((odp)) Violència estructural: neoliberalisme.

11 12 2009

Programa odp47: Denunciem la violència estructural econòmica del sistema capitalista neoliberal. Un economista ens explica com hem arribat a la situació actual en que «els paisos rics (el 15% de la població mundial) acaparen anualment, pel seu estil de vida i patrons de consum, el 85% dels recursos del planeta». I mostrem quines són les causes i consecuències d’aquesta injustícia i violència estructural mai viscuda en tals graus de deshumanització, mort i destrucció, en la història de la humanitat.

Format: collage radiofònic i entrevista. Llengua: CATALÀ.

Entrevistat: Josep Manel Busqueta del Seminari d’economia crítica TAIFA.

Collage radiofònic: Petrodollars, Pik oil, Wall Street, Club Bilderberg, Reserva Federal dels EEUU, Bernard Madoff, Capital fictici, Hipoteca, Contracte Social, Exclusió social, Propietat privada, Nacional-Catolicisme, Classe obrera aburgesada…

La Tercera Guerra Mundial continuarà mentre les transacionals associades als militars, paramilitars i polítics independents o vinculats al terrorisme d’estat i el crim organitzat (per exemple, l’OTAN, trafic d’arme i narcotràfic) segueixin imposant els models d’explotació neoliberal i ultraconservadors: explotació humana (fins a la marginació i la mort) i explotació dels recursos naturals (incloent-hi la producció o extracció i distribució de bens bàsics com l’aigua i els aliments), destruint el planeta irreversiblement. Els homes i els aliments avui són una mercaderia més al servei de les transnacionals i el seu insaciable lucre. Les microempreses però també segueixen el mateix model capitalista i per tant a petita escala es reprodueix la mateixa lògica de domini/submisió.

La Tercera Guerra Mundial és la violència estructrual a la màxima potència. El benefici empresarial elevat a la mort cotidiana: 1.200 milions d’homes i dones arreu del món sobreviuren amb menys d’un dòlar diari. 40.000 nens i nenes moren cada dia al món per causes fàcilment evitables als paisos rics (de la salud en parlarem en un altre programa, com també de l’eduació  enmarcada en la violència estructural). A Espanya, 30.000  persones sense sostre sobreviuen al carrer. I tots som receptors de la propaganda conservadora i el pensament únic difós als mass-merda (mass-media) que ens volen transformar i convertir en còmplices inconscients de la mort i els crims neoliberals, quan no en som víctimes directes.

Els culpables de la pobresa (amb mort o sense com a resultat) cometen el pitjor crim contra la humanitat, però aquest crim no nomès es mantè en la absoluta impunitat sinó que les estructures econòmiques privades i les institucions públiques estatals  i internacionals (legals i judicials) en són els principals responsables.

Després, els consumidors (abans en deien ciutadans) no nomès són explotats en major o menor grau sinó que al mateix temps es converteixen  en còmplices de la violència estructural en molts moments en que actuen com a usuaris o són comsumidors dins del sistema neoliberal. Apuntem una vegada més els casos denunciats de Unión Fenosa (onesdepau20) i Goldcorp (onesdepau44). Si som còmplices i en som conscients, haurem fet el primer pas per deixar de ser-ho. Després, nomès cal unir-nos a la resistència activa per alliberar-nos del sistema capitalista opresor i criminal. Aturar la maquinària de guerra del neoliberalisme nomès es possible guanyant petites batalles, actualitzant i coordinant continuament l’agenda estratègica de la resistència local i global.

Despesa dels Estats Units de Nordamèrica en la «Guerra contra el terrorisme» (any/milions de dòllars. Font SIPRI):

2001: 17.000] 2002: 14.000] 2003: 69.000] 2004: 66.000] 2005: 103.000] 2006: 115.000] 2007: 170.400] 2008: 189.000] 2009: 170.000.

TOTAL: 913.400 milions de dòllars (gairebé 1 bilió de dòlars en menys de deu anys).

Els governs democràtics autoritaris són la cara «humana» de la barbàrie social-econòmica actual i de la guerra contra el terrorisme dissenyada als cercles  dominadors de l’economia i la política mundial (lobbys, think tanks, fundacions, universitats i laboratoris privats…). Un terrorisme (real i fictici) estereotipat que s’identifica i exhibeix espectacularment, per exemple en els telenotícies o la majoria  de videojocs de guerra. Mentre els cossos de seguretat, militars i paramilitars fan la «feina bruta» («neteja social» i contrainsurgent) per eliminar els «enemics» allà on els paisos rics, lluny de les seves fronteres nacionals, tenen interesos polítics-econòmics,  i també  dins dels propis paísos perseguint policialment i ilegalment els moviments socials que desenmascaren el sistema neoliberal i plantegen alternatives al model capitalista. Neocolonialisme i Guerra global, repressió i Guerra de baixa intensitat.

Text vinyeta: «Después dicen que en este país no se puede vivir» (informe Seminari Taifa).

Sobre l’economia real, que ens toca de més a prop a la majoria de persones, i l’economia alternativa social i solidària, ja en vàrem parlar en un programa emès el març de 2009 titulat Economia social: Ones de pau 09. Recordem també el programa Ones de pau 41 sobre la comuna Lakabe, un exemple més de com les alternatives al capitalisme no nomès són necessàries sinó que són possibles i ben reals: projectes i experiències d’autogestió, cooperatives, energies renovables, xarxes de consum crític, etc.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Violència estructural: neoliberalisme.
Etiquetas: , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) VII Inspecció Ciutadana a la Base militar de l’OTAN a València.

4 12 2009

Programa odp46: Valoració de la setena Inspecció Ciutadana a la Base de l’OTAN de Bétera (Camp del Túria) on es troba el Quarter General Terrestre d’Alta Disponibilitat de l’OTAN a València (Headquarters NATO Rapid Deployable Corps). Parlem amb un dels activistes d’Alternativa Antimilitarista que va participar el dissabte 28 de novembre, juntament amb altres activistes de diversos col·lectius antiguerra, en aquesta Acció Directa Nociolenta. I reclamem una vegada més la retirada de l’Exèrcit espanyol d’Afganistan i de l’Aliança Atlàntica (OTAN).

Format: entrevista. Llengua: CATALÀ/VALENCIÀ.

Entrevistat: Carlos, membre d’Alternativa Antimilitarista – MOC València.

Article i document pdf de l’Inspecció Ciutadana.

«Les guerres a milers de quilòmetres començen realment al costat de les nostres cases. Les tropes i les armes ixen des de bases aèries, casernes i centres de comandament com el de Bètera, passant per vies fèrries, ports i aeroports abans d’arribar a la «zona de guerra».

«Segons el New York Times, l’Afganistan es el principal importador d’armes d’Estats Units i, per tant, del món. 93 de cada 100 euros destinats per Espanya i el món a l’Afganistan són despesa militar, i els 7 restants segueixen una lògica militar» (document Inspecció Ciutadana 2009, AA-MOC València).

Adjuntem l’informe del pressupost militar espanyol per l’any 2010 (font, Centre JM Delas): milions de raons per continuar la lluita antimilitarista, la Desobediència Civil i les Accions Directes Noviolentes. «La despesa militar total espanyola pel 2010, si sumem la que no comptabilitza el Ministeri de Defensa, suma 18.161 milions d’euros.»

I afegim també l’enllaç del programa-reportatge sobre la Base militar de l’OTAN de Bétera emès el més d’abril:  Ones de pau 15.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) VII Inspecció Ciutadana a la Base militar de l’OTAN a València.
Etiquetas: , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Exèrcit espanyol: retirada d’Afganistan i fora de l’OTAN.

3 12 2009

El 18 d’abril de 2004 el govern espanyol va decidir retirar les tropes espanyoles destinades a l’Iraq. Avui exigim la retirada de l’Exèrcit espanyol d’Afganistan i de l’Aliança Atlàntica (OTAN).

I tu, què hi dius? No siguem còmplice de la barbàrie, unim-nos a la Campaña por la retirada de las tropas de Agfanistán. Teixim entre totes una xarxa de Desobediència Civil i diguem amb tota la força que calgui, no a la guerra!

Truca a la ràdio i digues què en penses: 93 317 73 66.

Ones de pau, diumenges de 23:00h a 00:30h a Contrabanda FM.

L’ocupacio d’Afganistan nomès porta més morts i misèria entre la població civil. Les mateixes raons que existien per retirar les tropes d’Iraq s’apliquen avui a l’Afganistan. Però en lloc de retirarse d’Afganistan, l’Exèrcit espanyol amb la complicitat del govern, el Congrès espanyol i els fabricants i comerciants d’armes envia més tropes i participa directament en les misions de guerra sota les ordres dels Estats Units i l’Aliança Atlàntica (OTAN).

Ahora como siempre, no a la guerra, fuera las fuerzas de ocupación! Regreso inmediato de las tropas españolas! Solidaridad con el pueblo de Afganistán! Por la paz justa, el trabajo digno y un mundo sostenible!

Campaña por la retirada de las tropas de Afganistán:

http://tropasfueradeafganistan.blogspot.com


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Exèrcit espanyol: retirada d’Afganistan i fora de l’OTAN.
Etiquetas: , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Bidea Helburu i noviolència activa.

27 11 2009

Programa odp45: Presentem el llibre «500 ejemplos de noviolencia. Otra forma de contar la historia». Escrit per Sabino Ormazabal, membre del grup de col·lectius i activistes socials d’Euskal Herria, Bidea Helburu Taldea. El llibre recull «accions noviolentes desenvolupades a Euskal Herria i a la resta del món, relacionades amb l’antimilitarisme, la qüestió de génere, el medi ambient, els drets humans, l’euskera… i altres temes.» Són «les estratègies de noviolència que jutgem més eficaces i necessàries per humanitzar i donar coherència a la rebeldia existents al nostre poble.» Publicat el 2009, ha estat editat en euskera i castellà per lafundació Manu Robles-Arangiz Instituta.

Format: entrevista. Llengua: CASTELLANO.

Convidat: Xabier Vázquez, membre de Bidea Helburu.

«Bidea Helburu no es solo un lugar de encuentro de activistas sociales a los que les une la alternativa noviolenta, puesto que también posibilita puntos de reflexión y debate público donde se muestran las distintas experiencias, inquietudes y testimonios personales y colectivos de desobediencia civil y noviolencia activa. Para ello, programamos anualmente las Jornadas de Noviolencia Activa en Donostia.

Transcrivim a continuació parts del segon pròleg del llibre. «Desde el barrio de Gracia, Barcelona. Ante las piedras del camino», de Gabriela Serra i David Fernández:

«¿Tirar la piedra y esconder la mano o esconder la piedra y tirar de manos? ¿De muchas manos antes que de pocas? ¿Blanco y negro inamovibles o tots els colors del verd, que diría Raimon? ¿Foto fija o película en movimiento? ¿Dar la cara o rehuirla, incluso ante el espejo? ¿Compartimentación estanca o transversalidad difusa apabullante? ¿Qué construimos? ¿Y cómo? ¿Red entretejida de disidencias o aislamiento térmico criminalizante? ¿Confundimos todavía precio y valor? ¿El huevo o la gallina? Los eternos debates sobre emancipación colectiva y transformación social, entre medios y fines, ante formas y fondos, bajo el arduo prisma de la voluntad de ser coherentes, siguen abiertos. En una época de desazón colectiva y de guerra global permanente desatada por los que -de desatar guerras, inocular miedos y blandir violencias- saben demasiado. Al fin y al cabo, son perfeccionistas del horror y del terror. De estado.» (…)

«Hoy, mañana, ante unos escenarios de cínica gobernabilidad autoritaria vía miedo y obsesión securitaria; ante la gestión sórdida, torticera i maccarthista para arremeter contra todo con la excusa -¿la gran excusa?- de la violencia nacida en los arrabales del malestar y la desigualdad; ante la siniestra razón de Estado -hoy pura razón de Establo, a coces con la mínima brizna de disidencia- abramos a espuertas las puertas de la desobediencia. Desarmémosles. Si el problema radica hoy en el desvínculo, en la liquidez baumaniana de unas sociedades radicalmente individualistas, atrevámonos a afirmar que no hay mejor escuela del vínculo -del vínculo social y comunitario, tan deteriorado y amenazado hoy- que la Desobediencia Civil: no delega, autoresponsabiliza. Es intrínseco a ella que el compromiso es con el cuerpo, no con la boca y las palabras que siempre se lleva el viento.» (…)

«…el cambio social radica en cada gesto. Y en cada gesto milimétrico nos la jugamos. En «Nadie es neutral en un tren en marcha.» (…)

Durant el programa comentem, entre d’altres, l’exemple dels militars oficials  a la reserva i els soldats israelians insubmisos, Ometz Lesarev i Refuseniks (Courage to Refuse, CTR) que practiquen la Desobediència Civil negant-se a formar part de l’Exèrcit israelià i denunciant la ocupació ilegal i sagnant dels territoris palestins així com les massacres de la població palestina amb operacions militars criminals i brutals com la de gener de 2009 a la franja de Gaza.

Per cert que al final del programa quan tornem a citar una frase del pròleg, «el compromiso es con el cuerpo, no con la boca y las palabras», diem per equivocació al traduir-la: «el compromis és amb el cor…». Potser en el moment de la lectura, vam recordar inconscientment una frase que deia un advocat laboralista: «estima i fes el que vulguis.»


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Bidea Helburu i noviolència activa.
Etiquetas: , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) La tierra es de quien la trabaja.

20 11 2009

Programa odp44: un nou monogràfic sobre Guatemala en el que denunciem múltiples injustícies i difonem diverses lluites i resistències populars als megaprojectes en  aquest país Centreamericà. També denunciem una vegada més la connexió del capital transnacional  i el crim organitzat associat a aquest capital dels estats i les multinacionals americanes i europees. Per això ens fem ressó de la necessitat de connectar lluites i resistències d’aquí i d’allà. Així denunciem la globalització econòmica i la democràcia autoritària que criminalitza les lluites socials i persegueix, assassina o empresona els líders populars  i locals de la resistència, a Ciutat de Guatemala, a Barcelona, a París…

Format: entrevista online. Llengua: CASTELLÀ.

Entrevistat: Grégory Lassalle, membre del Collectif Guatemala, i autor del documental «Km 207: a la orilla de la carrretera».

«Km 207» denuncia el cas d’impunitat per la desaparició forçada i la massacre de nou companys del desaparegut assassinats a la Finca Nueva Linda. Fes clic a la fotografia (abaix) i podràs veure els fotoreportatges del guatemalenc James Rodríguez sobre el «cas obert» de Nueva Linda…

Resumim alguns continguts del programa. Un: Desaparició forçada  d’un treballador indígena a la Finca Nueva Linda (FNL) el 2003, al sud de Guatemala. Un cas més entre els milers que s’executen continuadament des de fa décades al país Centreamericà. Difonem la lluita per la justícia i contra la impunitat per la desaparició d’Héctor René Reyes i la mort de nou companys assassinats el 2004 durant el desallotgament per part de l’exèrcit, polícia i seguretat privada a la FNL, propietat d’un espanyol. L’ocupació pacífica es va fert per reclamar justícia per la desaparició d’Héctor Reyes. El «plantón» solidari a la carretera davant la FNL continua des de fa més de cinc anys, per exigir justícia a l’estat guatemalenc. 

Dos: Montana Exploradora de Guatemala, S.A. (Goldcorp Inc.). 27 llicències d’explotació mineral arreu del territori guatemalenc. Extracció d’or i plata i altres minerals. Montana «usurpa» terres indígenes i s’instal·la per la força en diferents comunitats maies. Acusa de sabotatge als indíegens que s’oposen pacíficament a la mineria. I promou judicis ilegals-legals contra la resistència popular que no vol la mineria a les seves terres. Expoliació dels recursos naturals del país, contaminació de la terra i rius, i secament de manantials, ulls i fonts d’aigua naturals. Les multinacionals mineres  només paguen (oficialment) un 1% dels beneficis obtinguts a l’estat. I la propaganda de la multinacional parla de «desarrollo»… Escolta què ens va dir una dona indígena maia sobre el significat de «desarrollo», gravat en un altre programa d’Ones de pau.

I si fas clic a la fotografia d’abaix podràs veure varios fotoreportatges del guatemalenc James Rodríguez per denunciar a la minera Montana Exploradora de Guatemala:

Tres: Unión Fenosa (Gas Natural). Després de la multimilionària privatització de la distribució elèctrica a Guatemala (a costa de les arques de la republica centreamericana i a favor dels comptes bancaris  de polítics guatemalencs i intermediaris de les multinacionals), Iberdrola i Gas Natural, aquesta última amb la seva filial Unión Fenosa i subfilials Deogsa i Deorsa, continuen robant al poble guatemalenc amb unes tarifes declarades ilegals el 2004 per la Corte Constitucional. Ja ho vam denunciar en el programa odp20.

Quatre: Consultes comunitàries a Guatemala. El dret (internacional) a decidir i a defensar la sobirania territorial i cultural dels pobles indígenes i de qualsevol comunitat afectada pels megaprojectes: mineria,  hidroelèctriques, monocultius, megacarreteres… al marge del Dret Internacional (no és cap novetat) i amb la força de les armes i el terror d’estat  vinculat al crim organitzat i les institucions finançeres internacionals controlades pels paisos rics (i la seva massa-consumidora acrítica i podrida).

Cinc: Quan les lleis de la democràcia totalitària no són suficient per protegir els privilegis socials i beneficis econòmics de les màfies polítiques-militars de l’oligarquia, la burgesia o la progresia, les armes dels seus mercenaris apunten als rebels assassinant-los amb total impunitat (i amb els còmplices del poder judicial executant el «tir de gràcia»  en forma de sentència ilegal-legal, o absència de sentència, quan faci falta: a Guatemala, «la impunitat de l’organisme judicial és del 93%. Font, CICIG). Així van desaparèixer a Héctor Reyes i així van executar la massacre de FNL.

I així continua la impunitat internacional arreu del món i la Guerra de Baixa Intensitat (quan no és la Guerra Global) contra qualsevol enèmic de les polítiques ultraconservadores. Repetim, a qualsevol lloc, en diferents graus però amb la mateixa estratègia de la POR: a Guatemala, a Espanya, a França…

Transcribim el fragment del llibre «Los caminos de Paxil» (novela d’Arturo Arias. Editorial Cultura, 1990) amb el que acomiadem el programa d’aquesta setmana. Un text que ens parla d’un símbol de la cultura ancestral maia i de l’actual república de Guatemala:

«El quetzal es el ave de la vida, del corazón del cielo, de los grandes sentimientos, del sagrado plumaje. Según la tradición de nuestro pueblo, la que nos transmiten al oído nuestros abuelos y abuelas, en la mañana en que los Altos Señores del Alba y el Crepúsculo Vespertino crearon el mundo Americano, los vientos soplando en círculos mágicos sobre la copa de un árbol de guayacán condensaron su espíritu. En seguida, del gigante remolino de hojas verde-azules, como emplumado dardo, voló el primer pájaro quetzal».

Més programes d’Ones de pau sobre Guatemala: www.onesdepau-guatemala.blogspot.com

Fotoreportatges de James Rodríguez: www.mimundo-fotorreportajes.org


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) La tierra es de quien la trabaja.
Etiquetas: , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Violència Estructural: drogues (I).

13 11 2009

Programa odp43: Primer monogràfic sobre Violència Estructural i primera part del programa dedicat a la violència relacionada amb les drogues, des de la mirada social i als carrers de Barcelona. En la segona part  (que emetrem  properament) ens centrarem en la «guerra de la droga». Una guerra que causa moltes més víctimes i morts que les provocades pel consum de drogues. Els responsables de la qual són governs, narcotraficants, traficants d’armes, exèrcits,  paramilitars, banquers… enfrontats i/o associats en aquest negoci sagnant i multimilionari.

Format: entrevista. Llengua: CATALÀ.

Entrevistat: Oriol Romaní Alfonso, professor de la Facultat d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV). I membre de l’organització Grup IGIA.

Aquesta imatge em suggereix el títol «drogas limpias y duras». Si les drogues  ilegals fòssin legals, possiblement serien més netes, és a dir amb menys risc per a la salud dels consumidors. Perque es podria fer un us més higiènic, sense fer-ho d’amagat i coneixent la qualitat del producte consumit. Al mateix temps s’evitarien la majoria de  morts relacionades amb el tràfic ilegal de drogues. Lo de «duras» és molt relatiu doncs com apuntem en el programa, les drogues legals com l’alcohol per exemple també poden ser molt «dures» si entenem aquest adjectiu com el grau de marginació i exclusió social a més del risc per la salud.

Aquesta tanca publicitària és dels carrers d’Omaha, Nebraska (EEUU), el 2008. El text diu: «L’abús de les drogues és dolent. La guerra de la droga, pitjor». És un anunci firmat per l’associació (tradueixo del nom anglès) Accions Legals contra la Prohibició. Serveixi com a exemple il·lustratiu dels partidaris de la legalització de les drogues.

Afegim una informació interessant relacionada amb el fill del cap del Cartel de Medellín abatut el 1993. Segons publica l’agència EFE, «La vida de Juan Pablo Escobar, hijo del narcotraficante colombiano Pablo Escobar, aparece reflejada en el documental «Pecados de mi padre», dirigido por Nicolás Entel, y presentada hoy (ahir 12 de noviembre de 2009) en el Festival Internacional de Mar de Plata, Argentina.»

(en Argentina) «trabaja como arquitecto y vive exiliado Pablo Escobar bajo la identidad de Sebastián Marroquín; y (desde allí) ha roto el silencio mantenido durante años sobre su familia».

Pablo Escobar diu, en una entrevista a l’agència d’informació abans citada, que no ha perdut la por i aposta per la reconciliació a Colòmbia. El documental «reúne al hijo del jefe del Cartel de Medellín con los hijos de dos de sus víctimas, el candidato presidencial Luís Carlos Galán y el ministro de Justicia del gobierno de Belisario Betancur, Rodrigo Lara.»

«A juicio de Escobar, el ejemplo de las tres familias puede servir para ilustrar «el proceso de búsqueda de paz y el perdón» y de la reconciliación en Colombia.

La història que tracta el documental també és un exemple dels vincles i rivalitats entre el poder dels narcotraficants i dels polítics. Pablo Escobar va imposar als anys 1980’s  i inicis dels 1990 la llei de «plata o plomo» en el seu regnat del crim organitzat i el narcotràfic internacional (controlaba el 80% del trafic mundial de cocaina). La «plata» és diner i el «plom», la bala. Evidentment no sempre cal amenaçar a ningú perquè col·labori amb els narcotraficants com demostren molts empresaris i banquers que blanquegen encantats el diner del narcotràfic.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Violència Estructural: drogues (I).
Etiquetas: , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Processos de pau (II).

6 11 2009

Programa odp42: Segon monogràfic dedicat als Conflictes armats i els processos de pau. Començem el programa recordant conceptes bàsics com pau positiva, pau negativa, construcció de pau, violència directa, violència estructural, violència cultural… I al llarg de l’entrevista expliquem breument (sense temps per aprofundir) com podrien ser alguns dels processos de pau a  l’Afganistan,  Honduras i Euskal Herria. El missatge clau del programa: «la pau positiva és un procés en constant construcció. No és un estat o un temps de pau, sinó un ordre social».

Format: entrevista. Llengua: CATALÀ.

Entrevistada: María Villellas, investigadora de l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona.

«…la pau positiva és molt més que la mera absència de guerra. És un ordre social de reduïda violència i elevada justícia. És la igualtat en el control i la distribució del poder i dels recursos».

Som conscients que avui quan parlem de pau podem caure en el parany (trampa o error) d’utilitzar les mateixes paraules que els líders polítics i portaveus militars utilitzen per dir exactament el contrari. Els polítics, els «mass-merda» (mass-media) i bona part de la «societat-telespectadora» no nomès han canviat el significat de moltes paraules sinó que també han canviat la percepció del que aquestes signifiquen a la vida real. Dos exemples: avui en els discursos relacionats amb els conflictes armats, pau vol dir guerra i intervenció, invasió.

Però més greu seria l’error si nomès parlèssim de pau sense senyalar el model capitalista com el causant de la violència estructural i la Guerra Global. Ho hem dit moltes vegades, la violència és el propi sistema capitalista. Sense violència ni guerres, el capitalisme despareixeria. Perque la violència garantitza la impunitat dels poderosos, i les guerres, l’explotació neoliberal: injustícia, desigualtat, pobresa extrema…

Fins aquí és obvi per a molts. Ara, el repte principal és no deixar-se atrapar pel sistema i viure en llibertat (nomès vivint en llibertat gaudirem de la pau justa que tothom mereix.) Alhora, cal unificar estratègies per canviar aquest model neoliberal.

Una reflexió autocrítica del realitzador d’Ones de pau i editor d’aquest blog: No caure en la trampa neoliberal és tant important com dir les coses pel seu nom. Per això ens marquem un nou objectiu: recuperar  o potenciar el llenguatge revolucionari (avui tant necessari com les pròpies accions i experiències revolucionàries) per impregnar el to del programa i alhora definir clarament la nostra posició  com a individus i com a membres dels moviments socials en la lluita anticapitalista, enfront dels poders conservadors. Sense oblidar comunicar continuament les alternatives o les accions que estem  realitzant pel canvi social.

Construim la pau amb REBEL·LIA. Encarem el diàleg des de la RESSISTÈNCIA. Denunciem la violència estructural LLUITANT CONTRA ELS OPRESORS.  Vivim en LLIBERTAT defensant, gaudint i compartint la PAU JUSTA.

Acabem el programa amb Woody Guthrie (1912-1967), «el más famoso de todos los músicos y revolucionarios de la Industrial Workers of the World (I.W.W), el sindicato más grande de corte netamente revolucionario que jamás haya existido en los Estados Unidos» (Servando Rocha. «Historia de un incendio. Arte y revolución en los tiempos salvajes». La Felguera ediciones, 2006).

El tema musical de Woody Guthrie amb el que acomiadem el programa d’aquesta setmana es titula «All you fascist bound to lose» (Feixistes tots esteu destinats a perdre).

El 2010 Ones de pau realitzarà i emetrà un programa especial dedicat al cantautor i militant revolucionari Woody Guthrie.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Processos de pau (II).
Etiquetas: , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Mabel Cañadas i la comuna Lakabe.

30 10 2009

Programa odp41: Haviem anunciat per aquesta setmana un programa sobre Violència Estructural però finalment començarem aquesta sèrie de programes un altre setmana. Aquest divendres compartim la lectura de l’entrevista a Mabel Cañadas realitzada per Libre Pensamiento, publicada en el número 60 de 2009.

Format: lectura entrevista. Llengua: CASTELLANO.

Entrevistada: Mabel Cañadas, cofundadora de la comuna Lakabe a Navarra.

Apuntem a continuació alguns titulars d’aquesta entrevista:

«Que el fin está en los medios y el árbol en la semilla, algo que yo intuía, fue para mi de una claridad iluminadora.»

«El dolor y la rabia pueden ser adecuados para suscitar una energía que nos movilice, pero no para diseñar una estrategia de actuación.»

«Comprendí que el conjunto de estructuras sociales está marcado por las relaciones de dominación/sumisión y que desconocemos el funcionamiento en igualdad y en libertad.»

«Tenemos que trabajar más sobre lo que queremos, yo sobre lo que yo quiero, y para eso no necesito el permiso de nadie, puedo hacerlo al margen o por encima del poder.»

«Llegamos a lo ecológico cuando todavía no existía esa palabra, y a la idea de decrecimiento, por estar fuera de la carrera de creación de necesidades, por descubrir que se puede prescindir de mucho y vivir con poco sin vivir peor.»

«Conquistar tu propia libertad, perder los miedos. Nuestra libertad nos permite enfrentarnos incluso a situaciones límite manteniendo en ellas nuestras herramientas disponibles y nuestras cualidades alertas.»

«No buscas estar en todo por que «hay que estar», ni esa agitación excesivamente apariencial, lo que trato de aportar es solidez y esa necesidad de implicación de la totalidad de nuestras vidas en lo que hagamos.»

«Es lo que me llega de mis mitos históricos, un Che o un Gandhi, una especie de grandeza que conjuga una confianza absoluta con la sencillez del estar.»

I acabem la presentació del programa d’aquesta setmana amb una de les frases preferides de l’editor d’aquest blog: «Tu transformación personal es la transformación del mundo.»


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Mabel Cañadas i la comuna Lakabe.
Etiquetas: , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Somàlia. I conflictes armats i processos de pau (I).

23 10 2009

Programa odp40: Després de l’absència de la setmana passada, tornem en directe a Contrabanda FM amb un programa dedicat als conflictes armats de la «banya d’Àfrica» (Sudan, Etiopia i Somàlia). A partir de les guerres internes  i intervencions militars estrangeres que pateix Somàlia, expliquem els processos  de resolució pacífica dels conflictes a la zona i en general com a estratègia per assolir la justícia i la pau. També denunciem la política criminal de les potències occidentals en els conflictes armats i la seva responsabilitat en les crisis humanitàries dels refugiats i desplaçats de guerra.

Abans de començar el programa, ens solidaritzem amb el pres anarkista català en vaga de fam durant 90 dies, Amadeu Casellas.

[AUDIO: l’entrevista telefònica s’ha gravat amb una interferència sonora de fons. Disculpeu. La resta del programa -inici i final- s’escolta millor].

Format: entrevista. Llengua: CATALÀ.

Entrevistat: Josep Mª Royo, investigador de l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

La idea del programa d’aquesta setmana és donar a conèixer la publicació dels diversos, rigurosos i complets informes sobre «conflictes armats, tensions, processos de pau, rehabilitació posbèl·lica, crisis humanitàries, militarització i desarmament, drets humans i gènere» que el·labora l‘Escola de Cultura de Pau. Uns treballs d’investigació i divulgació molt útils per a conèixer millor els conflictes armats actuals arreu del món, les parts implicades en els mateixos i, especialment, els processos de pau oberts per resoldre’ls pacíficament.

A partir de la propera setmana Ones de pau començarà a emetre una sèrie de programes que sota el títol Violència Estructural denunciarà i reflexionarà sobre: neoliberalisme, droga, religió, mass-media, eduació, justícia…

El proper divendres a Ones de pau ens acompanyarà en Josep Manel Busuqueta del Seminari d’economia crítica Taifa.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Somàlia. I conflictes armats i processos de pau (I).
Etiquetas: , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Guatemala i els pobles indígenes.

9 10 2009

Programa odp39:  Un any més la propaganda governamental espanyola anuncia pel 12 d’octubre el Dia de la fiesta nacional, conegut també com el día de la hispanidad. Una data carregada de connotacions colonials i racistes que Ones de pau no comparteix en absolut, evidentment. Per això, aquesta setmana emetem una entrevista gravada el juny (i no emesa fins ara) a un company guatemalenc que ens parla des de la perspectiva indígena de la realitat de Guatemala, país veï d’Hondures on ja fa més de 100 dies que la població ressisteix el cop d’estat militar-oligarca contra el president constitucional Manuel Zelaya.

Format: entrevista. Llengua: CASTELLANO.

Entrevistat: Henry Morales, exmembre de la Unión Revolucionaria Nacional Guatemalteca (URNG) i actualment coordinador del moviment Tzu Kim-Pop, una coordinadora d’organitzacions i moviments socials de l’Altiplà de Guatemala.

Recordem el Conveni 169 de l’Organització Internacional del Treball (OIT) i la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes. Un referent important tot i saber que una cosa és reconéixer els drets i un altre ben diferent poder-los exercir. Aquí tindriem debat per un nou programa que es podria titular:  «Si no et donen (el que es just), pren!»

Durant la dècada de 1980 a Guatemala es van produir els pitjors i massius assassinats  de la població civil guatemalenca amb brutals campanyes militars de terra arrassada executades per  diferents dictadures. Després de  signar els Acords de pau el 1996, és va documentar oficialment els crims de guerra i genocidi comesos (informes REMHI i CEH), comptabilitzant «200.000 persones assassinades, el 80% indígenes maies. 45.000 persones detingudes desparegudes. I més d’un milió de població desplaçada» per la violència i destrucció militar. En un país que tenía 9 milions d’habitants (actualment, 13 milions).

«Les forçes de l’Estat guatemalenc i grups paramilitars afins a l’Estat van ser els responsables del 93% de les violacions documentades per la Comisión de Esclarecimiento Histórico (CEH), incloent el 92% de les execucions arbitràries i el 91% de les desaparicions forçades.»

Tant Rios Mont com Lucas García, amb ordres judicials internacionals de busca y captura, com d’altres generals i militars guatemalencs  acusats, avui estan imputats en diversos processos judicials als tribunals de Guatemala i Espanya. El procés judicial espanyol parteix d’una denúncia per la masacre a l’ambaixada espanyola a Guatemala el 1980. En aquest Cas per genocidi a Guatemala, ja han declarat en els darrers anys a Ciutat de Guatemala i a Madrid desenes d’indígenes testimonis de les matançes sofertes a Guatemala entre 1960 i 1996. Actualment però la impunitat (nacional i internacional) protegeix els militars responsables dels crims de guerra, com Ríos Mont que  avui és diputat en actiu del Congrés de la República de Guatemala. La mateixa impunitat permet l’expoliació de terres  que pertanyen històricament a comunitats indígenes, així com l’explotació ilegal dels recursos naturals del país per part de companyies nacionals i estrangeres (com ja vam denunciar en el programa odp20: Unión Penosa (Unión Fenosa-Gas Natural/LaCaixa).

En els primers minuts de l’entrevista del programa d’avui plantegem la seguent pregunta al nostre convidat: ¿Henry Morales fue un niño soldado o un joven guerrillero? Després ens parla del que significa revolució per ell avui. I fa una valoració de la situació política, social i econòmica a Guatemala, extensible a la resta de paísos centreamericans i amb paral·lelismes entre els processos històrics d’Espanya i Guatemala.

El proper 20 de novembre a les 19:30 hores, dins del cicle de debats i documentals Veus, Mirades, Lluites a la Casa de la Solidaritat (Raval de Barcelona), es podrà veure  el documental Km 207 (Grégory Lassalle, 2007) sobre la lluita per la justícia a Guatemala a partir del cas d’assassinat i desaparició d’un camperol a la Finca Nueva Linda, el propietari de la qual era espanyol.

Recordem que el programa Ones de pau realitza la secció Guatemala: de la impunitat a la pau, espai que normalment és converteix en programa monogràfic sobre diferents temes relacionats amb aquest país centreamericà. També editem un blog especial on trobaràs tots els àudios emesos:

http://onesdepau-guatemala.blogspot.com

L’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala (AAPG), de Barcelona, realitza projectes de cooperació i Brigades d’Acompanyament polític i solidari a Guatemala amb l’organització Tzuk Kim-pop, entre d’altres organitzacions populars de Guatemala.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Guatemala i els pobles indígenes.
Etiquetas: , , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

« Entradas anteriores Entradas siguientes »