((odp)) Trobada d’assemblees de barri.

26 06 2011

Programa odp124: Difonem la gravació de la Trobada d’assemblees de barri (de Barcelona) celebrada a plaça Catalunya el diumenge 26 de juny de 2011.

[Altaveu.org ha editat dos àudios diferents de la gravació que va fer d’aquesta Trobada de Barris: el primer correspon a l’emissió d’Ones de pau (odp) i el segon està reeditat -sense la sintonia d’odp ni les referències al programa- per poder fer una difusió més directa].

[Malauradament per problemes tècnics la qualitat del so gravat no és la que desitjariem, no obstant pensem que igualment val la pena difondre-ho].

[La gravació no inclou la primer meitat de l’assemblea, amb les intervencions de les diferents comissions de l’Acampada-bcn, prèvies a les intervencions dels barris].

Llengua: CATALÀ.

Enllaçem el bloc de l’Assemblea de Barri del Poble Sec, que també va participar en la trobada, per visibilitzar un exemple de com continua la lluita als barris… També trobaràs més informació a la Comissió d’Extensió de l’Acampada-bcn.

Transcrivim les cinc preguntes que plantega als barris el document «Proposta de la trobada d’assemblees de barris», previ a la trobada del 26 de juny (que trobaràs en format pdf al blog de la Comissió d»Extensió, enllaçat adalt):

¿Com es veu des dels barris l’Àgora de Plaça Catalunya?
¿És necessari aquest espai per a la interacció entre barris?
¿Com es podria gestionar per assegurar una activitat permanent?
¿Quines activitats s’hi podrien dur a terme i de quina manera es gestionarien?
¿Ha de ser un espai de decisió o simplement un espai de coordinació per compartir idees, experiències i propostes?

Recordem que ja es va decidir en una assemblea general de l’Acamapada-bcn que es desmuntaria l’acampada de plaça Catalunya per descentralitzar el moviment del 15-M cap als barris. Tot i el consens d’aquesta decisió, a dia d’avui encara hi ha persones acampades a la plaça i el futur immediat de l’Àgora encara s’està definint.

Sens dubte queda molt camí per recòrrer i pensem que és necessari fomentar tant els debats polítics de fons com els estratègics, sense oblidar ni obessionar-se amb els metodològics pròpis de l’autogestió assembleària. A vegades sembla que sigui més important «apuntalar» (rigidesa) l’estructura del moviment (del 15-M/Acampades/Barris/…) en lloc d’organitzar (fluidesa). I sense fluidesa no és pot ser «impermeable» (dissident? automarginat? Insubmís?) al sistema capitalista del que no volem formar part i estem transformant.

També seria útil trobar més espais (i temps) de debat per aprofundir en questions polítiques i aclarir/compartir el posicionament ideològic i l’experiència de cadascuna a les assemblees. Els «grups d’afinitat» que neixin o es reagrupin en aquest renovat moviment de desobediència poden ser la clau de les veritables transformacions polítiques, socials i econòmiques que logrem. I això serà possible, en gran part, si abans hem aprofundit en el debat polític i hem fet aflorar les «diferències» entre les companyes de les assemblees, per unir-nos amb més força.

El proper diumenge sí que emetrem el monogràficde Guatemala: de la impunitat a la pau sobre els calendaris maies, com haviem anunciat la setmana passada.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Trobada d’assemblees de barri.
Etiquetas: , , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Desobediència Civil i Terra Cremada.

19 06 2011

Programa odp123: Crònica i valoració de l’acció de Desebodiència Civil al Parlament de Catalunya el 15-J i de la manifestació del 19-J a Barcelona. I lectures de la «publicació contra la derrota» Terra Cremada (nº2, abril 2011).

Llengua: CATALÀ.

Clicar imatge (adalt) o aquí per accedir al bloc de Terra Cremada amb les publicacions (en pdf) de març 2010 i abril 2011.

Recomanem molt la lectura de Terra Cremada perquè pensem que pot ajudar a fomentar debats útils per «superar» la democràcia i encaminar la lluita i la construcció d’alternatives al capitalisme. També trobarem valoracions sobre la violència i la noviolència (especialment en el número d’abril 2011) que no s’acostumen a plantegar o s’entenen (i es practica) de forma diferent des de la majoria de col·lectius antimilitaristes.

Adjuntem el cartell (adalt) que comentem durant el programa i que defineix en part el posicionament del programaOnes de paurespecte l’us de la violència… De fet aquest cartell és un «remake» d’una campanya de difusió de la noviolència. Nosaltres també entenem i compartim la Desobediència Civil com una estratègia noviolenta, però el símbol de la pau (de la campanya) al costat del cap indígena Sitting Bull, que com milions de nadius nordamericans va morir en l’extermini o genocidi del seu poble i va lluitar en múltiples batalles, no ens encaixaba massa bé i per això l’hem redissenyat, amb el nou missatge «guerrer».

Aquesta setmana és el solstici d’estiu i la revetlla de Sant Joan… Us desitgem un molt bon inici d’estiu! Nosaltres tornarem el proper diumenge amb nova energia i un programa especial sobre els calendaris maies de Guatemala.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Desobediència Civil i Terra Cremada.
Etiquetas: , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) L’Assemblea de Barri del Poble Sec.

12 06 2011

Programa odp122: Xerrada amb membres de l’Assemblea de barri del Poble Sec, que des del 15M (maig-2011) està tenint una participació multitudinària dels veins i les veines del barri tant en l’assistència a les assemblees com en la implicació organitzativa i en les accions de lluita i resistència col·lectiva, fent realitat els principis d’ajuda mútua i d’autogestió com a veritables motors de canvi i transformació política, social, economica…

Taula rodona: Carles, «Anònima» i Omar, membres de l’Assemblea de Barri del Poble Sec.

Llengua: CATALÀ.

Copiem el text «VINE A L’ASSEMBLEA DE BARRI» (que el trobaràs al bloc -enllaçat adalt- de l’Assemblea de Barri del Poble Sec, entre d’altres documents i material de difusió):

Fa temps que les coses estan canviant als nostres barris. Amb l’excusa de la crisi ens estan estrenyent cada cop més i ens demanen esforç, suport i sacrifici. Paradoxalment, ens despertem cada matí amb noves històries de corrupció política i ens criminalitzen pel simple fet de pensar, ser crítiques i denunciar-ho.Hem demostrat que estem fartes que el seu únic model de participació ciutadana sigui que votem cada quatre anys i les solucions les dictin els polítics des de dalt. No volem que ens diguin què és el que hem de fer i quan ho hem de fer. Volem poder decidir sobre les qüestions que afecten al nostre barri, així com al present i futur del nostre país, és a dir, a les vides de tots nosaltres.L’experiència de Plaça Catalunya i de la resta de places de l’estat és fruit de la indignació de milers de persones, però també de la feina que està sorgint des de fa temps a molts barris de la ciutat. La lluita ve de lluny, avui esclata espontàniament i demà ha de continuar. Al teu barri, a tota la ciutat, ens estem organitzant en assemblees de barri, als centres de treball, a la universitat, etc.Volem recuperar el carrer. Volem plantar cara a les polítiques de ciutat aparador i privatització de l’espai públic.

N’estem fartes! UNIEX-TE A L’ASSEMBLEA DE BARRI!

Propera assemblea: dimecres 22 de juny, 20:30h a la plaça del Sortidor (Poble Sec).

Als blocs de les assamblees de barri i de l’acampada de plaça Catalunya (acampada-bcn) trobaràs informació i material de difusió de les mobilitzacions i les accions previstes per aquesta setmana de juny:

> dimarts 14 (acampada al parc de la Ciutadella, de Barcelona).

> dimecres 15 (bloqueig del Parlament de Catalunya, a la Ciutadella).

> diumenge 19 (manifestació a plaça Catalunya i internacionalment)

De l’indignació a l’acció… la Desobediència Civil no s’atura i la revolta continua!


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) L’Assemblea de Barri del Poble Sec.
Etiquetas: , , , , , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) La insurrección que viene.

5 06 2011

Programa odp121: Llegim alguns fragments del manifest «La insurrección que viene», del Comité Invisible, publicat per l’Editorial Melusina (2009). I escoltem diverses intervencions de l’assemblea general de l’Acampada de Barcelona del 27 de maig.

Llengua: Lectures, CASTELLÀ, comentaris CATALÀ.

Clicar aquí per llegir un pdf del manifest (sencer) traduit pel mitjà digital d’informació alternativa Rebelion.org.

I aquí enllaçem una entrevista a l’editor d’aquest manifest, Eric Hazan, publicada pel diari francés L’Humanité.

Enllaçem també la pàgina de Wikipedia sobre Julien Coupat, cofundador de la «revista radical filosòfica» anomenada Tiqqun i, segons la policia francesa (que el va empresonar acusant-lo de sabotatge), un dels autors de l’assaig «La insurrección que viene».

Com diem a la pàgina de presentació d'»Ones de pau» del sumari (barra superior) d’aquest bloc, ens posicionem al costat de la resistència i la lluita noviolenta però sense discursos idealistes ni pràctiques «suicides», ingènues o contraproduents (que debilitin la nostra lluita o afavoreixin a l’Estat i les estructures opressores), per això compartim moltes de les visions i estratègies combatives que plantega l’imaginari Comité Invisible. En aquest sentit ens sembla molt més interessant (i sobretot, útil) el manifest de «La insurrección…» que el llibret «Indigneu-vos!» de Stephane Hessel.

Un dels aspectes més controvertit (complex i contradictori) d’aquest manifest (i de molts altres anàlisis de la «crisis» actual) és la seva visió «negativa», que compartim en l’anàlisis i en el sentiment però no en la reacció que implica i es proposa. Pensem que l'»odi» i el «nihilisme» (que comprenem i també podem haver sentit i viscut en certs moments) no és el «camí» per CONSTRUIR EL QUE VOLEM. Coincidim en que cal «sabotejar» (físicament o simbólicament) les estructures del capitalisme (fábriques d’armes, entitats finançeres, institucions corruptes i autoritàries, etc) per fer públic la nostra indisposició radical (nocol·laboració o insubmissió total) però sobretot, cal que ens centrem en la construcció del nostre propi projecte alternatiu, la nostra «societat paral.lela», ja sigui en forma de comunes o en la forma que (com a resultat d’una elecció veritablement lliure) sapiguem i podem fer realitat.

La banda sonora d’aquest programa, entre d’altres músics, la posa Jimi Hendrix: «West coast Seattle Boy. The Jimi Hendrix Anthology« (Cd3: T5 «Hound dog blues», T8 «Purple Haze», T12 «Fire»…).

Evidentment com sabem la repressió i la violència a l’Iraq no es comparable amb les revoltes d’Egipte o la Desobediencia Civil de les acampades espanyoles, per posar tres exemples de ressistència popular. Però en qualsevol cas la SOLIDARITAT i l'»AJUDA MÚTUA» segueix sent una de les millors armes que tenim per ressistir davant la violència capitalista i continuar construint alternatives. La revolta continua!


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) La insurrección que viene.
Etiquetas: , , , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Corporacions Militars Privades (2a. part).

29 05 2011

Programa odp120: Diumenge passat no vam fer programa perquè a Contrabanda FM vam emetre en directe l’assamblea general de l’acampada de Barcelona a plaça Catalunya. Aquesta setmana Ones de pau ha tornat a l’emissió habitual dels diumenges i hem emès la segona part del monogràfic dedicat a les empreses militars privades i la «indústria dels serveis de mercenaris». Abans de començar el programa, denunciem l’exhibició militar del Dia de las Fuerzas Armadas que s’ha realitzat a Málaga, aquest cap de setmana.

Llengua: comentaris en CATALÀ, lectures en CASTELLÀ.

Clicar la imatge (adalt) o aquí per obrir el document pdf i llegir el capítol «Listado de las Corporaciones Militares Privadas más importantes».

Apuntem també les referències de l’altre llibre que llegim en aquests monogràfics: «Blackwater. El auge del ejército mercenario más poderoso del mundo», de Jermey Scahill (editorial Paidós, edició revisada i ampliada, 2010).

En aquest programa llegim (parcialment) «La emboscada» de Faluya, Iraq (Capítol 7), «Pacificaremos Faluya» (Capítol 8) i «El domingo sangriento de Bagdad» (Introducció), del llibre «Blackwater».

Recordem que la companyia militar privada Blackwater USA des del 2009 s’anomena Us Training Center (www.ustraining.com), pertanyent al grup Xe Services (www.xecompany.com).

Apuntem el que diu la contraportada del mateix llibre per presentar a Scahill: «es periodista de investigación y colaborador habitual de la revista The Nation, así como corresponsal de los programas de radio y televisión Democracy Now! Sus reportajes han merecido numerosos premios, entre los que se cuenta el prestigioso premio George Polk de periodismo, con el que ha sido galardonado en dos ocasiones».


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Corporacions Militars Privades (2a. part).
Etiquetas: , , , , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Corporacions Militars Privades (1a. part).

15 05 2011

Programa odp119: Els mercenaris, paramilitars, «escuadrones de la muerte», «exèrcits secrets» i terrorisme d’Estat no són cap novetat (malauradament existeixen des de fa molt temps) però des de la proclamació de la Guerra Global «contra el terror» anunciada (públicament) el 2001 pel govern nordamericà (G. W. Bush, D. Rumsfield i companyia), la privatització de la guerra (control social, represió, conflicte armat…) s’ha convertit en la tendència política, militar i econòmica de la nova era neocolonial del segle XXI. La «guerra bruta» continúa amb la màxima impunitat i el negoci de la violència i la mort cotitza a l’alça a les borses de Nova York, Londres, París, Moscú, Honk Kong, Madrid, Barcelona…

Llengua: lectures, CASTELLÀ.

Transcrivim el text del llibre «Medios violentos. Palabras e imágenes para el odio y la guerra», de Pascual Serrano (El Viejo Topo, 2008), que comentem (i no podem llegir, coses del directe!) al començament del programa:

Capítol XV: ¿Iguales todas la violencias?

El 4 de abril de 1967, un año antes de ser asesinado, Martin Luther King habló en la iglesia de Riverside del barrio de Harlem, en la ciudad de Nueva York. Aquella noche dijo:

Nunca volveré a alzar la voz en contra de la violencia de los oprimidos que viven en guetos sin denunciar primero con toda claridad a la institución que es responsable de la mayor parte de la violencia que padece hoy día el mundo: mi propio gobierno.

Un missatge semblant, aquest de M. L. King, es pot atribuir a Mahatma Gandhi: No predicaré la noviolència (als oprimits o als demés en general) si aquesta (la noviolència) perjudica la seva resistència.

I la segona cita del mateix llibre de P. Serrano que és la cita d’un altre llibre, «Ojo con los media» (Hiru. Hondarribia, 1995), de Michel Collon:

Los grupos sociales que no disponen de vías pacíficas para reclamar sus derechos o han visto invadidos sus países pueden estar legitimados para recurrir a vías violentas para reclamar y exigir su dignidada.

Del mismo modo (…) las estrategias de comunicación que, aunque bajo un discurso de paz, favorezcan la imposición de la violencia del hambre, la injusticia y la desigualdad estarán cometiendo un delito criminal.

Els dos llibres que llegim en aquest primer monogràfic dedicat a les Corporacions Militars Privades són:

> «Mercenarios. Guerreros del imperio. Los ejércitos privados y el negocio de la guerra», Daniel Pereyra (El Viejo Topo, 2007).

> «Blackwater. El augue del ejército mercenario más poderoso del mundo», Jeremy Scahill (Edició ampliada i revisada, Paidós, 2010. Edició original, 2008).

Per cert, ¿algun/a lector/a «juga» a la borsa o és client/a d’alguna entitat bancària o d’estalvi que  «ven» productes o serveis (de qualsevol tipus) vinculats a la borsa? Potser no podrem aturar l’escalada militarista i la violència global sense precedents d’avui però al menys no siguem còmplices dels Estats i les empreses que finançien (legal o ilegalment) aquesta guerra (militar, econòmica, social…). Apliquem-nos a nosaltres mateixos allò del consum crític (si encara no ho fem) com un primer pas per fer realitat el canvi que volem. Perquè… ¿fins a quin punt som (o podem ser i deixar de ser) còmplices d’aquest model capitalista que incentiva les Corporacions Militars Privades i consolida la violència estructural (local i global, individual i col·lectiva)? Sens dubte, la Desobediència Civil és més necessària que mai però quan aquesta no afavoreix els canvis que volem (com la campanya d’Objecció Fiscal a la despesa militar de l’Estat)… ¿és l’hora de la nocooperació -de veritat- amb l’Estat? Com deiem fa unes setmanes, amb els responsables de la «democràcia de la violència» (o «Seguretat Democràtica»), ni dialogar. Així es que «mans a la obra»… la xarxa de «nodes» autogestionats ja fa temps que funciona a casa nostra i arreu. ¿Cadascú al seu lloc? (sí, això mateix ja ens ho preguntavem fa unes setmanes, i no deixarem de preguntar-nos-ho mentre avançem, coneixem i compartim noves experiències vitals i estratègies de lluita).

Salut i pau a tothom!

(ei que tornem la propera setmana amb un nou programa i entrada al bloc, això nomès es literatura, o no?)


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Corporacions Militars Privades (1a. part).
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Guatemala: Holocausto Optimista.

8 05 2011

Programa odp118: Programa que parteix de la poesia d’Ottó René Castillo per endinsar-nos en una de les etapes històriques més tenebroses i terrorífiques de la humanitat, la «Guerra Interna» a Guatemala (1963-1996):

«Y sin embargo fue mi tiempo / Pustolento. Perruno. Horrendo / Creado por el lobo, en verdad / Sufrido por el hombre, a verdad / Destruido con odio y muerte / en nombre del amor y la vida».

I com que «la bèstia encara no ha mort» (ni allà ni aquí), haurem de seguir cantant que «Vale la pena vivir para que la verdad no muera».

Llengua: entrevista en CATALÀ, àudios, lectures i música en CASTELLÀ.

Entrevistada: Anna, membre de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala (AAPG) i coordinadora de la publicació El Quetzal que edita i publica trimestralment (des del 1988) la mateixa associació (secció Publicacions del web de l’AAPG, enllaçat adalt).

Música, àudios i lectures (per ordre d’aparició al programa):

> «Radio La Voz Popular» (A. Dubón. Ixim W’animá). Cassete «Canta conmigo Vol.2. Emisora de la URNG».

> «What game shall we play today», Gary Burton / Chick Corea. Cd «ECM Editions» (1991). Piano i vibràfon.

> José Efrain Ríos Montt, exGeneral de l’Exèrcit guatemalenc que el 23 de març de 1982 va fer un cop d’estat militar. Acabada la Guerra i signats els Acords de Pau (1996), Ríos Montt va aconseguir impunitat diplomàtica gràcies al seu escó del partit Frente Republicano Guatemalteco (FRG) al Congrès [ho subratllem perquè al programa no aclarim prou bé que sí és diputat, com d’altres exGenerals i exmilitars responsables de crims de guerra], no obstant segueix estant acusat (juntament amb altres exmilitars encausats al mateix procès iniciat el 1991) de genocidi i crims contra la humanitat a Guatemala per part de l’Audiència Nacional Espanyola (ANE). El 2007 la Cort Constitucional de Guatemala va decidir que Espanya no pot jutjar els acusats [contradició jurídica entre Sobirania Nacional i Justícia Universal o un exemple més de màxima impunitat]  i va anular l’ordre d’extradició emesa per l’ANE.

Trobaràs més informació del cas per genocidi, entre d’altres informacions relacionades amb la lluita contra la impunitat i el racisme a Guatemala, al web del Centro de Acción Legal en Derechos Humanos (CALDH).

> «Guatemala: de la impunitat a la pau», separador/sintonia  d’aquests monogràfics d’Ones de pau.

> «Holocausto Optimista», poema d’Otto René Castillo (1936-1967). «Homenaje a Otto René Castillo. Cuadernos de Guatemala. Nº3 – Agosto 2004», publicat per l’AAPG (secció Publicacions: http://www.aapguatemala.org).

> «Twister», Marc Johnson. Cd «ECM Editions» (1991). Baix, guitarra, bateria.

> Unired Fruit Company (UFC). Jingle, música d’un anunci per la televisió nordamericana. La UFC era una empresa multinacional que durant dècades al segle XX va guanyar-se el monopoli d’explotació i comercialització de plàtans a Centreamèrica esclavitzant als treballadors/jornalers amb polítiques colonials i criminals.

> «A los héroes y mártires» (Kin Lalat. Ixim W’animá). Cassete «Canta conmigo Vol.2, de la Emisora de la URNG».

> «What game shall we play today», (repetició música, de fons lectura):

> «Masacre en la embajada de España en Guatemala» (lectura). «Venciendo el olvido. Cuadernos de Guatemala. Nº6 – Marzo 2005» publicat per l’AAPG (secció Publicacions: http://www.aapguatemala.org).

> «Patria Verde» (Kin Lalat). Cassete «Ixiim K’in Q’aaq'» (Maiz y Fusil). Distribuït pel Comité de Solidaridad con Guatemala.

> Cooperació i ONG’s. Fragment d’una conferència del coordinador del moviment Tzuk Kim-Pop, Henry Morales,  el maig de 2010 a Barcelona.

> «Agua, Tierra y Maiz, Transnacionales fuera de nuestro país». Separador/música editat amb la veu d’Aparicio Pérez, del Comité de Unidad campesina de Guatemala, a qui Ones de Pau va entrevistar el juny de 2010 (odp73).

> Consultes comunitàries. Àudio del comunicat de rebuig («de 564 personalidades académicas, intelectuales, artísticas, universitarias, docentes, organizativas, culturales» de Guatemala) davant l’intent del govern guatemalenc de reglamentar el dret dels pobles contingut en el Conveni 169 de la OIT (Organització Internacional del Treball) sobe les consultes comunitàries. Publicat a: guatemala.mediosindependientes.org

> «Vale la pena vivir para que la verdad no muera» (de Iduvina Hernández). Tambor i veu, Sandra Morán. Cd «Vale la pena. 25 años de lucha, poesía y música» (produït el 2005 per Entre Nosotras).

Al bloc de «Guatemala: de la impunitat a la pau» pots escoltar tots els àudios dels monogràfics emesos fins ara:

Odp01: Violència. Odp02: Impunitat. Odp03/04: Guerrilla. Odp06: Valors. Odp07: Drets Humans i corrupcio. Odp08: Dones. Odp09: Desenvolupament(?). Odp10: Brigades Internacionals de Pau. Odp20: Unión Penosa. Odp21: Justícia Universal. Odp27: Golpe en Honduras y entrevista a Pablo Ceto. Odp32: Dr. Sativo y La Voz Popular. Odp39: Guatemala y los pueblos indígenas [entrevista a Henry Morales]. Odp44: La tierra es de quien la trabaja. Odp57: Goldcorp, minería y neocolonialismo. Odp66: Brigades [AAPG]. Odp67: Crònica asesinatos en Guatemala… Odp73: Comité de Unidad Campesina. Odp92: El Juego de Pelota Mesoamericano. Odp110: Guerres de l’Aigua. Odp118: Guatemala: «Holocausto Optimista».

I enllaçem també una de les fonts d’informació més completes i constants (veure notícies actualitzades setmanalment a la pàgina d’inici del web) sobre l’actualitat del país centreamericà, el Centro de Estudios de Guatemala (CEG).


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Guatemala: Holocausto Optimista.
Etiquetas: , , , , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) EADS-CASA (Cassidian): la guerra es fabrica a casa nostra!

1 05 2011

Programa odp117: Nou monográfic de denúncia del complex militar-industrial espanyol (i internacional). Començem però en clau d’humor… propaganda i publicitat militarista del rellotge Air Fighter (veure abaix), l’helicòpter Eurocoopter, els avions d’Airbus Military i el Ministeri de Defensa (reclutament de «metges militars»). I entrevistem a Cristòbal Orellana de la xarxa antimilitarista RANA.

LLengua: comentaris en CATALÀ, lectures i entrevista en CASTELLÀ.

Entrevistat: Cristóbal Orellana, membre de la Red Antimilitarista Noviolenta de Andalucía (RANA).

CLICAR (DAMUNT LA IMATGE) AMB EL BOTÓ DRET DEL «RATOLÍ» I SELECCIONAR «VER IMAGEN» PER AMPLIAR-LA.

Adjuntem (adalt) l’anunci del rellotge «Air Fighter» (diari ADN, 17 abril 2011) que relaciona (i exalta) els valors i la tecnologia militar amb les qualitats del cronògraf, i que recreem durant el programa al Teatre Informatiu.

Recordem que EADS Defence & Security actualment és Cassidian. I que CASA era Construcciones Aeronáuticas CASA, S.A. Els consorcis empresarials i els holdings d’inversió internacionals (i públics!) es renoven i fusionen per tenir més força política i econòmica en el complex militar-industrial i posicionar-se millor davant la demanda creixent de tecnologia i armament en la Guerra Global del segle XXI que no té fronteres.

Denunciem també (o sobretot) els vincles entre l’Estat i la indústria militar. Un exemple: la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI). Segons consta al web de Cassidian, la Sociedad Estatal Holding Española es titular d’un 5% de les accions d’EADS-CASA (http://www.eads.com/eads/spain/es). L’Administració Pública (Ministeri de Defensa, Ministeri d’Indústria, etc) no nomès ofereix subvencions i crèdits fraudulents a la inústria militar sinó que hi inverteix directament amb els diners/impostos dels ciutadants.

Remarquem que el president d’Airbus Military és Domingo Ureña i que al Consell d’Administració d’EADS-CASA hi ha un altre espanyol, Juan Manuel Eguiagaray (exministre d’Indústria i Energia del PSOE, 1993-1996).

Suggerim un cop més el llibre «El militarismo en España. Balance del ciclo armamentístico español hasta 2007», d’Arcadi Oliveres i Pere Ortega (Justícia i Pau i Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs), publicat a l’Editorial Icaria, 2007.

I apuntem l’enllaç de la Revista Española de Defensa (http://www.defensa.gob.es/documentacion/revista) d’on treiem els anuncis publicitaris amb els que començem el programa, una publicació del Ministeri de Defensa amb informació sempre útil per saber per on van els «trets» del militarisme espanyol i com les gasta el govern en matèria de «Seguretat i Defensa».

Els articles de Vicenç Fisas i la resposta de Cristòal Orellana, sobre la guerra de Líbia i el «dret de protegir», els trobaràs enllaçats a l’entrada del programa odp116.

Abans de l’estiu emetrem nous monogràfics del complex militar-industrial (i de seguretat) espanyol. Recordem que l’odp112 el vam dedicar a INDRA: «Guerra electrònica i control social».


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) EADS-CASA (Cassidian): la guerra es fabrica a casa nostra!
Etiquetas: , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) ¿Activistes, Professionals o Funcionaris per la pau?

24 04 2011

Programa odp116: Redifonem tres ponències de les jornades del 25è. aniversari de la Fundació per la Pau celebrades el 2008. Un programa que també podriem haver titulat de forma menys provocativa com a «Recerca, Educació i Acció per la pau».

Llengua: CASTELLÀ (1a. ponència) i CATALÀ (2a/3a).

Autors ponències per ordre d’emisió al programa:

1a) Jonan Fernández, membre del Centre per la Pau Baketik del País Basc. Resumim la ponència amb el titular «Ética mundial i transformació individual».

2a) Rafael Grasa, president del Institut Català Internacional per la Pau (Generalitat de Catalunya). Titulem el fragment de la ponència amb «Recerca, Educació i Acció». I enllaçem la biografia de l’autor que ens recomana durant la ponència, Anatol Rapoport.

3a) Viçens Fisas, director de l’Escola de Cultura de Pau (Universitat Autònoma de Barcelona). Dificil de resumir però per posar un titular… «No plorar ni ser antis».

Aquestes tres ponències, de les jornades «El treball per la pau: nous reptes, noves eines» celebrades durant el 25è. aniversari de la Fundació per la Pau (octubre 2008), es poden escoltar juntament amb la resta de ponències/àudios originals de les jornades al web de la Fundació (enllaçat adalt).

Enllaçem els dos articles de premsa que comentem al programa:

> «La izquierda y la intervención militar en Libia», de Vicenç Fisas (El Pais, 22/3/2011). Remarco un fragment: «Sin embargo, puedo defender que existan unas fuerzas armadas reducidas y entrenadas especialmente para actuar en operaciones de mantenimiento de la paz, en coordinación con Naciones Unidas. Esto vale para acciones como las de Libia».

> «En respuesta a Vicenç Fisas (sobre la guerra de Libia)», Cristóbal Orellana (noviolencia62.blogspot.com, 23/3/2011). Remarco un fragment: «Pero, ¿no está en peligro la población palestina, la argelina, la saharaui, la tibetana, la irakí, la afgana, la iraní…?. ¿Cuántas discriminaciones de las que tú reclamas habríamos de realizar para aprobar “intervenciones humanitarias” (armadas, de la OTAN) en cuántos países y conflictos?. ¿No es mayor “contradicción de fondo” aprobar un bombardeo para proteger a una población en Libia y no reclamarlo para defender a la población palestina?. Y te pregunto directamente: ¿no es una “contradicción de fondo” tuya, personal, trabajar por la Paz defendiendo el intervencionismo armado de, justamente, las potencias que asolan el mundo con sus armas y sus poderes económicos?»

La resposta a la pregunta «Activistes, Professionals o Funcionaris per la Pau?» podria ser, «cadascú al seu lloc» (sabent que tothom evoluciona i canvïen les prioritats, necessitats, motivacions, circunstàncies… i inclús que una mateixa persona podria ser «activista», «professional» o «funcionària» en moments diferents de la seva vida). Matissant la resposta: «casdascú al seu lloc i treballant en paral·lel o en equip». Bé amb els funcionaris de veritat (els de l’Estat de la «violència democràtica»), ni dialogar. Aleshores, ¿no us sembla que ens sobra teoria i manca acció/experimentació?

¿Algú recorda el darrer exemple d’una empresa industrial-militar reconvertida al sector civil? S’ha bloquejat alguna vegada el transport de residus nuclears que transiten pel nostre territori? Quina empresa/fabricant d’armament ha estat sabotejada en el darrer any? Quantes comunitats autogestionades coneixes? Saps el nom d’alguna escola d’educació lliure?

La Recerca i l’Educació sempre serà necessària però a Ones de pau pensem que ja és hora de que les accions protagonitzin l’agenda estratègica per la desmilitarització. Cadascú al seu lloc…?


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) ¿Activistes, Professionals o Funcionaris per la pau?
Etiquetas: , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Tic, tac, tic, tac… amor, amor.

17 04 2011

Programa odp115: «Si no sabes a dónde vas, regresa para saber de dónde vienes», amb aquest proverbi començem un recorregut sonor en «espiral»: veus d’infants, poesia i rebel·lia, sabiduria maia, repressió policial, cròniques de guerra, «matrística», herois i dracs imposats, dones militars, trovadors i músics que fan vibrar, ràdios lliures en resistència…

Llengua: lectures en CASTELLÀ.

Autors/es de la música, àudios i lectures del programa (per ordre d’aparició):

> TEXT: «Si no sabes a dónde vas…». Proverbi tradicional africà.

> MÚSICA (veus nens): Dot Tape Dot. De la recopilació «Música per la Pau» (produït pel «magazine cultural de música lliure» Phlow.es en col·laboració amb la Fundació per la Pau).

> TEXT: «Desde el fondo del tiempo…». Ramón Sampedro (llibre «Cartas desde el infierno»). Al web de l’associació Derecho a Morir Dignamente trobaràs  més informació de Sampedro (a la secció «Nombres propios»)

> TEXT: «El tiempo según los mayas…». José Argüelles («Calendario 13 lunas»).

> MÚSICA: «Emir’s dream». Emir Kusturika & The No Smoking Orquestra (disc «Unza Unza Time»).

> TEXT (repetició): Ramón Sampedro («Cartas desde el infierno»).

> MÚSICA: «Peace of Iona». The Water Boys.

> TEXT: «In la kesh – A la ken». Proverbi indígena maia.

> MÚSICA: «Song for the unification of Europe». Banda sonora pel·lícula «Blau», de Zbigniew Preisner.

> TEXT: «Arrancaron nuestros frutos…». Memòra històrica del genocidi indígena a Mèxic i Guatemala.

> ÀUDIO: Documental «Atenco: Romper el cerco», Direcció i producció Canalseisdejulio Promedios (Mèxic).

> MÚSICA: «Nasvali So Uljim», Esma Redsepova (disc «Chaje Shukarije»).

> TEXT (repetició): «In la kesh – A la ken»

> MÚSICA: «Take a flight», Omar Faruk Tekbilek (disc «Alif»).

> CRÒNICA: «España a la ofensiva en Afganistan» (diari El Mundo, 17/3/2011).

> TEXT: «Holocausto optimista», poema d’Otto René Castillo («Homenaje a  Otto René Castillo – Cuadernos de Guatemala«, nº3, agost 2004, editat i publicat per l’Assocaició d’Amistat amb el Poble de Guatemala).

> MÚSICA: «Soy pan, soy paz, soy más», Piero (trovador argentí-colombià nascut a Itàlia).

> TEXT: Breu apunt biogràfic del poeta guatemalenc Otto René Castillo («Cuadernos de Guatemala». Veure enllaç adalt).

> MÚSICA: Banda sonora de la pel·lícula «En tierra de nadie», Danis Tonavic (2001).

> TEXT: «La matrística en el Neolítico» (dracs…), Casilda Rodrigañez Bustos (llibre «El asalto al Hades – La rebelión de Edipo», Part1. Març 2010).

> MÚSICA (kora, tradicional de Mali): Tounami Diabaté (disc «The Diabaté Variations). Segona sintonia o banda sonora habitual del programa.

> TEXT: «La general Margaret Woodward...» I «Una teniente coronel, máximo rango de una mujer en España» (diari El País, 10/4/2011).

> MÚSICA (repetició): Banda sonora «En tierra de nadie».

> MÚSICA (repetició): «Dot Tape Dot» («Música per la pau», enllaçat adalt).

> TEXT (repetició): «Cartas desde el infierno». Ramon Sampedro.

> MÚSICA: «Welcome» (disc «The gentel side of John Coltrane«).

> TEXT: «No poseer nada…», Pere Casaldàliga.

> MÚSICA: al final del programa, després de la sintonia, una cançó extra (que no vam emetre en l’emissió en directe) per l’audiència del bloc, «Soy pan, soy paz, soy más» (de Piero) interpetada per Mercedes Sosa.

Per cert que a l’hora de FELICITAR A LES RÀDIOS LLIURES  PEL 30 ANIVERSARI oblidem citar, a més de les ràdio lliures de fora de Barcelona (disculpeu el «barcelocentrisme», inconscient això sí :), a Ona Lliure, la ràdio pionera que va emtre per primer cop el 1976 des del barri d’El Poble Sec (Barcelona). I apuntem un cop més el bloc de la recentment reactivada Coordinadora de Ràdios Lliures de Catalunya on trobaràs tota la informació relacionada amb les ràdios autogestionades, assemblearies i alternatives de Catalunya.

I recordem que el proper dissabte 23 d’abril, Contrabanda FM munta la «paradeta» a la Rambla (a l’alçada de la plaça reial) per festejar la diada de Sant Jordi. Si no ens veiem, ens escoltem el proper diumenge. Gràcies per acompanyar-nos!


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Tic, tac, tic, tac… amor, amor.
Etiquetas: , , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

« Entradas anteriores Entradas siguientes »