((odp)) Guerra a Líbia: Crònica des de Nàpols.

10 04 2011

Programa odp114: Des de Nàpols, seu del Comandament de la Força Al·liada Conjunta de l’OTAN, un membre del Colletivo Autorganizzato Universitario di Napoli ens comparteix la seva visió de la Guerra a Líbia i la seva experiència en la ressistència política i social autònoma davant la militarització del país i l’actual crisis del capitalisme.  

Llengua: CASTELLANO. Entrevistat: Giuliano, membre del Colletivo Autorganizatto Universitario di Napoli (CAU).

Temes de l’entrevista: CAU. Lluita anti-Bolonya (nou pla d’estudis, universitat=empresa). Crisis política-econòmica-social. Exèrcit als carrers. Manifestació nacional anti-guerra (16 abril). Vaga General (6 de maig). Comandament Nàpols de la Força Al·liada Conjunta de l’OTAN. Altres bases de l’OTAN i la Sexta Flota nordamericana a Itàlia. Vincles polítics i econòmics entre Itàlia i Líbia. L'»Operació Gladio» (Exèrcits secrets -clandestins i ilegals- de l’OTAN i terrorisme d’Estat a Europa). Control i repressió dels moviments socials i la migració.

Detallem les forçes militars espanyoles desplegades a Líbia (perquè durant el programa nomès parlem dels F18 i són, com a mínim, 6 avions, 2 vaixells i 500 militars), segons publica El Pais el 20 de març de 2011:

Per la «zona d’exclusió aèria» (resolució 1973 de Nacions Unides):

> 4 cassabombarders F18 (de la Base de Torrejón de Ardoz), equipats amb missils aire-aire de llarg abast AMRAAM i de curt abast Sidewinder.

Pel bloqueig marítim i l’embargament d’armament (1973 NU):

> 1 aviò de vigilància marítima CN-235 de fabricació espanyola.

> La fragata F-104 Méndez Núñez (amb base al Ferrol, Galícia), equipada amb el sistema de combat Aegis, el radar del qual es capaç de controlar per si sol l’espai aeri de tota la costa líbia.

> Submarí S-74 Tramuntana (amb base a Cartagena, Múrcia).

> 500 militars es l’aportació total espanyola a la misió de l’OTAN a Líbia (sergons fons de Defensa) dels quals uns 150 pertanyen a l’Exèrcit de l’Aire i la  resta a l’Armada.

Aquest desplegament es va aprovar primer en un Consell de Ministres i després es va votar favorablement al Congrés el 22 de març (nomès van votar en contra dos diputats, un d’Izquierda Unida i un altre del Bloc Nacionalista Gallec).

Properament  tornarem a parlar amb companys antimilitaristes d’arreu de la Península Ibèrica per denunciar la participació de l’exèrcit espanyol a la guerra de Líbia i l’Afganistan. Perquè com no ens cansarem de repetir, la guerra es prepara i comença aquí a casa nostra; a les bases militars de l’Estat espanyol. Recordem les bases espanyoles i enllaçem els programes d’Ones de pau  ja emesos per denunciar les mateixes:

> Quarter General Terrestre d’Alta Disponibilitat de l’OTAN a València (Quarter Jaime I, a Bètera): odp15.

> Quarter General del Comandament Component Terrestre de l’OTAN a Madrid (Retamares): odp16.

> Bases aeronaval nordamericana-espanyola de Rota (Càdiz). odp93.

> Programa de Lideratge Tàctic (TLP) -per a pilots de l’OTAN- a Albacete: odp17.

Apuntem també una activitat per a l’agenda d’aquesta setmana relacionada amb Guatemala. El dijous 14 d’abril es farà la segona i última reunió informativa de les brigades de treball i d’acompanyament polític i solidari a Guatemala que organitza la Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala (AAPG), a la Casa de la Solidaritat (carrer Vistalegre nº15 de Barcelona) a partir de les 19:30h.





((odp)) Fukushima, Ascó, Cofrents… Stop energia nuclear!

3 04 2011

Programa odp113: D’Hiroshima a Fukushima… l’inici i la fi de l’energia nuclear al món? El 6 d’agost de 1945 EEUU va llençar la primera bomba atòmica al Japó (Hiroshima i Nagasaki). L’11 de març de 2011 un terratrèmol i posterior «tsunami» (sisme submarí) destruia la costa Est del Japó causant la mort a milers de persones i provocant el pitjor accident nuclear al món des del de Txernòbil (URSS, 1986). Aquesta setmana parlem amb un físic especialista en energia nuclear i amb els portanveus de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya i la Plataforma Tanquem Cofrents (València) per denunciar i exigir el tancament de totes les centrals nuclears a l’Estat espanyol.

Llengua: CATALÀ. Entrevistats: Manel Adelantado (Ecologistes en Acció), Sergi Saladié (Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya) i José Juan Sanchis (Plataforma Tanquem Cofrents).

El 2011 el Govern espanyol podria renovar la llicència de funcionament de la central nuclear catalana d’Ascó. La de Vandellòs (també a Catalunya) es va prorrogar deu anys més el 2010. La llicència de Cofrents (València) es va ampliar el passat 16 de març. Al mateix temps el Govern central ha de decidir properament l’ubicació del Magatzem Temporal Centralitzat de residus nuclears. Les dues poblacions amb més possibilitats, segons el Govern, per  instal·lar aquest «cementiri nuclear» són Ascó (Catalunya) i Zarra (València).

A Ones de pau diem un cop més que el cementiri nuclear no el volem ni a Ascó ni enlloc! I exigim el compromís oficial dels Governs per tancar totes les centrals nuclears espanyoles, i l’anunci d’un calendari oficial estatal de tancament i desmantellament de tots els seus reactors.

Amb tot, el gravíssim accident nuclear de les plantes de Fukushima (que a hores d’ara segueix en situació crítica i amb els nuclis de diversos reactors en fase de fusió i fuita radioactiva) al Japó podria fer canviar la política energètica dels Governs. Però com que no hi confiem gaire, el millor serà no abaixar la guàrdia i continuar denunciant i fent pressió pel canvi de model energètic al nostre territori. Ens en sobren molts motius però l'»opinió pública» nomès sembla reaccionar davant d’una catàstrofe. Com diu en Manel Adelantado, seguim jugant a la «ruleta russa» mentre son en funcionament les centrals nuclears… Fins quan?

Enllaços relacionats amb l’energia nuclear i les renovables:

> Tanquemlesnuclears.org

Tanquem les Nuclears – Nova Cultura de l’Energia: «Espai web pel tancament de les centrals nuclears, l’estalvi, l’eficiència i 100% d’energies renovables» (coordinadora estatal antinuclear a Catalunya):

> Crisisenergetica.org

«Respostes als reptes energètics del segle XXI»: web vinculada a la Asociación para el Estudio de los Recursos Energéticos (AEREN), el president de la qual, Daniel Gómez, pots escoltar en una ponència sobre l’energia avui gravada per Ones de pau al Forum Social Català 2010 (veure enllaç abaix).

«Energia nuclear o energias alternativas» (pdf enllaçat) llibre escrit pel convidat del programa d’aquesta setmana, Manel Adelantado, i publicat per Ediciones ATTAC-Catalunya (2007).

Enllaçem els programes d’Ones de pau sobre energia i armes nuclears realitzats i emesos el 2009/2010:

> Odp05: «Armes i energia nuclear». Entrevista a Pep Puig (Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear) i Tomàs Gisbert (Observatori de pau JM Delàs), els quals hem tornat a escoltar en dos àudios redifosos a l’inici i al final del programa d’aquesta setmana.

> Odp22: «Tanquem Garoña ja!» Entrevista a Manel Adelantado.

> Odp56: «Forum Social Català (3): «Crisis energètica». Debat «Apaguem les nuclears» amb ponències de Daniel Gómez de la Asociación para el Estudio de los Recursos Energéticos (AEREN) i Jesús Carbó de la Plataforma per la Defensa de la Terra Alta.





((odp)) INDRA: Guerra Electrònica i Control Social.

27 03 2011

Programa odp112: Monogràfic de denúncia de la multinacional espanyola Indra, «líder» del sector de l’electrònica aplicada a la Seguretat i la Defensa (Inseguretat i Guerra Global). Parlem amb un extreballador d’Indra, objector a la investigació militar. Escoltem a investigadors i activistes per la desmilitarització. I difonem uns àudios que hem «capturat» de dos directius d’Indra que ens pretenen «vendre» els seus «exits» en el «negoci la guerra».

Apuntem les dades del llibre que recomanen al programa:

> «Por la paz: ¡No a la investigación militar! Sobre la militarización de la ciencia y algunas de sus alternativas», Ediciones Bajo Cero (Asociación SKP).

La campanya Prou Investigació Militar que es va realitzar fins el 2007, malgrat haver-se aturat, encara es pot consultar al web (enllaçat adalt) i segueix sent un referent força interessant de la lluita per la desmilitarització.

Recomanem i adjuntem novament l’informe «Neoconopticon» (Ben Hayes, 2009) que analitza i denúncia el complex militar-industrial y de seguretat de l’Unió Europea, publicat i enllaçat al Transnational Institute (TNI) i del que ja en vam parlar el 2010 al programa odp99: una aproximació per Terra, Mar i Aire al complex militar-industrial (i de seguretat) espanyol.

La web d’Indra, que apuntem a continucació, s’ha de mirar de forma molt crítica per poder «desemmascarar» la seva «doble cara» en  R+D (Recerca i Desenvolupament) civil i militar. Perquè podria ser fàcil «enlluernar-se» amb la seva capacitat de comunicació  i «marketing» multimèdia per «vendre» la seva «excel·lència»… Però estem parlant d’industria de guerra i control social, no ho oblidem: http://www.indracompany.com

Properament Ones de pau emetrà nous monogràfics per seguir denunciant el complex militar-industrial i de seguretat espanyol.





((odp)) Les guerres de l’aigua (part2).

13 03 2011

Programa odp110: Analitzem diversos casos de guerres de l’aigua arreu del món:  Sudàfrica,  Palestina, Bolívia, Guatemala… I denunciem un cop més les grans multinacionals  que guanyen milions de beneficis (amb la complicitat dels estats i les institucions finaçeres internacionals) mentre «la diarrea [causada per l’aigua contaminada] mata a un nen cada quinze segons» [al món].

Llengua: CASTELLÀ/CATALÀ.

Cinc frases/estadístiques que recull Rose George a «La mayor necesidad» (editorial Turner) i que contrasten amb la retòrica de la falsa sostenibilitat   i els desorbitats beneficis que obtenen les multinacionals oligopolistes de l’aigua com Suez Lyonnaise des Eaux, o Vivendi Environment:

«Dos mil seiscientos millones de personas en el mundo viven [en casas y comunidades] sin saneamiento».

«Cuatro de cada diez habitantes del planeta no tienen acceso a ninguna letrina, inodoro, ni cubículo. Nada» [y no todos viven en países empobrecidos].

«La diarrea -que casi en un 90% de los casos es consecuencia de agua o alimentos contaminados por heces- mata a un niño cada quince segundos».

«El 90% de las aguas residuales de los países en vías de desarrollo va a parar, sin tratamiento alguno, a mares, ríos y lagos; pero en cantidad sorprendente también procede de ciudades provistas de alcantarillado y plantas de tratamiento».

«En la última década han muerto más niños por diarrea que personas en conflictos armados desde la II Guerra Mundial».

Apuntem algunes fonts d’informació i enllaços relacionats amb els casos que denunciem al programa:

> «La lucha por el agua en Orange Farm», Johansesburg, Sudàfrica: Francoise L’Écuyer, 2003 (southafrica.indymedia.org)

> «Alts del Golan», Síria (frontera amb Jordània, Israel i Liban), que L’Organització de les Nacions Unides, mitjançant la Resolució 242 del Consell de Seguretat, els considera territoris ocupats, mentre que Israel els considera territoris en disputa:

Atlas Mundial de Le Monde Diplomatique.

I enllaçem també  el web de «Boicot Israel».

> «La guerra del agua», Cochabamba, Bolívia (abril-juliol, 2000), produit i dirigit per Oswaldo Rioja Vasquez, amb guió del mateix Rioja i Elisabet Paravicini García, realització de Juan Carlos Tola Fuentes, locució de Ramiro Angulo. Vídeo documental a Youtube.

> Río Negro, Guatemala (massacre de Río Negro, 1982):

Patrick Illmer, de la Coordinació d’Acompanyament Internacional a Guatemala (CAIG): ACOGUATE, organització  que «reúne a organizaciones de nueve países, ofrece una presencia física internacional y una observación imparcial a defensoras de derechos humanos [de/en Guatemala] desde el año 2000».

Consol Camí, de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala (AAPG).

Recordem que Ones de pau també realitza els monogràfics «Guatemala: de la impunitat a la pau», que pots escoltar al bloc del mateix nom.

> «Los gigantes del agua», Vandana Shiva,  llibre «Las guerras del agua», (editorial Icaria).

Afegim també l’enllaç de l’Observatori del Deute en la Globalització, que analitza i denúncia amb profunditat les multinacionals espanyoles com, entre d’altres, AGBAR.





((odp)) Líbia: cròniques de guerra i propaganda.

6 03 2011

Programa odp109: Analitzem la propaganda mediàtica i la manipulació informativa de l’actual conflicte armat a Líbia. Començem denunciant les maniobres militars de l’OTAN a la costa espanyola d’Almeria: l’assaig d’una possible «Guerra Humanitària» a Líbia?

Llengua: lectures en CASTELLÀ, comentaris en CATALÀ.

«Operación naval de la OTAN en aguas de Almería» (Espanya),del 28 de febrer al 10 de març de 2011. Article (enllaçat adalt) publicat a El Confidencial Digital, tambè difòs a Antimilitaristas.org

Mitjans informatius i alternatius dels articles i cròniques que llegim al programa: Lahaine.org / Vientosur.info / Elconfidencial.org / Rebelion.org / El Pais.es / Periodismohumano.com

L’article«La mesa en la que se autoriza la venta de armas en España»(que apuntem al programa) denuncia el secretisme de la Junta Interministerial Reguladora del Comercio Exterior de Defensa y de Doble Uso (JIMDDU) i fa un interessant repàs històric d’aquesta Junta i del «negoci de la guerra» entre les empreses fabricants d’armes, el Congrès i el Govern. Publicat a Periodismo Humano.

Resolució de Nacions Unides contra Líbia (pdf): «Resolució 1970 (2011), aprovada pel Consell de Seguretat en la seva 6491 sessió, celebrada el 26 de febrer de 2011 (www.un.org/es). Ho apuntem per evidenciar el poder de la maquinària diplomàtica de les grans potències internacionals que ara senyalen a un dictador i ara el recolzen, ara denúncien un genocidi i ara el silencien, ara denuncien crims contra la humanitat i ara els cometen directa o indirectament amb els seus propis exèrcits o armant i finançant milícies o empreses de seguretat privada arreu del món. Parlem dels mateixos paisos «rics» que formen el Consell de Seguretat de Nacions Unides. Veurem si aprova una nova resolució per permetre la intervenció militar internacional a Líbia. Per cert no oblidem que aquest consell, que representa «l’imperi de la llei» al món, el formen exclusivament (com a únics membres premanents) EEUU, França, Gran Bretanya, Russia i China: el paisos que més armes fabriquen i venen al món!

Enllaçem també el programa d’Ones de pau emès el 2009 (odp40): «Somàlia. I resolució de conflictes armats», amb una entrevista a Josep Maria Royo, membre de l’Escola de Cultura de Pau (UAB) que ens explica magistralment les claus dels conflictes armats que pateixen des de fa dècades els paísos de la «Banya d’Àfrica», així com les bases dels processos de resolució dels conflictes armats. I es que alguns analistes plantegen la possibilitat que l’actual conflicte armat a Líbia, segons com evolucioni, podria acabar convertint-se en una nova Somàlia. Esperem que no sigui així!

Música del programa:

> «Sidi H’Bibi», disc «Best of Mano Negra» (1998, Virgin France).

> «Sahara», disc «Hafla», Khaled (1998, PolyGram).

I la música de fons de les lectures:

> «Ricochet», de Tangerine Dream (electrònica).

> «The Diabaté Variations», de Tounami Diabaté (tradicional de Mali).





((odp)) Les guerres de l’aigua (part1). I Libia.

27 02 2011

Programa odp108: Seguim divulgant la «nova cultura de l’aigua» (odp107) i emetem el primer monogràfic sobre les «guerres de l’aigua» amb lectures de Vandana Shiva («Las guerras del agua») i la revista Pimiento Verde. Al final del programa analitzem la situació de guerra civil que és viu a Líbia.

Llengua: lectures en CASTELLÀ. Anàlisis final sobre Líbia, en CATALÀ.

Començem el programa amb dos àudios del documental «Contracorriente»,  una producció de «A salto de mata», dirigit per Mario Pons. El primer àudio són els quatre primers minuts del vídeo i el segon, el testimoni d’un dels activistes/ecologistes que van intentar sabotejar les obres del pantà d’Itoiz (Navarra), i que juntament amb altres activistes va ser detingut i torturat per la Guàrdia Civil després de l’Acció Directa Noviolenta. Enllaçem el web de la «Asamblea de vecinos amenazados por Itoiz»: Stop Itoiz.

Selecció de lectures que compartim en aquest programa:

> «Las guerras del agua» (Vandana Shiva, Editorial Icària): Pròleg i La ecología de la paz.

> «Pimiento Verde» (Greenpepper Magazine): Los señores del agua i La celebración de los comunales.

La música que «il·lustra» aquest monogràfic és de The Water Boys: This is the sea, Fisherman’s Blues, Don’t bang the drums, Peace of Iona.

Enllaçem l’entrada del programa odp84: «Un pont de mar blava: Líbia«, realitzat per Ones de pau i emès a Contrabanda FM l’estiu del 2010, abans de l’actual insurrecció i guerra civil que viu actualment el país.

Recordem que enllaçant a l’etiqueta Unió Mediterrània (columna dreta del bloc) pots accedir directament, entre d’altres programes, als monogràfics «Un pont de mar blava»: Liban Turquia, Algèria, Líbia i Sahara Occidental.

El proper diumenge emetrem la segona part de la sèrie «Les guerres de l’aigua».

I aprofitem per recordar els nous horaris de redifusió d’Ones de pau a Contrabanda FM: dilluns de 07:00h a 08:30h, i divendres de 20:00h a 21:30h. L’emissió en directe es manté com fins ara, diumenges de 23:00 a 00:30h. Gràcies per acompanyar-nos. I esperem la vostra participació sempre que volgueu (onesdepau@altaveu.org).





((odp)) Feminismes enfront la violència masclista.

6 02 2011

Programa odp105:  Taula rodona sobre Violència Estructural, Cultural i Directa cap a les dones. Expliquem i compartim diferents posicions i experiències davant la «violència masclista» innherent al patriarcat capitalista.  «Lo personal es político»…

Llengua: debat en CASTELLÀ.

Participants: Àlex, nou col·laborador del programa. Pilar, vinculada als moviments llibertaris. Anaïs, companya de Contrabanda FM (conductora del programa Sexofonia). I Carlos, amic de l’Àlex que s’afegeix al debat.

Apuntem algunes referències de dones, llibres i obres diverses que citem  durant el programa o que no vam poder comentar i suggerim ara :

> «Manifiesto Divergente: Por una sociedad libre y diversa», que sorgeix de la Asamblea Divergente i s’està difonent a les «Jornadas Diver-GENTES» que es celebren de l’1 al 26 de febrer de 2011 a Pamplona (Navarra).

> «El asalto al Hades» i «La sexualidad y el funcionameniento de la dominación», primera i segona part, respectivament, de «La rebelión de Edipo», escrits per Casilda Rodrigañez. Al seu bloc, on l’autora es defineix dient que «escriu  desde la perspectiva de la abolición del patriarcado y la esclavitud», trobaràs aquests llibres de lliure accès, en format pdf, entre d’altres obres força interessants.

> «El pensamiento heterosexual y otros ensayos», de la poeta i activista lesbiana Monique Wittig, publicat a l’Editorial Eagle, 2005.

> «Mujeres ante la guerra», de Cynthia Cockburn, membre de Women in Black Against War. Publicat el 2007 a l’editorial Icària-Antrazyt («Mujeres, Voces y Propuestas»).

> «Escupamos sobre Hegel», escrits de Carla Lonzi i Rivolta Femminile (1972).

Entrevistes de la  secció Miralls, d’Illacrua (suplement de la Directa):

> Maria Llopis: «El postporno és explorar més enllà del pur acte sexual» (Directa, 2010).

> Patrizia Romito: «La massacre de Montreal va ser un acte masculinista contra les dones», (Directa, nº 210).

> «Transfeminismos», Universidad Internacional de Andalucía – Arte y Pensamiento (UNIA).

> DUODA: Centre de Recerca de Dones de la Universitat de Barcelona. «Un centre de recerca interdisciplinar internacionalment reconegut per la seva recerca, la seva docència i per les seves publicacions, la política de la qual és la pràctica de la relació sense fi –la relació no instrumental- orientada pel sentit lliure de la diferència sexual».

I acabem apuntant novament el llibre que vam començar a llegir al programa «Sumari 2011 d’Ones de pau» (odp102): «El Amante», de Marguerite Duras.

Per cert que el d’aquesta setmana és el programa nº 100 d’Ones de pau. Com ja vam explicar, hem comptabilitzat vàries redifusions com a noves emissions i per això marquem el programa d’aquesta setmana com el 105. Esperem que ens segueixis escoltant i acompanyant molts més programes al llarg del 2011.

I reecorda que aquest divendres 11 de febrer Contrabanda FM celebra el seu 20è aniversari amb una festa-concert al Centre Cívic de la Farinera del Clot. T’esperem!!





((odp)) Un pont de mar blava (8): el Sáhara Occidental.

14 11 2010

Programa odp94: Nou monogràfic de la sèrie «Un pont de mar blava». A l’estiu vam viatjar radiofònicament al Líban, Turquia, Algèria i Líbia. Aquesta setmana, tornem al Sàhara per recordar algunes etapes del procès de descolonització i independència de la República Àrab Saharaui Democràtica. I per denunciar la massacre del campament de saharauis a Gdeim Izik, a El Aaiún,  (el 8 de novembre de 2010) a mans de la polícia i l’exèrcit marroquí, en la que 20.000 persones reclamàven pacíficament justícia i millors condicions de vida en la seva pròpia terra, ocupada pel Marroc des del 1975.

Format: reportatge. Llengua: CASTELLÀ.

mapa-sahara-occidental-y-africa

Enllaçem la crònica (clicar aquí) de  l’activista espanyola Silvia García que es trobava al campament de Gdeim Izik quan la policia i l’exèrcit marroquí van assaltar-lo, apallissant, assassinant i segrestant a desenes de saharauis; i a la ciutat d’El Aaiún quan la repressió i el terror d’estat van continuar (Insubmissia, El Mundo, 14-11-2010).

mapa_minurso-2016

Al mapa (adalt) de la Misió de les Nacions Unides per al Referèndum del Sàhara Occidental (MINURSO), «Berm» significa mur: «El muro de la verguenza con el que el Reino de Marruecos tiene dividido de Norte a Sur a todo un país, al que ocupa ilegalmente y por la fuerza».

I en el següent enllaç, els campaments de refugiats saharauis, com el de Smara, Auserd, Dagla, Rabuni… impressionants, en mig del desert, a Algèria.

Lectures del reportatge:

> «Historia del Sáhara y su conflicto», Alejandro García. Los libros de la Catarata, 2010.

> Revista «Altaïr», «Sahara. Un mundo que cambia», nº 51, gener-febrer, 2008. Article «Las principales disputas que azotan la región», Antoni Castell.

Música del reportatge:

> «Shouka», Mariem Hassan. NubeNegra, 2009.

El tall 15 del cd «Shouka» reprodueix el «discurso de Felipe González en los campamentos de refugiados, un año después de los Acuerdos de Madrid (1975) y la invasión marroquí, contestado -a modo de cantata- por Mariem Hassan, 33 años más tarde. El audio procede de la página de la televisión saharaui www.rasd-tv.com

Amb aquest àudio de l’expresident del govern espanyol comença el reportatge d’Ones de pau sobre el Sahara Occidental.

> «Deseo», Mariem Hassan. NubeNegra, 2005.

> «Alcantara», Amina Alaoui («arabo-andalusian voice»). Auvidis France, 1998.

> «Medej. Cantos antiguos saharauis». NubeNegra, 2003.

> «The Mandé Variations», Toumari Diabaté. Wolrd Circuit, 2008.

El músic de Mali, Toumari Diabaté, és «sin duda el más grande de los intérpretes de «kora» en el mundo. Hijo del músico Sidiki Diabaté (1922-1996), «the king of kora»  (llibret del CD). El «kora» és un «instrumento clásico de los «jalis» del occidente africano, los cuidadores históricos de la tradición oral y las canciones de alabanza. El cuerpo del «kora» está hecho de calabaza y tradicionalmente tiene veintiuna cuerdas».

Però les guitarres que acompanyen els càntics de llibertat i ressistència de Mariem Hassan són elèctriques. Malgrat que l’explotació colonial va «transformar en deu anys el Sahara, portant-lo de la prehistòria econòmica a l’època industrial» («Historia del Sahara y su conflicto»), els instruments tradicionals encara sobreviuen entre els moderns,  així com   ressisteixen les persones excloses, marginades i empresonades dels camps de refugiats, a l’altre banda dels murs dels privilegiats que, amb la complicitat de les grans institucions i multinacionals occidentals, es beneficien del domini polític i econòmic del territori, amb la força de les armes, el terror o el silenci. Un exemple més de la fràgil convivència entre  la tradició oral i l’escrita (la censura mediàtica governamental mereix un anàlisis apart); entre la vida nòmada primitiva i la sedentaria capitalista; entre la llibertat i la falsa democràcia.

Transcric del diccionari per aclarir dos conceptes tractats en el monogràfic:

Fosfato: Sal formada por el ácido fosfórico. Fósforo: Metaloide sólido, venenoso, abundante en los minerales. Combinado con azufre sirve para fabricar cerillas.

Prosperidad: Resultado feliz. Bienestar. Sinónimo: Éxito, ventura, florecimiento, buena estrella. Antónimo: Desdicha, penuria.

Ara, transcric de la premsa (La Directa, nº 205, novembre 2010):

FMC Foret: Una de les principals empreses del sector químic, filial espanyola de la multinacional nord-americana, amb seu a Sant Cugat del Vallès (Barcelona), amb una facturació superior als 200 milions d’euros anuals, i dedicada a la fabricació de fertilitzants, productes tèxtils, detergents i paper.

Diplomàfia: 1) Segons el Western Sahara Resource Watch (WSRW), el 2008, l’empresa química FMC Foret va importar il·legalment més de 500.000 tones de fosfats procedents del Sàhara Occidental per valor de 200 milions d’euros. 2) L’acord de pesca signat el 2006 entre la Unió Europea i el Marroc incorporava les aigues del territori ocupat del Sàhara Occidental. 3) L’Estat espanyol ha venut material militar al Marroc per un valor (mínim) de 284,2 milions d’euros entre 1999 i 2009. La xifra de la dècada s’apujaria fins als 330,2 milions si es computen l’autorització per vendre 50 milions addicionals en material aeronàutic (Centre JM Delàs). 4)...

Per cert que Espanya ha pujat al sisè lloc en el rànking mundial d’exportadors d’armes, darrera dels grans «senyors de la guerra»: EE.UU, Rússia, Alemanya, França i Regne Unit.

De les explotacions de petroli i gas al Sahara, així com de Repsol i Gas Natural Fenosa, en parlarem un altre dia.

Suggerim dos documentals del director de cinema marroquí, Jawad Rhalib, a qui el setmanari La Directa va entrevistar en el nº 204, d’octubre de 2010 (llegir fragments a continuació):

> «El Ejido, la ley del beneficio» (2006), «denuncia la situació dels immigrants que treballen a El Ejido (Almeria), una de les ciutats més riques del món. El Ejido i la ciutat d’Almeria representen el 80% de les exportacions agrícoles españoles. La gent d’allà dóna feina a marroquins i africans als hivernacles, en condicions molt difícils i pràcticament a canvi de res».

> «Els condemnats del mar» (2010), «denuncia la pesca ilegal estrangera als mars de l’Àfrica». «Va ser molt difícil (la gravació per fer la denúncia de l’espoli de la pesca) ja que vam gravar al Sáhara, en una regió molt militaritzada».

Tornem enrera un moment: Després del «reparto de Africa  (entre les potències europees) fraguado en la Conferencia de Berlin (1885)…». «En 1906, en la Conferencia de Algeciras, quedaron delimitadas finalmente las fronteras coloniales: a Francia le correspondieron unos siete millones de kilómetros cuadrados en el centro y norte del continente (Algèria) y a España, 290.000 kilómetros en la franja costera del norte del desierto, además  de la administración, bajo el formato de Protectorado, del norte de Marruecos: el Rif y el país Yebala». (…) «…ésta tierra desértica resultaría tener importancia logística como escala de viaje en la navegación hacia la colonia de Guinea Equatorial y como centro de provisionamiento para la flota pesquera de Canarias. Y un gran valor estratégico al convertirse en paraguas protector de unas islas genuinamente españolas situadas a cien kilómetros de la costa africana» («Historia del  Sáhara y su conflicto»).

Això de referirse a les Canaries com a «genuinamente españolas» em sóna estrany, potser hauriem de recordar la història d’aquestes illes i els seus vincles amb el continent africà i la península ibèrica… El mateix, salvant les distàncies, hauriem de fer respecte l’excolònia espanyola Guinea Equatorial, sense oblidar Ceuta i Melilla.

Per a més informació, suggerim els següents enllaços:

Coordinadora Estatal de Asociaciones Solidarias con el Sáhara.

Sahara Press Service (SPS), «l’agència oficial  de la República Àrab Saharaui Democràtica, amb seu a Chahid El Hafed (Campaments de Refugiats Saharauis).

Per cert, parlant de nacionalisme, processos d’autodeterminació i lluites polítiques-militars, a Ones de pau estem seguint les notícies d’Euskal Herria i properament emetrem un programa especial dedicat al que podria ser una nova treva d’ETA i un veritable procés de pau a Euskal Herria.

Pots escoltar els altres monogràfics d’Un pont de mar blava: Líban, Turquia, Algèria i Líbia, clicant l’etiqueta Unió per la Mediterrània. Per cert que aquest és el nom d’una organització que ja hem denunciat i criticat a Ones de pau, però precisament per no oblidar-nos’en, hem mantingut el nom de l»‘etiqueta d’accès» a aquests programes (columna dreta del bloc).

Actualitzem l’entrada amb un documental sobre el campament GDEIM IZI, que mostra l’organització del campament, la posterior repressió i la reacció (o complicitat) de representants polítics espanyols:

portada-delantera-esp-docu

«GDEIM IZIK: Detonante de la primavera árabe».





((odp)) Educació llibertària (1a part).

10 10 2010

Programa odp90: Primera part del programa dedicat a l’educació llibertària. Compartim l’article «Desescolarizando la escuela», del dossier «La pedagogía libertària», publicat a la revista Libre Pensamiento (nº 64, primavera 2010). I també llegim vàrios textos del web del Colectivo Paideia, l’escola lliure de Fregenal de la Sierra a Mérida (Badajoz).

Llengua: lectures en CASTELLÀ, comentaris en CATALÀ.

Durant el programa escoltem la seguent música, per ordre cronològic (primer títol cançó, després autor i àlbum):

1) «Apa som-hi tots», «Ara va de bo – 25 anys, 1971-1996″.

2) «Gresca», «Ara va de bo – Xiula Maula – Danses», 1979.

3) «Homenatge a Teresa», Ovidi Montllor Mengual, «A Alcoi», 1974.

4) «Diccionari de butxaca», Ovidi Montllor Mengual, «Crònica d’un temps», 1973.

5) «Napoleon 2n», «Ara va de bo – Xiula Maula – Danses», 1979.





((odp)) Economia crítica i autogestió.

3 10 2010

Programa odp89: Xerrada sobre economia social i alternatives al capitalisme. Partint de la recent ocupació de l’antic edifici del Banc Espanyol de Crèdit a Barcelona, expliquem algunes experiències reals d’autogestió en el marc de la crisis actual. Recordant un cop més la violència estructural del capitalisme…

Format: entrevista. Llengua: CATALÀ.

Convidats: Lluís Rodríguez i Gaspar Fuster, membres de l’Institut de Ciències Econòmiques i de l’Autogestió (ICEA). I Enric Duran, membre i fundador de la Cooperativa Integral Catalana.

Abans de començar la xerrada sobre economia i autogestió, parlem amb en Feliu Madaula de la Coordinadora Un altre món és possible, de Sabadell, per denunciar la militarització de la Festa del Cel celebrada a Barcelona i l’Aeroclub de Sabadell amb la presència d’avions de guerra (no nomès antics, sinó també de l’actual Exèrcit de l’Aire espanyol), aquest cap de setmana del 2 i 3 d’octubre.

Adjuntem a continuació l’enllaç de la publicació Quina és la teva vaga? que llegim al programa (fragment pàgina 7) com a introducció del debat d’economia crítica. I que descriu força bé l’actual crisis en el context de la convocatòria de Vaga General però també de crisis sistèmica capitalista.

Apuntem l’enllaç als dos programes d’Ones de pau dedicats a l’economia emesos el 2009:

> Economia social i solidària: odp9.

> Violència estructural: neoliberalisme: odp47.

I l’Ecoxarxa Montseny, «una associació de ciutadans de la bioregió del Montseny, units de forma continuada per crear espais econòmics complementaris a l’economia oficial, així com mecanismes de suport, ajuda mútua i aprenentatge, en base a criteris de sostenibilitat ecològica, proximitat i solidaritat.»

Apuntem també un enllaç relacionat amb el col·lectiu (ja disolt) Los amigos de Ludd, «crític amb el món industrial i particularment amb el lloc que ocupen les noves tecnologies a les societats modernes…». A la Biblioteca Social Hermanos Quero podeu trobar el llibre Antología de textos de Los Amigos de Ludd.