((odp)) Un pont de mar blava (5): Algèria, 1a. part.

15 08 2010

Programa odp82: Nou monogràfic de la riba sud de la Mediterània. Després del Liban i Turquia, aquesta setmana viatgem a Algèria. Seguim les petgades de l’exoficial de l’exèrcit algerià, Habib Souaïdia, i de la dirigent del Partit dels Treballadors d’Algèria, Luisa Hanune.

Llengua: CATALÀ/CASTELLÀ.

Temes tractats: geografia nord-africana, els Amazics (berbers i tuarecs),  l’Imperi Otomà, conquesta i estat colonial, Guerra d’independència (1954-1962), migració europea a Algèria, revoltes a la Cabília, Front de Liberació Nacional, Front Islàmic de Salvació, Exèrcit francès, el maquis, muyahidini (guerrillers), escolarització, president-coronel Huari Bumedién, Partit de l’Avantguarda Socialista (PAGS), “guardia roja”, “Còdig familiar”, president-coronel Chadli Benyedid, muyahidat (dones maquis), moviment cultural berber, manifestacions de joves 1985/1986, Exèrcit Nacional Popular (ANP), fellahs (camperols), Exèrcit d’Alliberament Nacional (ALN), primer ministre Mouloud Hamrouche, “l’home del corbatí” (Sid Ahmed Ghozali), islamistes djazaaristes i salafistes

Referències de les lectures i la música d’aquest programa, per ordre d’aparició:

1> MÚSICA: “El h’man”, Khaled (cd, Ya-Ray, 2004). 2> LLIBRE: “Algèria. Patrimoni cultural i natural”, diversos autors, 2005. 3> MÚSICA: “Hiyya bghat es-Sahara” – “Elle estime le Sahara”, Cheikha Remitti (cd, The sources of the Raï, 1994-1995).  4> LLIBRE: “Els Amazics. Una història silenciada, una llengua viva”, Hassan Akioud, Eva Castellanos (Cossetània Edicions, 2007). 5> MÚSICA: El Hachemi Guerouabi (cd, El Hadj). 6> MÚSICA: “Bakhta”, Cheikha Remitti (cd, The sources of the Raï, 1994-1995). 7/8> PEL·LÍCULA: Audio1:  Banda sonora pel·lícula “La batalla de Argel”. Audio2: Comunicat1 del Frente de Liberación Nacional. Audio3: Diàleg entre la premsa i el govern de París, Audio4: Comunicat del governador d’Alger. Director pel·li, Gillo Pontecorvo, 1965. 9> MÚSICA: El Hachemi Guerouabi (cd, El Hadj). 10)LLIBRE: “Luisa Hanune. La otra cara de Argelia. Conversaciones con Gania Muffok” (Ediciones VOSA, 1996). 11> MÚSICA (repetició): “El h’man”, Khaled (cd, Ya-Ray, 2004). 12> MÚSICA: El Hachemi Guerouabi (cd, El Hadj). 13> LLIBRE (continuació): “Luisa Hanune. La otra cara de Argelia”. 14> MÚSICA: “Viens Habibi”, Cheb Mami” (cd, “North African Groove”, 2005). 15> MÚSICA: “Ay Izem”, Matoub Lounes (cd, “Les meilleurs succes”). 16> LECTURA: “La guerra bruta”, Habib Souaïdia (Pagès Editors, 2001). 17> MÚSICA: Matoub Lounes (cd, “Les meilleurs succes”). 18> MÚSICA: “Et deixo un pont de mar blava, Miquel Martí i Pol, Lluis Llach.

La propera setmana, en la segona part d’aquest monogràfic, continuarem llegint “La guerra bruta” i descobrirem més detalls de la “guerra antisubversiva a gran escala” del “règim dels generals” durant els anys 1990-2000, així com noves sugerències culturals del magreb.

Anuncios




((odp)) Trobada d’estiu AA-MOC 2010.

8 08 2010

Programa odp81: Parlem amb un activista del grup antimilitarista Tortuga, d’Elx (Alacant), que va participar en la Trobada d’estiu d’AA-MOC i la Xarxa Antimilitarista Europea a Jarandilla de la Vera (Cáceres), del 30 de juliol al 2 d’agost de 2010. També recordem nocions bàsiques però importants de les Accions Diectes Noviolentes i del consens en les dinàmiques assembleàries.

Llengua entrevista: CATALÀ /VALENCIÀ. Lectures: CASTELLÀ.

Enllaçem aquí una crònica de la Trobada d’estiu d’AA-MOC a Jarandilla publicada al web d’Insumissia (antimilitaristas.org).

Recordem que la trobada va ser organitzada pel Grup Antimilitarista de Carabanchel (Madrid), i que van presentar durant l’encontre la guía teórico-práctica “Cómo realizar una Acción Directa Noviolenta y no sucumbir en el intento”. Veure pdfs de la guia al final de l’article enllaçat.

Apuntem també el web de PAGAN, la Plataforma Anti-Guerra, Anti-NATO de Portugal, que també va assistir a la Trobada d’AA-MOC de Jarandilla per participar en els diferents tallers, així com en el “Plenari OTAN Portugal” que serviria perquè els diferents col·lectius antimilitaristas espanyols, europeus i portuguesos preparèssin les accions anti-OTAN de cara al 19/20 de novembre de 2010 quan es celebrarà la cimera de l’OTAN a Lisboa.

Acabem el programa amb dues noitícies, una bona i una dolenta. La primera, és l’ordre (del 29 de juliol) de recerca, captura i detenció dels tres militars nordamericans acusats de l’assessinat del càmara de televisió José Couso el 8 d’abril de 2003 a l’Iraq. Els militars nordamericans van disparar un missil des d’un tanc a l’hotel Palestina de Bagdad on s’allotgaven els periodistes internacionals. “En el seu acte, el jutge Pedraz torna a imputar el tinent coronel Philip de Camp, el capità Philip Woldford i el sergent Thomas Gibson d’un delicte contra la comunitat internacional, en concurs amb un delicte d’homicidi. El magistrat enmarca la mort de Couso en un intent dels militars de “terroritzar” la població civil i els periodistes que cobrien la guerra d’Iraq. El jutge considera que hi ha bastants motius per considerar responsables criminalment els tres acusats”.

Apuntem l’enllç del programa odp59 en el que vam llegir una conferència del germà de José Couso que parla de la llibertat d’expessió, la manipulació informativa i la lluita perquè es faci justícia amb totes les víctimes innocents de la guerra-invasió d’Iraq.

La mala notícia es que el govern espanyol va autoritzar el 22 de juny la renovació del permís de funcionament de la central nuclear de Vandellós II, a l’Hospitalet de l’Infant (Tarragona) fins el 2020. La notícia que no és d’actualitat la recuperem per plantejar la necessitat de posar en pràctica noves estratègies per aconseguir el tancament de les nuclears a Catalunya. Serveixin d’exemple les campanyes i accions directes noviolentes contra les fàbriques d’armament nuclear que coordina i realitza Bombspoting a Bèlgica.

Actualitzem aquesta entrada per adjuntar el Manual para Campañas Noviolentas de la Internacional de Resistentes a la Guerra (WRI-IRG), complementant així l’altre manual o “guía” d’AA-MOC enllaçada adalt.





((odp)) Onesdepau: remix1_2010.

1 08 2010

Programa odp80: Selecció d’àudios emesos el 2009 i 2010 a Ones de pau. No és cap resum del contingut realitzat i difòs fins ara doncs seria impossible sintetitzar en una hora i mitja  els gairebé 80 programes  que hem fet al llarg de 80 setmanes d’emisions. Serveixi, això sí, com a una visió de les  diverses perspectives amb que el programa tracta el tema de la pau i la violència. I amb l’acompanyament de bona música per refrescar l’audició.

Remix1_2010: contingut per temes i noms propis: ahimsa, “500 ejemplos de noviolencia” (David Fernández, Gabriela Serra, pròleg del llibre editat per Bidea Helburu), pau positiva, pau negativa, eirene, pax romana, Escola de Cultura de Pau (UAB), Laura Pau-sini, La Quadra Mágica (radioteatre), Lotta love (Led Zeppelin), Jack de Jonette (jazz), Mario Benedeti (oda a la pacificación), Jose Couso (rap),  Donde se cuece la guerra (àudio video), J. Molina (poema Soldado), Jiddu Krishnamurti (àudio en anglès amb traducció simultània, filòsof indi), Ya es primavera en la OTAN, Dios consumo (falques de Consume Hasta Morir), tecno-punk, En tierra de nadie (música pel·lícula mateix títol), musica per la pau (Fundacio per la Pau), Himne dels partisans, Tengo la vida en las manos (Lurdes Pérez).

Llengua lectures: CATALÀ/CASTELLÀ.





((odp)) Un pont de mar blava (2): Liban (2a. part).

27 06 2010

Programa odp75: Segona part del programa dedicat al Liban. Aquesta setmana si que podem fer l’entrevista amb un membre de l’associació Paz Ahora que va estar present al Liban durant l’atac i bombardeig israelià de 2006. Començem llegint un text que proposa la unificació de Síria i el Liban com a possible solució per resoldre les  injustícies i evitar la violència “dels paisos grans cap als petits”. I acabem denunciant l’exercici militar internacional “Azor” que s’ha fet del 17 al 24 de juny al Centro de San Gregorio de Zaragoza: pilots i helicòpters militars de diferents paisos europeus pertanyents a l’Agència Europea de Defensa (EDA) fent pràctiques de guerra en territori espanyol per seguir preparant les guerres i les invasions com la d’Afganistant o el Liban.

Entrevistat: Jaume d’Urgell, membre de l’organització Paz Ahora.

Adjuntem un vídeo-documental venezolà produit per Panafilms – Anmcla l’agost de 2006 i publicat a Rebelion.org: “Libano: las huellas del Imperio”. Recordem que la Segona Guerra del Liban o la Guerra de Juliol és va lliurar del 12 de juliol al 14 d’agost de 2006.

En aquest programa hem repetit la música emesa la setmana passada: “Báraka”, Orquestra Àrab de Barcelona. “Alif”, Omar Faruk. “Et deixo un pont de mar blava”, Miquel Martí i Pol, Lluis Llach.

De cara a les properes setmanes Ones de pau està preparant nous programes monogràfics sobre paisos de la riba Sud i Est de la Mediterrània: Turquia, Egipte, Argèlia





((odp)) Exèrcit espanyol: retirada d’Afganistan i fora de l’OTAN.

3 12 2009

El 18 d’abril de 2004 el govern espanyol va decidir retirar les tropes espanyoles destinades a l’Iraq. Avui exigim la retirada de l’Exèrcit espanyol d’Afganistan i de l’Aliança Atlàntica (OTAN).

I tu, què hi dius? No siguem còmplice de la barbàrie, unim-nos a la Campaña por la retirada de las tropas de Agfanistán. Teixim entre totes una xarxa de Desobediència Civil i diguem amb tota la força que calgui, no a la guerra!

Truca a la ràdio i digues què en penses: 93 317 73 66.

Ones de pau, diumenges de 23:00h a 00:30h a Contrabanda FM.

L’ocupacio d’Afganistan nomès porta més morts i misèria entre la població civil. Les mateixes raons que existien per retirar les tropes d’Iraq s’apliquen avui a l’Afganistan. Però en lloc de retirarse d’Afganistan, l’Exèrcit espanyol amb la complicitat del govern, el Congrès espanyol i els fabricants i comerciants d’armes envia més tropes i participa directament en les misions de guerra sota les ordres dels Estats Units i l’Aliança Atlàntica (OTAN).

Ahora como siempre, no a la guerra, fuera las fuerzas de ocupación! Regreso inmediato de las tropas españolas! Solidaridad con el pueblo de Afganistán! Por la paz justa, el trabajo digno y un mundo sostenible!

Campaña por la retirada de las tropas de Afganistán:

http://tropasfueradeafganistan.blogspot.com





((odp)) Bidea Helburu i noviolència activa.

27 11 2009

Programa odp45: Presentem el llibre “500 ejemplos de noviolencia. Otra forma de contar la historia”. Escrit per Sabino Ormazabal, membre del grup de col·lectius i activistes socials d’Euskal Herria, Bidea Helburu Taldea. El llibre recull “accions noviolentes desenvolupades a Euskal Herria i a la resta del món, relacionades amb l’antimilitarisme, la qüestió de génere, el medi ambient, els drets humans, l’euskera… i altres temes.” Són “les estratègies de noviolència que jutgem més eficaces i necessàries per humanitzar i donar coherència a la rebeldia existents al nostre poble.” Publicat el 2009, ha estat editat en euskera i castellà per lafundació Manu Robles-Arangiz Instituta.

Format: entrevista. Llengua: CASTELLANO.

Convidat: Xabier Vázquez, membre de Bidea Helburu.

“Bidea Helburu no es solo un lugar de encuentro de activistas sociales a los que les une la alternativa noviolenta, puesto que también posibilita puntos de reflexión y debate público donde se muestran las distintas experiencias, inquietudes y testimonios personales y colectivos de desobediencia civil y noviolencia activa. Para ello, programamos anualmente las Jornadas de Noviolencia Activa en Donostia.

Transcrivim a continuació parts del segon pròleg del llibre. “Desde el barrio de Gracia, Barcelona. Ante las piedras del camino”, de Gabriela Serra i David Fernández:

“¿Tirar la piedra y esconder la mano o esconder la piedra y tirar de manos? ¿De muchas manos antes que de pocas? ¿Blanco y negro inamovibles o tots els colors del verd, que diría Raimon? ¿Foto fija o película en movimiento? ¿Dar la cara o rehuirla, incluso ante el espejo? ¿Compartimentación estanca o transversalidad difusa apabullante? ¿Qué construimos? ¿Y cómo? ¿Red entretejida de disidencias o aislamiento térmico criminalizante? ¿Confundimos todavía precio y valor? ¿El huevo o la gallina? Los eternos debates sobre emancipación colectiva y transformación social, entre medios y fines, ante formas y fondos, bajo el arduo prisma de la voluntad de ser coherentes, siguen abiertos. En una época de desazón colectiva y de guerra global permanente desatada por los que -de desatar guerras, inocular miedos y blandir violencias- saben demasiado. Al fin y al cabo, son perfeccionistas del horror y del terror. De estado.” (…)

“Hoy, mañana, ante unos escenarios de cínica gobernabilidad autoritaria vía miedo y obsesión securitaria; ante la gestión sórdida, torticera i maccarthista para arremeter contra todo con la excusa -¿la gran excusa?- de la violencia nacida en los arrabales del malestar y la desigualdad; ante la siniestra razón de Estado -hoy pura razón de Establo, a coces con la mínima brizna de disidencia- abramos a espuertas las puertas de la desobediencia. Desarmémosles. Si el problema radica hoy en el desvínculo, en la liquidez baumaniana de unas sociedades radicalmente individualistas, atrevámonos a afirmar que no hay mejor escuela del vínculo -del vínculo social y comunitario, tan deteriorado y amenazado hoy- que la Desobediencia Civil: no delega, autoresponsabiliza. Es intrínseco a ella que el compromiso es con el cuerpo, no con la boca y las palabras que siempre se lleva el viento.” (…)

“…el cambio social radica en cada gesto. Y en cada gesto milimétrico nos la jugamos. En “Nadie es neutral en un tren en marcha.” (…)

Durant el programa comentem, entre d’altres, l’exemple dels militars oficials  a la reserva i els soldats israelians insubmisos, Ometz Lesarev i Refuseniks (Courage to Refuse, CTR) que practiquen la Desobediència Civil negant-se a formar part de l’Exèrcit israelià i denunciant la ocupació ilegal i sagnant dels territoris palestins així com les massacres de la població palestina amb operacions militars criminals i brutals com la de gener de 2009 a la franja de Gaza.

Per cert que al final del programa quan tornem a citar una frase del pròleg, “el compromiso es con el cuerpo, no con la boca y las palabras”, diem per equivocació al traduir-la: “el compromis és amb el cor…”. Potser en el moment de la lectura, vam recordar inconscientment una frase que deia un advocat laboralista: “estima i fes el que vulguis.”





((odp)) Processos de pau (II).

6 11 2009

Programa odp42: Segon monogràfic dedicat als Conflictes armats i els processos de pau. Començem el programa recordant conceptes bàsics com pau positiva, pau negativa, construcció de pau, violència directa, violència estructural, violència cultural… I al llarg de l’entrevista expliquem breument (sense temps per aprofundir) com podrien ser alguns dels processos de pau a  l’Afganistan,  Honduras i Euskal Herria. El missatge clau del programa: “la pau positiva és un procés en constant construcció. No és un estat o un temps de pau, sinó un ordre social”.

Format: entrevista. Llengua: CATALÀ.

Entrevistada: María Villellas, investigadora de l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona.

“…la pau positiva és molt més que la mera absència de guerra. És un ordre social de reduïda violència i elevada justícia. És la igualtat en el control i la distribució del poder i dels recursos”.

Som conscients que avui quan parlem de pau podem caure en el parany (trampa o error) d’utilitzar les mateixes paraules que els líders polítics i portaveus militars utilitzen per dir exactament el contrari. Els polítics, els “mass-merda” (mass-media) i bona part de la “societat-telespectadora” no nomès han canviat el significat de moltes paraules sinó que també han canviat la percepció del que aquestes signifiquen a la vida real. Dos exemples: avui en els discursos relacionats amb els conflictes armats, pau vol dir guerra i intervenció, invasió.

Però més greu seria l’error si nomès parlèssim de pau sense senyalar el model capitalista com el causant de la violència estructural i la Guerra Global. Ho hem dit moltes vegades, la violència és el propi sistema capitalista. Sense violència ni guerres, el capitalisme despareixeria. Perque la violència garantitza la impunitat dels poderosos, i les guerres, l’explotació neoliberal: injustícia, desigualtat, pobresa extrema…

Fins aquí és obvi per a molts. Ara, el repte principal és no deixar-se atrapar pel sistema i viure en llibertat (nomès vivint en llibertat gaudirem de la pau justa que tothom mereix.) Alhora, cal unificar estratègies per canviar aquest model neoliberal.

Una reflexió autocrítica del realitzador d’Ones de pau i editor d’aquest blog: No caure en la trampa neoliberal és tant important com dir les coses pel seu nom. Per això ens marquem un nou objectiu: recuperar  o potenciar el llenguatge revolucionari (avui tant necessari com les pròpies accions i experiències revolucionàries) per impregnar el to del programa i alhora definir clarament la nostra posició  com a individus i com a membres dels moviments socials en la lluita anticapitalista, enfront dels poders conservadors. Sense oblidar comunicar continuament les alternatives o les accions que estem  realitzant pel canvi social.

Construim la pau amb REBEL·LIA. Encarem el diàleg des de la RESSISTÈNCIA. Denunciem la violència estructural LLUITANT CONTRA ELS OPRESORS.  Vivim en LLIBERTAT defensant, gaudint i compartint la PAU JUSTA.

Acabem el programa amb Woody Guthrie (1912-1967), “el más famoso de todos los músicos y revolucionarios de la Industrial Workers of the World (I.W.W), el sindicato más grande de corte netamente revolucionario que jamás haya existido en los Estados Unidos” (Servando Rocha. “Historia de un incendio. Arte y revolución en los tiempos salvajes”. La Felguera ediciones, 2006).

El tema musical de Woody Guthrie amb el que acomiadem el programa d’aquesta setmana es titula “All you fascist bound to lose” (Feixistes tots esteu destinats a perdre).

El 2010 Ones de pau realitzarà i emetrà un programa especial dedicat al cantautor i militant revolucionari Woody Guthrie.





((odp)) Mabel Cañadas i la comuna Lakabe.

30 10 2009

Programa odp41: Haviem anunciat per aquesta setmana un programa sobre Violència Estructural però finalment començarem aquesta sèrie de programes un altre setmana. Aquest divendres compartim la lectura de l’entrevista a Mabel Cañadas realitzada per Libre Pensamiento, publicada en el número 60 de 2009.

Format: lectura entrevista. Llengua: CASTELLANO.

Entrevistada: Mabel Cañadas, cofundadora de la comuna Lakabe a Navarra.

Apuntem a continuació alguns titulars d’aquesta entrevista:

“Que el fin está en los medios y el árbol en la semilla, algo que yo intuía, fue para mi de una claridad iluminadora.”

“El dolor y la rabia pueden ser adecuados para suscitar una energía que nos movilice, pero no para diseñar una estrategia de actuación.”

“Comprendí que el conjunto de estructuras sociales está marcado por las relaciones de dominación/sumisión y que desconocemos el funcionamiento en igualdad y en libertad.”

“Tenemos que trabajar más sobre lo que queremos, yo sobre lo que yo quiero, y para eso no necesito el permiso de nadie, puedo hacerlo al margen o por encima del poder.”

“Llegamos a lo ecológico cuando todavía no existía esa palabra, y a la idea de decrecimiento, por estar fuera de la carrera de creación de necesidades, por descubrir que se puede prescindir de mucho y vivir con poco sin vivir peor.”

“Conquistar tu propia libertad, perder los miedos. Nuestra libertad nos permite enfrentarnos incluso a situaciones límite manteniendo en ellas nuestras herramientas disponibles y nuestras cualidades alertas.”

“No buscas estar en todo por que “hay que estar”, ni esa agitación excesivamente apariencial, lo que trato de aportar es solidez y esa necesidad de implicación de la totalidad de nuestras vidas en lo que hagamos.”

“Es lo que me llega de mis mitos históricos, un Che o un Gandhi, una especie de grandeza que conjuga una confianza absoluta con la sencillez del estar.”

I acabem la presentació del programa d’aquesta setmana amb una de les frases preferides de l’editor d’aquest blog: “Tu transformación personal es la transformación del mundo.”





((odp)) Somàlia. I conflictes armats i processos de pau (I).

23 10 2009

Programa odp40: Després de l’absència de la setmana passada, tornem en directe a Contrabanda FM amb un programa dedicat als conflictes armats de la “banya d’Àfrica” (Sudan, Etiopia i Somàlia). A partir de les guerres internes  i intervencions militars estrangeres que pateix Somàlia, expliquem els processos  de resolució pacífica dels conflictes a la zona i en general com a estratègia per assolir la justícia i la pau. També denunciem la política criminal de les potències occidentals en els conflictes armats i la seva responsabilitat en les crisis humanitàries dels refugiats i desplaçats de guerra.

Abans de començar el programa, ens solidaritzem amb el pres anarkista català en vaga de fam durant 90 dies, Amadeu Casellas.

[AUDIO: l’entrevista telefònica s’ha gravat amb una interferència sonora de fons. Disculpeu. La resta del programa -inici i final- s’escolta millor].

Format: entrevista. Llengua: CATALÀ.

Entrevistat: Josep Mª Royo, investigador de l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

La idea del programa d’aquesta setmana és donar a conèixer la publicació dels diversos, rigurosos i complets informes sobre “conflictes armats, tensions, processos de pau, rehabilitació posbèl·lica, crisis humanitàries, militarització i desarmament, drets humans i gènere” que el·labora lEscola de Cultura de Pau. Uns treballs d’investigació i divulgació molt útils per a conèixer millor els conflictes armats actuals arreu del món, les parts implicades en els mateixos i, especialment, els processos de pau oberts per resoldre’ls pacíficament.

A partir de la propera setmana Ones de pau començarà a emetre una sèrie de programes que sota el títol Violència Estructural denunciarà i reflexionarà sobre: neoliberalisme, droga, religió, mass-media, eduació, justícia…

El proper divendres a Ones de pau ens acompanyarà en Josep Manel Busuqueta del Seminari d’economia crítica Taifa.





((odp)) Hiroshima i Marxa Mundial.

7 08 2009

Porgrama odp31: Després del parèntesis de juliol, tornem en directe a Contrabanda FM i amb el blog actualitzat. Començem estrenant nova sintonia de programa (Vesuvi, del grup Spaccanapoli). Recordem el primer atac nuclear de la història, l’inhumà bombardeig de la ciutat d’Hiroshima (Japó) per part de l’Exèrcit Nordamericà: 6 agost de 1945. Presentem (amb certs interrogants) la Marxa Mundial per la Pau i la Noviolència que recorrerà els sis continents del 2 d’octubre de 2009 al 2 de gener de 2010. I aprofitem aquesta entrada del blog per refrescar el concepte de noviolència activa.

Format: entrevista. Llengua: CATALÀ.

Convidat: Carles Martin, portaveu de Mundo sin Guerras i de la Marxa Mundial per la Pau i la Noviolència.

Abans de parlar de la Marxa Mundial, llençem a l’aire una de les preguntes que ens anirem questionant en els propers programes per tal de trobar les respostes que ens ajudin a ser més eficaços en la lluita antimilitarista: ¿La noviolència protegeix a l’Estat? Més enllà del fons anarquista i llibertari que du implicita la pregunta, la plantegem sota l’ombra política-militar més perillosa i destructora, la que formen els estats membres de l’Aliança Atlàntica (l’OTAN).

A partir d’aquesta pregunta continuem definint el nostre propi espai de lluita antimilitarista: l’Acció Directa Noviolenta, un espai propi i col.lectiu que passa pel camí de la lluita anticapitalista.

Malauradament enfront d’una injustícia, agressió o conflicte la resposta adecuada més eficaç no sempre es pot donar, normalment degut a les circunstàncies d’opressió i repressió en que viuen les víctimes. Això també ho plantegem en aquest programa amb una nova pregunta: ¿La noviolència és un privilegi?

Cada dia moren de gana milers i milers de persones arreu del món. Si nosaltres fòssim una d’aquestes persones, viuriem en carn i ossos un dels efectes més dramàtics de la lluita noviolenta: la mort per inanició o desnutrició.

Lo essencial no és tant conscienciar de la noviolència sinó conscienciar de que la pobresa i les injustícies que genera el capitalisme-militarisme són inacceptables i cal evitar-ho. Com? Al llarg dels propers programes intentarem trobar noves respostes.

Actuem, visquem de forma noviolenta, sí. Però davant d’una agressió que posi en perill de mort drets fonamentals com el dret a la vida, o responem amb Accions Directes o no evitarem, ni resoldrem, ni canviarem res.

Diem sí a la noviolència activa, però amb molts condicionants que la limitin o la reforçin. Per exemple, si a una persona o família o comunitat la estan matant de gana, jo no puc parlar-li a la víctima de noviolència. Si una persona és a punt de ser torturada o esta sent explotada, jo no puc dir-li que “posi l’altra galta”.

Un altre exemple concret i que ens afecta de molt a prop. Davant del perill nuclear que es plantejava i continua existint amb la central de Garoña (Burgos), no es va reforçar lo suficient l’Acció Directa Noviolenta per pressionar el govern i les corporacions. Davant d’un problema tan greu com el nuclear, s’haurien d’haver produit moltes petites i grans Accions Directes Noviolentes, més enllà de la difusió antinuclear, la recollida de signatures i les manifestacions que no han servit per a res. Aprenguem dels errors per no repetir-los!

Acabem aquesta presentació remarcant el que ens vam proposar des del primer programa d’Ones de pau. Continuarem reflectint les diferents respostes (siguin com siguin) davant les injustícies i la violència (vingui d’on vingui). Perquè de totes les lluites s’apren. Per això esperem que tu també hi participis sempre que vulguis, compartint amb Ones de pau la teva experiència de lluita personal o col.lectiva.