((odp)) Economia crítica i autogestió.

3 10 2010

Programa odp89: Xerrada sobre economia social i alternatives al capitalisme. Partint de la recent ocupació de l’antic edifici del Banc Espanyol de Crèdit a Barcelona, expliquem algunes experiències reals d’autogestió en el marc de la crisis actual. Recordant un cop més la violència estructural del capitalisme…

Format: entrevista. Llengua: CATALÀ.

Convidats: Lluís Rodríguez i Gaspar Fuster, membres de l’Institut de Ciències Econòmiques i de l’Autogestió (ICEA). I Enric Duran, membre i fundador de la Cooperativa Integral Catalana.

Abans de començar la xerrada sobre economia i autogestió, parlem amb en Feliu Madaula de la Coordinadora Un altre món és possible, de Sabadell, per denunciar la militarització de la Festa del Cel celebrada a Barcelona i l’Aeroclub de Sabadell amb la presència d’avions de guerra (no nomès antics, sinó també de l’actual Exèrcit de l’Aire espanyol), aquest cap de setmana del 2 i 3 d’octubre.

Adjuntem a continuació l’enllaç de la publicació Quina és la teva vaga? que llegim al programa (fragment pàgina 7) com a introducció del debat d’economia crítica. I que descriu força bé l’actual crisis en el context de la convocatòria de Vaga General però també de crisis sistèmica capitalista.

Apuntem l’enllaç als dos programes d’Ones de pau dedicats a l’economia emesos el 2009:

> Economia social i solidària: odp9.

> Violència estructural: neoliberalisme: odp47.

I l’Ecoxarxa Montseny, “una associació de ciutadans de la bioregió del Montseny, units de forma continuada per crear espais econòmics complementaris a l’economia oficial, així com mecanismes de suport, ajuda mútua i aprenentatge, en base a criteris de sostenibilitat ecològica, proximitat i solidaritat.”

Apuntem també un enllaç relacionat amb el col·lectiu (ja disolt) Los amigos de Ludd, “crític amb el món industrial i particularment amb el lloc que ocupen les noves tecnologies a les societats modernes…”. A la Biblioteca Social Hermanos Quero podeu trobar el llibre Antología de textos de Los Amigos de Ludd.

Anuncios




Emissió especial Vaga General 29-S.

29 09 2010

“Mitjans de comunicació alternatius dels Països Catalans ens hem unit per crear un pol d’informació dels sectors anticapitalistes i de combat. I hem creat una agència de notícies (l’Agència 29-s) que té l’objectiu de visibilitzar totes les accions que succeeixin al llarg de la jornada de vaga” del 29 de setembre de 2010.

A més de difondre a través de la web conjunta tot el que succeïa durant la jornada de Vaga General, les quatre ràdios lliures de la ciutat de Barcelona (Contrabanda FM, Ràdio PICA, Ràdio Bronka i Sants Ona Lliure) emetien en directe la mateixa senyal amb totes les notícies que recollia l’Agència.

Si no vas escoltar l’emissió conjunta, ara pots escoltar l’àudio emès entre les 08h i les 10h del matí del 29-s en la que van participar els conductors dels programes Ones de pau i Els apòstates de Contrabanda FM, juntament amb els companys/es units en l’Agència 29-s.

I tots els àudios d’aquesta emissió especial de 24 hores, juntament amb tota la informació de la jornada de vaga, la podràs llegir i escoltar si et connectes al web de l’Agència 29-s (enllaçat adalt).

Visca l’autogestió de la informació i de la comunicació!Visca les ràdios lliures!

I després de l’ocupació de l’antic edifici del Banesto (Banc de DesCrèdit Espanyol) a la plaça Catalunya de Barcelona el 25 de setembre, per part del Moviment del 25,  diumenge 3 d’octubre el programa Ones de pau estarà dedicat a l’economia i l’autogestió, amb la participació de l’economista Lluís Rodríguez, membre de l’Institut de Ciències Econòmiques i de l’Autogestió (ICEA), entitat cultural vinculada al sindicat CNT i que “es basa en els principisanarquistes d’assemblearisme, federalisme, solidaritat i suport mutu”.





((odp)) Un pont de mar blava (7): Líbia i Muammar al Gaddafi.

29 08 2010

Programa odp84:  Darrer monogràfic de la primera sèrie sobre paisos de la riba est i sud de la Mediterrània. Aquesta setmana, “Libia o la voluntad de existir”, del llibre El gran Magreb. Desde la independencia hasta el año 2000, de Paul Balta (Siglo Veintiuno Editores, 1994). Una cronologia de la revolució iniciada per Muammar al Gaddafi el 1969; un règim en constant evolució que l’1 de setembre de 2010 compleix 41 anys amb el mateix excoronel al capdavant.

Llengua lectures: CASTELLÀ.

Articles interessants i un bon mapa geogràfic-polític del Magreb a la revista Altaïr, nº 51 – Sahara. I un fotoreportatge de la BBC que resumeix amb imatges (com la d’abaix) els 40 anys del règim de Gaddafi.

Titulars dels capítols del llibre de l’escriptor egipci, Paul Balta, llegits en aquest porgrama: El antiguo régimen (“independència” i monarquia, 1951). Una república naseriana (1969, naseriana, de Gamal Abdel Nasser). Revolución cultural y transición (1973>). El Libro Verde (o “tercera teoria universal”, 1975). La yamahiría, estado de las masas (1977, Yamahiría Árabe Libia Popular y Socialista). Hacia el pueblo en armas  (1977, guerra dels tres dies amb Egipte i última invasió de Libia al Chad, 1986-87). Rebeliones, oposiciones, represión. Economia: de la euforia a la austeridad. Una diplomacia militante y desconcertante. ¿La primavera de tripoli? (1988>).

Apuntem també les referències de l’altre llibre que llegim al final del programa:  El Magreb. Realidades nacionales y dinámicas regionales. Autors, Yahia H. Zoubir i Haizam Amirah Fernández (coords.). Editorial Sintesis, 2008. I el contingut seleccionat: Líbia renúncia oficialment a la possessió d’armes de destrucció massiva, 2003. Estats Units de nordamerica (EE.UU) aixeca les sancions comercials a Líbia, 2004. Licitacions per l’extracció petrolíera a Líbia, 2005. EE.UU suprimeix Líbia de la llista de paisos terroristes, 2006.

Música d’aquest monogràfic, per ordre d’aparició en el programa, primer nom grup i entre parèntesis nom disc  i any publicació: 1> Gnawa diffusion (Fucking Cowboys, 2006. França). 2> Tinariwen (Aman Iman, 2007. Mali). 3> Cheb jilani (recopilatori, North African Groove, 2000. Libia). 4> Tinariwen (Anassakoul, 2004. Mali).

Enllaçem també la web d’un altre editorial que ens sembla molt bona i interessant per seguir aproximant-nos al Magreb sense eurocentrismes, prejudicis ni imatges estereotipades: Biblioteca del Islam Contemporáneo, Edicions Bellaterra.

Segurament al llarg del darrer trimestre de l’any emetrem nous monogràfics de la sèrie d’Un pont de mar blava. Esperem trobar el moment adecuat per preparar i emetre uns programes especials sobre el Marroc, la República Saharaui i Egipte.

Els dos primers diumenges de setembre emetrem programes gravats o redifusions d’Ones de pau i el 19 de setembre tornarem en directe a Contrabanda FM, com sempre al 91.4 de la Freqüència Modulada de Barcelona i per internet a http://www.contrabanda.org





((odp)) Un pont de mar blava (6): Algèria, 2a. part.

22 08 2010

Programa odp83: En la segona part del monogràfic dedicat a Algèria, acabem de llegir La guerra bruta (Pagès editors): “el testimoni d’un oficial de les forces especials de l’exèrcit algerià, 1992-2000”. Habib Souaïdia descriu amb pels i senyals la corrupció i barbàrie del “règim dels generals” al país magrebí.

Llengua (llibre i lectures): CATALÀ.

Habib Souaïdia.

Portada de “La sale guerre” (“La guerra bruta”), edició francesa de La Decouverte. Fotografia de Michael von Grafenried (d’esquerra a dreta: els generals Mohamed Lamari, Abdelmaleck Guenaïzia, Yahia Rahal i Mohamed Bouchareb durant l’enterrament de Mohamed Boudiaf a Alger, el juliol de 1992).

Algunes frases dels capítols que llegim: “La societat està gangrenada, cal doncs procedir a amputacions”. (…) “Es van obrir camps de concentració al sud del país”. (…) “L’escola de paracaigudistes de Biskra és una escola que no forma soldats sinó màquines de matar. És un lloc que treu tot humanisme, que destrueix l’home”. (…) “La lluita antiterrosita havia començat i es necessitaven joves oficials. Necessitavem, carn de canó”. (…) “L’ordre “Bravo555″ paralitza, instantàniament, a tota la regió d’Alger, l’acció de totes les unitats antiterroristes del Centre de Comandament de la LLuita Antisubersiva per evitar interferir en les operacions il·legals del PCO, la Policia del Crim Organitzat)”. (…) “Tots aquests coronel van acabar tenint més sang a les seves mans que tots els grups teroristes junts. Van assassinar o van fer assassinar centernars de militars i milers de civils -aquells que avui en diuen “desapareguts”. (…) “Els nostres caps (de l’exèrcit) haurien pogut posar fi al terrorisme si realment ho haguèssin volgut”. (…) “A mitjans de l’any 1995 em van empresonar”. (…) “Al menys 150.000 morts, milers de desapareguts, centenars de milers de vídues i d’orfes, de ferits, de persones desplaçades. I els responsables d’aquest drama segueixen al seu lloc”. (…) “Els lligams dels generals criminals amb França són nombrosos i antics. Alguns d’entre ells, com Mohamed Lamari i Fodhil Chérif, van seguir estudis castrenses a París. No sorpren que utilitzin els mateixos mètodes detestables (tortura, matançes, napalm, manipulacions i intoxicacions de tota classe). (…) El problema del nostre país no és la religió, no és l’islam. És la justícia”. (…) “Faig una crida als responsables dels partits polítics algerians. Us demano que trenqueu amb els generals mafiosos abans que no sigui massa tard”.

Música que acompanya les lectures d’aquest programa, per ordre d’aparició (primer títol tema i després nom autor): 1) “Huo”, Mercan Dede. 2) “Ya-Rayah”, versió de Rachid Taha. 3) “H’asbu-Hum”, Rachid Taha. 4) “Bledi”, Cheb Mami. 5) “Hagda”, Khaled. 6) Rock de kasbah”, Rachid Taha. 7) “LLi bat mat”, Rachid Taha. 8) (repetició) “Ya-Rayah”. 9) “Sidi”, Hamid Baroudi. 10) “Ya-Rayi”, Khaled. 11) “Bekatani”, Cheb Mami. 12) “Vue sur le mer”, Kad Achouri. 13) “Mani Hani”, Khaled. 14) “Montuno Noreño”, Jomed. 15) (repetició) “Ya-Rayah”. 16) “Ahora, Ahora”, Rachid Taha. 17) “Viens Habibi”, Cheb Mami.

A la primera part del monogràfic sobre Algèria (odp82), a més de “La guerra bruta”, també llegim fragments dels seguents llibres:

> “Els amazics. Una història silenciada, una llengua viva”, Hassan Akioud, Eva Castellanos (Cossetània Edicions, 2007).

> “Luisa Hanune. La otra cara de Argelia. Conversaciones con Gania Muffok” (Ediciones VOSA, 1996).





((odp)) Un pont de mar blava (5): Algèria, 1a. part.

15 08 2010

Programa odp82: Nou monogràfic de la riba sud de la Mediterània. Després del Liban i Turquia, aquesta setmana viatgem a Algèria. Seguim les petgades de l’exoficial de l’exèrcit algerià, Habib Souaïdia, i de la dirigent del Partit dels Treballadors d’Algèria, Luisa Hanune.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Temes tractats: geografia nord-africana, els Amazics (berbers i tuarecs),  l’Imperi Otomà, conquesta i estat colonial, Guerra d’independència (1954-1962), migració europea a Algèria, revoltes a la Cabília, Front de Liberació Nacional, Front Islàmic de Salvació, Exèrcit francès, el maquis, muyahidini (guerrillers), escolarització, president-coronel Huari Bumedién, Partit de l’Avantguarda Socialista (PAGS), “guardia roja”, “Còdig familiar”, president-coronel Chadli Benyedid, muyahidat (dones maquis), moviment cultural berber, manifestacions de joves 1985/1986, Exèrcit Nacional Popular (ANP), fellahs (camperols), Exèrcit d’Alliberament Nacional (ALN), primer ministre Mouloud Hamrouche, “l’home del corbatí” (Sid Ahmed Ghozali), islamistes djazaaristes i salafistes

Referències de les lectures i la música d’aquest programa, per ordre d’aparició:

1> MÚSICA: “El h’man”, Khaled (cd, Ya-Ray, 2004). 2> LLIBRE: “Algèria. Patrimoni cultural i natural”, diversos autors, 2005. 3> MÚSICA: “Hiyya bghat es-Sahara” – “Elle estime le Sahara”, Cheikha Remitti (cd, The sources of the Raï, 1994-1995).  4> LLIBRE: “Els Amazics. Una història silenciada, una llengua viva”, Hassan Akioud, Eva Castellanos (Cossetània Edicions, 2007). 5> MÚSICA: El Hachemi Guerouabi (cd, El Hadj). 6> MÚSICA: “Bakhta”, Cheikha Remitti (cd, The sources of the Raï, 1994-1995). 7/8> PEL·LÍCULA: Audio1:  Banda sonora pel·lícula “La batalla de Argel”. Audio2: Comunicat1 del Frente de Liberación Nacional. Audio3: Diàleg entre la premsa i el govern de París, Audio4: Comunicat del governador d’Alger. Director pel·li, Gillo Pontecorvo, 1965. 9> MÚSICA: El Hachemi Guerouabi (cd, El Hadj). 10)LLIBRE: “Luisa Hanune. La otra cara de Argelia. Conversaciones con Gania Muffok” (Ediciones VOSA, 1996). 11> MÚSICA (repetició): “El h’man”, Khaled (cd, Ya-Ray, 2004). 12> MÚSICA: El Hachemi Guerouabi (cd, El Hadj). 13> LLIBRE (continuació): “Luisa Hanune. La otra cara de Argelia”. 14> MÚSICA: “Viens Habibi”, Cheb Mami” (cd, “North African Groove”, 2005). 15> MÚSICA: “Ay Izem”, Matoub Lounes (cd, “Les meilleurs succes”). 16> LECTURA: “La guerra bruta”, Habib Souaïdia (Pagès Editors, 2001). 17> MÚSICA: Matoub Lounes (cd, “Les meilleurs succes”). 18> MÚSICA: “Et deixo un pont de mar blava, Miquel Martí i Pol, Lluis Llach.

La propera setmana, en la segona part d’aquest monogràfic, continuarem llegint “La guerra bruta” i descobrirem més detalls de la “guerra antisubversiva a gran escala” del “règim dels generals” durant els anys 1990-2000, així com noves sugerències culturals del magreb.





((odp)) Per una Mediterrània i Europa social, dels pobles i la pau.

6 06 2010

Programa odp72: Reportatge de la manifestació en solidaritat amb Palestina i Contra l’Europa del Capital, la Crisi i la Guerra del dissabte 5 de juny a Barcelona. Àudios de la conferència Crisi Ecològica i Conflicte pels Recursos dins de les Jornades per una altra Mediterrània que es van realitzar el mateix dissabte, abans de les mobilitzacions i coincidint amb la (anulada) cimera de caps d’estat i de govern d’Europa i la Mediterrània. Mentrestant, els  “terroristes fincancers internacionals del Club Bilderberg” es reunien a Sitges…

Enllaçem a continuació diversos webs i blogs que apuntem al llarg del programa i que us poden interessar:

Campanya Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) a Israel:

http://www.bdsmovement.net

http://www.boicotpreventiu.palestina.net

Contra la privatització de la mar Mediterrània i la política europea de pesca:

Coalició Ocean 2012.

Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua:

http://www.xnca.org

Iberpotash, S.A., filial de la transnacional israelí ICL Fertilizers, explotadora de les mines de potasa a Sallent i Súria a la comarca del Bages:

http://www.prousal.org

El Club Bilderberg i el Nou Ordre Mundial:

Documental d’Alex Jones (veure vídeo aquí).

Aturem el comerç d’armes i les vinculacions militars entre Espanya i Israel:

Informe Espanya-Israel, del Centre Delàs (clicar aquí).

I no oblidem que, després del segrest de 629 persones i l’assassintas de 9 persones innocents de la Flotilla de la Llibertat per part de les forçes militars d’èlit israelianes, encara hi ha 6 persones desaparegudes.





((odp)) L’Ateneu Llibertari del Poble Sec.

23 05 2010

Programa odp70: Xerrada amb un company de l’Ateneu Llibertari del Poble Sec: les lluites socials d’avui des de la perspectiva i l’experiència d’un Ateneu amb més de 30 anys  d’activitats anarquistes a Barcelona.

Llengua: CATALÀ. Convidat: Jose, de l’Ateneu Llibertari del Poble Sec.

Temes parlats: Ona Lliure, la primera ràdio lliure de Barcelona (1978), Espai Obert, Transició, lluites globals, ideologies, societat paral·lela, autogestió, lluita obrera, Vaga General, municipalisme autogestionari, cooperatives,  Assamblea de Barri de Sants, escoles llibertàries, mitjans de comuniació lliures…

Apuntem també l’enllaç de l’escola lliure i autogestionada de Mérdia (Badajoz), creada el 1978,  que comentem durant el programa: Colectivo Paideia.

I corregim l’oblit de la Universitat Lliure La RIMAIA (larimaia.org) de Barcelona, que ni tant sols citem en aquest programa. Per cert que fa temps que teniem pensat de fer un programa especial d’Ones de pau sobre violència estructural i educació lliure, noautoritària; podria ser una bona ocasió per parlar amb les companyes de La Rimaia.

Recordem que el 2009 Ones de pau va emetre dos programes sobre anarquisme: el primer (odp25) dedicat a la Revolució de 1909 de Barcelona (la Setmana Tràgica), amb un company de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i un fundador de l’Ateneu Anarquista Besós. I el segón (odp26), amb un col·laborador de la publicació Antisistema i un activista de l’Ateneu Llibertari de Sants.

El 2009 també vam fer un programa sobre Economia social i solidària, més autogestió i nous valors pel canvi social. Adjuntem l’enllaç a continuació: odp09.





((odp)) El deseo en ruinas: poesia i revolució.

22 01 2010

Programa odp53: Analitzem el manifest de “El deseo en ruinas” (Karen Elliot / Stewart Home) des de la perspectiva antropològica i política. I acabem contrastant aquest text situacionista amb una lectura filosòfica, La ideología” de Jiddu Krishnamurti (veure enllaç editorial abaix). Aparentment incompatibles, els  dos textes  (de la mateixa època, finals  dècada 1950) són  igual de revolucionaris si posem en pràctica  les seves idees. Aquest és un dels temes centrals que tractem en el programa: ¿Idees o accions? ¿Què ens defineix? ¿Què és més important per generar canvis, transformacions, ruptures…?

Format: lectures (CASTELLANO) + entrevista (CATALÀ).

Convidat: Francesc-Xavier Marín, antropòleg.

Transcribim  a continuació el text situacionista que llegim a l’inici del programa; un bon exemple de “…lenguaje poético revolucionario concebido como una verdadera acción directa” (Historia de un incendio). Servando Rocha. La Felguera Ediciones, 2006).

EL DESEO EN RUINAS (Karen Elliot / Stewart Home)

1. La totalidad de la vida post-moderna está mediatizada por una serie de abstracciones. La creatividad, el placer, la imaginación y el deseo tienen un papel que jugar en el mantenimiento del sistema capitalista.

2. Aquellos que no repiten los misterios establecidos se encuentran con que sus actividades e ideas las suprimen, tanto los medios de comunicación, como los comisarios blandengues de las universidades, así como sus relaciones en la sociedad.

3. En el pasado, la vida estaba mediatizada por abstracciones tales como honradez, verdad, progreso y el mito de un futuro mejor. La creatividad, el placer, la imaginación y el deseo son un refinamiento posterior de este proceso. En la era post-moderna sirven para la misma función que el progreso sirvió en la época de la modernidad clásica (1909-1957).

4. La creatividad es un trabajo cosificado en provecho de una moral correcta: el nombre de la ética del trabajo tras su modernización. Para los que se oponen a cualquier clase de moralidad, la creatividad es tan alineante como un trabajo asalariado. Nosotros repetimos la leyenda de los anti-moralistas “Nunca Trabajes”, y mantenemos que este planteamiento se adhiere al rechazo de la creatividad.

5. El placer es un método para ubicar la experiencia en una jerarquía de lo apetecible. Es una abstracción que niega el momento vivido y necesita una referencia en cuanto a la posibilidad de experiencias pasadas/futuras. Debemos rechazar todos estos sistemas de valores.

6. La imaginación es una abstracción que niega la experiencia concreta. Es el mecanismo central para la dominación de la imagen como agente principal de la represión en nuestra aparatosa sociedad.

7. El deseo es el aplazamiento permanente de la realidad actual en favor de supuestas recompensas en un supuesto futuro.

8. Nosotros hacemos una llamada a un nihilismo activo para la destrucción de este mundo al que nos hemos referido y de todas sus abstracciones.

No más políticos.

No más la “cultura” del pensamiento puede cambiarlo todo excepto unas cuantas cuentas corrientes.

El espectáculo ha acabado.

Los espectadores se van.

Es el momento de recoger sus abrigos e irse a casa.

Se vuelven…

…¡No más abrigos!

…¡No más casas!

ABOLICIÓN DEL PLACER

RECHAZO DE LA CREATIVIDAD

APLASTAMIENTO DE LA IMAGINACIÓN

EL DESEO EN RUINAS

EL PRESENTE ES ABSOLUTO

¡TODO AHORA!

“Estas ideas [expresadas en “El deseo en ruinas”] son las que predominan en toda la obra de  la Internacional Situacionista (I:S), y son representativas, principalmente, de su primera época (de 1957 a 1961), para algunos la más fecunda y rompedora”.

Apuntem el final del capítol “La ideología” (“Comentarios sobre el vivir”. Tomo1.  1956. Editorial Kairós, 2006), del filòsof Jiddu Krishnamurti que llegim al final del programa: (…) “La acción basada en una idea jamás puede ser liberadora” (…) “Sólo descubriremos si podemos ser libres indagando en el proceso total del condicionamiento, de la influencia. La comprensión de este proceso es conocimiento propio. Sólo a través del conocimiento propio puede uno liberarse de la esclavitud; y esa liberación está vacía por completo de creencias e ideologías.”

I tornem als situacionistes per acabar aquesta presentació. “Según la I.S. había que ir más allá de la filosofía, había que transformar radicalmente el mundo, es decir, era una llamada a la acción sin paliativos mediante la realización de un proyecto revolucionario que impidiera reproducir nuevamente el viejo mundo. Se deberá, dirán, fundir y realizar la poesia.

TOT AQUÍ I ARA!





((odp)) Anarkisme (II).

3 07 2009

Programa odp26: Després de recordar La Setmana Tràgica o Revolució de Juliol de 1909 de Barcelona, en l’anterior programa, aquesta setmana tornem a parlar d’anarkisme. Ara amb activistes d’una generació més jove que els companys de la setmana passada però que comparteixen molts valors d’aquest moviment llibertari.

Format: entrevista-xerrada. Llengua: CATALÀ.

Convidats: Fran del periòdic anàrquic Antisistema. I Maic de l’Ateneu Llibertari de Sants.

Començem el programa amb el tema musical Apología de la destrucción, del grup valencià Vagos y Maleantes, per posar-nos a to amb una de les corrents més combatives de l’anarkisme. No es que Ones de pau hagi perdut el Nord, simplement mostrem una realitat més de la lluita anticapitalista, de l’expressió més contestatària de l’anarkisme.

Per complementar aquesta presentació i l’apunt cinematogràfic de la setmana passada, avui recomanem La vieja memoria, un dels millors documentals de la II República i la Guerra Civil espanyola, rodat per Jaime Camino el 1977.

Afegim l’enllaç de El Pesol Negre, la “publicació llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener” (Berga i Manresa), per conéixer qué és cou fora de Barcelona, tal com ens comenta en Fran durant el programa.

I acabem recordant’un dels llibres que també comentem durant el programa: Cróniques del 6 (i altres retalls de la clavaguera policial), de Davd Fernández. VIRUS Editorial, 2006.

Reproduim un fragment de l’epíleg d’aquest llibre sobre la “democràcia autoritària”:

“Aquesta història arranca el 28 d’octubre de 1996 amb el desallotjament “manu militari” del Cinema Princesa i arriba fins a l’absolució dels Tres de Gràcia. Amb un protagonista central: el Grup VI de la Brigada Provincial d’Informació del Cos Nacional de Policia, especialitzat en la repressió a la dissidència política i social.” (…)

“Darrera el nostre Estat de Dret s’hi desenvolupa, sovint amb complicitat de les autoritats, un infraestat clandestí i en la completa il·legalitat. Té els seus propis codis i regles de joc i no resulta sempre fàcil desxifrar-los. El llibre ho fa des de la indignació moral i la ironia, i posa de manifest la fal·làcia de la visió idíl·lica i institucional de la policia com a garant de les llibertats i drets ciutadans. I així es com ens parla de maletes i fons reservats, d’informes confidencials, de comissaries i tortures, d’infiltrats i secretes, de pistoles i segrestos, de llistes negres i telèfons punxats… en definitiva de la guerra bruta d’un estat d’excepció encobert contra els moviments socials i populars.”





((odp)) Anarkisme (I).

26 06 2009

Programa odp25: el juliol de 1909 es van produir un seguit de revoltes antimilitaristes i anticlericals pels carrers de Barcelona encapçalades per dones que es rebelaven contra el reclutament dels seus marits a la guerra del Marroc. Això, sumat a altres factors econòmics i socials, provocà La Setmana Tràgica o “Revolució de Juliol”. A partir d’aquests fets, Ones de pau analitza la lluita obrera i el moviment anarquista a la Catalunya de finals de segle XIX i principis del XX.

Format: entrevista-debat. Llengua: CASTELLÀ.

Convidats: Manel Aisa de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona, i Gil de l’Ateneu Llibertari Besos.

La guerra del Marroc es rebutjada per l’esperit popular per tres raons, segons narra la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia:

1) “L’anarquisme que domina entre els obrers és essencialment una doctrina internacionalista i pacifista. Mira la bandera sense emoció i considera l'”honor nacional” com un mite inventat pels militars i els capellans que conspiren amb els capitalistes en el procés d’explotació que aquests anomenen govern.”

2) “Aquesta campanya era una guerra de pura agressió (de pretencions imperialistes), empresa al dictat d’un grup d’empresaris, estretament relacionats amb el govern, els interessos dels quals eren completament estranys a l’obrer espanyol.”

3) “La qüestió del servei militar era exasporadament injusta i això és el que dugué les dones a milers en rengles dels contestataris. D’una banda, el fill del burgés, que podia permetres de pagar tres-cents duros per l’exempció, no li calia presentar-se a files; d’altra banda, la majoria de reservistes que llavors eren cridats eren homes (de clase obrera la majoria) que després de passar dos anys a l’exèrcit  havien pogut tornar a la vida civil i casar-se. Llavors els arrancaven de llurs mollers i de llurs famílies, per malbaratar-ne la vida.”

El ministre de la guerra Antonio Maura va decidir enviar un cos expedicionari a l’Àfrica de més de 40.000 homes, reservistes casats i amb fills en la seva majoria, reclutats en bona part al Principat. L’embarcament de tropes a Barcelona va començar l’11 de juliol de 1909. Les dones s’hi van negar i van encapçalar la revolta antimilitar espontàniament pels carrers de Barcelona.

Els partits Republicans no van voler assumir la direcció de les protestes i el poble, amo del carrer, va protagonitzar una revolta popular profundament anarquista.

Però la revolta va ser reprimida durament per les tropes de l’Exèrcit, amb el suport de la burgesia barcelonina.

La sublevació social contra l’autoritarisme de l’estat (exèrcit i esglèsia) va representar una confrontació a peu de carrer de dues formes d’entendre la vida, el treball, la ciència i les relacions interpersonals.

Visibilitzant-se, alhora, la ràbia social i el poder de la llibertat, amb noves formes d’organització com ara centres obrers, escoles i cooperatives.

La propera setmana Ones de pau dedicarà un altre programa per parlar d’anarquisme des d’una visió menys històrica i centrada en l’acció anarquista d’avui. Mentrestant, per situar una mica millor La Setmana Tràgica de 1909 i aproximar-se més a la realitat de l’època, sugerim veure la película La ciutat cremada, dirigida per Antoni Ribas.