((odp)) Procès de pau al País Basc 2011 (2a part).

30 01 2011

Programa odp104:  Segon programa dedicat al procès de pau i la resolució del conflicte armat al País Basc. Repassem el “conflicte Basc” durant els anys 60’s per descriure l’ideologia d’ETA després de la V Asamblea, segons explica el llibre “ETA. 1958-2008. Medio Siglo de Historia”. També recordem la crisis i la “guerra bruta” dels anys 80’s durant el govern de Felipe González…

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Lectures del programa:

> Entrevista a Felipe González (El Pais, 7-11-2010).

“ETA. 1958-2008. Medio Siglo de Historia” (Iker Casanova, 2007, Editorial Txalaparta):

> Part1. Capítol IV. “La V Asamblea: La madurez política de ETA”. “La escisión de la Oficina Política”.

> Part4. Capítol III. “Las leyes de la guerra”: “Los 800.000 son de la Guardia Civil”. “Prefiero la Guerra que la independencia de Euskadi”.

Enllaçem també el llibre “¿Llegó la hora? Propuestas de paz para el País Vasco”, de Vicenç Fisas, publicat el setembre de 2010 a l’Editorial Icària (colecció Más Madera). Aquest llibre “reúne las propuestas que a lo largo de los últimos años, especialmente desde 1998, han surgido en la sociedad vasca para alcanzar una paz esquiva debido al empeño de ETA en seguir ejerciendo la violencia, a pesar del sentir mayoritario del pueblo vasco a favor de la no violencia”.

I la propera setmana emetrem el programa nº100 d’Ones de pau!! Esperem poder compartir-lo amb tu i… potser anunciar ja alguna sorpresa que estem preparant per celebrar-ho. Que no es compleixen dos anys d’emissions i 100 programes cada dia!

I parlant de celebracions, Contrabanda FM organitza l’11 de febrer la festa-concert “20 anys bategant al dial”. I es que aquesta ràdio lliure compleix 20 anys d’emissions a Barcelona, des de l’any 1991!! T’esperem a partir de les 21:30h al Centre Cultural La Farinera del Clot. Gran Via de Les Corts Catalanes, 837 (Barcelona).

Anuncios




((odp)) Procès de pau al Pais Basc 2011 (1a part).

23 01 2011

Programa odp103:  Primer monogràfic dedicat al nou escenari del procés de pau i la resolució del conflicte armat al Pais Basc, marcat per l’alto el foc d’ETA de gener de 2011. Ens hi aproximem amb la lectura de “La búsqueda del acuerdo resolutivo” (“ETA. 1958-2008. Medio siglo de historia”), amb l’alto el foc d’ETA del març de 2006, trencat el 2007, com a referència per entendre millor l’actual procés.

Llengua: CATALÀ. Lectures, CASTELLÀ.

Informació i enllaços de les lectures que compartim al programa:

> Diagonal (“diari quinzenal d’actualitat crítica”, nº 138, 2010):

Entrevista a Paul Ríos, coordinador general de Lokarri, Red Ciudadana por el Acuerdo y la Consulta.

Article sobre la Plataforma de Madrid por una Solución Dialogada y Democrática del Conflicto Vasco (manifest a Indymedia Madrid). Per cert que en la presentació de la plataforma, el 19 de novembre de 2010, també es va presentar el libre “La maza y la cantera. Juventud vasca, represión y solidaridad”, escrit per l’advocat Julen Arzuaga. En el segon monogràfic d’Ones de pau sobre el “procès de pau” potser llegim algun fragment d’aquest llibre i presentem les iniciatives que des de Catalunya recolzen aquest procés de resolució del “conflicte Basc”.

> “ETA. 1958-2008. Medio siglo de historia”, escrit pel militant abertzale Iker Casanova (editorial Txalaparta, 2007). Al programa llegim el capítol IV de la sisena (i última) part del llibre.

> Gara (suplement especial del 23-9-2007): “2005-2007. Proceso de negociación en busca de un acuerdo político resolutivo”.

> Grupo Internacional de Contacto (GIC). Ha promogut la Declaració de Bruseles i té el  “mandato específico de promover, facilitar y posibilitar la legalización de la Ezker Abertzalea”. També  “alentar, facilitar y posibilitar el diálogo (…) y la negociación multipartita (…) sujeta a los Principios Mitchell.

L’article “La aplicación vasca de los Principios Mitchell” (Paco Letamendia, diari Deia -Bizkaia-), resumeix els cinc compromisos que, segons els “Mitchell Principles”, han de complir els partit polítics durant la resolució del conflicte armat:

a- Los medios democráticos y exclusivamente pacíficos para resolver los problemas políticos.

b- El total desarme de todas las organizaciones paramilitares.

c- Tal desarme debía ser verificable por una Comisión Independiente.

d- Renunciar, y oponerse a todo intento de usar la fuerza, o amenazar con usarla, a fin de influir en el curso de las negociaciones de todos los partidos.

e- Recurrir a medios democráticos y exclusivamente pacíficos para intentar modificar cualquier aspecto de lo discutido en las negociaciones de todos los partidos.

I afegim l’enllaç del “Quadern de construcció de pau”, “El proceso de paz en el País Vasco” (setembre, 2010), esctir per Vicenç Fisas, director de l’Escola de Cultura de Pau (Universitat Autònoma de Barcelona). L’informe resumeix així “les etapes del darrer procés de pau”:

Julio 1997 a agosto de 1998: La influencia irlandesa.

Septiembre 1998 a noviembre 1999: Tregua frustrada.

Diciembre 1999 a diciembre 2001: Vuelta a la violencia y a las contradicciones.

Enero 2002 a mayo 2003: Primeros encuentros y búsqueda de nuevos escenarios.

Junio 2003 a marzo 2006: Cambio de Gobierno y fase de prenegociación

Marzo a diciembre 2006: Alto al fuego permanente de ETA, negociación y búsqueda de consensos amplios.

A partir de enero 2007: Ruptura del alto al fuego por parte ETA. Período de reflexión y de replanteamientos generales.

. . .





((odp)) Transformant conflictes. Contruïnt la pau. Conferència de J.P.Lederach.

26 12 2010

Programa odp100: Conferència de John Paul Lederach (mediador i expert en resolució de conflictes) i presentació de la “Guia de recursos per la pau”, a l’auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna de Barcelona. Acte organitzat per Fundació per la Pau, el 13 de desembre de 2010. Tres contradiccions  (o paradoxes?) d’entrada: L’espai de l’acte (universitat  pública i privada…), la “Guia” (comunicació lliure i institucionalitzada…), i els conflictes estructurals (globals i locals…).

Llengua conferència: CASTELLANO.

[SO: la qualitat de la gravació que va fer Ones de pau de la conferència no és el millor, disculpeu…]

A l’editorial ja comentem la segona contradicció referent a la “comunicació” i la “Guia” (llegir adalt i escoltar àudio programa). Respecte la primera contradicció (“educar” o “programar”), Ones de pau ja ha fet difusió i s’ha posicionat clarament en quant a l’educació  “lliure” en diversos programes, especialment en el doble monogràfic titulat “Educació llibertària” (odp90 i odp91).

Pel que fa a la tercera contradicció (violència estructural local i global), recordar que a Ones de pau realitzem i emetem els monogràfics “Guatemala: de la impunitat a la pau”, i ja hem denunciat clarament la responsabilitat que tenen les multinacionals espanyoles i el Govern en la violència econòmica i  directa a Centreamèrica i a Europa. Aquí (Barcelona, Catalunya, Espanya) tenim les oficines centrals d’algunes d’aquestes multinacionals criminals, però no nomès som còmplices de la Guerra Global (econòmica, militar i de “seguretat”) sent clients o usuaries d’aquestes multinacionals i “silenciant” la seva violència. Som “còmplices”, sobretot, quan no volem saber que existeix un “Quart Món”: milions de persones que viuen en la pobresa i la miseria molt a prop de casa nostra (el “Primer Món”); víctimes de les mateixes multinacionals i polítiques neoliberals.

I ens hauria agradat escoltar a John Paul Lederach parlar d’Europa, EEUU o la “crisis” iels múltiples conflictes estructurals que s’aprofundeixen amb cada nou cicle de crisis del capitalisme. Però Lederach ens va parlar del Nepal i de la teoria en la transformació de conflictes. I… ¿quantes persones aturades hi hauria a l’auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna durant la conferència? ¿I cuántes còmplices  de les polítiques de represió, control i dominació de la població? I aquí lo de “còmplices” s’ha d’entendre en el sentit que el mateix Lederache ens recorda sobre l’eduació: “Educar no és simplemente la transferencia de conocimiento, es crear la concienciación…” para poder cambiar. O sigui que la “complicitat” podria ser triplement greu, per exemple:

a) “Ho sé (n’estic informat o conec les “regles del joc”) i participo més o menys activament en la construcció del model “democràtic violent”.

b) “No ho sé i/o no ho vull saber i participo més o menys activament en la construcció del model “democràtic violent”.

c) “Ho saben (institució pública, acadèmica, cultural, empresa, mitjà de comunicació) i menteixen o manipulen  als que no ho saben o no ho volen saber (ciutadants, estudiants, treballadors, clients, usuaris) perque participin més o menys activament en la construcció del model “democràtic violent”.

Segur que hi pot haver més casos, la questió es que cada individu sàpiga on es troba… I és clar que la “participació” també es pot entendre com la “noacció” (“seu al sofà i creu-t’ho”… “ets feliç i t’estem protegint”).

Fa unes setmanes a Ones de pau (odp98: “Wikileaks, aullido enjaulado”) criticavem els mitjans de comunicació per no fomentar veritables debats que ajudin a la tranformació social davant la “crisis” (idea ingènua per part nostra perque fèiem referència a un diari com El Pais que és part del “Quart Poder” -els mass-media-). La qüestió és:

¿Per què el “moviment per la pau” no denúncia la violència estructural del capitalisme? La resposta (en part) és a la “Guia de recursos per la pau”, només cal veure algunes ONG, mitjans de comunicació i Institucions Públiques que mai denunciaran ni canviaran aquestes estructures que permeten que existeixi la violència que hipòcritament rebutgen, amb boniques paraules es clar. I es obvi que a la Universitat Ramón Llull ni el capitalisme ni el “Pla Bolonya” són cap “problema”.

Resumim amb dotze frases breus algunes idees interessants exposades pel sociòleg nordamericà en la conferència:

> “Para mi la palabra transformar más allá de la palabra resolver [resolución de conflictos] pone el énfasis en la idea de procesos de cambio. Es la idea de que el conflicto en sí crea también cambio“.

> “El conflicto es un motor de cambio a nivel de las esructuras sociales y [Carl Marx] mobilizaba esa idea. Es decir él entendía que el conflicto crea cambio en las estructuras, instituciones, la política… Y cuando hablamos de la transformación de conflictos, tenemos que pensar cuáles son los procesos de cambio estructural”.

> “Casi todos los conflictos si ustedes lo miran de cerca van a tener este aspecto relacional: Quién soy. Quién es usted. Y quiénes somos“.

> [Guatemalteco a Lederach] “¿Nos va a solucionar un problema sin cambiar nada? Porque si es así no nos interesa”.

> “Entonces [tras la experiencia de mediación de Lederach en Guatemala] es cuando empezé a trabajar la cuestión sobretodo de la tranformación de conflictos y no tanto la resolución de conflictos; ponía el énfasis en el cambio…“.

> “Nuestros movimientos de paz casi siempre han crecido cuando estamos en contra de algo. Pero no hemos logrado mantener ese crecimiento cuando se habla de lo que queremos construir. ¿Por qué?”.

> “Ya creo que ha llegado el día que le seguimos a este ex-esclavo [nepalí protagonista de la historia real que cuenta Lederach en la conferencia]. Que busquemos las formas concretas de hacernos frente con el enemigo, que no depende de armas sino de la creatividad y palabras. Y que cambia no sólo el contenido del conflicto sino el contexto relacional en el cual ocurre“.

> “La violencia resta. La no-violencia suma“.

> “Parte de lo que he venido aprendiendo es la diferencia entre contradicción y paradoja. La contradicción significa que una verdad tiene que eliminar la otra. Y la paradoja significa que hay más de una cosa, a veces varias, que son y tienen algo de verdad, aunque parecen contràrias. Y que uno tiene que vivir suficiente como para ver hasta dónde llega; para ver si hay algo que “abra” más “luz” de lo que uno tiene en un momento dado”.

> “Reducir la violencia no significa construir la justicia“. [en altres paraules, com no ens cansarem de repetir a Ones de pau: l’absència de violència no vol dir que hi hagi pau].

> “Educar, si lo tomamos desde la prespectiva de Pablo Freire, no es simplemente la tranferencia de conocimiento. Es crear la concienciación, desde el contexto, de un cambio que tiene capacidad de hacer las personas que son también de este contexto” [del conflicto].

> “Pues, a su pregunta… [¿Nos va a solucionar un problema sin cambiar nada?] ¿Qué hice? Empecé a cambiarme a mi primero“.

Apuntem alguns llibres de John Paul Lederach, mediador, expert en construcció de pau i resolució de conflictes:

> “Els anomenats pacifistes: la no violència a l’Estat espanyol”. Edicions La Magrana, 1983.

> “Educar para la paz‘”. Editorial Fontamara, 1986.

> “Construyendo la paz: reconciliación sostenible en sociedades divididas”. Bakeaz/Gernika Gogoratuz, 1998.

> “La imaginación moral”. Bakeaz/Gernika Gogoratuz, 2007.

L’editor d’aquest bloc i conductor d’Ones de pau encara no ha llegit cap d’aquests llibres però molt possiblement en comentarem algun al llarg del 2011.

Música de l’àudio  de la conferència (gravat i editat per Ones de pau): “Echos of France” (versió de “La Marsellaise”). Guitarrista D.J. Reinhardt i  violinista S. Grappelli.

Programa número 100 d’Ones de pau a Contrabanda FM: en realitat el d’aquesta setmana és el programa 95, perquè durant la temporada 2009 i 2010 vam comptar cinc redifusions com a noves emissions. Per tant la xifra “rodona” seria el programa 105. Esperem poder-ho celebrar ben aviat i d’alguna manera especial…

I aquesta setmana serà el 31 de desembre, així es que molt bon any nou a tothom! Ens seguim escoltant el 2011 !!





((odp)) La violència divina.

28 11 2010

Programa odp96: Primera lectura del llibre “Violència”, del filòsof eslovè Slavoj Zizek (Biblioteca Universal Empuries, 2009). El capítol 6, “La violència divina”, és tant polèmic com interessant perquè analitza algunes de les arrels de la violència cultural (però també directa i estructural) de la societat occidental i del cristianisme. L’autor es planteja questions ètiques tant importants en la nostra vida com el càstig (venjança), el perdó, l’oblid, el ressentiment, la ira, la clemència, la misericòrdia de Déu (gràcia), la llibertat… en el marc de la violència divina i la violència mítica, enfront de la violència injusta, legal o “religiosa”.

Format: lectures (en CATALÀ).

Fotografia (adalt): Gerard-Bertrand.net

Autors i obres que s’analitzen o nombren en aquest capítol: FILOSOFIA: Walter Benjamin (“Per a una crítica de la violència”, VEURE DOCUMENT-PDF ABAIX), Peter Sloterdij (“Ira i Temps”), Friederich Nietzche, Hegel, Friedrich Engels. CINEMA: Alfred Hitchcock (“Perseguit per la mort”, “Psicosi”, “Els ocells”), Paul Greengrass (“United 93”), Oliver Stone (“World Trade Center”), Lars Von Trier (“Rompiendo las olas”, “Bailando en la oscuridad”, “Dogville”). PSICOLOGIA: Sigmund Freud, Jaques Lacan. LITERATURA: Franz Kafka, W.G. Sebald (“On the Natural History of Destruction”). POLÍTICA: Maximilien de Robespierre. PINTURA: Paul Klee (“Angelus novus”).

La “violència divina” no té res a veure amb la violència terrorista executada pels fonamentalistes religiosos d’avui”. (…) El candidat més evident per a la violència divina és l’explosió violenta de ressentiment que es canalitza en una sèrie de fets que van des de linxaments duts a terme per una turba de gent fins al terror revolucionari organitzat”. (…) “…quan les multituds van descendir de les “faveles” (de Rio de Janeiro, Brasil) a la part rica de la ciutat i van començar a saquejar i cremar supermercats. Això era, en efecte, violència divina”.

Música que ha acompanyat a les lectures de “Violència”:

> “Austrailia – Mystery of the Didgeridoo, Christopher Mad’dene (Hair Mail Music, 2009).

> “Japanese drums”, Joji Hirota & Hiten Ryu Daiko (ARC Music, 2009).

> “Vos omnes”, Paul Casals (Discos Abadia de Montserrat, 2004).

> “Playground Psychotics”, Frank Zappa (Ryko, Frank Zappa Music, 1992).

> “Le temps des gitans” (banda sonora de la película d’Emir Kusturika, “Kuduz”), Goran Bregovic.

I transcribim un altre fragment del text de Walter Benjamin que analitza Zizek al llibre “Violència”, “Critique of Violence” (traduit i enllaçat a“Para una crítica de la violencia”): “Igual com en totes les esferes Déu s’oposa al mite, allò diví s’enfronta a la violència mítica: constitueix la seva antítesi en tots els àmbits. Si la violència mítica crea la llei, la violència divina la destrueix; si la primera posa límits, la segona els desfà contínuament; si la violència mítica porta a l’acte culpa i retribució, el poder diví nomès l’expia; si la primera amenaça, la darrera colpeja; si la primera és sagnant, la darrera es mortal sense vessar sang. (…) Perquè la sang és el símbol de la simple vida. La dissolució de la violència legal sorgeix de la culpa de la simple vida natural, que asigna als vivents, innocents i infeliços, una retribució que “expia” la culpa de la simple vida -i sens dubte, també purifica els culpables, no de la culpa, sinó de la llei-. Perquè amb la simple vida, s’acaba l’imperi de la llei sobre els vivents.” (…) [a la pàgina 15 del document pdf enllaçat adalt pots llegir aquest text sencer].

Us animem a llegir el llibre “Violència” i a compartir els debats que fem en el programa. Ens escoltem el diumenge a Contrabanda FM.





((odp)) Lisboa 2010: Frente a la Guerra Global de la OTAN, Desobediencia Civil permanente.

21 11 2010

Programa odp95: Dos activistes d’Alternativa Antimilitarista-MOC (AA-MOC) ens expliquen com han viscut la cimera de l’OTAN a Portugal, aquest cap de setmana del 19 i 20 de novembre de 2010. Diversos col·lectius de la xarxa antimilitarista europea s’han trobat a Lisboa entre el 15 i el 21 de novembre per participar en una setmana de Desobediencia Civil a l’OTAN,  en la que s’han realitzat diverses activitats i Accions Directes Noviolentes per denunciar a l’Aliança Atlàntica i reclamar la dissolució de l’organització política-militar més belicista del món.

Format: entrevista, CASTELLÀ. Lectures, CATALÀ.

Entrevistats: Aitziber i Jon, del Moviment d’Objecció de Conciència – Grup Antimilitarista de Bilbao (KEM-MOC Bilbo).

Adjuntem el document (pdf en anglès) del nou Concepte Estratègic per a la Defensa i la Seguretat dels Membres de l’Organització del Tractat Atlàntic Nord (Aliança Atlàntica, OTAN), titulat “Compromís Actiu, Defensa Moderna” (Active Engagement, Modern Defence), adoptat pels Caps d’Estat i de Govern a Lisboa, aquest cap de setmana. Quan tinguem la versió catalana o castellana l’adjuntarem de nou i ho acabarem d’analitzar i comentar.

Suggerim l’article La cumbe de la OTAN y el Cuartel General de Retamares (de Madrid), escrit per  l’excomandant d’aquest quarter, Juan Navarro, entre 1999-2003, publicat al web d’AteneaDigital.es …ojo! que és el bloc d’un “think tank de defensa y seguridad”.

El quarter de Retamares de Madrid (que possiblement tancarà el 2011) i el de Heidelberg a Alemanya són els dos únics Quarters Generals del Comandament de Força (terrestre i desplegable) de l’OTAN (HQFC).

Per veure les cròniques de la contra-cimera de Lisboa pots connectar-te als seguents blocs:

> INSUMISSIA: www.antimilitaristas.org

> Plataforma Anti-Guerra, Anti-NATO de Portugal: PAGAN.

> Internacional de Resistentes a la Guerra: IRG.

Apuntem les referències dels dos llibres sobre l’OTAN que hem llegit i comentat en aquest (i anteriors) programes:

> “L’OTAN, una amenaça global”. Teresa de Fortuny, Gabriela Serra (eds.). Icaria Editorial, 2009.

> “Los ejércitos secretos de la OTAN. La operación Gladio y el terrorismo en Europa occidental”. Daniel Ganser. El Viejo Topo, 2010. [enllaçar amb el programa odp63 per veure arxiu pdf amb fragments del llibre i escoltar el programa sobre els exèrcits secrets (clandestins, ilegals, terroristes) de l’OTAN].

I recordem que pots accedir i escoltar tots els programes d’Ones de pau sobre l’Aliança Atlàntica fent clic a l’“etiqueta” OTAN(i sempre accessible a columna dreta del bloc).

Per resumir, adjuntem document amb “10 raons per dissoldre l’OTAN”; “10 raons que fan de l’OTAN un obstacle per la pau mundial”.

Aquesta setmana hem tornat a escoltar la música africana de Toumani Diabaté (àlbum “The Mandé Variations”), i de N’faly Kouyaté (àlbum “Kora grooves, from west africa”).





((odp)) Bètera, Rota, Lisboa… La guerra comença aquí!

7 11 2010

Programa odp93: La desobediència civil davant l’OTAN continua: VIII Inspecció Ciutadana de la base de l’OTAN de Bètera, València (30 octubre). XXV Marxa a la base aeronaval yanki i espanyola de Rota, Cádiz (7 de novembre). Contracimera de l’OTAN a Lisboa, Portugal (19/20 novembre)… El moviment antimilitarista continua la seva lluita i planta cara a l’OTAN, l’organització política-militar més belicista del món, quan falten pocs dies per la cimera de l’Aliança Atlàntica que tindrà lloc a la capital portuguesa.

Col·laboradors: Carlos, Alternativa Antimilitarista-MOC, València. Jesús, Red Antimilitarista Noviolenta de Andalucía, RANA.

Llengua: CATALÀ/VALENCIÀ/CASTELLÀ.

Al bloc d’Insubmissia (www.antimilitaristas.org) trobaràs informació sobre les bases de l’OTAN al territori espanyol, així com totes les convocatòries i accions que realitzen els diversos col·lectius vinculats a Alternativa Antimilitarista – MOC.

Apuntem a continuació les referències de tres llibres sobre l’OTAN, el primer encara no l’haviem presentat i els altres dos ja els haviem comentat en diversos programes però val la pena recordar-los perquè els tinguis a mà:

“L’OTAN, una amenaça global”. Teresa de Fortuny, Gabriela Serra (eds.). Icaria Editorial, 2009.

“Los ejércitos secretos de la OTAN. La operación Gladio y el terrorismo en Europa occidental”. Daniel Ganser. El Viejo Topo, 2010. [enllaçar amb el programa odp63 per veure arxiu pdf amb fragments del llibre i escoltar el programa sobre els exèrcits secrets (clandestins, ilegals, terroristes) de l’OTAN]

“Los ejércitos en las calles. “Urban Operations in the year 2020″ de la OTAN”. Bardo Ediciones, 2010. [clicar el títol per veure el llibre en format pdf]. I a continuació enllaçem l’entrada del programa en el que presentem aquest llibre: odp61.

Linkem també les entrades dels dos programes sobre la base militar de Bètera que ja haviem emès, abans del d’aquesta setmana:

> odp46: “VII Inspecció Ciutadana a la base militar de l’OTAN a Bètera, València”.

> odp15: “Bases militars de l’OTAN a Espanya (I): Bètera, València”.

I si cliques l’etiqueta OTAN (“Etiquetes d’accès als programes”, a la columna de la dreta del bloc) podràs escoltar els programes que hem fet sobre l’Aliança Atlàntica i veure la informació de cada entrada. Per cert no t’estranyis si escoltes l’antiga sintonia del programa (si encara no l’havies sentit): així com constanment busquem nous continguts, el ritme i el to del programa també han anat evolucionat al llarg dels gairebé dos anys d’emissions a Contrabanda FM, i esperem seguir evolucionant; avançant en la difusió compartida de les estratègies antimilitaristes, les denúncies  a la violència directa, cultural i estructural, i en les propostes alternatives del món  lliure de violència i autoritarisme en el que volem viure i estem construint.





((odp)) Educació llibertària (1a part).

10 10 2010

Programa odp90: Primera part del programa dedicat a l’educació llibertària. Compartim l’article “Desescolarizando la escuela”, del dossier “La pedagogía libertària”, publicat a la revista Libre Pensamiento (nº 64, primavera 2010). I també llegim vàrios textos del web del Colectivo Paideia, l’escola lliure de Fregenal de la Sierra a Mérida (Badajoz).

Llengua: lectures en CASTELLÀ, comentaris en CATALÀ.

Durant el programa escoltem la seguent música, per ordre cronològic (primer títol cançó, després autor i àlbum):

1) “Apa som-hi tots”, “Ara va de bo – 25 anys, 1971-1996″.

2) “Gresca”, “Ara va de bo – Xiula Maula – Danses”, 1979.

3) “Homenatge a Teresa”, Ovidi Montllor Mengual, “A Alcoi”, 1974.

4) “Diccionari de butxaca”, Ovidi Montllor Mengual, “Crònica d’un temps”, 1973.

5) “Napoleon 2n”, “Ara va de bo – Xiula Maula – Danses”, 1979.





((odp)) Jornades Antimilitaristes de Bcn.

26 09 2010

Programa odp88: Crònica de les Jornades Antimilitaristes celebrades a l’Ateneu del Casc Antic i a l’Espai Obert de Barcelona del 24 al 26 de setembre. Bé més que crònica, resum improvitzat (disculpeu l’atreviment !). I es que entre l’emissió a la “plaça dels Bufons” -exPlaça Reial- que vam fer dissabte amb els companys/es de Contrabanda FM, i l’assistència a les jornades antimilitaristes de diumenge fins a minuts abans de començar el programa en directe, gairebé no hem tingut temps ni de reflexionar sobre aquestes xerrades i debats.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

El programa de les jornades i altres documents relacionats amb les mateixes el trobareu a l’entrada del blog enllaçat adalt. De les lectures que fem durant el programa, apuntem les seguents referències:

“Refuzniks. Los que rehúsan a servir en la máquina de guerra israelí.” Entrevistes del fotògraf Martín Barzilai. Bardo Ediciones, 2010.

“La feminización del estado: la mujer en el ejército”. Intervención en el “Otoño Libertario” CNT, Madrid 2009. María del Prado Esteban Diezma. Publicat a: “Ekintza Zuzena”, nº 37.

“La función del ejército en la Constitución Española de 1978: dictadura política y militarismo”. Félix Rodrigo Mora. Septiembre 2010. Text d’aquesta ponència en còpia pdf (clicar aquí).

“Desde el barrio de Gracia, Barcelona. Ante las piedras del camino”, pròleg de Gabriela Serra i David Fernández del llibre “500 ejemplos de noviolencia”, escrit pel col·lectiu Bidea Helburu i publicat el 2009 en euskera i castellà per la fundació Manu Robles-Arangiz Instituta.

I una de les notícia del cap de setmana ha estat l’ocupció de l’antic edifici de Banesto a la plaça Catalunya de Barcelona. Diumenge ho vam recordar al programa i ens solidaritzem amb aquesta acció directa per desenmascarar un dels símbols de  l’economia capitalista que amaga els veritables responsables de la violència estructural del neoliberalisme: la banca.

A Okupem les Ones podeu veure alguns vídeos d’aquesta acció.





((odp)) …la fi del pacifisme?

19 09 2010

Programa odp87: Presentem les Jornades Antimilitaristes de Barcelona que es celebraran a l’Ateneu Llibertari del Casc Antic i l’Espai Obert el 24, 25 i 26 de setembre. Llegim un fragment de Sobre el fin del pacifismo, una entrevista imaginaria con Günter Anders. I La doctrina de la espada, de Mahatma Gandhi. Reclamem, un cop més, la retirada de l’Exèrcit espanyol d’Afganistan i de l’OTAN. I suggerim a tots/es els/les oients del programa el llibre Violència (Editorial Empuries, 2009) del filòsof Slavoj Zizek, que llegirem en les properes setmanes.

Llengua: lectures en CASTELLÀ i comentaris en CATALÀ.

PROGRAMA JORNADES ANTIMILITARISTES (clicar pdf aquí).

Per cert que a Ones de pau diem erroniament el lloc on es faran algunes ponències i taules rodones de les Jornades.  A l’arxiu pdf que adjuntem (adalt) podràs veure totes les activitats que es realitzaran a l’Ateneu Llibertari del Casc Antic (divendres)  i a l’Espai Obert (dissabte i diumenge).

El text Sobre el fin del pacifismo de Günter Anders (suedònim de Günther Stern) ens ha semblat interessant per poder polemitzar durant el programa respecte l’estratègia de lluita violenta versus noviolenta, perquè està escrit per un exmilitant pacifista i a més premiat el 1983 amb “el més alt guardó de la filosofía alemanya” (el premi Theodor Adorno); i perquè el text està enllaçat al blog de les Jornades Antimilitaristes. Potser un altre dia coneixerem una mica més aquest filòsof alemany. Per a les propers setmanes preferim compartir les reflexions al voltant de la violència que fa un altre filòsof, Slavoj Zizek, en el seu darrer llibre, Violència, del qual apuntem més detalls abaix i que llegirem i comentarem en els propers programes.

El text de Gandhi que hem llegit, La doctrina de la espada (“The doctrine of the sword”) és un article publicat a “Young India”, l’11 d’agost de 1920, en el marc de la campanya de no-cooperació (desobediencia civil anticolonial).

I com deiem diumenge, ens agradaria compartir amb tu la lectura de Violència (editat en català per Empúries, i en castellà amb el títol Sobre la violencia. Seis reflexiones marginales, per Paidós). Per això t’aninem a que tu també el llegeixis i ens enviïs els teus comentaris al correu electrònic del programa.

També ens pots trucar durant l’emissió al telèfon de

Contrabanda FM: 93 3177366

Apuntem a continuació l’índex de Violència perque vegis per on van els trets:

Introducció: La túnica ensangonada del tirà.

Capítol1: SOS VIOLENCIA. Violència subjectiva i objectiva. Els homes bons de Porto Davos. Un poblet comunista liberal. La sexualitat en un món atonal.

Capítol2: TEM EL PROÏSME COM A TU MATEIX! La política de la por. El proïsme. La violència del llenguatge.

Capítol3: “S’ESTÉN UNA MAREA TENYIDA DE SANG”. Un cas estrany de comunicació fàtica. El ressentiment terrorista. El subjecte que creiem que saqueja i viola.

Capítol4: ANTINÒMIES DE LA RAÓ TOLERANT. Liberalisme o fonamentalisme? la pesta a casa de tots dos. El cercle de guix de Jerusalem. La religió anònima de l’ateisme.

Capítol5: LA TOLERÀNCIA COM A CATEGORIA IDEOLÒGICA. La culturalització de la política. La universalitat efectiva. “Acheronta movebo”: les regions infernals.

Capítol6: Benjamin amb Hitchcock. La violència divina: el que no és… I, finalment, què és!

La música electrònica del disc Synapsia que escoltem al programa d’aquesta setmana és (segons escriu l’autor, Michel Huyghen, Neuronium) “en suport a l’eutanàsia”. Per cert que la primera temporada d’Ones de pau vam fer un programa especial dedicat a l’eutanàsia, el dret a morir dignament. Enllaçem l’entrada del blog amb l’àudio del programa: odp34.

El proper diumenge a Ones de pau emetrem la gravació d’alguna ponència o taula rodona que haguem pogut enregistrar durant les Jornades Antimilitaristes de Barcelona. I el dissabte esperem poder sortir al carrer i participar en l’emissió de Contrabanda FM des de la Plaça reial de Barcelona.





((odp)) Internacional de Resistentes a la Guerra.

12 09 2010

Programa odp86: Dimecres 1 de setembre es va presentar a Barcelona el Manual de Campañas Noviolentas (veure llibre abaix) publicat per la Internacional de Resistentes a la Guerra (WRI-IRG). Ones de pau va gravar la xerrada que va compartir el membre i representant de la IRG a Chile, Pelao Carvallo, amb les activistes i individualitats presents a l’acte.

Llengua: CASTELLÀ.

Durant la xerrada parlem, entre d’altres, dels seguents temes: noviolència, violència estructural, criminalització dels moviments socials, repressió, servei militar obligatori i objecció de conciència als paisos Llatinoamericans, reclutament forçat, remilitarització, fabricació i comerç d’armes, comunitats autogestionades, dones militars…

Clicar portada per veure pdf del llibre a la web de la IRG.

Apuntem també un altre llibre que es recomana durant la xerrada: “Enterrad mi corazón en Wonded Knee”, de Dee Brown (1970), que descriu el genocidi dels indígenes nordamericans als segles XIX i XX (però també abans, des de la conquesta espanyola, anglesa i francesa d’Amèrica).

La cançó que pots escoltar al final del programa és titula El desierto i la cantant és Lasha de Selva.