((odp)) Exèrcit espanyol: retirada d’Afganistan i fora de l’OTAN.

3 12 2009

El 18 d’abril de 2004 el govern espanyol va decidir retirar les tropes espanyoles destinades a l’Iraq. Avui exigim la retirada de l’Exèrcit espanyol d’Afganistan i de l’Aliança Atlàntica (OTAN).

I tu, què hi dius? No siguem còmplice de la barbàrie, unim-nos a la Campaña por la retirada de las tropas de Agfanistán. Teixim entre totes una xarxa de Desobediència Civil i diguem amb tota la força que calgui, no a la guerra!

Truca a la ràdio i digues què en penses: 93 317 73 66.

Ones de pau, diumenges de 23:00h a 00:30h a Contrabanda FM.

L’ocupacio d’Afganistan nomès porta més morts i misèria entre la població civil. Les mateixes raons que existien per retirar les tropes d’Iraq s’apliquen avui a l’Afganistan. Però en lloc de retirarse d’Afganistan, l’Exèrcit espanyol amb la complicitat del govern, el Congrès espanyol i els fabricants i comerciants d’armes envia més tropes i participa directament en les misions de guerra sota les ordres dels Estats Units i l’Aliança Atlàntica (OTAN).

Ahora como siempre, no a la guerra, fuera las fuerzas de ocupación! Regreso inmediato de las tropas españolas! Solidaridad con el pueblo de Afganistán! Por la paz justa, el trabajo digno y un mundo sostenible!

Campaña por la retirada de las tropas de Afganistán:

http://tropasfueradeafganistan.blogspot.com





((odp)) Bidea Helburu i noviolència activa.

27 11 2009

Programa odp45: Presentem el llibre «500 ejemplos de noviolencia. Otra forma de contar la historia». Escrit per Sabino Ormazabal, membre del grup de col·lectius i activistes socials d’Euskal Herria, Bidea Helburu Taldea. El llibre recull «accions noviolentes desenvolupades a Euskal Herria i a la resta del món, relacionades amb l’antimilitarisme, la qüestió de génere, el medi ambient, els drets humans, l’euskera… i altres temes.» Són «les estratègies de noviolència que jutgem més eficaces i necessàries per humanitzar i donar coherència a la rebeldia existents al nostre poble.» Publicat el 2009, ha estat editat en euskera i castellà per lafundació Manu Robles-Arangiz Instituta.

Format: entrevista. Llengua: CASTELLANO.

Convidat: Xabier Vázquez, membre de Bidea Helburu.

«Bidea Helburu no es solo un lugar de encuentro de activistas sociales a los que les une la alternativa noviolenta, puesto que también posibilita puntos de reflexión y debate público donde se muestran las distintas experiencias, inquietudes y testimonios personales y colectivos de desobediencia civil y noviolencia activa. Para ello, programamos anualmente las Jornadas de Noviolencia Activa en Donostia.

Transcrivim a continuació parts del segon pròleg del llibre. «Desde el barrio de Gracia, Barcelona. Ante las piedras del camino», de Gabriela Serra i David Fernández:

«¿Tirar la piedra y esconder la mano o esconder la piedra y tirar de manos? ¿De muchas manos antes que de pocas? ¿Blanco y negro inamovibles o tots els colors del verd, que diría Raimon? ¿Foto fija o película en movimiento? ¿Dar la cara o rehuirla, incluso ante el espejo? ¿Compartimentación estanca o transversalidad difusa apabullante? ¿Qué construimos? ¿Y cómo? ¿Red entretejida de disidencias o aislamiento térmico criminalizante? ¿Confundimos todavía precio y valor? ¿El huevo o la gallina? Los eternos debates sobre emancipación colectiva y transformación social, entre medios y fines, ante formas y fondos, bajo el arduo prisma de la voluntad de ser coherentes, siguen abiertos. En una época de desazón colectiva y de guerra global permanente desatada por los que -de desatar guerras, inocular miedos y blandir violencias- saben demasiado. Al fin y al cabo, son perfeccionistas del horror y del terror. De estado.» (…)

«Hoy, mañana, ante unos escenarios de cínica gobernabilidad autoritaria vía miedo y obsesión securitaria; ante la gestión sórdida, torticera i maccarthista para arremeter contra todo con la excusa -¿la gran excusa?- de la violencia nacida en los arrabales del malestar y la desigualdad; ante la siniestra razón de Estado -hoy pura razón de Establo, a coces con la mínima brizna de disidencia- abramos a espuertas las puertas de la desobediencia. Desarmémosles. Si el problema radica hoy en el desvínculo, en la liquidez baumaniana de unas sociedades radicalmente individualistas, atrevámonos a afirmar que no hay mejor escuela del vínculo -del vínculo social y comunitario, tan deteriorado y amenazado hoy- que la Desobediencia Civil: no delega, autoresponsabiliza. Es intrínseco a ella que el compromiso es con el cuerpo, no con la boca y las palabras que siempre se lleva el viento.» (…)

«…el cambio social radica en cada gesto. Y en cada gesto milimétrico nos la jugamos. En «Nadie es neutral en un tren en marcha.» (…)

Durant el programa comentem, entre d’altres, l’exemple dels militars oficials  a la reserva i els soldats israelians insubmisos, Ometz Lesarev i Refuseniks (Courage to Refuse, CTR) que practiquen la Desobediència Civil negant-se a formar part de l’Exèrcit israelià i denunciant la ocupació ilegal i sagnant dels territoris palestins així com les massacres de la població palestina amb operacions militars criminals i brutals com la de gener de 2009 a la franja de Gaza.

Per cert que al final del programa quan tornem a citar una frase del pròleg, «el compromiso es con el cuerpo, no con la boca y las palabras», diem per equivocació al traduir-la: «el compromis és amb el cor…». Potser en el moment de la lectura, vam recordar inconscientment una frase que deia un advocat laboralista: «estima i fes el que vulguis.»





((odp)) Guerra a l’Afganistan.

2 10 2009

Programa odp38: Denunciem l’invasió i ocupació de l’OTAN a l’Afganistan. Reclamem la retirada de les tropes de l’Exèrcit espanyol del país afganès. I intentem aproximar-nos a la realitat d’aquest conflicte armat situat en un punt geoestratègic mundial. Aquesta guerra no és contra el terrorisme ni per la reconstrucció del país, és pel control polític-militar de la zona, el privilegi en l’accès als recursos energètics i pel control del cultiu i el tràfic de droga (opi, heroina).

En aquest escenari i després de 8 anys d’ocupació  des del 2001 (o de dècades, si tenim en compte les múltiples i continuades invasions estrangeres),  la pobresa  segueix sent el principal problema de la població afganesa, i la violència cada cop és més destructora i atomitzada. Avui, Al-Qaeda és nomès una organització més enmig de les 800 milícies armades protegides i finançades per diferents grups de poder tant de paísos occidentals com orientals, armades totes elles gràcies a la industria militar que, a nivell mundial, lidera els Estats Units (EEUU). Actualment, Afganistan és el primer país receptor d’armes fabricades als EEUU. Per tant, si parlem dels senyors de la guerra de l’Afganistan, també ho hem de fer dels executius de la guerra que dominen la indústria armamentística des dels despatxos de Washington.

Format: entrevista. Llengua: CATALÀ (informe adjunt en CATALÀ, CASTELLANO I ENGLISH).

Entrevistat: Alejandro Pozo Marín, investigador en conflictes armats i  col.laborador del Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs. Autor, entre d’altres treballs de recerca i divulgació, de l’informe adjuntat a continuació:

L’Operació Llibertat Duradora i la coalició estrangera formada per 41 paisos liderada per l’exèrcit dels EEUU (juntament amb la CIA i els mercenaris d’empreses privades militars com la nordamericana Kellogg Brown & Root, KBR Inc., fins el 2007 pertanyent a Halliburton Corporation, el president de la qual era Dick Cheney, exvicepresident del govern de George W. Bush Jr dels EEUU-), és una continuació de la política imperialista dels EEUU a l’Orient Mitjà després de l’invasió de l’Iraq. Sense oblidar que, com informa LaHaine.org, al Pakistan hi ha hagut dos milions de desplaçats forçats (el segon exóde de guerra més gran després del genocidi a Ruanda, Àfrica). Però l’Exèrcit espanyol, enlloc de retirar-se com va fer a l’Iraq, cada cop participa més en la Guerra Global de l’OTAN i és més còmplice dels crims de guerra a l’Afganistan.

Des de l’1 d’octubre de 2009 l’Exèrcit espanyol, com a membre de l’OTAN, substitueix a Polònia en el control de l’aeroport de Kabul (capital de l’Afganistan). També des de l’1 d’octubre d’aquest any, tenim una nova base de l’OTAN a Espanya (Albacete): el Programa de Lideratge Tàctic (TLP), una «escola» d’aviació militar que prepararà els pilots de guerra que participaran en les operacions de l’OTAN arreu del món i també, molt probablement, a l’Afganistan. Evidentment, la complicitat espanyola en les polítiques militars globals del terror també passen per la subordinació del govern espanyol permeten el trànsit de guerra per les bases nordamericanes en territori espanyol.

Amb el Congrés dels Diputats i les Comisions de Defensa aprovant aquestes polítiques militars criminals (incomplint la Constitució espanyola i al marge del Dret Internacional), la Desobediència ivil dels espanyols no nomès està absolutament legitimada sinó que es necessària. Si des del Congrès s’actua amb aquesta impunitat i mensypreu per la vida, la resposta des del carrer ha de ser directa i contundent.

Respecte els atemptats de l’11 de setembre de 2001 a les Torres Bessones de Nova York, EEUU, adjuntem la publicació El Jaque Mate amb l’article de portada,  «La verdad sobre el 11-S».

Del tràfic d’armes i droga a l’Afganistan encara podem dir i denunciar moltes coses. Properament, realitzarem un programa especial amb aquest contingut. També serà interessant, per entendre millor el conflicte, conéixer una mica més els diversos moviments insurgents de resistència afganesos.

«Ara com sempre, no a la guerra, fora les forçes d’ocupació! Retirada immediata de les tropes espanyoles de l’Afganistan! No a les guerres del petroli, no a la destrucció del planeta! Diners per als serveis socials i la gent a l’atur, no per a la guerra i els bancs!»

El 16 d’octubre, el Centre Delàs organitza les jornades El tauler d’escacs mundial, amb la participació, entre d’altres persones, del periodista i analista polític d’Orient Mitjà, Tariq Ali.





((odp)) Tarragona antimilitarista.

11 09 2009

Programa odp35: Tots els primers diumenges de mes (durant tot l’any) a les 12h del matí, la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau organitza l’activitat Paraules per la pau. El passat diumenge 6 de setembre, Ones de pau va anar a Tarragona per conéixer els companys i les companyes antimilitaristes de la Coordinadora, participar en l’activitat i gravar un micro-reportatge (en català).

Al reportatge denunciem a la 6a. flota nordamericana i els vaixells de guerra de l’OTAN que atraquen al port tarragoní per carregar combustible (de Repsol) i fer escala de camí a la guerra, com la d’Irak o l’Afganistan. També xerrem amb la Coordinadora sobre estratègia antimilitarista. Comentem les campanyes Desmilitaritzem l’educació i Objecció Fiscal a la despesa militar de l’Estat espanyol. Així com diverses accions que la Coordinadora ha realitzat, com l’ocupació del balcó de l’Ajuntament de Tarragona per denunciar la presència del portaavions JFK al port de la ciutat, o l’acció contra l’Exèrcit al Saló de l’Ensenyament.

Mentre «busquem» (i experimentem) «nous camins en que no calguin les paraules», hem de continuar ben actius i afinant la punteria per encertar l’estratègia més adecuada i eficaç en cada campanya, acció o lluita antimilitarista que realitzem. Pensem globalment, actuem localment. I sumem forçes. No volem ser còmplices de cap Guerra. Per això cridem: Tropes de l’OTAN, fora d’Afganistan! Bases de l’OTAN, fora d’Espanya! Ni un soldat, ni un euro per a l’Exèrcit! I per suposat, ¡Fora vaixells de guerra de les costes catalanes, la península Ibèrica i la Mediterrània!





((odp)) Garoña, tancament ja! [repetició]

12 06 2009

Programa odp23: Degut a un tema tècnic, diumenge passat no es va poder fer la redifusió del programa emés divendres en directe. I com que cal seguir pressionant pel tancament de la central de Garoña, emetem un altre cop lentrevista a l’enginyer i activista antinuclear Manuel Adelantado (odp22). De moment el Govern encara no s’ha pronunciat ni clarament ni definitivament a favor del tancament de la central de Burgos. Ho haurà de fer abans del proper 5 de juliol, quan caduca el permís d’explotació d’aquesta vella i deteriorada central nuclear.

I aquest dies, segons publica la premsa, un general de l’Exèrcit de l’Aire diu el seguent dels missils creuer espanyols Taurus KEPD 350: «No sería lógico usarlos para destruir un tanque pero sí una central nuclear». Una forma molt gràfica d’aportar un altre raó pel tancament de les centrals nuclears, i per la desmilitarització dels estats. Gràcies, General!





((odp)) Bases de l’OTAN a España (III): Programa de Lideratge Tàctic a la base aèria de Los LLanos, Albacete.

1 05 2009

Programa odp17: tercer programa per denunciar la presència de bases militars de l’OTAN a España. Aquesta setmana ens centrem en la base aèria de Los Llanos d’Albacete que el 2009 es convertirà en la seu del Programa de Lideratge Tàctic (TLP) per a pilots de  l’OTAN, fins ara situat a Florennes (Bèlgica).

Format: reportatge i entrevista. Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Convidat: Alberto, coordinador de la Plataforma Contra la Militarización de Albacete (ConMilAB).

Frase: «Si preparamos la guerra, sabremos hacer la guerra» (Federico Mayor Zaragoza, 30 de gener 2008, Albacete).

El programa TLP (Tactical Leadership Program) suposa l’entrenament d’alt nivell de pilots de l’OTAN i (segons va declarar el comandant i ex-director del TLP, Michel Audrit) podria incloure un exercici «ACE Flag» consistent en un simulacre de guerra aèria amb nombrosos avions (alguns dels quals podrien portar armamant real), realitzant exercicis d’atac aire-aire i aire-terra.

line up Spanish Air Force TLP 2009-2

«The Spanish Air Force was the largest participant in TLP 2009-2 with six upgraded Boeing EF-18M aircraft of Ala 12 and Ala 14, based at Torrejón and Albacete Air Bases respectively.»

Traducció del text de l’autor de la fotografia (adalt): L’Exèrcit de l’Aire Espanyol va ser el major participant durant el Programa de Lideratge Tàctic (TLP) 2009-2 amb sis avions renovats Boeing EF-18M de l’Ala 12 i l’Ala 14, establerts a les respectives bases aèrees de Torrejón de Ardoz i Albacete.

TLP Florenne, Belgica, 2004.

Pero abans de l’arribada del TLP a Albacete, la ciutat ja coneixia molt bé la industria militar. I es que l’empresa Eurocopter (amb una subvenció estatal de 6,7 milons d’euros) fabrica a Albacete els helicòpters EC-135 (d’us civil), NH-90 (d’us civil i militar) i TIGRE ó TIGER (militar i d’atac), de característiques similars a l’APACHE nordamericà. De fet Eurocopter, que acapara el 45% del mercat mundial d’helicòpters, és una empresa subsidiària de la nordamericana EADS.

Cada unitat, cada helicòpter TIGRE te un cost d’entre 35 i 40 milions d’euros. Espanya ha encarregat recentment 24 unitats per un import total de 1.350 milions d’euros: amb aquests diners es podrien construir 27 hospitals.

helicóptero de asalto TIGRE, Ejército español, 2009.

helicopero TIGRE

Espanya va encarregar a Eurocopter els primers helicòpters TIGRE, model HAD,  el setembre de 2003. I el juny del mateix any va decidir que l’empresa israeliana RAFAEL els armés amb els seus missils Spike-ER. Un exemple més de com la industria militar espanyola y mundial compra i ven les seves armes al millor postor, ja sigui un país en guerra, sota un règim autoritari, del Tercer Món o de l’OTAN. Els polítics, militars i empresaris que intervenen en aquests negocis armamentístics i projectes belicistes han sobrepassat la frontera de la hipocresia i la mentida i actualment es situen en la complicitat criminal.

Al programa Ones de pau vas poder escoltar l’àudio i ara pots veure el vídeo (abaix). «Donde se cuece la guerra». Una producció de la Coordinadora Contra la Militarización de la Sierra de Chinchilla. Chinchilla és un camp de tir i maniobres militars de l’Exèrcit espanyol a la comarca d’Albacete. I el vídeo tracta de la participació d’Espanya en la guerra global.

Ones de pau comparteix plenament el manifest de la Plataforma Contra la Militarización de Albacete (ConMilAB) per denunciar la instal.lació del Programa de Lideratge Tàctic (TLP) de pilots de l’OTAN a la base aèria de Los Llanos. Pots llegir aquest manifest i més informació sobre el TLP al web de la plataforma ConMilAB:

http://www.otannoalbacete.es

Al final del programa d’aquesta setmana pots escoltar una cançó que forma part de la banda sonora de la película «En tierra de nadie» (2001) del director bosni Danis Tanovic. Una tragicomedia que narra la guerra dels Balcans a l’exiugoslàvia situant a un soldat serbi i un de bosni, en una mateixa trinxera, atrapats entre el foc enemic.

I després de la sintonia, abans d’acabar el programa, un cant a l’esperança interpretat per Mercedes Sosa: «Todo cambia» (de Julio Numhauser).





((odp)) Bases militars de l’OTAN a Espanya (II): Retamares, Madrid. I Objecció Fiscal a la Despesa Militar.

24 04 2009

Programa odp16: continuem la sèrie de programes per denunciar la presència de bases militars de l’OTAN a España. Aquesta setmana passem revista al Quarter General del Comandament Component Terrestre de l’OTAN a Madrid. Expliquem com fer l’Objecció Fiscal a la despesa militar de l’Estat. I començem el programa amb un sant, cavaller, guerrer i camperol que ahir cavalcava per Catalunya…

Convidat: Xema Moya, coordinador del Servei d’Informació de l’Objecció Fiscal (SIOF) a Barcelona.

Format: reportatge i entrevistes. Llengua: CATALÀ.

«El Quarter de Retamares ocupa un tercer esglaó en la nova estructura militar de l’OTAN. Per damunt seu són el comandament estratègic de Mons (Bèlgica) i el de la força conjunta permanent de Nàpols (Itàlia). L’OTAN nomès disposa de dos quarters de comandament terrestre al món, el de Heidelberg (Alemanya) y aquest de Retamares a Madrid.»

Com a prova de que la participació d’Espanya a l’OTAN va en serio (és a dir que es ilegal i contrària a les limitacions aprovades en el Referendum de l’OTAN votat pels espanyols l’any 1986), mostrem aquesta fotografia (adalt) del  General Cayetano Miró Valls, comandant del Quarter General Component Terrestre de l’OTAN a Madrid, parlant amb Vasil SikharulidzeMinistre de Defensa de Geòrgia (exrepública soviètica actualment en procés d’integració a l’OTAN). La reunió és durant l’inauguració de l’exercici internacional de cooperació militar «Longbow Lancer 2009» (11 de maig a 2 de juny), que dirigia el Comandant espanyol citat, a la base militar de Vaziani, a prop de Tibilisi (Georgia). Per cert, recordeu la guerra de Geòrgia?

Doncs adjuntem aquí l’article «El laberinto del Caucaso: arqueología de cinco días de guerra», publicat a la revista El Viejo Topo (nº 250, desembre 2008).  Valia la pena actualitzar el blog amb aquesta informació per cridar l’atenció, amb un exemple més, a tots els antimilitaristes, perquè ens hem de «posar les piles» si volem aturar la presència cada vegada més important (perillosa i criminal) de l’Exèrcit espanyol a l’OTAN i en la Guerra Global. I què podem fer? A continuació va un bon exemple…

«L’Objecció de Consciència a les Despeses Militars de l’Estat (Objecció Fiscal) és un acte de desobediència civil. És la no-disposició a col·laborar amb l’Estat en la preparació de les guerres i el manteniment de l’estructura militar, desobeint activament en el moment de fer la Declaració de la Renda. Tècnicament consisteix a desviar una part d’aquests impostos a un projecte social i solidari. Així es fomenta que aquests diners siguin per si mateixos una altra forma d’antimilitarisme.»

El 2008 hi va haver un total de 874 objeccions fiscals a la Despesa Militar de l’Estat español que es van traduir en 84.253 euros desviats.

L’any 2007 la despesa militar mundial va superar els 800.000 milions d’euros, un 6% més que l’any anterior i un 45% superior a 1998, segons l’informe anual de 2008 de l’Institut Internacional d’Investigacions per la Pau (SIPRI) amb seu a Estocolm.

La despesa militar de l’Estat espanyol prevista pel 2009 és de 18.609 milions d’euros. O sigui 50,98 milions d’euros diaris.

Tres exemples comparatius per evidenciar el despilfarro de la despesa pública militar:

2 missils Tomahawk = 1 col·legi.

3 tancs Leopard = 1 hospital.

1 avió caça Eurofighter = 3 hospitals.

En el següent document adjunt trobaràs l’informe El Gasto Militar del Estado Español para el 2009, elaborat pel Centre JM Delàs.





((odp)) Bases militars de l’OTAN a Espanya (I): Bétera, València.

17 04 2009

Programa odp15: començem amb el Quarter General Terrestre d’Alta Disponibilitat de l’OTAN a València una sèrie de programes per denunciar l’ocupació militar de l’Aliança Atlàntica en territori espanyol. Properament parlarem del Quarter General de l’OTAN a Retamares (Madrid) i del Programa de Lideratge Tàctic de l’OTAN a la Base Aèria de los Llanos, Albacete, entre d’altres bases i comandaments. I per situar-nos davant del bloc polític-militar més belicista del món, apuntem l’enllaç de l’OTAN: nato.int

Convidat: Carlos, d’Alternativa Antimilitarista (AA-MOC), València.

Format: entrevista. Llengua: VALENCIÀ/CATALÀ.

Frase: «Quan un crim com la guerra s’empara en la llei i el secret, és legítim desobeïr per cridar l’atenció i fer-ho públic. Entrar dins la base de l’OTAN és una acció de desobediència civil (…) contra l’ocupació militar del territori espanyol d’unes forçes que a més estan pensades per atacar i invaïr qualsevol racó del planeta.»

Quarters Generals de l'OTAN a España

El maig de 2003 el Quarter Jaime I de Bétera va rebre la certificació de Quarter General d’Alta Disponibilitat Terrestre de l’OTAN i va entrar a formar part del Cos de Desplegament Ràpid de l’OTAN (NRF, Nato Reaction Force) creat a partir de la cimera de l’Aliança Atlàntica a Praga el 2002, a iniciativa dels Estats Units (EEUU) amb l’objectiu d’igualar les capacitats militars d’intervenció de l’OTAN i els EEUU.

La NRF és una força de 20.000 militars que pot desplegar-se arreu del món en menys d’una setmana i canvia de composició i de comandament en un torn rotatiu (entre Turquia, França, Alemanya i Itàlia) cada 6 mesos. Bétera va ser el quarter al comandament de la NRF terrestre el segon semestre del 2005.

La NRF espanyola (NRF-5) va agrupar un total de 8.450 militars. I a més del Quarter General de Bétera, va mantenir a la disposició de l’OTAN, entre d’altres:

Batalló d’Helicòpters de Transport. Batalló ISTAR (Intel·ligència, Supervivència, Aquisició d’Objectius i Reconeixement). Elements PSYPOS (Operacions Psicològiques). Unitat de Guerra Electrònica (EW). Brigadada Aèria-transportable. Unitats de la Brigada de la Legió, Brigada Paracaigudista i el Regiment de Caballeria. Batalló de Defensa Nuclear, Química, Biològica i Radiològica (NBQR).

L’Armada va aportar una fragata, un buc caçamines, un buc d’aprovisionament logístic i la seva participació amb bucs i Unitats d’Infanteria de Marina en la Força Amfíbia Hispana-Italiana (SIAF). La participació de l’Exèrcit de l’aire es va concretar en un esquadró amb 6 avions caça MIRAGE F1, un avió de reaprovisionament en vol i diverses unitats i personal de recolzament a la base aèria desplegable.

Aquest és l’equipament dels «exèrcits humanitaris» d’avui, realment molt humanitaris!

I enllaçem a continuació informació de l’acció directa noviolenta Inspecció Ciutadana 2008 que Alternativa Antimilitarista-MOC realitza a la base de Bétera.





((odp)) No a l’OTAN.

22 03 2009

Programa odp11: L’Organització del Tractat Atlàntic Nord (OTAN) compleix 60 anys des de la seva creació el 1949. L’Aliança Atlàntica és avui en dia l’organització política-militar més belicista i perillosa del món. Per aquest motiu activistes d’arreu d’Europa preparen les mobilitzacions contra la cimera de l’OTAN a Estrasburg del 2 al 5 d’abril. Ones de pau se suma a la campanya «No a l’OTAN, no a les guerres».

Convidat: Jordi Calvo, coresponsable de la campanya «No a l’OTAN, No a la GUERRA», i membre del Centre d’Estudis per la pau JM Delàs (Centredelas.org). Entrevista en CATALÀ.

Frase: «L’any 2007 els paisos membres de l’OTAN van destinar a armament més de 800.000 milions de dòlars, el 64% de la despesa militar mundial.» El 2009 és calcula que serà el 75%.

En el document adjunt pots llegir «10 raons per dir No a l’OTAN».





((odp)) Mahatma Gandhi. Militarisme a España (II) i guerrilla a Guatemala (II).

1 02 2009

Programa odp04: programa a tres «bandes»: India, Espanya, Guatemala; Noviolència gandhiana, exèrcit espanyol, guerrilla guatemalenca. Tres prespectives diferents per aproximar-nos a la pau. Recuperem una entrevista sobre Mahatma Gandhi. I escoltem la segona part de les entrevistes sobre militarisme a Espanya i guerrilla a Guatemala, emeses fa dues setmanes (odp02/03).

Format: entrevistes. Llengua: CATALÀ (1+2), CASTELLANO (3).

Convidat1 (Mahatma Gandhi): Agustí Pániker, escriptor i editor de l’Editorial Kairós. Convidat2 (militarisme a España): Pere Ortega, investigador del Centre JM Delàs. Convidat3: Ignacio Barroso de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala.

No hi ha camins per la pau, la pau és el camí (Gandhi).

I aquest camí sovint es ben fosc, com els passadissos del Congrés o alguns polígons industrials… «Las actas de la JIMDDU (Junta Interministerial Reguladora del Comercio Exterior de Material de Defensa y de Material de Doble Uso) están clasificadas como secreto oficial, lo que conlleva que sólo los diputados de la Comisión de Secretos Oficiales pueden ser informados de las autorizaciones de exportación de armas españolas, sin que éstos a su vez puedan informar o dar publicidad de la información que reciben. En definitiva, el Parlamento y el conjunto de diputados, no tienen derecho a saber ni las armas que se exportan ni el destino de éstas.»

Legionarios de la tercera compañía Juan de Austria 111 en una procesión de Semana Santa en Málaga, España, abril 2009. (c) AP Photo / EFE, Jorge Zapata.

«El gasto liquidado de las fuerzas militares españolas en el exterior entre el año 1997 y 2007 fue de 2.951 millones de euros.»

«Las fuerzas armadas cuentan hoy con un ejército profesional de 75.000 soldados y 49.000 mandos militares». Això surt a un comandament militar per cada dos soldats!!

Al següent enllaç trobaràs més informació del llibre del qual n’es coautor l’entrevistat d’Ones de pau: El militarismo en España: balance del ciclo armamentista español hasta 2007.

Mahatma Gandhi en una visita a Occident.