((odp)) Trobada d’estiu AA-MOC 2010.

8 08 2010

Programa odp81: Parlem amb un activista del grup antimilitarista Tortuga, d’Elx (Alacant), que va participar en la Trobada d’estiu d’AA-MOC i la Xarxa Antimilitarista Europea a Jarandilla de la Vera (Cáceres), del 30 de juliol al 2 d’agost de 2010. També recordem nocions bàsiques però importants de les Accions Diectes Noviolentes i del consens en les dinàmiques assembleàries.

Llengua entrevista: CATALÀ /VALENCIÀ. Lectures: CASTELLÀ.

Enllaçem aquí una crònica de la Trobada d’estiu d’AA-MOC a Jarandilla publicada al web d’Insumissia (antimilitaristas.org).

Recordem que la trobada va ser organitzada pel Grup Antimilitarista de Carabanchel (Madrid), i que van presentar durant l’encontre la guía teórico-práctica «Cómo realizar una Acción Directa Noviolenta y no sucumbir en el intento». Veure pdfs de la guia al final de l’article enllaçat.

Apuntem també el web de PAGAN, la Plataforma Anti-Guerra, Anti-NATO de Portugal, que també va assistir a la Trobada d’AA-MOC de Jarandilla per participar en els diferents tallers, així com en el «Plenari OTAN Portugal» que serviria perquè els diferents col·lectius antimilitaristas espanyols, europeus i portuguesos preparèssin les accions anti-OTAN de cara al 19/20 de novembre de 2010 quan es celebrarà la cimera de l’OTAN a Lisboa.

Acabem el programa amb dues noitícies, una bona i una dolenta. La primera, és l’ordre (del 29 de juliol) de recerca, captura i detenció dels tres militars nordamericans acusats de l’assessinat del càmara de televisió José Couso el 8 d’abril de 2003 a l’Iraq. Els militars nordamericans van disparar un missil des d’un tanc a l’hotel Palestina de Bagdad on s’allotgaven els periodistes internacionals. «En el seu acte, el jutge Pedraz torna a imputar el tinent coronel Philip de Camp, el capità Philip Woldford i el sergent Thomas Gibson d’un delicte contra la comunitat internacional, en concurs amb un delicte d’homicidi. El magistrat enmarca la mort de Couso en un intent dels militars de «terroritzar» la població civil i els periodistes que cobrien la guerra d’Iraq. El jutge considera que hi ha bastants motius per considerar responsables criminalment els tres acusats».

Apuntem l’enllç del programa odp59 en el que vam llegir una conferència del germà de José Couso que parla de la llibertat d’expessió, la manipulació informativa i la lluita perquè es faci justícia amb totes les víctimes innocents de la guerra-invasió d’Iraq.

La mala notícia es que el govern espanyol va autoritzar el 22 de juny la renovació del permís de funcionament de la central nuclear de Vandellós II, a l’Hospitalet de l’Infant (Tarragona) fins el 2020. La notícia que no és d’actualitat la recuperem per plantejar la necessitat de posar en pràctica noves estratègies per aconseguir el tancament de les nuclears a Catalunya. Serveixin d’exemple les campanyes i accions directes noviolentes contra les fàbriques d’armament nuclear que coordina i realitza Bombspoting a Bèlgica.

Actualitzem aquesta entrada per adjuntar el Manual para Campañas Noviolentas de la Internacional de Resistentes a la Guerra (WRI-IRG), complementant així l’altre manual o «guía» d’AA-MOC enllaçada adalt.





((odp)) Onesdepau: remix1_2010.

1 08 2010

Programa odp80: Selecció d’àudios emesos el 2009 i 2010 a Ones de pau. No és cap resum del contingut realitzat i difòs fins ara doncs seria impossible sintetitzar en una hora i mitja  els gairebé 80 programes  que hem fet al llarg de 80 setmanes d’emisions. Serveixi, això sí, com a una visió de les  diverses perspectives amb que el programa tracta el tema de la pau i la violència. I amb l’acompanyament de bona música per refrescar l’audició.

Remix1_2010: contingut per temes i noms propis: ahimsa, «500 ejemplos de noviolencia» (David Fernández, Gabriela Serra, pròleg del llibre editat per Bidea Helburu), pau positiva, pau negativa, eirene, pax romana, Escola de Cultura de Pau (UAB), Laura Pau-sini, La Quadra Mágica (radioteatre), Lotta love (Led Zeppelin), Jack de Jonette (jazz), Mario Benedeti (oda a la pacificación), Jose Couso (rap),  Donde se cuece la guerra (àudio video), J. Molina (poema Soldado), Jiddu Krishnamurti (àudio en anglès amb traducció simultània, filòsof indi), Ya es primavera en la OTAN, Dios consumo (falques de Consume Hasta Morir), tecno-punk, En tierra de nadie (música pel·lícula mateix títol), musica per la pau (Fundacio per la Pau), Himne dels partisans, Tengo la vida en las manos (Lurdes Pérez).

Llengua lectures: CATALÀ/CASTELLÀ.





((odp)) Un pont de mar blava (4): Turquia (2a. part).

11 07 2010

Programa odp77: Segona part del monogràfic sobre Turquia. Escoltem el documental El genocidi armeni (veure video abaix) dirigit per Andrew Goldberg, que ens explica molt bé com va succeir un dels genocidis més grans de la història: més d’un milió d’armenis assassinats entre 1915 i 1918 durant la descomposició de l’Imper Otomà (veure mapa abaix). Després fem uns breus apunts sobre la dansa sufí. I acabem el capítol de La guerra secreta en Turquia que denuncia la «contra-guerrilla» turca (exèrcit clandestí de l’OTAN a Turquia) i la persecució i repressió del poble kurd.

Format: reportatge. Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Adjuntem novament el pdf del llibre  «Los ejércitos secretos de la OTAN. La Operación Gladio y el terrorismo en Europa Occidental», escrit per l’investigador suïs Daniel Ganser i publicat el 2010 a Espanya per  El Viejo Topo.

Música d’aquest reportatge:

1) Aynur, cantant kurda (interpretació gravada per al documental «Cruzando el puente. Los sonidos de Estambul», dirigit per Fatih Akin, 2006).

2) Omar Faruk (disc «Alif»), músic turc.

3) Música sufí, Mevlana Gurdjief.

4) Electrònica + tradicional turca, Nercan Dede («Cruzando el puente»).

4) Hip-Hop turc, Ceza («Cruzando el puente»).

5) Música electrònica durant la lectura Los ejércitos secretos de la OTAN, disc impulsat per Fundació per la Pau (25 autors composen 25 temes pels 25 arguments de la noviolència activa que divulga la fundació).

A l’entrada corresponent al programa odp76 trobaràs un mapa de Turquia i de l’Imperi Otomà. I a la del programa odp75 un mapa de la Mediterrània amb els paios de la riba Sud i Est.

I per qui vulgui ampliar la informació sobre el sufisme que vam difondre (potser de forma massa breu) en aquest reportatge de Turquia, adjuntem l’enllaç al web de l’Editorial Kairós amb les publicacions editades sobre sufisme.

La propera setmana a Ones de pau, Un pont de mar blava (5): Argèlia.

El genocidio armenio, documental de Canal Historia difòs per Ones de pau aquesta setmana en la segona i última part del monogràfic sobre Turquia.





((odp)) Un pont de mar blava (3): Turquia (1a. part).

4 07 2010

Programa odp76: Nou monogràfic d’un pais de la riba Est de la Mediterrània. Aquest diumenge viatgem a Turquia. Començem escoltant els primers minuts del documental «Cruzando el puente. Los sonidos de Estambul», dirigit per Fatih Akin el 2005. I es que com va dir el filòsof chinès Confuci «per entendre la cultura d’un pais, s’ha d’escoltar la seva música». I després de fer una presentació general del pais transcontinental, recuperem la investigació de Daniel Ganser «Los ejércitos secretos de la OTAN. La Operación Gladio y el terrorismo en Europa Occidental». El darrer capítol, La guerra secreta en Turquia, comença així:  «La historia del ejército secreto en Turquía es más violenta que la de cualquier otro stay-behind en Europa occiental».

Format: reportatge. Llengua: CATALÀ I CASTELLÀ.

Per veure imatge amb qualitat o guardar-la, clica el mapa amb botó dret del ratolí.

Com llegim a La guerra secreta en Turquia, val la pena remarcar que  el país euroasiàtic va ser «armat pels Estats Units durant la guerra freda i organitzà les forçes armades més grans d’Europa, i les segones més grans de l’OTAN, després dels Estats Units».

Sense oblidar que Turquia va patir quatre cops militars d’estat, el 1960, 1971, 1980 i 1997. I que durant els últims dies de l’Imperi Otomà es va produir el genocidi armeni en el que van ser assassinats 1.800.000 armenis.

Mapa Imperi Otomà (clicar aquí).

La música d’aquest programa ha estat novament del músic turc Omar Faruk (disc «Alif») i  de l’Orquestra Àrab de Barcelona (disc «Baraka»). A l’inici del programa també escoltem els grups turcs Baba Zula (sicodelia) i Duman (grunge) que protagonitzen, entre atres músics i personatges, el documental «Cruzando el puente».

La propera setmana acabarem la lectura dels exèrcits secrets de l’OTAN i la Contra-Guerrilla a Turquia i descobrirem més música turca, per exemple hip-hop de… bé ho escoltem el proper diumenge a Ones de pau: a les 11 de la nit a Contrabanda FM (91.4 del dial de Barcelona), o per internet a: www.contrabanda.org





((odp)) Un pont de mar blava (2): Liban (2a. part).

27 06 2010

Programa odp75: Segona part del programa dedicat al Liban. Aquesta setmana si que podem fer l’entrevista amb un membre de l’associació Paz Ahora que va estar present al Liban durant l’atac i bombardeig israelià de 2006. Començem llegint un text que proposa la unificació de Síria i el Liban com a possible solució per resoldre les  injustícies i evitar la violència «dels paisos grans cap als petits». I acabem denunciant l’exercici militar internacional «Azor» que s’ha fet del 17 al 24 de juny al Centro de San Gregorio de Zaragoza: pilots i helicòpters militars de diferents paisos europeus pertanyents a l’Agència Europea de Defensa (EDA) fent pràctiques de guerra en territori espanyol per seguir preparant les guerres i les invasions com la d’Afganistant o el Liban.

Entrevistat: Jaume d’Urgell, membre de l’organització Paz Ahora.

Adjuntem un vídeo-documental venezolà produit per Panafilms – Anmcla l’agost de 2006 i publicat a Rebelion.org: «Libano: las huellas del Imperio». Recordem que la Segona Guerra del Liban o la Guerra de Juliol és va lliurar del 12 de juliol al 14 d’agost de 2006.

En aquest programa hem repetit la música emesa la setmana passada: «Báraka», Orquestra Àrab de Barcelona. «Alif», Omar Faruk. «Et deixo un pont de mar blava», Miquel Martí i Pol, Lluis Llach.

De cara a les properes setmanes Ones de pau està preparant nous programes monogràfics sobre paisos de la riba Sud i Est de la Mediterrània: Turquia, Egipte, Argèlia





((odp)) Dia de les Forçes Armades: industria militar i Exèrcit espanyol.

30 05 2010

Programa odp71: El 29 de maig el govern i els militars espanyols celebren el Dia de les Forçes Armades. Coincidint amb aquest espectacle, redifonem una entrevista emesa el 2009 (odp02) en que denunciem la ilegal i corrupta industria militar espanyola, així com la vergonyosa estructura militar de l’Exèrcit espanyol. També fem una nova crida a la Desobediència Civil: súma’t a l’Objecció Fiscal a la despesa militar de l’Estat espanyol!! I al final del programa llegim un altre fragment de El pintor de batallas.

Entrevistat: Pere Ortega, investigador de l’observatori sobre desarmament,  comerç d’armes, conflictes armats i cultura de pau, Centre Delàs. Llengua: CATALÀ.

Ara ja pots escoltar el programa complet (àudio actualitzat el 2 de juny).

Apuntem quatre dades per evidenciar la necessitat i legitimitat de fer l’Objecció Fiscal i participar en la Desobediència Civil col·lectiva antimilitarista:

26.000 milions d’euros és el deute de les empreses espanyoles de fabricació d’armes amb l’Estat espanyol. Un deute facilitat pels crèdits estatals, o sigui amb diner públic!! I encara pitjor, a fons perdut!! A sobre, el Govern retalla les ajudes socials i empitjora les condicions laborals dels treballadors civils, sense reduir  el gasto militar!! Mitjançant una de les moltes trampes oficials, la diferència entre la despesa militar pressupostada (a la baixa) i la liquidada (a l’alça). A banda que els crèdits (o subvencions fraudulentes) del Ministeri d’Industria al sector militar no es contabilitzen en el Ministeri de Defensa!!

L’Exèrcit espanyol està format per aproximadament 70.000 soldats i 50.000 comandaments. Gairebé un comandament per cada soldat!! I els militars encara es queixen per la retallada de 6.000 soldats i marines prevista pel Govern fins el 2013. Una xifra ridícula si tenim en compte la desproporció de comandaments existents i, sobretot, que a Espanya hi ha més de 4 milions de persones a l’atur.

Mentrestant els 28.000 suboficials i els 17.000 oficials de l’Exèrcit espanyol segueixen xupant del bote i mantenint els seus privilegis, com la família reial i el Cap de les Forçes Armades.

I no oblidem que quan fem l’Objecció Fiscal a la despesa militar de l’Estat, no nomès ens neguem a pagar el Gasto Militar (9,8% dels Pressupostos Generals de l’Estat, 18.160 milions d’euros): Ministeri de Defensa, aportacions a l’OTAN i l’Exèrcit, Guardia Civil, investigació militar pública, CNI y partides relacionades. També ens neguem a pagar el Control Social (que sumat al Gasto Militar puja al 12,47% dels Pressupostos Generals de l’Estat, 23.115 milions d’euros): gasto militar  més gasto policial i carcelari.*

*dades d’Alternativa Antimilitarista-MOC.

Més informació sobre l’Objecció Fiscal:

www.nodo50.org/objecionfiscal

www.objecciofiscal.org





((odp)) El pintor de batallas (1). I Los ejércitos secreto de la OTAN (2).

11 04 2010

Programa odp64: Començem llegint uns fragments del llibre «El pintor de batallas», de l’exreporter de guerra i escriptor Arturo Pérez-Reverte (Alfaguara, 2006). Acabem de llegir el capítol «Los ejércitos secretos en España» i la cronologia de «Los ejércitos secretos de la OTAN. La operación Gladio y el terrorismo en Europa Occidental» (Daniel Ganser, Ediciones El Viejo Topo, 2010).

Llengua: lectures en CASTELLÀ. Comentaris en CATALÀ.

Transcrivim a continuació el segón fragment seleccionat del text sobre els volcans de «El pintor de batallas» amb el que començem el programa i que no vam llegir (despistes del directe). A propòsit de la sintonia d’Ones de pau: «Vesubi», cançó i música del grup italià «Spaccanapoli» amb la que sempre començem el programa. Trobaràs més informació de la sintonia i el grup sicilià a la capçalera del blog.

«Faulques (exfotògraf de guerra i ara pintor de batalles) acercó más el farol a la pared, en la zona donde estaba pintado el volcán. Permaneció un rato estudiándolo y al cabo salió afuera, conectó el generador y los focos halógenos, requirió pincéles y pintura, y se puso a trabajar. El eco de la conversación con Ivo Markovic daba nuevos matices al paisaje circular que envolvía al pintor de batallas. Despacio, con sumo cuidado, aplicó gris payne sin mezcla para la columna de humo y ceniza, intensificando la base del cielo azul cobalto mezclado con el blanco, olvidó las precauciones para marcar el fuego y el horror con trazos vigorosos, casi brutales, de laca escarlata y blanco, naranja cadmio y bermellón.»

«El volcán que derramaba su lava hasta el límite del campo de batalla, como un Olimpo indiferente a los afanes de las pequeñas hormigas erizadas de lanzas que se acometían a sus pies, estaba ahora surcado de líneas que se abrían en abanico, crestas y cuencas que parecían guiar el caos sólo aparente de la lava rojiza que brotaba interminable, semen listo para preñar de espanto la tierra entera.» (…)

«Bueno o malo, el volcán era en cierto modo diferente a los que el doctor Atl había pintado a lo largo de su vida. Aquellos eran prodigios de la naturaleza grandiosa y heroica, visión extraordinaria de la transformación del mundo y las fuerzas telúricas que lo crean y destruyen. Algo casi simpático. Lo que Faulques había plasmado en el muro de la torre era más sombrío y más siniestro: la impotencia ante el capricho geométrico del Universo, el rayo despectivo de Júpiter que golpea, preciso como un bisturí guiado por cauces invisibles, en el corazón mismo del hombre y de su vida.»

La propera setmana llegirem un altre capítol de la novela «El pintor de batallas». I intentarem parlar amb Empar Salvador del Forum per la Memòria del País Valencià, que va publicar el llibre «EL genocidi franquista a València. Les fosses silenciades del cementiri» (Icaria Editorial, 2008), «un document històric que demostra el genocidi silenciat fins avui de milers de persones de la zona republicana, durant el període comprés entre la caiguda de València l’any 1939 (final de la Guerra Civil) i l’any 1945″.

«Durant l’any 2005, el Fòrum per la Memòria del País Valencià va descobrir les fosses del Cementiri i els llibres de Registre d’Enterraments que confirmen la seva existència. Amb la publicació dels noms de més de 25.000 persones i dades com la seva edat i causa de mort, amb una transcripció fidedigna de l’original, es contribueix al coneixement de l’existència d’aquesta població desapareguda i a la seva imprescindible reparació històrica».





((odp)) Los ejércitos secretos de la OTAN (1).

4 04 2010

Programa odp63: Començem el programa escoltant un vídeo del Subcomandante insurgente Marcos (EZLN), gravat el 2001, sobre la importància dels mitjans de comunicació independents i comunitaris/lliures davant  la mentida institucional i el monopoli mediàtic. Compartim el comunicat de resposta al Projecte de decret de Serveis de comunicació audiovisuals sense ànim de lucre. I llegim el «secreto político-militar mejor guardado y más dañino desde la Segunda Guerra Mundial»: «Los ejércitos secretos de la OTAN. La Operación Gladio y el terrorismoen Europa Occidental» (Daniele Ganser. Ediciones El Viejo Topo, 2010).

Llengua: lectures en CASTELLÀ i comentaris en CATALÀ.

Llegir fragment llibre-pdf (clicar aquí).

Entrevista a l’autor de «Los ejércitos secretos de la OTAN», Daniel Ganser, a Voltaire.org (clicar aquí).

Adjuntem a continuació l’enllaç al blog de la campanya en resposta al  borrador del decret de Serveis audiovisuals sense ànim de lucre (de la Generalitat de Catalunya), perquè puguis llegir el comunicat i solidaritzar-te amb els mitjans lliures com Contrabanda FM, adherint-hi la teva signatura:

http://comunicaciolliure.wordpress.com

I adjuntem (enllaç abaix) el vídeo del Subcomandante insurgente Marcos  de l’EZLN (Ejército Zapatista de Liberación Nacional) que escoltem a l’inici del programa:

Video Subcomandante Marcos (clicar aqui).

La propera setmana acabarem de llegir el capítol de «La guerra secreta en España» i redescobrirem nous capítols de la història dels exèrcits secrets anticomunistes de l’OTAN creats pels serveis secrets de la CIA i l’M16 després de la II Guerra Mundial en tots els paísos de l’Europa Occidental. Recordem una vegada més, que aquests exèrcits secrets de l’OTAN no nomès tenien  (i segueixen tenint?) l’objectiu d’eliminar les organitzacions anticomunistes sino també qualsevol moviment social revolucionari.





((odp)) Comunes i Urban Operations 2020 de l’OTAN (2).

28 03 2010

Programa odp62: Segon programa dedicat a les comunes, concretament  aquesta setmana parlem de les «Ecoaldeas» al fil d’un article publicat al magazine «déturné». Continuem llegint «Ejércitos en las calles» (Bardo Ediciones, 2010) i la metodologia militar de les «Operacions Urbanes 2020» de l’OTAN. Llegim un nou fragment de la «publicació contra la derrota», «Terra Cremada» que denuncia en un dels seus articles el fals diàleg a l’hora de resoldre conflictes.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Adjuntem a continuació l’enllaç al blog en el que pots llegir el comunicat de resposta a l’esborrany de la (futura) Llei de Serveis Audiovisuals Sense Ànim de Lucre que preten «regularitzar» els mitjans lliures i comunitaris:

http://comunicaciolliure.wordpress.com

En el mateix blog (adalt) pots solidaritzar-te amb Contrabanda FM (i els altres mitjans lliures) adherint la teva signatura a les demandes que reclamem perquè aquesta llei no impossibiliti (a la pràctica) la llibertat d’expresió  (i emisió!) dels mitjans lliures, autogestionats i nocomercials. I sobretot, perquè poguem garantir el dret de totes nosaltres, no només a la informació, sinó sobretot a la comunicació.

Adjuntem també l’enllaç a la campanya «Desmilitaritzem l’educació» per complementar la informació que difonem en el programa respecte la vergonyosa participació de l’Exèrcit espanyol en el Saló de l’Ensenyament 2010.

Respecte la 25a. Marcha de Rota que el col·lectiu RANA (Red Antimilitarista y Novioloenta de Andalucía) ha realitzat aquest dissabte 27 de març  a la base militar aeronaval yanki de Rota, intentarem tornar a parlar-ne en un proper programa, quan tinguem més informació d’aquesta acció antimilitarista.

La música del programa emesa aquesta setmana, per ordre d’aparició, és la següent:

1) «Also Sprach Zaratustra» (Deodato Prelude).

2) «Cuervo ingenuo» (La Mandragora. Javier Krahe).

3) «Why we fight» (Fish).

4) «Gripau Blau» (Cesc Boix).

Recordem que Ones de pau va emetre un programa especial sobre la comuna Lakabe (Navarra) a l’octubre de 2009. Enllaçem a continuació l’entrada amb aquest àudio (en castellà): odp41.





((odp)) Propietat privada, comunes i Urban Operations 2020 de l’OTAN (1).

21 03 2010

Programa odp61: Començem parlant amb un company contrabandista  sobre la propietat privada i les comunes. Llegim un article sobre l’ocupació a Barcelona publicat a la revista Terra Cremada. Escoltem el reportatge sobre el cercavil·la antimilitarista que es va fer a Ciutat Vella per reclamar la retirada de l’Exèrcit espanyol d’Afganistan i per convocar a la manifestació antiguerra del 10 d’abril a Barcelona. I llegim la introducció del llibre «Ejércitos en las calles».

Llengua: CATALÀ i CASTELLÀ.

Transcrivim a continuació la contraportada del llibre titulat «Ejércitos en las calles» (Bardo Ediciones, 2010) que ha editat l’informe «Urban Operation in the year 2020» (UO 2020) de l’OTAN, i que començem a llegir aquesta setmana i ho continuarem fent en els propers programes:

«Este librito es parte de una serie de textos sobre esta Guerra Civil Global, silenciada y tergiversada por los medios de comunicación. Esta guerra civil es la respuesta a la dominación y la explotación, contra un Poder que bajo la forma de libre comercio, democratización, pacificación forzada, guerra preventiva, desarrollismo, etc. intenta ganar cada vez más terreno, y someter a la gran mayoría del planeta».

«…en el informe «UO 2020» se simula una intervención de la OTAN en un teatro de operaciones, cuyas «ciudades de interés estratégico» no son ni Teherán (Irán), ni Pyongyang (Corea del Norte), ni, como hipótesis extrema Pekín (China), sino las ciudades francesas de Rouen, Le Havre, Evreux y Dieppe».

«El control preventivo y la represión de sublevaciones o insurreccioes eventuales se volverán cada vez más prerrogativas» (competencia exclusiva) «del ejército, el cual tendrá que efectuar, por tanto, verdaderas funciones de policía territorial, mientras ésta se «paramilitariza».

«En esta perspectiva será necesario dotar a las fuerzas armadas de una adecuada preparación para conflictos urbanos, para evitar la histórica «incoercibilidad de las fuerzas rebeldes» en la guerra asimétrica. Al mismo tiempo será preciso acostumbrar a la gente a ver a los militares patrullando las ciudades, para que nadie, por más avezado y/o aterrorizado que esté, se arriesgue a mover un dedo (ni siquiera el del miedo)».

«Estamos dirigiéndonos hacia un «Estado militarizado»… Puntualitzem aquí que és refereix a Occident, perquè a Afganistan, Irak, Israel, Colombia o Guatemala per citar nomès cinc paisos del «Sud», la militarització dels Estats ja és una realitat des de fa dècades. Uns Estats dominats pel complex militar-industrial i còmplices -quan no responsables- del crim organitzat nacional i internacional (explotació neocolonial, tràfic de drogues i armes, etc).

Recordem que Ones de pau ha estrenat aquesta setmana nou horari d’emisió a Contrabanda FM. A partir d’ara ens pots escoltar en directe els diumenges de 23:00 a 00:30 h. I els dimarts (redifusió), d’11:00 a 12:30 del matí.