((odp)) Dia de les Forçes Armades: industria militar i Exèrcit espanyol.

30 05 2010

Programa odp71: El 29 de maig el govern i els militars espanyols celebren el Dia de les Forçes Armades. Coincidint amb aquest espectacle, redifonem una entrevista emesa el 2009 (odp02) en que denunciem la ilegal i corrupta industria militar espanyola, així com la vergonyosa estructura militar de l’Exèrcit espanyol. També fem una nova crida a la Desobediència Civil: súma’t a l’Objecció Fiscal a la despesa militar de l’Estat espanyol!! I al final del programa llegim un altre fragment de El pintor de batallas.

Entrevistat: Pere Ortega, investigador de l’observatori sobre desarmament,  comerç d’armes, conflictes armats i cultura de pau, Centre Delàs. Llengua: CATALÀ.

Ara ja pots escoltar el programa complet (àudio actualitzat el 2 de juny).

Apuntem quatre dades per evidenciar la necessitat i legitimitat de fer l’Objecció Fiscal i participar en la Desobediència Civil col·lectiva antimilitarista:

26.000 milions d’euros és el deute de les empreses espanyoles de fabricació d’armes amb l’Estat espanyol. Un deute facilitat pels crèdits estatals, o sigui amb diner públic!! I encara pitjor, a fons perdut!! A sobre, el Govern retalla les ajudes socials i empitjora les condicions laborals dels treballadors civils, sense reduir  el gasto militar!! Mitjançant una de les moltes trampes oficials, la diferència entre la despesa militar pressupostada (a la baixa) i la liquidada (a l’alça). A banda que els crèdits (o subvencions fraudulentes) del Ministeri d’Industria al sector militar no es contabilitzen en el Ministeri de Defensa!!

L’Exèrcit espanyol està format per aproximadament 70.000 soldats i 50.000 comandaments. Gairebé un comandament per cada soldat!! I els militars encara es queixen per la retallada de 6.000 soldats i marines prevista pel Govern fins el 2013. Una xifra ridícula si tenim en compte la desproporció de comandaments existents i, sobretot, que a Espanya hi ha més de 4 milions de persones a l’atur.

Mentrestant els 28.000 suboficials i els 17.000 oficials de l’Exèrcit espanyol segueixen xupant del bote i mantenint els seus privilegis, com la família reial i el Cap de les Forçes Armades.

I no oblidem que quan fem l’Objecció Fiscal a la despesa militar de l’Estat, no nomès ens neguem a pagar el Gasto Militar (9,8% dels Pressupostos Generals de l’Estat, 18.160 milions d’euros): Ministeri de Defensa, aportacions a l’OTAN i l’Exèrcit, Guardia Civil, investigació militar pública, CNI y partides relacionades. També ens neguem a pagar el Control Social (que sumat al Gasto Militar puja al 12,47% dels Pressupostos Generals de l’Estat, 23.115 milions d’euros): gasto militar  més gasto policial i carcelari.*

*dades d’Alternativa Antimilitarista-MOC.

Més informació sobre l’Objecció Fiscal:

www.nodo50.org/objecionfiscal

www.objecciofiscal.org





((odp)) El genocidi franquista a València. I Objeccio Fiscal a la Despesa Militar (redifusions).

16 05 2010

Programa odp69: Redifonem l’entrevista que denuncia «El genocidi franquista a València. Les fosses silenciades del cementiri» (odp65). I l’entrevista sobre l’Objecció Fiscal a la despesa militar de l’estat espanyol (odp16).

Recordem que a l’entrada odp65 hem inclós un archiu pdf del document històric «El genocidi franquista a València». I que pots fer l’objeccio fiscal a la despesa militar fins a finals de juny, quan facis la declaració de la renda.





((odp)) El genocidi franquista a València. I El pintor de batallas (2).

18 04 2010

Programa odp65: Al cementiri de València van ser registrades 23661 persones assessinades pel franquisme entre 1939 i 1945. Parlem amb Empar Salvador, fundadora del Forum per la Memòria del País València i coordinadora del document històric que demostra «El genocidi franquista a València. Les fosses silenciades del cementiri» (Icaria Editorial, 2008). I llegim un nou capítol de «El pintor de batallas» (Arturo Pérez-Reverte. Alfaguara, 2006). L’exguerriller croata Ivo Markovic i el pintor de batalles, Faulques (l’exreporter de guerra que va fotografiar a Markovic durant la guerra a l’exiugoslavia), es tornen a trobar cara a cara…

Llengua: entrevista en CATALÀ. Lectura «El pintor de Batallas» en CASTELLÀ.

Trenquem el silenci! Ja és hora de fer justícia a les víctimes del genocidi espanyol, assessinades durant la Guerra Civil i el règim franquista! No reconeixem la Llei d’Amnistia de 1977 aprobada pel Congrés  que «consagrà» la «impunitat legal» del genocidi franquista i els crims contra la humanitat comesos pels feixistes!

No oblidem les més de 25.000 persones soterrades al cementiri de València ni les 192.000 persones mortes a les presons de l’Espanya franquista entre 1939-1945! Tampoc oblidem les més de 150.000 persones desaparegudes forçades arreu de la península ibèrica pel feixisme en nom del «nacional-catolicisme»! No oblidem «els morts de fredes matinades, els morts de les nits tenebroses, els assassinats de la terra» que cridaren LLIBERTAT!

Adjuntem a continuació un archiu pdf del llibre (enllaç abaix), en el que no hem inclós els llistats amb el registre de les 23.661 víctimes enterrades a les fosses del cementiri de València que inclou el llibre, però que sí podreu consultar adquirint el llibre o contactant amb el Forum per la memòria:

«El genocidi franquista a València. Les fosses silenciades del cementiri».

(Icaria Editorial, 2008).




((odp)) El pintor de batallas (1). I Los ejércitos secreto de la OTAN (2).

11 04 2010

Programa odp64: Començem llegint uns fragments del llibre «El pintor de batallas», de l’exreporter de guerra i escriptor Arturo Pérez-Reverte (Alfaguara, 2006). Acabem de llegir el capítol «Los ejércitos secretos en España» i la cronologia de «Los ejércitos secretos de la OTAN. La operación Gladio y el terrorismo en Europa Occidental» (Daniel Ganser, Ediciones El Viejo Topo, 2010).

Llengua: lectures en CASTELLÀ. Comentaris en CATALÀ.

Transcrivim a continuació el segón fragment seleccionat del text sobre els volcans de «El pintor de batallas» amb el que començem el programa i que no vam llegir (despistes del directe). A propòsit de la sintonia d’Ones de pau: «Vesubi», cançó i música del grup italià «Spaccanapoli» amb la que sempre començem el programa. Trobaràs més informació de la sintonia i el grup sicilià a la capçalera del blog.

«Faulques (exfotògraf de guerra i ara pintor de batalles) acercó más el farol a la pared, en la zona donde estaba pintado el volcán. Permaneció un rato estudiándolo y al cabo salió afuera, conectó el generador y los focos halógenos, requirió pincéles y pintura, y se puso a trabajar. El eco de la conversación con Ivo Markovic daba nuevos matices al paisaje circular que envolvía al pintor de batallas. Despacio, con sumo cuidado, aplicó gris payne sin mezcla para la columna de humo y ceniza, intensificando la base del cielo azul cobalto mezclado con el blanco, olvidó las precauciones para marcar el fuego y el horror con trazos vigorosos, casi brutales, de laca escarlata y blanco, naranja cadmio y bermellón.»

«El volcán que derramaba su lava hasta el límite del campo de batalla, como un Olimpo indiferente a los afanes de las pequeñas hormigas erizadas de lanzas que se acometían a sus pies, estaba ahora surcado de líneas que se abrían en abanico, crestas y cuencas que parecían guiar el caos sólo aparente de la lava rojiza que brotaba interminable, semen listo para preñar de espanto la tierra entera.» (…)

«Bueno o malo, el volcán era en cierto modo diferente a los que el doctor Atl había pintado a lo largo de su vida. Aquellos eran prodigios de la naturaleza grandiosa y heroica, visión extraordinaria de la transformación del mundo y las fuerzas telúricas que lo crean y destruyen. Algo casi simpático. Lo que Faulques había plasmado en el muro de la torre era más sombrío y más siniestro: la impotencia ante el capricho geométrico del Universo, el rayo despectivo de Júpiter que golpea, preciso como un bisturí guiado por cauces invisibles, en el corazón mismo del hombre y de su vida.»

La propera setmana llegirem un altre capítol de la novela «El pintor de batallas». I intentarem parlar amb Empar Salvador del Forum per la Memòria del País Valencià, que va publicar el llibre «EL genocidi franquista a València. Les fosses silenciades del cementiri» (Icaria Editorial, 2008), «un document històric que demostra el genocidi silenciat fins avui de milers de persones de la zona republicana, durant el període comprés entre la caiguda de València l’any 1939 (final de la Guerra Civil) i l’any 1945″.

«Durant l’any 2005, el Fòrum per la Memòria del País Valencià va descobrir les fosses del Cementiri i els llibres de Registre d’Enterraments que confirmen la seva existència. Amb la publicació dels noms de més de 25.000 persones i dades com la seva edat i causa de mort, amb una transcripció fidedigna de l’original, es contribueix al coneixement de l’existència d’aquesta població desapareguda i a la seva imprescindible reparació històrica».





((odp)) Los ejércitos secretos de la OTAN (1).

4 04 2010

Programa odp63: Començem el programa escoltant un vídeo del Subcomandante insurgente Marcos (EZLN), gravat el 2001, sobre la importància dels mitjans de comunicació independents i comunitaris/lliures davant  la mentida institucional i el monopoli mediàtic. Compartim el comunicat de resposta al Projecte de decret de Serveis de comunicació audiovisuals sense ànim de lucre. I llegim el «secreto político-militar mejor guardado y más dañino desde la Segunda Guerra Mundial»: «Los ejércitos secretos de la OTAN. La Operación Gladio y el terrorismoen Europa Occidental» (Daniele Ganser. Ediciones El Viejo Topo, 2010).

Llengua: lectures en CASTELLÀ i comentaris en CATALÀ.

Llegir fragment llibre-pdf (clicar aquí).

Entrevista a l’autor de «Los ejércitos secretos de la OTAN», Daniel Ganser, a Voltaire.org (clicar aquí).

Adjuntem a continuació l’enllaç al blog de la campanya en resposta al  borrador del decret de Serveis audiovisuals sense ànim de lucre (de la Generalitat de Catalunya), perquè puguis llegir el comunicat i solidaritzar-te amb els mitjans lliures com Contrabanda FM, adherint-hi la teva signatura:

http://comunicaciolliure.wordpress.com

I adjuntem (enllaç abaix) el vídeo del Subcomandante insurgente Marcos  de l’EZLN (Ejército Zapatista de Liberación Nacional) que escoltem a l’inici del programa:

Video Subcomandante Marcos (clicar aqui).

La propera setmana acabarem de llegir el capítol de «La guerra secreta en España» i redescobrirem nous capítols de la història dels exèrcits secrets anticomunistes de l’OTAN creats pels serveis secrets de la CIA i l’M16 després de la II Guerra Mundial en tots els paísos de l’Europa Occidental. Recordem una vegada més, que aquests exèrcits secrets de l’OTAN no nomès tenien  (i segueixen tenint?) l’objectiu d’eliminar les organitzacions anticomunistes sino també qualsevol moviment social revolucionari.





((odp)) Comunes i Urban Operations 2020 de l’OTAN (2).

28 03 2010

Programa odp62: Segon programa dedicat a les comunes, concretament  aquesta setmana parlem de les «Ecoaldeas» al fil d’un article publicat al magazine «déturné». Continuem llegint «Ejércitos en las calles» (Bardo Ediciones, 2010) i la metodologia militar de les «Operacions Urbanes 2020» de l’OTAN. Llegim un nou fragment de la «publicació contra la derrota», «Terra Cremada» que denuncia en un dels seus articles el fals diàleg a l’hora de resoldre conflictes.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Adjuntem a continuació l’enllaç al blog en el que pots llegir el comunicat de resposta a l’esborrany de la (futura) Llei de Serveis Audiovisuals Sense Ànim de Lucre que preten «regularitzar» els mitjans lliures i comunitaris:

http://comunicaciolliure.wordpress.com

En el mateix blog (adalt) pots solidaritzar-te amb Contrabanda FM (i els altres mitjans lliures) adherint la teva signatura a les demandes que reclamem perquè aquesta llei no impossibiliti (a la pràctica) la llibertat d’expresió  (i emisió!) dels mitjans lliures, autogestionats i nocomercials. I sobretot, perquè poguem garantir el dret de totes nosaltres, no només a la informació, sinó sobretot a la comunicació.

Adjuntem també l’enllaç a la campanya «Desmilitaritzem l’educació» per complementar la informació que difonem en el programa respecte la vergonyosa participació de l’Exèrcit espanyol en el Saló de l’Ensenyament 2010.

Respecte la 25a. Marcha de Rota que el col·lectiu RANA (Red Antimilitarista y Novioloenta de Andalucía) ha realitzat aquest dissabte 27 de març  a la base militar aeronaval yanki de Rota, intentarem tornar a parlar-ne en un proper programa, quan tinguem més informació d’aquesta acció antimilitarista.

La música del programa emesa aquesta setmana, per ordre d’aparició, és la següent:

1) «Also Sprach Zaratustra» (Deodato Prelude).

2) «Cuervo ingenuo» (La Mandragora. Javier Krahe).

3) «Why we fight» (Fish).

4) «Gripau Blau» (Cesc Boix).

Recordem que Ones de pau va emetre un programa especial sobre la comuna Lakabe (Navarra) a l’octubre de 2009. Enllaçem a continuació l’entrada amb aquest àudio (en castellà): odp41.





((odp)) Propietat privada, comunes i Urban Operations 2020 de l’OTAN (1).

21 03 2010

Programa odp61: Començem parlant amb un company contrabandista  sobre la propietat privada i les comunes. Llegim un article sobre l’ocupació a Barcelona publicat a la revista Terra Cremada. Escoltem el reportatge sobre el cercavil·la antimilitarista que es va fer a Ciutat Vella per reclamar la retirada de l’Exèrcit espanyol d’Afganistan i per convocar a la manifestació antiguerra del 10 d’abril a Barcelona. I llegim la introducció del llibre «Ejércitos en las calles».

Llengua: CATALÀ i CASTELLÀ.

Transcrivim a continuació la contraportada del llibre titulat «Ejércitos en las calles» (Bardo Ediciones, 2010) que ha editat l’informe «Urban Operation in the year 2020» (UO 2020) de l’OTAN, i que començem a llegir aquesta setmana i ho continuarem fent en els propers programes:

«Este librito es parte de una serie de textos sobre esta Guerra Civil Global, silenciada y tergiversada por los medios de comunicación. Esta guerra civil es la respuesta a la dominación y la explotación, contra un Poder que bajo la forma de libre comercio, democratización, pacificación forzada, guerra preventiva, desarrollismo, etc. intenta ganar cada vez más terreno, y someter a la gran mayoría del planeta».

«…en el informe «UO 2020» se simula una intervención de la OTAN en un teatro de operaciones, cuyas «ciudades de interés estratégico» no son ni Teherán (Irán), ni Pyongyang (Corea del Norte), ni, como hipótesis extrema Pekín (China), sino las ciudades francesas de Rouen, Le Havre, Evreux y Dieppe».

«El control preventivo y la represión de sublevaciones o insurreccioes eventuales se volverán cada vez más prerrogativas» (competencia exclusiva) «del ejército, el cual tendrá que efectuar, por tanto, verdaderas funciones de policía territorial, mientras ésta se «paramilitariza».

«En esta perspectiva será necesario dotar a las fuerzas armadas de una adecuada preparación para conflictos urbanos, para evitar la histórica «incoercibilidad de las fuerzas rebeldes» en la guerra asimétrica. Al mismo tiempo será preciso acostumbrar a la gente a ver a los militares patrullando las ciudades, para que nadie, por más avezado y/o aterrorizado que esté, se arriesgue a mover un dedo (ni siquiera el del miedo)».

«Estamos dirigiéndonos hacia un «Estado militarizado»… Puntualitzem aquí que és refereix a Occident, perquè a Afganistan, Irak, Israel, Colombia o Guatemala per citar nomès cinc paisos del «Sud», la militarització dels Estats ja és una realitat des de fa dècades. Uns Estats dominats pel complex militar-industrial i còmplices -quan no responsables- del crim organitzat nacional i internacional (explotació neocolonial, tràfic de drogues i armes, etc).

Recordem que Ones de pau ha estrenat aquesta setmana nou horari d’emisió a Contrabanda FM. A partir d’ara ens pots escoltar en directe els diumenges de 23:00 a 00:30 h. I els dimarts (redifusió), d’11:00 a 12:30 del matí.





((odp)) Ministres de la Guerra a Mallorca. I l’invasió d’Iraq (2)

5 03 2010

Programa odp59: Parlem amb un portaveu del Comité de Benvinguda Ministres de la Guerra organitzat a Mallorca per coordinar diverses activitats antimilitaristes i accions de Desobediència Civil, així com denunciar la política dels i les Ministres de Defensa de la Unió Europea (UE), reunits/des a Palma els dies 24 i 25 de febrer, coincidint amb la presidència  espanyola de la UE el 2010.

Aquesta setmana també denunciem la desinformació sobre la guerra d’Iraq orquestrada des dels comandaments polítics-militars de l’exèrcit dels Estats Units, amb la complicitat dels governs invasors i aliats occidentals de l’OTAN; els mateixos que ordenen o permeten l’assassinat de periodistes durant la guerra d’Iraq o l’Afganistan… com la mort del càmara de televisió espanyol José Couso, assassinat deliberadament per l’artilleria nordamericana a Bagdad (Iraq) el 2003.

Format: Entrevista i lectura. LLengua: CATALÀ/MALLORQUÍ/CASTELLÀ.

El proper divendres a Ones de pau emetrem l’àudio de la conferència que l’acadèmic iraquià de la Universitat Autónoma de Madrid va pronunciar a l’Ateneu La Torna de Gràcia el dissabte 20 de febrer de 2010, un acte de la campanya «Ahir l’Iraq, avui l’Afganistan. No a la guerra», organitzat per la Plataforma Aturem la Guerra.

*Si no podeu accedir al blog del Comité de Benvinguda Ministres de la Guerra (enllaçat adalt) probeu d’accedir-hi a través d’algun buscador d’inernet.

*Al final del programa diem per equivocació (lapsus linguístic) que el «règim totalitari de Sadam Hussein no va ser menys violent que l’actual» (invasor nordamericà). Evidentment, és a l’inversa. Les tropes dels Estats Units i dels seus aliats han causat més morts i destrucció a Iraq que el regim anterior. A més a més, els Estats Units i Sadam Hussein eren aliats molt abans de la invasió, i durant la guerra Iraq-Iran, com explica molt bé el documental «¿Why we fight?» que vam escoltar la setmana passada a Ones de pau.





((odp)) Canalons i canons.

25 12 2009

Programa odp49: «Galets i galetes, canalons i canons, turrons i terror…». Muntatge d’àudio antimilitarista damunt la bateria electrònica de Bill Cobham (1972) i d’una actuació en directe de la banda d’un altre bateria excepcional, Jack de Jonnethe (1975). Recitem el poema  «Oda a la pacificación» de Mario Benedetti (llegir abaix). I tanquem el muntatge amb «What the world needs now» (…is love, sweet love…), un altre magistral interpretació, aquesta a càrrec del duet de saxofonistes Al Cohn i Zoot Sims (Motoring Along, 1975).

Format: muntatge sonor-musical. Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

«Oda a la pacificación»:

«No sé hasta dónde irán los pacificadores con su ruido metálico de paz

pero hay ciertos corredores de seguros que ya colocan pólizas contra la pacificación

y hay quienes reclaman la pena del garrote para los que no quieren ser pacificados

cuando los pacificadores apuntan por supuesto tiran a pacificar

y a veces pacifican dos pájaros de un tiro

es claro que siempre hay algún necio que se niega a ser pacificado por la espalda

o algún estúpido que resiste la pacificación a fuego lento

en realidad somos un país tan peculiar

que quien pacifique a los pacificadores un buen pacificador será».

Poema de Mario Benedetti.





((odp)) VII Inspecció Ciutadana a la Base militar de l’OTAN a València.

4 12 2009

Programa odp46: Valoració de la setena Inspecció Ciutadana a la Base de l’OTAN de Bétera (Camp del Túria) on es troba el Quarter General Terrestre d’Alta Disponibilitat de l’OTAN a València (Headquarters NATO Rapid Deployable Corps). Parlem amb un dels activistes d’Alternativa Antimilitarista que va participar el dissabte 28 de novembre, juntament amb altres activistes de diversos col·lectius antiguerra, en aquesta Acció Directa Nociolenta. I reclamem una vegada més la retirada de l’Exèrcit espanyol d’Afganistan i de l’Aliança Atlàntica (OTAN).

Format: entrevista. Llengua: CATALÀ/VALENCIÀ.

Entrevistat: Carlos, membre d’Alternativa Antimilitarista – MOC València.

Article i document pdf de l’Inspecció Ciutadana.

«Les guerres a milers de quilòmetres començen realment al costat de les nostres cases. Les tropes i les armes ixen des de bases aèries, casernes i centres de comandament com el de Bètera, passant per vies fèrries, ports i aeroports abans d’arribar a la «zona de guerra».

«Segons el New York Times, l’Afganistan es el principal importador d’armes d’Estats Units i, per tant, del món. 93 de cada 100 euros destinats per Espanya i el món a l’Afganistan són despesa militar, i els 7 restants segueixen una lògica militar» (document Inspecció Ciutadana 2009, AA-MOC València).

Adjuntem l’informe del pressupost militar espanyol per l’any 2010 (font, Centre JM Delas): milions de raons per continuar la lluita antimilitarista, la Desobediència Civil i les Accions Directes Noviolentes. «La despesa militar total espanyola pel 2010, si sumem la que no comptabilitza el Ministeri de Defensa, suma 18.161 milions d’euros.»

I afegim també l’enllaç del programa-reportatge sobre la Base militar de l’OTAN de Bétera emès el més d’abril:  Ones de pau 15.