Dissabte 13 de juny Ones de pau participa en l’emissió radiofònica de Contrabanda FM des del carrer per celebrar els 18 anys d’emissions lliures a Barcelona. Per l’ocasió, convidem novament a la companyia de teatre La Quadra Mágica i ens interpreten en directe, des de la plaça Reial, una ració de… PAU?
Programa odp23: Degut a un tema tècnic, diumenge passat no es va poder fer la redifusió del programa emés divendres en directe. I com que cal seguir pressionant pel tancament de la central de Garoña, emetem un altre cop l‘entrevista a l’enginyer i activista antinuclear Manuel Adelantado (odp22). De moment el Govern encara no s’ha pronunciat ni clarament ni definitivament a favor del tancament de la central de Burgos. Ho haurà de fer abans del proper 5 de juliol, quan caduca el permís d’explotació d’aquesta vella i deteriorada central nuclear.
I aquest dies, segons publica la premsa, un general de l’Exèrcit de l’Aire diu el seguent dels missils creuer espanyols Taurus KEPD 350: «No sería lógico usarlos para destruir un tanque pero sí una central nuclear». Una forma molt gràfica d’aportar un altre raó pel tancament de les centrals nuclears, i per la desmilitarització dels estats. Gràcies, General!
Programa odp22: Després de 38 anys de funcionament, el 5 de juliol caduca el permís d’explotació de la vella i deteriorada central nuclear de Santa María de Garoña (Burgos). Però la cobdícia i irresponsabilitat civil dels seus propietaris, Iberdrola i Endesa, fa que continui en funcionament. El lobby empresarial i mediàtic pronuclear els fa costat; el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) també es favorable a la seva continuitat. I el govern es qui té l’última paraula, al menys en l’escenari polític. Els ecologistes li recorden al president del Govern que ell va prometre un calendari de tancament de les nuclears a España, promesa que encara no ha complert. A Ones de pau exigim el tancament de Garoña, i de totes les centrals nuclears a Espanya.
Entrevista en CATALÀ. Col·laborador: Manuel Adelantado, enginyer i activista antinuclear. Autor del llibre «Energía nuclear o energías alternativas», editat per Attac-Catalunya el 2007.
En una entrevista recent, Marcel Coderch, autor del llibre El espejismo nuclear, deia que «el tan esbombat renaixement nuclear no és més que un perillós miratge, perqué té com a objectiu convéncer el públic que, si accepta l’opció nuclear, podrà seguir malbaratant energia com en el passat i que, a més, resoldrà el problema climàtic. La realitat esvairà aquest miratge, però possiblement després d’haver fet un dany enorme, perquè haurem malgastat el temps i els recursos econòmics que necessitem per la transició imprescindible vers un sistema energètic renovable».
L’informe «Renovables 2050» (document pdf versió resumida) de Greenpeace proporciona xifres concretes dels sostres de potència disponibles amb cada font renovable, amb les que podriem satisfer 56 vegades la demanda prevista de consum elèctric peninsular.
En el seguent enllaç pots veure el document «Una energía sin futuro. Desmontando las mentiras de la industria nuclear«.
APROPA’T AL PUNT D’INFORMACIÓ SOBRE GAROÑA, L’ENERGIA NUCLEAR I LES ALTERNATIVES ENERGÈTIQUES: Tots els dilluns de 19 a 21 h al Centre Cívic Can Basté. Pg. Fabra i Puig, 274. Barcelona. Tel. 934206651 / 934201797.
I recorda que també pot escoltar en aquest blog el programa odp05 sobre energia i armament nuclear emès el febrer.
Programa odp21: el Congrés espanyol aprova aquesta setmana una votació a favor de la impunitat que «limita l’aplicació del principi de jurisdicció universal penal per part de l’Audiència Nacional. L’Audiència española té en l’actualitat 13 causes obertes sota aquest principi.» Aquest divendres a Ones de pau parlem amb l’advocat Antonio Segura dels crims contra la humanitat a Guatemala, Congo, Gaza, Argentina, Chile, Mauthausen… sense oblidar la represió i la impunitat del franquisme ni i la de l’actual sistema polític.
Format: entrevista. Llengua: CASTELLANO.
[Audio: degut a questions tècniques, els primers minuts del programa d’aquesta setmana (que sí es van emetre en directe a Contrabanda FM) no s’han pogut gravar. Per aquest motiu no podem publicar el programa sencer i la primera frase amb que comença l’audio és incompleta].
Entrevistat: Antonio Segura. Advocat. Autor entre altres de la querella de Guatemala, de Gaza i dels espanyols a Mauthausen.
Diputados_delincuentes_comunicado_Antonio_Segura.pdf
Manifiesto_en_apoyo_a_la_Jurisdicción_Universal.pdf
En el següent enllaç pots veure els 16 procediments judicials basats en el principi de Jurisdicció Universal en els que han actuat, actuen o actuarán les autoritats judicials espanyoles, en els següents paísos: Argentina, Cuba, Guinea Ecuatorial, Guatemala, Perú, China, Tibet, Iraq, Ruanda, Colòmbia, Sahara Occidental, Mèxic, Àustria-Alemanya i Territoris Ocupats de Palestina.
Documento Amnistia Internacional. Jurisdicción Universal. Casos abiertos en España.
Actualment cinc jutges investiguen delictes de persecució universal (Público.es):
Santiago Pedraz: el títular del juzgado número 1 investiga el genocidio del pueblo maya en Guatemala, la muerte del cámara José Couso en Irak y los crímenes contra la población tibetana.
Ismael Moreno: el juez del nº 2 instruye la primera querella del Tíbet, la de Falun Gong y la del holocausto nazi. Tiene sobre la mesa otra querella sobre Gaza.
Fernando Andreu: el juez del nº4 investiga la querella presentada por el ataque de julio de 2002 en Gaza. Procesó a 40 militares ruandeses por genocidio.
Baltasar Garzón: el Juzgado nº 5 investiga las torturas sufridas por ex presos de Guantánamo en la base estadounidense y el genocidio del pueblo saharaui.
Eloy Velasco: al juez del nº 6 le correspondió la querella presentada contra los asesores de Bush e investiga el asesinato de seis jesuitas y dos empleadas en El Salvador.
I ja que citem a les nostres «señorías», els i hauriem de preguntar: ¿I qui jutjarà els Crims contra la Humanitat de la Guerra Civil i el Franquisme? Perquè aquests, com molt bé saben, no prescriuen. ¿I quin tipus d’impunitat representa la Llei d’Amnistia de 1978? La Justícia Universal es imprescindible, sí. Però predicar amb l’exemple, a casa nostra, encara més.
Programa odp20: Després d’unes setmanes sense fer l’espai d’Ones de pau dedicat a Guatemala, avui el recuperem amb una conferència que denuncia el saqueig d’Unión Fenosa al país Centreamericà. Iberdrola i Unión Fenosa, ara Gas Natural, guanyen ilegalment milions de dòlars a Guatemala amb la privatització de la distribució elèctrica.
Format: conferència. Llengua: CASTELLÀ.
Conferenciant: Roberto Madriz del Frente Nacional de Lucha por la Defensa de los Servicios Públicos y los Recursos Naturales (FNL) de Guatemala. Casa de la Solidaritat de Barcelona, 19 de maig de 2009.
Frase: «Lo cierto del caso es que Unión Fenosa y Iberdrola se instalan en Guatemala a través de un negocio que en si mismo lleva entrañado hasta lo más profundo el signo de la corrupción. ¿Cuántos funcionarios recibieron ahí una «mordida» debajo de la mesa? ¿Cuántas manos se «untaron» para que se mal vendieran en 149 millones de dólares perdidos los activos de la distribución eléctrica?
«Pero el problema no termina ahí, (…) por la vía del cobro a los usuarios de la nueva tarifa VADO (Valor Agregado de Distribución), Iberdrola gana al año 140 millones de dólares, y le permite a Unión Fenosa acumular al año 260 millones. Entre ambas, ganan 400 millones de dólares.»
«En noviembre de 2004, la Corte de Constitucionalidad ordena la destitución de la Comisión Nacional de Energía (CNEE) y ordena reintegrar la diferencia en cobro (de ese VADO) a los consumidores. Hasta ese momento Unión Fenosa y Iberdrola habían cobrado 1600 millones de dolares de un monto no autorizado; que la Corte determina como ilegal. La Corte también ordena la suspensión de ese cobro. De los tres mandatos de la Corte sólo uno se cumplió, la destitución de los miembros del CNEE por sinverguenzas. La Corte dijo que se despidieran y fueron despedidos. Pero Unión Fenosa se coloca por encima del derecho nacional, se coloca en desacato a la autoridad superior de la Corte de Constitucionalidad y no devuelve ni un centavo a ningún usuario, nunca. Y lo más grave es que ese cobro decretado ilegal, desde noviembre de 2004 hasta la fecha de hoy lo ha seguido cobrando. Está ahi, en la tarifa eléctrica que paga cada familia guatemalteca, cada usuario. Estamos ante una empresa que durante diez años a robado.»
http://www.estamosdefrente.blogspot.com
Adjuntem aquí les dues webs d’Unión Fenosa; la de Guatemala amb els seus aliats Disribuidora de Energía de Occidente (DEOCSA) i Disribuidora de Energía de Oriente (DEORSA). L’àrea de «Responsabilitat social» (que pots veure en el següent web) és un bon exemple de la hipocresia i perversió del marketing per intentar netejar la imatge d’empresa explotadora.
I la web del nou grup energètic español, Gas Natural (laCaixa), amb seu a la Barceloneta:
http://www.gasnaturalyunionfenosa.com
El 26 de juny la Junta d’Accionistes de Gas Natural absorvirà Unión Fenosa i la seva corrupció.
Programa odp19: segona part del programa dedicat al filòsof nascut el 1895 a Madanapalle, al sud de l’India. Aquesta setmana, a diferència de l’anterior, no escoltem cap vídeo i començem llegint l’històric discurs de dissolució de l’Ordre de l’Estrella d’Orient, pronunciat pel seu cap Krishnamurti, el 1929. Després compartim textes del filòsof sobre El poder, El jo i L’autodefensa.
Format: lectures. Llengua: CASTELLÀ.
«La Orden de la Estrella de Oriente fue fundada en 1911 para proclamar el advenimiento del Instructor del Mundo. Krishnamurti fue designado Jefe de la Orden. El 2 de agosto de 1929, día de apertura del Campamento Anual de la Estrella, celebrado en Ommen, Holanda, Krishnamurti disolvió la Orden ante tres mil miembros. Esta es la traducción completa de las palabras que pronunció en aquella ocasión, basada en el texto que se publicó en el Boletín de la Estrella del mes de septiembre de 1929″:
http://www.fkla.org/media/pdf/disolucion-orden-de-la-estrella-fkla.pdf
«Yo sostengo que la verdad es una tierra sin caminos, y no es posible acercarse a ella por ningún sendero, por ninguna religión, por ninguna secta. Éste es mi punto de vista y me adhiero a él absoluta e incondicionalmente. La verdad, al ser limitada, incondicionada, inabordable por ningún camino, no puede ser organizada.»
A partir d’aquesta renúncia, Krishnamurti va començar el seu propi cami de difusió arreu del món del que es coneix com les seves Ensenyançes. I com un home totalment lliure de lligams, ens ofereix tot el seu saber en la recerca de la veritat, despullada de doctrines i dogmes.
Comentarios sobre el vivir (Tomo1), 1956. El poder: «El deseo de éxito impide la humildad, y sin humildad, ¿como es posible comprender? (…) El deseo de éxito es el deseo de dominar. Dominar es poseer, y la posesión es el camino del aislamiento. (…) El aislamiento depara poder, pero el poder engendra antagonismo y dolor, ya que el aislamiento es resultado del miedo, y el miedo pone fin a toda comunión».
En aquest programa també parlem de l’ego i llegim el capítol «El yo», del mateix llibre Comentarios sobre el vivir: “La causa del vacío interno es el deseo de llegar a ser; y haga uno lo que haga, jamás podrá llenar ese vacío. Quizá escape de él de forma vulgar o con refinamiento, pero el vacío seguirá siendo su sombra; aunque uno no quiera verlo, él seguirá estando ahí. (…) Cada esfuerzo del «yo» para ser o para no ser es un movimiento que lo distancia de lo que es. (…) Si somos capaces de afrontar ese vacío, de permanecer con ese doloroso sentimiento de soledad, el miedo desaparece por completo y se produce una transformación fundamental. Para que eso suceda, es necesario experimentar esa nada, lo cual es imposible si hay un experimentador. (…) Sólo el experimentar lo que es sin nombrarlo le libera a uno de lo que es«.
La autodefensa: «El deseo de herir a otro, ya sea con la palabra, con el gesto o de manera más profunda, es muy fuerte en la mayoría de nosotros. (…) El deseo mismo de que no nos hieran hace que hieramos a otros; dañar a otros es una manera de defenderse de uno mismo. (…) ¿Qué es lo que defendemos, lo que protegemos con tanto cuidado? Sin duda es la idea que tenemos de nosotros mismos, en todos sus aspectos. Si no protegiéramos esa idea, ese centro de acumulación, no existiría el «yo» y lo «mío». Entonces seríamos especialmente sensibles, vulnerables a nuestra propia manera de ser, tanto consciente como oculta; pero como la mayoría no deseamos descubrir el proceso del «yo», oponemos resistencia a cualquier invasión de la idea que tenemos de nosotros mismos. Esa idea es completamente superficial; pero, puesto que la mayoría vivimos en la superficie, nos contentamos con ilusiones.» En el áudio del programa puedes escuchar los capítulos citados enteros.
El filòsof, escriptor, orador i educador Jiddu Krishnamurti, abans de morir el 1986 a Ojai, California (EEUU), va crear quatre fundacions i diverses escoles, i va publicar més de seixanta llibres plasmant «un ampli missatge cap a una comprensió total de l’èsser humà».
El programa acaba recordant un altre fragment de les ensenyançes del que fou «un gran mestre espiritual i al mateix temps una persona religiosa sense religió»:
«La virtud es la paz que sobreviene cuando se está libre del ansia de devenir, y es una paz del corazón, no de la mente. (…) Porque la virtud del corazón es comprensión.»
Programa odp18: l’autoritat i la violència segons el filòsof Krishnamurti. Lectura de textes i escolta de vídeos d’un dels filòsofs més carismàtics del segle XX. Amb una enseñança paradoxal perquè Krishnamurti convidaba a prescindir de l’autoritat dels mestres: no calen gurús ni principis generals, lo essencial és la pròpia alliberació, el descondicionament, la llibertat interior.
Format: lectures i videos. Llengua: CASTELLÀ.
Començem el programa amb la lectura del primer capítol del llibre Comentarios sobre el vivir (Tomo 1), editat per Krishnamurti Foundation of America el 1956. L’edició en castellà que llegim a Ones de pau és d’Editorial Kairós (2006). Fem la pausa musical amb els Kraftwerk i el tema musical «Home sweet home» rescatat d’un antic «caset». I acabem amb la cançó «Who do you think I am» de Sinéad Lohan, interpretada per Joan Baez (Gone from danger, 1997).
«Tres piadosos egoístas»:
«La ambición en cualquiera de sus formas -ya sea de bienestar para un grupo, de salvación individual o de realización espiritual- es una acción aplazada. El deseo siempre es del futuro; el deseo de llegar a ser es la inacción en el presente. El presente tiene más importancia que el mañana, pues la totalidad del tiempo se halla en el ahora; comprender el ahora es estar libre del tiempo. El llegar a ser és la continuación del tiempo, del sufrimiento; el llegar a ser contiene el ser. Ser es siempre en el presente y es la forma más elevada de transformación; llegar a ser es una simple continuidad modificada. Sólo en el presente, en el ser, hay una tranformación radical.»
I enfrontem L’autoritat, capítol 28 del mateix llibre, que acaba així: «El culto a la autoridad, tanto en lo grande como en lo pequeño, es dañino; y lo es mucho más en asuntos religiosos. No puede haber ningún intermediario entre uno y la realidad; y si lo hay, es un falsificador, alguien que fomenta la discordia; no importa quien sea: el más grande de los salvadores o el último gurú o instructor de uno. El que dice saber no sabe; puede conocer únicamente sus propios prejuicios, sus creencias autoproyectadas y sus demandas sensoriales. No puede conocer la verdad, lo inconmenurable. (…) Establecer una autoridad y seguirla impide toda comprensión. Cuando hay comprensión hay libertad; la libertad no puede comprarse o recibirse de otro. Lo que se compra se puede perder; a uno se le puede quitar lo que se le ha dado; y se engendaran así la autoridad y el miedo. El miedo no se puede eliminar encendiendo velas para aplacarlo; termina con la finalización del deseo de llegar a ser.»
VIDEO 1: «La autoridad» (escolta la traducció simultània en l’àudio del programa).
http://www.youtube.com/watch?v=ZWT60tvp9ts&hl=es&fs=1
Per cert que aquest vídeo gravat l’any 1985 a Ojai, Califòrnia (EEUU), no correspon a la primera xerrada pública («first públic talk») de Krishnamurti, com es pot llegir en una sobreimpressió del vídeo, doncs el filòsof moriria el 1986, després de més de 65 anys fent xerrades i compartint les seves ensenyançes arreu del món.
“La violencia existe cuando me amoldo a un patrón y permito que se me programe, que usted me imponga lo que debo hacer. (…) Luego cuando acepto la autoridad, hay violencia. (…) Cuando hay orden, no hay autoridad porqué hago lo correcto de forma natural, sin imitar un modelo».
VIDEO 2: «¿Es posible terminar con la violencia?» Escucha la traducción simultánea en el audio del programa y clica en el siguiente enlace para ver el vídeo:
Video Krishnamurti. ¿Es posible terminar con la violencia?
«Cuando se observa la violencia, sólo la violencia, el obervador que oberva la violencia es violencia. (…) ¿Qué es lo que sucede en su mente cuando usted sólo observa el hecho en lugar de inventar su opuesto?»
Les paraules de Krishnamurti són un estímul i no una imposició. Un estímul perquè cada lector accedeixi, per si mateix, a la seva pròpia i irreductible (sense coerció) realització.»
En les seves ensenyançes Krishnamurti s’endinsa i aprofundeix en allò que els antics grecs ja plantegaven: «Coneix-te a tu mateix». Un missatge clau.
I suggerim un altre text que no hem llegit durant el programa però que forma part d’un altre llibre del mateix autor, La libertad interior (1970).
Adjuntem a continuació la direcció-web de la Fundació Krishnamurti amb seu a Madrid:
Fundación Krishnamurti Latinomaericana en España.
I la propera setmana farem la segona part d’Ones de pau dedicat a Jiddu Krishnamurti. Començarem el programa recordant el discurs de dissolució de l’Ordre de l’Estrella d’Orient per part del seu cap, el mateix Krishnamurti, l’any 1929. Parlarem del poder. I continuarem aprofundint en la comprensió del «jo» i la violència.
Programa odp17: tercer programa per denunciar la presència de bases militars de l’OTAN a España. Aquesta setmana ens centrem en la base aèria de Los Llanos d’Albacete que el 2009 es convertirà en la seu del Programa de Lideratge Tàctic (TLP) per a pilots de l’OTAN, fins ara situat a Florennes (Bèlgica).
Format: reportatge i entrevista. Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.
Convidat: Alberto, coordinador de la Plataforma Contra la Militarización de Albacete (ConMilAB).
Frase: «Si preparamos la guerra, sabremos hacer la guerra» (Federico Mayor Zaragoza, 30 de gener 2008, Albacete).
El programa TLP (Tactical Leadership Program) suposa l’entrenament d’alt nivell de pilots de l’OTAN i (segons va declarar el comandant i ex-director del TLP, Michel Audrit) podria incloure un exercici «ACE Flag» consistent en un simulacre de guerra aèria amb nombrosos avions (alguns dels quals podrien portar armamant real), realitzant exercicis d’atac aire-aire i aire-terra.
«The Spanish Air Force was the largest participant in TLP 2009-2 with six upgraded Boeing EF-18M aircraft of Ala 12 and Ala 14, based at Torrejón and Albacete Air Bases respectively.»
Traducció del text de l’autor de la fotografia (adalt): L’Exèrcit de l’Aire Espanyol va ser el major participant durant el Programa de Lideratge Tàctic (TLP) 2009-2 amb sis avions renovats Boeing EF-18M de l’Ala 12 i l’Ala 14, establerts a les respectives bases aèrees de Torrejón de Ardoz i Albacete.
Pero abans de l’arribada del TLP a Albacete, la ciutat ja coneixia molt bé la industria militar. I es que l’empresa Eurocopter (amb una subvenció estatal de 6,7 milons d’euros) fabrica a Albacete els helicòpters EC-135 (d’us civil), NH-90 (d’us civil i militar) i TIGRE ó TIGER (militar i d’atac), de característiques similars a l’APACHE nordamericà. De fet Eurocopter, que acapara el 45% del mercat mundial d’helicòpters, és una empresa subsidiària de la nordamericana EADS.
Cada unitat, cada helicòpter TIGRE te un cost d’entre 35 i 40 milions d’euros. Espanya ha encarregat recentment 24 unitats per un import total de 1.350 milions d’euros: amb aquests diners es podrien construir 27 hospitals.
Espanya va encarregar a Eurocopter els primers helicòpters TIGRE, model HAD, el setembre de 2003. I el juny del mateix any va decidir que l’empresa israeliana RAFAEL els armés amb els seus missils Spike-ER. Un exemple més de com la industria militar espanyola y mundial compra i ven les seves armes al millor postor, ja sigui un país en guerra, sota un règim autoritari, del Tercer Món o de l’OTAN. Els polítics, militars i empresaris que intervenen en aquests negocis armamentístics i projectes belicistes han sobrepassat la frontera de la hipocresia i la mentida i actualment es situen en la complicitat criminal.
Al programa Ones de pau vas poder escoltar l’àudio i ara pots veure el vídeo (abaix). «Donde se cuece la guerra». Una producció de la Coordinadora Contra la Militarización de la Sierra de Chinchilla. Chinchilla és un camp de tir i maniobres militars de l’Exèrcit espanyol a la comarca d’Albacete. I el vídeo tracta de la participació d’Espanya en la guerra global.
Ones de pau comparteix plenament el manifest de la Plataforma Contra la Militarización de Albacete (ConMilAB) per denunciar la instal.lació del Programa de Lideratge Tàctic (TLP) de pilots de l’OTAN a la base aèria de Los Llanos. Pots llegir aquest manifest i més informació sobre el TLP al web de la plataforma ConMilAB:
Al final del programa d’aquesta setmana pots escoltar una cançó que forma part de la banda sonora de la película «En tierra de nadie» (2001) del director bosni Danis Tanovic. Una tragicomedia que narra la guerra dels Balcans a l’exiugoslàvia situant a un soldat serbi i un de bosni, en una mateixa trinxera, atrapats entre el foc enemic.
I després de la sintonia, abans d’acabar el programa, un cant a l’esperança interpretat per Mercedes Sosa: «Todo cambia» (de Julio Numhauser).
Programa odp16: continuem la sèrie de programes per denunciar la presència de bases militars de l’OTAN a España. Aquesta setmana passem revista al Quarter General del Comandament Component Terrestre de l’OTAN a Madrid. Expliquem com fer l’Objecció Fiscal a la despesa militar de l’Estat. I començem el programa amb un sant, cavaller, guerrer i camperol que ahir cavalcava per Catalunya…
Convidat: Xema Moya, coordinador del Servei d’Informació de l’Objecció Fiscal (SIOF) a Barcelona.
Format: reportatge i entrevistes. Llengua: CATALÀ.
«El Quarter de Retamares ocupa un tercer esglaó en la nova estructura militar de l’OTAN. Per damunt seu són el comandament estratègic de Mons (Bèlgica) i el de la força conjunta permanent de Nàpols (Itàlia). L’OTAN nomès disposa de dos quarters de comandament terrestre al món, el de Heidelberg (Alemanya) y aquest de Retamares a Madrid.»
Com a prova de que la participació d’Espanya a l’OTAN va en serio (és a dir que es ilegal i contrària a les limitacions aprovades en el Referendum de l’OTAN votat pels espanyols l’any 1986), mostrem aquesta fotografia (adalt) del General Cayetano Miró Valls, comandant del Quarter General Component Terrestre de l’OTAN a Madrid, parlant amb Vasil Sikharulidze, Ministre de Defensa de Geòrgia (exrepública soviètica actualment en procés d’integració a l’OTAN). La reunió és durant l’inauguració de l’exercici internacional de cooperació militar «Longbow Lancer 2009» (11 de maig a 2 de juny), que dirigia el Comandant espanyol citat, a la base militar de Vaziani, a prop de Tibilisi (Georgia). Per cert, recordeu la guerra de Geòrgia?
Doncs adjuntem aquí l’article «El laberinto del Caucaso: arqueología de cinco días de guerra», publicat a la revista El Viejo Topo (nº 250, desembre 2008). Valia la pena actualitzar el blog amb aquesta informació per cridar l’atenció, amb un exemple més, a tots els antimilitaristes, perquè ens hem de «posar les piles» si volem aturar la presència cada vegada més important (perillosa i criminal) de l’Exèrcit espanyol a l’OTAN i en la Guerra Global. I què podem fer? A continuació va un bon exemple…
«L’Objecció de Consciència a les Despeses Militars de l’Estat (Objecció Fiscal) és un acte de desobediència civil. És la no-disposició a col·laborar amb l’Estat en la preparació de les guerres i el manteniment de l’estructura militar, desobeint activament en el moment de fer la Declaració de la Renda. Tècnicament consisteix a desviar una part d’aquests impostos a un projecte social i solidari. Així es fomenta que aquests diners siguin per si mateixos una altra forma d’antimilitarisme.»
El 2008 hi va haver un total de 874 objeccions fiscals a la Despesa Militar de l’Estat español que es van traduir en 84.253 euros desviats.
L’any 2007 la despesa militar mundial va superar els 800.000 milions d’euros, un 6% més que l’any anterior i un 45% superior a 1998, segons l’informe anual de 2008 de l’Institut Internacional d’Investigacions per la Pau (SIPRI) amb seu a Estocolm.
La despesa militar de l’Estat espanyol prevista pel 2009 és de 18.609 milions d’euros. O sigui 50,98 milions d’euros diaris.
Tres exemples comparatius per evidenciar el despilfarro de la despesa pública militar:
2 missils Tomahawk = 1 col·legi.
3 tancs Leopard = 1 hospital.
1 avió caça Eurofighter = 3 hospitals.
En el següent document adjunt trobaràs l’informe El Gasto Militar del Estado Español para el 2009, elaborat pel Centre JM Delàs.
ones de pau 