((odp)) Ones de pau: Sumari 2011.

9 01 2011

Programa odp102: Estrenem nova sintonia de programa i presentem  amb un format tipus «sumari» alguns dels nous continguts que tractarem el 2011.

[Per motius tècnics aquest programa gravat diumenge 9 de gener no es va poder emetre a Contrabanda FM i el difondrem el proper diumenge 16 de gener].

Llengua: CATALÀ. Lectures, CASTELLÀ.

«A la vora del bosc», la nova sintonia d’Ones de pau, va ser «escrita al front de Lenningrad per Leonnid Shokhin, fruit de la trobada amb el poeta Petr Mamaichuk, en un hospital de guerra». La versió que escoltarem a Ones de pau és una interpretació del Brossa Quartet de Corda, gravada en el disc «Músiques de l’Holocaust».

Adjuntem (com prometem en el programa) l’enllaç de l’article «El Mar Arábigo, centro de la guerra de Occidente en el siglo XXI», un dels temes que tractarem en les properes setmanes:

> Article original (en anglès) publicat al blog «Stop OTAN. Opisició al militarisme global», de Rick Rozoff.

> Article castellà (pdf) traduït per Germán Leyens per a Rebelion.org

I apuntem el nom d’un dels grups de música que anima el programa d’aquesta setmana: «New Orleans Ragamuffins».





((odp)) Submarins nuclears a Barcelona. I redifusió de les memòries de Woody Guthrie.

2 01 2011

Programa odp101: Primer programa de l’any 2011. El «show business» i «l’exposició» de la «Barcelona World Race» (Volta al món en veler) al Port Vell de la ciutat. Poca broma, no nomès fan propaganda militar  dels submarins nuclears llençamissils sinó que és, senzillament, una «apologia del terrorisme». A la segona part del programa emetem una redifusió, les memòries del cantant Woody Guthrie que vam emetre el gener de 2010 (odp51).

Llengua: primera part en CATALÀ. I Memòries de Woody Guthrie en CASTELLANO.

La localització de les dues fotografies dels submarins nuclears que denunciem en el programa (ben a prop de la península Ibèrica):

> Illa de Longue: Brest, regió de la Bretanya, França.

> Mar de Iroise: Oceà Atlàntic (o mar Cèltic), s’exten des de l’illa de Sein a l’illa de Ouessant, Bretanya.

I el febrer de 2009, molt a prop de la costa espanyola… «Un submarino nuclear francés y otro ingles chocaron en alta mar» (diari La voz de Galicia).

I no oblidem que com ens recorda l’exposició de la Barcelona World Race, al Port Vell de Barcelona, els submarins nuclears «pueden albergar misiles con una fuerza destructiva 50 veces superior a la potencia de la bomba de Hiroshima» (Japó, 1945), que «seguirán surcando los mares ostentando el título de guardianes del mar» i que «estas armas secretas escondidas en algún lugar del mundo expresan sin ambages su mensaje de disuasión a cualquier agresor potencial».

Mentre no sapiguem QUI ESCRIU AIXÒ,  i A QUI ESTÀ AMENAÇANT, senyalem com a responsables a l’Estat francés (territori on es localitzen els submarins en qüestió), la Fundació Navegació Océanica Barcelona (organitzadora de la «world race» i de l’exposició) i l’Ajuntament de Barcelona (un cop més: la Festa del Cel amb exhibició d’avions «caza» de l’Exèrcit espanyol, el Castell per la «pau»? de Montjuich, etc).





((odp)) Transformant conflictes. Contruïnt la pau. Conferència de J.P.Lederach.

26 12 2010

Programa odp100: Conferència de John Paul Lederach (mediador i expert en resolució de conflictes) i presentació de la «Guia de recursos per la pau», a l’auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna de Barcelona. Acte organitzat per Fundació per la Pau, el 13 de desembre de 2010. Tres contradiccions  (o paradoxes?) d’entrada: L’espai de l’acte (universitat  pública i privada…), la «Guia» (comunicació lliure i institucionalitzada…), i els conflictes estructurals (globals i locals…).

Llengua conferència: CASTELLANO.

[SO: la qualitat de la gravació que va fer Ones de pau de la conferència no és el millor, disculpeu…]

A l’editorial ja comentem la segona contradicció referent a la «comunicació» i la «Guia» (llegir adalt i escoltar àudio programa). Respecte la primera contradicció («educar» o «programar»), Ones de pau ja ha fet difusió i s’ha posicionat clarament en quant a l’educació  «lliure» en diversos programes, especialment en el doble monogràfic titulat «Educació llibertària» (odp90 i odp91).

Pel que fa a la tercera contradicció (violència estructural local i global), recordar que a Ones de pau realitzem i emetem els monogràfics «Guatemala: de la impunitat a la pau», i ja hem denunciat clarament la responsabilitat que tenen les multinacionals espanyoles i el Govern en la violència econòmica i  directa a Centreamèrica i a Europa. Aquí (Barcelona, Catalunya, Espanya) tenim les oficines centrals d’algunes d’aquestes multinacionals criminals, però no nomès som còmplices de la Guerra Global (econòmica, militar i de «seguretat») sent clients o usuaries d’aquestes multinacionals i «silenciant» la seva violència. Som «còmplices», sobretot, quan no volem saber que existeix un «Quart Món»: milions de persones que viuen en la pobresa i la miseria molt a prop de casa nostra (el «Primer Món»); víctimes de les mateixes multinacionals i polítiques neoliberals.

I ens hauria agradat escoltar a John Paul Lederach parlar d’Europa, EEUU o la «crisis» iels múltiples conflictes estructurals que s’aprofundeixen amb cada nou cicle de crisis del capitalisme. Però Lederach ens va parlar del Nepal i de la teoria en la transformació de conflictes. I… ¿quantes persones aturades hi hauria a l’auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna durant la conferència? ¿I cuántes còmplices  de les polítiques de represió, control i dominació de la població? I aquí lo de «còmplices» s’ha d’entendre en el sentit que el mateix Lederache ens recorda sobre l’eduació: «Educar no és simplemente la transferencia de conocimiento, es crear la concienciación…» para poder cambiar. O sigui que la «complicitat» podria ser triplement greu, per exemple:

a) «Ho sé (n’estic informat o conec les «regles del joc») i participo més o menys activament en la construcció del model «democràtic violent».

b) «No ho sé i/o no ho vull saber i participo més o menys activament en la construcció del model «democràtic violent».

c) «Ho saben (institució pública, acadèmica, cultural, empresa, mitjà de comunicació) i menteixen o manipulen  als que no ho saben o no ho volen saber (ciutadants, estudiants, treballadors, clients, usuaris) perque participin més o menys activament en la construcció del model «democràtic violent».

Segur que hi pot haver més casos, la questió es que cada individu sàpiga on es troba… I és clar que la «participació» també es pot entendre com la «noacció» («seu al sofà i creu-t’ho»… «ets feliç i t’estem protegint»).

Fa unes setmanes a Ones de pau (odp98: «Wikileaks, aullido enjaulado») criticavem els mitjans de comunicació per no fomentar veritables debats que ajudin a la tranformació social davant la «crisis» (idea ingènua per part nostra perque fèiem referència a un diari com El Pais que és part del «Quart Poder» -els mass-media-). La qüestió és:

¿Per què el «moviment per la pau» no denúncia la violència estructural del capitalisme? La resposta (en part) és a la «Guia de recursos per la pau», només cal veure algunes ONG, mitjans de comunicació i Institucions Públiques que mai denunciaran ni canviaran aquestes estructures que permeten que existeixi la violència que hipòcritament rebutgen, amb boniques paraules es clar. I es obvi que a la Universitat Ramón Llull ni el capitalisme ni el «Pla Bolonya» són cap «problema».

Resumim amb dotze frases breus algunes idees interessants exposades pel sociòleg nordamericà en la conferència:

> «Para mi la palabra transformar más allá de la palabra resolver [resolución de conflictos] pone el énfasis en la idea de procesos de cambio. Es la idea de que el conflicto en sí crea también cambio«.

> «El conflicto es un motor de cambio a nivel de las esructuras sociales y [Carl Marx] mobilizaba esa idea. Es decir él entendía que el conflicto crea cambio en las estructuras, instituciones, la política… Y cuando hablamos de la transformación de conflictos, tenemos que pensar cuáles son los procesos de cambio estructural».

> «Casi todos los conflictos si ustedes lo miran de cerca van a tener este aspecto relacional: Quién soy. Quién es usted. Y quiénes somos«.

> [Guatemalteco a Lederach] «¿Nos va a solucionar un problema sin cambiar nada? Porque si es así no nos interesa».

> «Entonces [tras la experiencia de mediación de Lederach en Guatemala] es cuando empezé a trabajar la cuestión sobretodo de la tranformación de conflictos y no tanto la resolución de conflictos; ponía el énfasis en el cambio…«.

> «Nuestros movimientos de paz casi siempre han crecido cuando estamos en contra de algo. Pero no hemos logrado mantener ese crecimiento cuando se habla de lo que queremos construir. ¿Por qué?».

> «Ya creo que ha llegado el día que le seguimos a este ex-esclavo [nepalí protagonista de la historia real que cuenta Lederach en la conferencia]. Que busquemos las formas concretas de hacernos frente con el enemigo, que no depende de armas sino de la creatividad y palabras. Y que cambia no sólo el contenido del conflicto sino el contexto relacional en el cual ocurre«.

> «La violencia resta. La no-violencia suma«.

> «Parte de lo que he venido aprendiendo es la diferencia entre contradicción y paradoja. La contradicción significa que una verdad tiene que eliminar la otra. Y la paradoja significa que hay más de una cosa, a veces varias, que son y tienen algo de verdad, aunque parecen contràrias. Y que uno tiene que vivir suficiente como para ver hasta dónde llega; para ver si hay algo que «abra» más «luz» de lo que uno tiene en un momento dado».

> «Reducir la violencia no significa construir la justicia«. [en altres paraules, com no ens cansarem de repetir a Ones de pau: l’absència de violència no vol dir que hi hagi pau].

> «Educar, si lo tomamos desde la prespectiva de Pablo Freire, no es simplemente la tranferencia de conocimiento. Es crear la concienciación, desde el contexto, de un cambio que tiene capacidad de hacer las personas que son también de este contexto» [del conflicto].

> «Pues, a su pregunta… [¿Nos va a solucionar un problema sin cambiar nada?] ¿Qué hice? Empecé a cambiarme a mi primero«.

Apuntem alguns llibres de John Paul Lederach, mediador, expert en construcció de pau i resolució de conflictes:

> «Els anomenats pacifistes: la no violència a l’Estat espanyol». Edicions La Magrana, 1983.

> «Educar para la paz‘». Editorial Fontamara, 1986.

> «Construyendo la paz: reconciliación sostenible en sociedades divididas». Bakeaz/Gernika Gogoratuz, 1998.

> «La imaginación moral». Bakeaz/Gernika Gogoratuz, 2007.

L’editor d’aquest bloc i conductor d’Ones de pau encara no ha llegit cap d’aquests llibres però molt possiblement en comentarem algun al llarg del 2011.

Música de l’àudio  de la conferència (gravat i editat per Ones de pau): «Echos of France» (versió de «La Marsellaise»). Guitarrista D.J. Reinhardt i  violinista S. Grappelli.

Programa número 100 d’Ones de pau a Contrabanda FM: en realitat el d’aquesta setmana és el programa 95, perquè durant la temporada 2009 i 2010 vam comptar cinc redifusions com a noves emissions. Per tant la xifra «rodona» seria el programa 105. Esperem poder-ho celebrar ben aviat i d’alguna manera especial…

I aquesta setmana serà el 31 de desembre, així es que molt bon any nou a tothom! Ens seguim escoltant el 2011 !!





((odp)) La violència divina.

28 11 2010

Programa odp96: Primera lectura del llibre «Violència», del filòsof eslovè Slavoj Zizek (Biblioteca Universal Empuries, 2009). El capítol 6, «La violència divina», és tant polèmic com interessant perquè analitza algunes de les arrels de la violència cultural (però també directa i estructural) de la societat occidental i del cristianisme. L’autor es planteja questions ètiques tant importants en la nostra vida com el càstig (venjança), el perdó, l’oblid, el ressentiment, la ira, la clemència, la misericòrdia de Déu (gràcia), la llibertat… en el marc de la violència divina i la violència mítica, enfront de la violència injusta, legal o «religiosa».

Format: lectures (en CATALÀ).

Fotografia (adalt): Gerard-Bertrand.net

Autors i obres que s’analitzen o nombren en aquest capítol: FILOSOFIA: Walter Benjamin («Per a una crítica de la violència», VEURE DOCUMENT-PDF ABAIX), Peter Sloterdij («Ira i Temps»), Friederich Nietzche, Hegel, Friedrich Engels. CINEMA: Alfred Hitchcock («Perseguit per la mort», «Psicosi», «Els ocells»), Paul Greengrass («United 93»), Oliver Stone («World Trade Center»), Lars Von Trier («Rompiendo las olas», «Bailando en la oscuridad», «Dogville»). PSICOLOGIA: Sigmund Freud, Jaques Lacan. LITERATURA: Franz Kafka, W.G. Sebald («On the Natural History of Destruction»). POLÍTICA: Maximilien de Robespierre. PINTURA: Paul Klee («Angelus novus»).

La «violència divina» no té res a veure amb la violència terrorista executada pels fonamentalistes religiosos d’avui». (…) El candidat més evident per a la violència divina és l’explosió violenta de ressentiment que es canalitza en una sèrie de fets que van des de linxaments duts a terme per una turba de gent fins al terror revolucionari organitzat». (…) «…quan les multituds van descendir de les «faveles» (de Rio de Janeiro, Brasil) a la part rica de la ciutat i van començar a saquejar i cremar supermercats. Això era, en efecte, violència divina».

Música que ha acompanyat a les lectures de «Violència»:

> «Austrailia – Mystery of the Didgeridoo«, Christopher Mad’dene (Hair Mail Music, 2009).

> «Japanese drums», Joji Hirota & Hiten Ryu Daiko (ARC Music, 2009).

> «Vos omnes», Paul Casals (Discos Abadia de Montserrat, 2004).

> «Playground Psychotics», Frank Zappa (Ryko, Frank Zappa Music, 1992).

> «Le temps des gitans» (banda sonora de la película d’Emir Kusturika, «Kuduz»), Goran Bregovic.

I transcribim un altre fragment del text de Walter Benjamin que analitza Zizek al llibre «Violència», «Critique of Violence» (traduit i enllaçat a«Para una crítica de la violencia»): «Igual com en totes les esferes Déu s’oposa al mite, allò diví s’enfronta a la violència mítica: constitueix la seva antítesi en tots els àmbits. Si la violència mítica crea la llei, la violència divina la destrueix; si la primera posa límits, la segona els desfà contínuament; si la violència mítica porta a l’acte culpa i retribució, el poder diví nomès l’expia; si la primera amenaça, la darrera colpeja; si la primera és sagnant, la darrera es mortal sense vessar sang. (…) Perquè la sang és el símbol de la simple vida. La dissolució de la violència legal sorgeix de la culpa de la simple vida natural, que asigna als vivents, innocents i infeliços, una retribució que «expia» la culpa de la simple vida -i sens dubte, també purifica els culpables, no de la culpa, sinó de la llei-. Perquè amb la simple vida, s’acaba l’imperi de la llei sobre els vivents.» (…) [a la pàgina 15 del document pdf enllaçat adalt pots llegir aquest text sencer].

Us animem a llegir el llibre «Violència» i a compartir els debats que fem en el programa. Ens escoltem el diumenge a Contrabanda FM.





((odp)) Educació llibertària (2a. part).

17 10 2010

Programa odp91: Programa sense el debat anunciat, però en directe una setmana més i amb la segona part del monogràfic sobre pedagogia llibertària. Començem fent un anàlisis crític de l’editorial «España en decadencia», d’un diari de Madrid que reclama (tot el contrari que nosaltres) autoritat als centres educatius. Seguim llegint el dossier La pedagogía libertária, de la revista Libre Pensamiento. I avançem l’agenda antimilitarista de les properes setmanes (veure abaix).

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Apuntem les cites del calendari antimilitarista que comentem al programa:

> 30 d’octubre: Marxa i Inspecció civil a la base militar de l’OTAN de Bètera, València.

> 19/20 de novembre: contracimera de l’OTAN a Lisboa, Portugal.

El blog de la Plataforma Anti-Guerra, Anti-NATO, de Portugal: PAGAN.

> Estrena: «Pa negre», pel·lícula sobre la pos-Guerra Civil espanyola, d’Agustí Villaronga (2010).

Música del programa, per ordre cronòlogic (primer nom cançó, després autor i entre parèntesis, àlbum o discogràfica):

1) Conte «La lluna i el cuc», Ara va de bo – Contes amb cançó (PDI, 1997).

2) «Cançó de la lluna»,  Ara va de bo – Contes amb cançó (PDI, 1997).

3) «Each and every day», Yes (Sweet dreams).

4) «Guerra Mundial», Joquín Sabina (Ruleta rusa, 2003).

5) «Soldaditos», El sobrino del diablo (Pulgarcito, 2005).

6) «Per la perla de la de l’u», Primera Nota + Urbàlia Rurana (Folk Nou, 1996).

7) «Fes-te enci, fes-te ençà», Xesco Boix (La granota tocada del bolet, -Salta Miralta, PICAP 1995).

I la notícia radiofònica de la setmana…! Radio Mistelera, emissora lliure i nocomercial de Dènia (València) està reproduint els audios d’Ones de pau en la seva programació on-line. Pots veure el seu blog connectan-te a:

http://radiomistelera.blogspot.com

I acabem recordant que ens agradaria poder compartir amb tu la lectura del llibre «Violència» (Biblioteca Universal Empúries). En castellà, titulat «Sobre la violencia. Seis reflexiones marginales» (Editorial Paidós). En les properes setmanes ho anirem comentant al programa. Anima’t a participar en aquest debat i sempre que ho vulguis.

Telèfon de Contrabanda FM: 93 317 73 66

Email del programa: onesdepau@altaveu.org





((odp)) Educació llibertària (1a part).

10 10 2010

Programa odp90: Primera part del programa dedicat a l’educació llibertària. Compartim l’article «Desescolarizando la escuela», del dossier «La pedagogía libertària», publicat a la revista Libre Pensamiento (nº 64, primavera 2010). I també llegim vàrios textos del web del Colectivo Paideia, l’escola lliure de Fregenal de la Sierra a Mérida (Badajoz).

Llengua: lectures en CASTELLÀ, comentaris en CATALÀ.

Durant el programa escoltem la seguent música, per ordre cronològic (primer títol cançó, després autor i àlbum):

1) «Apa som-hi tots», «Ara va de bo – 25 anys, 1971-1996″.

2) «Gresca», «Ara va de bo – Xiula Maula – Danses», 1979.

3) «Homenatge a Teresa», Ovidi Montllor Mengual, «A Alcoi», 1974.

4) «Diccionari de butxaca», Ovidi Montllor Mengual, «Crònica d’un temps», 1973.

5) «Napoleon 2n», «Ara va de bo – Xiula Maula – Danses», 1979.





((odp)) Economia crítica i autogestió.

3 10 2010

Programa odp89: Xerrada sobre economia social i alternatives al capitalisme. Partint de la recent ocupació de l’antic edifici del Banc Espanyol de Crèdit a Barcelona, expliquem algunes experiències reals d’autogestió en el marc de la crisis actual. Recordant un cop més la violència estructural del capitalisme…

Format: entrevista. Llengua: CATALÀ.

Convidats: Lluís Rodríguez i Gaspar Fuster, membres de l’Institut de Ciències Econòmiques i de l’Autogestió (ICEA). I Enric Duran, membre i fundador de la Cooperativa Integral Catalana.

Abans de començar la xerrada sobre economia i autogestió, parlem amb en Feliu Madaula de la Coordinadora Un altre món és possible, de Sabadell, per denunciar la militarització de la Festa del Cel celebrada a Barcelona i l’Aeroclub de Sabadell amb la presència d’avions de guerra (no nomès antics, sinó també de l’actual Exèrcit de l’Aire espanyol), aquest cap de setmana del 2 i 3 d’octubre.

Adjuntem a continuació l’enllaç de la publicació Quina és la teva vaga? que llegim al programa (fragment pàgina 7) com a introducció del debat d’economia crítica. I que descriu força bé l’actual crisis en el context de la convocatòria de Vaga General però també de crisis sistèmica capitalista.

Apuntem l’enllaç als dos programes d’Ones de pau dedicats a l’economia emesos el 2009:

> Economia social i solidària: odp9.

> Violència estructural: neoliberalisme: odp47.

I l’Ecoxarxa Montseny, «una associació de ciutadans de la bioregió del Montseny, units de forma continuada per crear espais econòmics complementaris a l’economia oficial, així com mecanismes de suport, ajuda mútua i aprenentatge, en base a criteris de sostenibilitat ecològica, proximitat i solidaritat.»

Apuntem també un enllaç relacionat amb el col·lectiu (ja disolt) Los amigos de Ludd, «crític amb el món industrial i particularment amb el lloc que ocupen les noves tecnologies a les societats modernes…». A la Biblioteca Social Hermanos Quero podeu trobar el llibre Antología de textos de Los Amigos de Ludd.





Emissió especial Vaga General 29-S.

29 09 2010

«Mitjans de comunicació alternatius dels Països Catalans ens hem unit per crear un pol d’informació dels sectors anticapitalistes i de combat. I hem creat una agència de notícies (l’Agència 29-s) que té l’objectiu de visibilitzar totes les accions que succeeixin al llarg de la jornada de vaga» del 29 de setembre de 2010.

A més de difondre a través de la web conjunta tot el que succeïa durant la jornada de Vaga General, les quatre ràdios lliures de la ciutat de Barcelona (Contrabanda FM, Ràdio PICA, Ràdio Bronka i Sants Ona Lliure) emetien en directe la mateixa senyal amb totes les notícies que recollia l’Agència.

Si no vas escoltar l’emissió conjunta, ara pots escoltar l’àudio emès entre les 08h i les 10h del matí del 29-s en la que van participar els conductors dels programes Ones de pau i Els apòstates de Contrabanda FM, juntament amb els companys/es units en l’Agència 29-s.

I tots els àudios d’aquesta emissió especial de 24 hores, juntament amb tota la informació de la jornada de vaga, la podràs llegir i escoltar si et connectes al web de l’Agència 29-s (enllaçat adalt).

Visca l’autogestió de la informació i de la comunicació!Visca les ràdios lliures!

I després de l’ocupació de l’antic edifici del Banesto (Banc de DesCrèdit Espanyol) a la plaça Catalunya de Barcelona el 25 de setembre, per part del Moviment del 25,  diumenge 3 d’octubre el programa Ones de pau estarà dedicat a l’economia i l’autogestió, amb la participació de l’economista Lluís Rodríguez, membre de l’Institut de Ciències Econòmiques i de l’Autogestió (ICEA), entitat cultural vinculada al sindicat CNT i que «es basa en els principisanarquistes d’assemblearisme, federalisme, solidaritat i suport mutu».





((odp)) Jornades Antimilitaristes de Bcn.

26 09 2010

Programa odp88: Crònica de les Jornades Antimilitaristes celebrades a l’Ateneu del Casc Antic i a l’Espai Obert de Barcelona del 24 al 26 de setembre. Bé més que crònica, resum improvitzat (disculpeu l’atreviment !). I es que entre l’emissió a la «plaça dels Bufons» -exPlaça Reial- que vam fer dissabte amb els companys/es de Contrabanda FM, i l’assistència a les jornades antimilitaristes de diumenge fins a minuts abans de començar el programa en directe, gairebé no hem tingut temps ni de reflexionar sobre aquestes xerrades i debats.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

El programa de les jornades i altres documents relacionats amb les mateixes el trobareu a l’entrada del blog enllaçat adalt. De les lectures que fem durant el programa, apuntem les seguents referències:

«Refuzniks. Los que rehúsan a servir en la máquina de guerra israelí.» Entrevistes del fotògraf Martín Barzilai. Bardo Ediciones, 2010.

«La feminización del estado: la mujer en el ejército». Intervención en el «Otoño Libertario» CNT, Madrid 2009. María del Prado Esteban Diezma. Publicat a: «Ekintza Zuzena», nº 37.

«La función del ejército en la Constitución Española de 1978: dictadura política y militarismo». Félix Rodrigo Mora. Septiembre 2010. Text d’aquesta ponència en còpia pdf (clicar aquí).

«Desde el barrio de Gracia, Barcelona. Ante las piedras del camino», pròleg de Gabriela Serra i David Fernández del llibre «500 ejemplos de noviolencia», escrit pel col·lectiu Bidea Helburu i publicat el 2009 en euskera i castellà per la fundació Manu Robles-Arangiz Instituta.

I una de les notícia del cap de setmana ha estat l’ocupció de l’antic edifici de Banesto a la plaça Catalunya de Barcelona. Diumenge ho vam recordar al programa i ens solidaritzem amb aquesta acció directa per desenmascarar un dels símbols de  l’economia capitalista que amaga els veritables responsables de la violència estructural del neoliberalisme: la banca.

A Okupem les Ones podeu veure alguns vídeos d’aquesta acció.





((odp)) Internacional de Resistentes a la Guerra.

12 09 2010

Programa odp86: Dimecres 1 de setembre es va presentar a Barcelona el Manual de Campañas Noviolentas (veure llibre abaix) publicat per la Internacional de Resistentes a la Guerra (WRI-IRG). Ones de pau va gravar la xerrada que va compartir el membre i representant de la IRG a Chile, Pelao Carvallo, amb les activistes i individualitats presents a l’acte.

Llengua: CASTELLÀ.

Durant la xerrada parlem, entre d’altres, dels seguents temes: noviolència, violència estructural, criminalització dels moviments socials, repressió, servei militar obligatori i objecció de conciència als paisos Llatinoamericans, reclutament forçat, remilitarització, fabricació i comerç d’armes, comunitats autogestionades, dones militars…

Clicar portada per veure pdf del llibre a la web de la IRG.

Apuntem també un altre llibre que es recomana durant la xerrada: «Enterrad mi corazón en Wonded Knee», de Dee Brown (1970), que descriu el genocidi dels indígenes nordamericans als segles XIX i XX (però també abans, des de la conquesta espanyola, anglesa i francesa d’Amèrica).

La cançó que pots escoltar al final del programa és titula El desierto i la cantant és Lasha de Selva.