol).

> “Los ejércitos secretos de la OTAN. La Operación Gladio y el terrorismo en Europa Occidental”, El Viejo Topo, 2010. Pots llegir un fragment del llibre en pdf  i una entrevista a l’autor  (Daniel Ganser) a l’entrada corresponent al programa odp63.





((odp)) Les guerres de l’aigua (part2).

13 03 2011

Programa odp110: Analitzem diversos casos de guerres de l’aigua arreu del món:  Sudàfrica,  Palestina, Bolívia, Guatemala… I denunciem un cop més les grans multinacionals  que guanyen milions de beneficis (amb la complicitat dels estats i les institucions finaçeres internacionals) mentre “la diarrea [causada per l’aigua contaminada] mata a un nen cada quinze segons” [al món].

Llengua: CASTELLÀ/CATALÀ.

Cinc frases/estadístiques que recull Rose George a “La mayor necesidad” (editorial Turner) i que contrasten amb la retòrica de la falsa sostenibilitat   i els desorbitats beneficis que obtenen les multinacionals oligopolistes de l’aigua com Suez Lyonnaise des Eaux, o Vivendi Environment:

“Dos mil seiscientos millones de personas en el mundo viven [en casas y comunidades] sin saneamiento”.

“Cuatro de cada diez habitantes del planeta no tienen acceso a ninguna letrina, inodoro, ni cubículo. Nada” [y no todos viven en países empobrecidos].

“La diarrea -que casi en un 90% de los casos es consecuencia de agua o alimentos contaminados por heces- mata a un niño cada quince segundos”.

“El 90% de las aguas residuales de los países en vías de desarrollo va a parar, sin tratamiento alguno, a mares, ríos y lagos; pero en cantidad sorprendente también procede de ciudades provistas de alcantarillado y plantas de tratamiento”.

“En la última década han muerto más niños por diarrea que personas en conflictos armados desde la II Guerra Mundial”.

Apuntem algunes fonts d’informació i enllaços relacionats amb els casos que denunciem al programa:

> “La lucha por el agua en Orange Farm”, Johansesburg, Sudàfrica: Francoise L’Écuyer, 2003 (southafrica.indymedia.org)

> “Alts del Golan”, Síria (frontera amb Jordània, Israel i Liban), que L’Organització de les Nacions Unides, mitjançant la Resolució 242 del Consell de Seguretat, els considera territoris ocupats, mentre que Israel els considera territoris en disputa:

Atlas Mundial de Le Monde Diplomatique.

I enllaçem també  el web de “Boicot Israel”.

> “La guerra del agua”, Cochabamba, Bolívia (abril-juliol, 2000), produit i dirigit per Oswaldo Rioja Vasquez, amb guió del mateix Rioja i Elisabet Paravicini García, realització de Juan Carlos Tola Fuentes, locució de Ramiro Angulo. Vídeo documental a Youtube.

> Río Negro, Guatemala (massacre de Río Negro, 1982):

Patrick Illmer, de la Coordinació d’Acompanyament Internacional a Guatemala (CAIG): ACOGUATE, organització  que “reúne a organizaciones de nueve países, ofrece una presencia física internacional y una observación imparcial a defensoras de derechos humanos [de/en Guatemala] desde el año 2000”.

Consol Camí, de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala (AAPG).

Recordem que Ones de pau també realitza els monogràfics “Guatemala: de la impunitat a la pau”, que pots escoltar al bloc del mateix nom.

> “Los gigantes del agua”, Vandana Shiva,  llibre “Las guerras del agua”, (editorial Icaria).

Afegim també l’enllaç de l’Observatori del Deute en la Globalització, que analitza i denúncia amb profunditat les multinacionals espanyoles com, entre d’altres, AGBAR.





((odp)) Naturisme.

13 02 2011

Programa odp106: Ens despullem de prejudicis, ideologies i dogmes religiosos per alliberar-nos de la condició de “tèxtils” i compartir la llibertat des de la nuesa física i l’oxigenació mental. Aquesta setmana parlem de naturisme, “un estil de vida basat en el respecte a la natura, a un mateix i als altres”.

Llengua: CATALÀ.

Convidats entrevistats: Joaquim Plana, president del Club Català de Naturisme (CCN) i Lurdes, sòcia del CNN i companya del Joaquim. Núria, sòcia del CCN (intervenció telefònica).

Aquest és el llibre que recomanem al final de programa: “La idea naturista. Desde sus orígenes hasta nuestros días”, del sociòleg Josep Maria Rosselló. Ediciones CEDEL (Centro de Estudios Libertarios, 2006. Fundación Anselmo Lorenzo).

També del mateix autor, dossier “El Naturismo Libertario en la Península Íbérica (1890-1939)”, publicat a la revista Ekintza Zuzena (nº 32).

I el web del poble naturista El Fonoll, a la Conca de Barbarà (Tarragona).

Pel que fa a l’“autopoyesis” (terme utilitzat pels biòlegs Humberto Maturana y Francisco Varela “per designar la capacitat de la vida d’autoorganitzar-se i de repoducir-se a si mateixa”) que apuntem durant el programa però no acabem de definir, ho trobaràs molt ben explicat per Casilda Rodrigañez en el seu llibre El Asalto al Hades (La rebelión de Edipo, part1). També la “hipótesis Gaia”, de James Lovelock y Lynn Margulis (presentada durant les conferències de Lindisfarne, juny de 1980), serveix a l’autora per desenvolupar el seu anàlisis a través de la Història (Prehistòria) i Arqueologia a la recerca de la identitat original de la dona i la seva sexualitat en les societats i cultures anteriors al patriarcat. Matristica…

El asalto al Hades (Capítol 1. Pagina 35):

Gaia es el nombre que estos científicos [Lovelock y Margulis] retomaron del Neolítico para designar a la superficie de la Tierra (el aire, la corteza y los océanos) como ente orgánico, como unidad viva; Gaia incluye todos los procesos vitales interrelacionados que se realizan en la Tierra, y que forman parte de un mismo impulso autopoyético, autoorganizativo y autorregulador. No es que haya seres vivos que ‘pueblan’ la Tierra; es que todos los seres vivos somos una parte de la Tierra viva; somos un momento de los ciclos de Gaia, un remanso de flujo gaiático. Un flujo que no es nada etéreo o sobrenatural, sino un flujo material totalmente identificado.”

El asalto al Hades (Capítol 1.Pagina 65):

“Así pues, creo yo, que a las mujeres no nos resulta difícil de entender que la maternidad no sólo fue el sustrato emocional del apego y de la formación del núcleo humano, sino el estímulo para el despliegue de la artesanía y de la cultura en todas sus formas. Un despliegue directa e inmediatamente destinado a procurar el bienestar de los miembros del grupo, y no para acumular propiedad, éxito, títulos que aproximen al arquetipo del triunfador, o cualquier forma de Poder. (…)

“Podemos por ello considerar que la líbido femenino-materna es el talón de Aquiles del sistema, la grieta más amenazante, el monstruo más temible a lo largo de los siglos, que por ello ha sido objeto de satanización en todas las culturas patriarcales. Lo iremos viendo en los próximos capítulos.”

“Y lo que el arte llamado pre-histórico ensalza y representa simbólicamente con las figuras de mujer, no es otra cosa que esa pasión, ese deseo femenino-materno que fué el origen de la cultura y de la sociedad humana, y que luego fue objeto de la represión más inexorable por parte del Poder patriarcal.”

I què te a veure això amb el naturisme? I si en lloc de naturisme, diem llibertat? I si en lloc de poder, sexualitat? I si en lloc de repressió, patriarcat? I si en lloc de desig, “matristica”? “El asalto al Hades” continua, la lluita (divulgativa, vivencial, artística) contra la dominació sexual, també.

Per cert que “la Trofologia és la ciència que estudia l’alimentació natural de cada espècie dacord amb la seva constitució física i orgànica”. Ho haviem dit al programa, sense definir-ho, en citar les diferents corrents del naturisme: 1) Vegetarianisme social. 2) Vegetarianisme naturalista. 3) Trofologia. 4) Lliurecultura o nudisme. 5) Naturisme llibertari.

Enllaçem també el web de Democràcia Inclusiva (“una proposta per construir una nova forma d’organització social basada en l’autonomia, la comunitat i la reintegració amb la natura“), que en un moment del programa també comentem. Algun dia potser farem un programa monogràfic per explicar millor aquest moviment de “democràcia política, econòmica, social i ecològica”.





((odp)) Feminismes enfront la violència masclista.

6 02 2011

Programa odp105:  Taula rodona sobre Violència Estructural, Cultural i Directa cap a les dones. Expliquem i compartim diferents posicions i experiències davant la “violència masclista” innherent al patriarcat capitalista.  “Lo personal es político”…

Llengua: debat en CASTELLÀ.

Participants: Àlex, nou col·laborador del programa. Pilar, vinculada als moviments llibertaris. Anaïs, companya de Contrabanda FM (conductora del programa Sexofonia). I Carlos, amic de l’Àlex que s’afegeix al debat.

Apuntem algunes referències de dones, llibres i obres diverses que citem  durant el programa o que no vam poder comentar i suggerim ara :

> “Manifiesto Divergente: Por una sociedad libre y diversa”, que sorgeix de la Asamblea Divergente i s’està difonent a les “Jornadas Diver-GENTES” que es celebren de l’1 al 26 de febrer de 2011 a Pamplona (Navarra).

> “El asalto al Hades” i “La sexualidad y el funcionameniento de la dominación”, primera i segona part, respectivament, de “La rebelión de Edipo”, escrits per Casilda Rodrigañez. Al seu bloc, on l’autora es defineix dient que “escriu  desde la perspectiva de la abolición del patriarcado y la esclavitud”, trobaràs aquests llibres de lliure accès, en format pdf, entre d’altres obres força interessants.

> “El pensamiento heterosexual y otros ensayos”, de la poeta i activista lesbiana Monique Wittig, publicat a l’Editorial Eagle, 2005.

> “Mujeres ante la guerra”, de Cynthia Cockburn, membre de Women in Black Against War. Publicat el 2007 a l’editorial Icària-Antrazyt (“Mujeres, Voces y Propuestas”).

> “Escupamos sobre Hegel”, escrits de Carla Lonzi i Rivolta Femminile (1972).

Entrevistes de la  secció Miralls, d’Illacrua (suplement de la Directa):

> Maria Llopis: “El postporno és explorar més enllà del pur acte sexual” (Directa, 2010).

> Patrizia Romito: “La massacre de Montreal va ser un acte masculinista contra les dones”, (Directa, nº 210).

> “Transfeminismos”, Universidad Internacional de Andalucía – Arte y Pensamiento (UNIA).

> DUODA: Centre de Recerca de Dones de la Universitat de Barcelona. “Un centre de recerca interdisciplinar internacionalment reconegut per la seva recerca, la seva docència i per les seves publicacions, la política de la qual és la pràctica de la relació sense fi –la relació no instrumental- orientada pel sentit lliure de la diferència sexual”.

I acabem apuntant novament el llibre que vam començar a llegir al programa “Sumari 2011 d’Ones de pau” (odp102): “El Amante”, de Marguerite Duras.

Per cert que el d’aquesta setmana és el programa nº 100 d’Ones de pau. Com ja vam explicar, hem comptabilitzat vàries redifusions com a noves emissions i per això marquem el programa d’aquesta setmana com el 105. Esperem que ens segueixis escoltant i acompanyant molts més programes al llarg del 2011.

I reecorda que aquest divendres 11 de febrer Contrabanda FM celebra el seu 20è aniversari amb una festa-concert al Centre Cívic de la Farinera del Clot. T’esperem!!