((odp)) Woody Guthrie: Rumbo a la gloria (2).

8 01 2010

Programa odp51: Segona part del programa basat en les memòries de Woody Guthrie. LLegim nous textes de Rumbo a la gloria i compartim més música «folk» d’un dels cantants que millor va saber expresar la crua realitat que van patir les víctimes de la Gran Depresió als Estats Units durant els anys 1920/1930. A través dels  nous capítols que llegim aquesta setmana, ens apropem cada vegada més als homes i dones, infants i anciants que viuen aquesta tragèdia econòmica, social, humana… en la que hi ha en joc la pròpia supervivència, i que el mateix Woody va patir en carn pròpia.

Format: Lectures+Música. Llengua: CASTELLANO.

La gran crisis industrial, agrícola, finançera… coneguda com la Gran Depresió i el Crack del 1929, és un referent històric imprescindible per entendre la societat capitalista nordamericana i mundial del segle XX i d’avui en dia. Els textos de les memòries de Woody Guthrie s’han d’entendre doncs en el context d’aquella època i «des d’abaix» (amb el poble), però alhora expresen una realitat molt present en el segle XXI. De fet les consequències de la crisis que vivim actualment supera en molts aspectes i nivells la crisis de 1929, tot i que moltes causes són les mateixes. Molta població migrant d’avui, per exemple, ara està patint les mateixes (o pitjors) condicions de vida que els protagonistes de Rumbo a la glòria. És la violència estructural, ho seguim denunciant!

Woody Guthrie va estar enrolat com a soldat yanki a la Segona Guerra Mundial.  Per tant és clar que Woody no és cap exemple d’insubmisió antimilitarista. Ara bé sí que va denunciar des de la seva posició independent  i amb moltes cançons el feixisme, la represió policial i l’injust, explotador i criminal sistema capitalista.

Apuntem els títols de les cançons que pots escoltar en aquest programa per ordre d’aparició, amb l’any en que van ser escrites, interpretades per Woody Guthrie:

1) «Ain’t got no home in this world anymore» (1938).

2) «Going/Blowing down the road» (1939).

3) «Do, Re, Mi» (1937).

4) «This land is your land» (1940).

5) «Talking dust bowl blues» (1937).

6) «Cowboy walts» (tradicional).

7) «Ain’t got no home in this world anymore» (1938).

La propera setmana emetrem la tercera i última part d’aquesta sèrie de programes basats en les memòries de Woody Guthrie, Rumbo a la gloria. Per cert que hem evitat de llegir algunes de les parts més trascendents del llibe perque qui vulgui llegir-les pugui sorprendre’s, tot i haver escoltat alguns fragments en el programa Ones de pau.

I apuntem una vegada més l’enllaç web en el que trobaràs tota la informació relacionada amb el cantant i músic nordamericà:

http://www.woodyguthrie.org





((odp)) Woody Guthrie: Rumbo a la gloria (1).

1 01 2010

Programa odp50: Començem l’any 2010 amb la primera part del programa dedicat al cantant i músic nordamericà Woody Guthrie (1912-1967). En lloc de fer un programa biogràfic tipus reportatge, hem volgut compartir alguns fragments de les memòries «Rumbo a la gloria» que va escriure Woody Guthrie. I així presentar-lo en primera persona.  I qui és en Woody? Segons Bob Dylan,  es «un antimaterialista que posee una alma profundamente poética». I segons John Steinbeck, representa «la voluntad de resistir, de luchar contra la opresión». Com es pot comprobar en la fotografia (abaix), Woody ho diu molt clar quan escriu a la seva guitarra: «this machine kills fascist» (aquesta màquina mata feixistes).

Format: Lectura+música. Llengua: CASTELLÀ/ANGLÈS.

«Woody es simplemente Woody; miles de personas lo conocen sólo por ese nombre. Es una voz y una guitarra. Canta las canciones de un pueblo y sospecho que él mismo es en cierto modo ese pueblo. Con su timbre áspero y nasal, la guitarra colgando como una herramienta oxidada, nada dulce hay en él y nada dulce hay tampoco en las canciones que canta. Pero hay algo más importante para quienes aún escuchan: la voluntad de resistir, de luchar contra la opresión. Diría que a eso lo llamamos espíritu americano». John Steinbeck, escritor norteamericano y autor, entre otras novelas, de «Las uvas de la ira».

«Apenas iniciados los años treinta del pasado siglo, un jovencísimo Woody Guthrie abandonó la devastada Oklahoma de su infancia para emprender un viaje que sólo detendría la muerte tres décadas más tarde. Rodando a pie o a dedo por los polvorientos caminos de la Gran Depresión, persiguiendo la quimera del Oeste en vagones de carga compartidos con vagabundos y emigrantes, conviviendo con los parias de la tierra en tabernas, fondas, fábricas o campos de cultivo, Guthrie quiso vivir entre las voces de esa América que algunos llaman profunda para tejer con ellas un prodigioso legado de canciones cuyos ecos no han dejado de sonar en la música popular contemporánea. Guthrie nos legó también una singular autobiografía que consigue recrear las múltiples texturas de un hombre, de una época y de una visión que no podemos dejar en las garras del olvido».  The Nation.

Apuntem els títols de les cançons que pots escoltar en aquest programa per ordre d’aparició, amb l’any en que van ser escrites (o reeditades), interpretades per Woody Guthrie:

1) «The sinking of the Reuben James» (1942).

2) «Cowboy walts» (tradicional).

3) «How Joo do» (1946).

4) Hobo’s Lullaby» (renewed, 1961).

5) «Bufallo skinners» (1945).

6) «Car song» (1954).

7) «Cowboy walts» (tradicional).

8) «Bed on the floor» (1941).

9) «Muleskinner blues» (renewed, 1963).

10) «The sinking of the Reuben James» (1942).

Al web oficial de Woody Guthrie trobaràs les lletres de totes les cançons, informació biogràfica i discogràfica, així com un ampli arxiu  documental relacionat amb les obres del músic nordamericà.

La propera setmana emetrem la segona part del programa dedicat a Woody Guthrie, amb noves lectures dels darrers capítols de «Rumbo a la gloria» i més música d’aquest cantant popular que ha superat l’etiqueta de «folk» per esdevenir un poeta universal del poble nordamericà.

El títol original de «Rumbo a la gloria» és «Bound for glory». I la primera publicació fou editada per E. P. Dutton (1943). L’edició que llegim en el programa és la de  Majorie M. Guthrie (1971), amb traducció d’Ezequiel Martínez.





((odp)) Guerra a l’Afganistan.

2 10 2009

Programa odp38: Denunciem l’invasió i ocupació de l’OTAN a l’Afganistan. Reclamem la retirada de les tropes de l’Exèrcit espanyol del país afganès. I intentem aproximar-nos a la realitat d’aquest conflicte armat situat en un punt geoestratègic mundial. Aquesta guerra no és contra el terrorisme ni per la reconstrucció del país, és pel control polític-militar de la zona, el privilegi en l’accès als recursos energètics i pel control del cultiu i el tràfic de droga (opi, heroina).

En aquest escenari i després de 8 anys d’ocupació  des del 2001 (o de dècades, si tenim en compte les múltiples i continuades invasions estrangeres),  la pobresa  segueix sent el principal problema de la població afganesa, i la violència cada cop és més destructora i atomitzada. Avui, Al-Qaeda és nomès una organització més enmig de les 800 milícies armades protegides i finançades per diferents grups de poder tant de paísos occidentals com orientals, armades totes elles gràcies a la industria militar que, a nivell mundial, lidera els Estats Units (EEUU). Actualment, Afganistan és el primer país receptor d’armes fabricades als EEUU. Per tant, si parlem dels senyors de la guerra de l’Afganistan, també ho hem de fer dels executius de la guerra que dominen la indústria armamentística des dels despatxos de Washington.

Format: entrevista. Llengua: CATALÀ (informe adjunt en CATALÀ, CASTELLANO I ENGLISH).

Entrevistat: Alejandro Pozo Marín, investigador en conflictes armats i  col.laborador del Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs. Autor, entre d’altres treballs de recerca i divulgació, de l’informe adjuntat a continuació:

L’Operació Llibertat Duradora i la coalició estrangera formada per 41 paisos liderada per l’exèrcit dels EEUU (juntament amb la CIA i els mercenaris d’empreses privades militars com la nordamericana Kellogg Brown & Root, KBR Inc., fins el 2007 pertanyent a Halliburton Corporation, el president de la qual era Dick Cheney, exvicepresident del govern de George W. Bush Jr dels EEUU-), és una continuació de la política imperialista dels EEUU a l’Orient Mitjà després de l’invasió de l’Iraq. Sense oblidar que, com informa LaHaine.org, al Pakistan hi ha hagut dos milions de desplaçats forçats (el segon exóde de guerra més gran després del genocidi a Ruanda, Àfrica). Però l’Exèrcit espanyol, enlloc de retirar-se com va fer a l’Iraq, cada cop participa més en la Guerra Global de l’OTAN i és més còmplice dels crims de guerra a l’Afganistan.

Des de l’1 d’octubre de 2009 l’Exèrcit espanyol, com a membre de l’OTAN, substitueix a Polònia en el control de l’aeroport de Kabul (capital de l’Afganistan). També des de l’1 d’octubre d’aquest any, tenim una nova base de l’OTAN a Espanya (Albacete): el Programa de Lideratge Tàctic (TLP), una «escola» d’aviació militar que prepararà els pilots de guerra que participaran en les operacions de l’OTAN arreu del món i també, molt probablement, a l’Afganistan. Evidentment, la complicitat espanyola en les polítiques militars globals del terror també passen per la subordinació del govern espanyol permeten el trànsit de guerra per les bases nordamericanes en territori espanyol.

Amb el Congrés dels Diputats i les Comisions de Defensa aprovant aquestes polítiques militars criminals (incomplint la Constitució espanyola i al marge del Dret Internacional), la Desobediència ivil dels espanyols no nomès està absolutament legitimada sinó que es necessària. Si des del Congrès s’actua amb aquesta impunitat i mensypreu per la vida, la resposta des del carrer ha de ser directa i contundent.

Respecte els atemptats de l’11 de setembre de 2001 a les Torres Bessones de Nova York, EEUU, adjuntem la publicació El Jaque Mate amb l’article de portada,  «La verdad sobre el 11-S».

Del tràfic d’armes i droga a l’Afganistan encara podem dir i denunciar moltes coses. Properament, realitzarem un programa especial amb aquest contingut. També serà interessant, per entendre millor el conflicte, conéixer una mica més els diversos moviments insurgents de resistència afganesos.

«Ara com sempre, no a la guerra, fora les forçes d’ocupació! Retirada immediata de les tropes espanyoles de l’Afganistan! No a les guerres del petroli, no a la destrucció del planeta! Diners per als serveis socials i la gent a l’atur, no per a la guerra i els bancs!»

El 16 d’octubre, el Centre Delàs organitza les jornades El tauler d’escacs mundial, amb la participació, entre d’altres persones, del periodista i analista polític d’Orient Mitjà, Tariq Ali.





((odp)) Tarragona antimilitarista.

11 09 2009

Programa odp35: Tots els primers diumenges de mes (durant tot l’any) a les 12h del matí, la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau organitza l’activitat Paraules per la pau. El passat diumenge 6 de setembre, Ones de pau va anar a Tarragona per conéixer els companys i les companyes antimilitaristes de la Coordinadora, participar en l’activitat i gravar un micro-reportatge (en català).

Al reportatge denunciem a la 6a. flota nordamericana i els vaixells de guerra de l’OTAN que atraquen al port tarragoní per carregar combustible (de Repsol) i fer escala de camí a la guerra, com la d’Irak o l’Afganistan. També xerrem amb la Coordinadora sobre estratègia antimilitarista. Comentem les campanyes Desmilitaritzem l’educació i Objecció Fiscal a la despesa militar de l’Estat espanyol. Així com diverses accions que la Coordinadora ha realitzat, com l’ocupació del balcó de l’Ajuntament de Tarragona per denunciar la presència del portaavions JFK al port de la ciutat, o l’acció contra l’Exèrcit al Saló de l’Ensenyament.

Mentre «busquem» (i experimentem) «nous camins en que no calguin les paraules», hem de continuar ben actius i afinant la punteria per encertar l’estratègia més adecuada i eficaç en cada campanya, acció o lluita antimilitarista que realitzem. Pensem globalment, actuem localment. I sumem forçes. No volem ser còmplices de cap Guerra. Per això cridem: Tropes de l’OTAN, fora d’Afganistan! Bases de l’OTAN, fora d’Espanya! Ni un soldat, ni un euro per a l’Exèrcit! I per suposat, ¡Fora vaixells de guerra de les costes catalanes, la península Ibèrica i la Mediterrània!





((odp)) Hiroshima i Marxa Mundial.

7 08 2009

Porgrama odp31: Després del parèntesis de juliol, tornem en directe a Contrabanda FM i amb el blog actualitzat. Començem estrenant nova sintonia de programa (Vesuvi, del grup Spaccanapoli). Recordem el primer atac nuclear de la història, l’inhumà bombardeig de la ciutat d’Hiroshima (Japó) per part de l’Exèrcit Nordamericà: 6 agost de 1945. Presentem (amb certs interrogants) la Marxa Mundial per la Pau i la Noviolència que recorrerà els sis continents del 2 d’octubre de 2009 al 2 de gener de 2010. I aprofitem aquesta entrada del blog per refrescar el concepte de noviolència activa.

Format: entrevista. Llengua: CATALÀ.

Convidat: Carles Martin, portaveu de Mundo sin Guerras i de la Marxa Mundial per la Pau i la Noviolència.

Abans de parlar de la Marxa Mundial, llençem a l’aire una de les preguntes que ens anirem questionant en els propers programes per tal de trobar les respostes que ens ajudin a ser més eficaços en la lluita antimilitarista: ¿La noviolència protegeix a l’Estat? Més enllà del fons anarquista i llibertari que du implicita la pregunta, la plantegem sota l’ombra política-militar més perillosa i destructora, la que formen els estats membres de l’Aliança Atlàntica (l’OTAN).

A partir d’aquesta pregunta continuem definint el nostre propi espai de lluita antimilitarista: l’Acció Directa Noviolenta, un espai propi i col.lectiu que passa pel camí de la lluita anticapitalista.

Malauradament enfront d’una injustícia, agressió o conflicte la resposta adecuada més eficaç no sempre es pot donar, normalment degut a les circunstàncies d’opressió i repressió en que viuen les víctimes. Això també ho plantegem en aquest programa amb una nova pregunta: ¿La noviolència és un privilegi?

Cada dia moren de gana milers i milers de persones arreu del món. Si nosaltres fòssim una d’aquestes persones, viuriem en carn i ossos un dels efectes més dramàtics de la lluita noviolenta: la mort per inanició o desnutrició.

Lo essencial no és tant conscienciar de la noviolència sinó conscienciar de que la pobresa i les injustícies que genera el capitalisme-militarisme són inacceptables i cal evitar-ho. Com? Al llarg dels propers programes intentarem trobar noves respostes.

Actuem, visquem de forma noviolenta, sí. Però davant d’una agressió que posi en perill de mort drets fonamentals com el dret a la vida, o responem amb Accions Directes o no evitarem, ni resoldrem, ni canviarem res.

Diem sí a la noviolència activa, però amb molts condicionants que la limitin o la reforçin. Per exemple, si a una persona o família o comunitat la estan matant de gana, jo no puc parlar-li a la víctima de noviolència. Si una persona és a punt de ser torturada o esta sent explotada, jo no puc dir-li que «posi l’altra galta».

Un altre exemple concret i que ens afecta de molt a prop. Davant del perill nuclear que es plantejava i continua existint amb la central de Garoña (Burgos), no es va reforçar lo suficient l’Acció Directa Noviolenta per pressionar el govern i les corporacions. Davant d’un problema tan greu com el nuclear, s’haurien d’haver produit moltes petites i grans Accions Directes Noviolentes, més enllà de la difusió antinuclear, la recollida de signatures i les manifestacions que no han servit per a res. Aprenguem dels errors per no repetir-los!

Acabem aquesta presentació remarcant el que ens vam proposar des del primer programa d’Ones de pau. Continuarem reflectint les diferents respostes (siguin com siguin) davant les injustícies i la violència (vingui d’on vingui). Perquè de totes les lluites s’apren. Per això esperem que tu també hi participis sempre que vulguis, compartint amb Ones de pau la teva experiència de lluita personal o col.lectiva.





((odp)) Bases militars de l’OTAN a Espanya (I): Bétera, València.

17 04 2009

Programa odp15: començem amb el Quarter General Terrestre d’Alta Disponibilitat de l’OTAN a València una sèrie de programes per denunciar l’ocupació militar de l’Aliança Atlàntica en territori espanyol. Properament parlarem del Quarter General de l’OTAN a Retamares (Madrid) i del Programa de Lideratge Tàctic de l’OTAN a la Base Aèria de los Llanos, Albacete, entre d’altres bases i comandaments. I per situar-nos davant del bloc polític-militar més belicista del món, apuntem l’enllaç de l’OTAN: nato.int

Convidat: Carlos, d’Alternativa Antimilitarista (AA-MOC), València.

Format: entrevista. Llengua: VALENCIÀ/CATALÀ.

Frase: «Quan un crim com la guerra s’empara en la llei i el secret, és legítim desobeïr per cridar l’atenció i fer-ho públic. Entrar dins la base de l’OTAN és una acció de desobediència civil (…) contra l’ocupació militar del territori espanyol d’unes forçes que a més estan pensades per atacar i invaïr qualsevol racó del planeta.»

Quarters Generals de l'OTAN a España

El maig de 2003 el Quarter Jaime I de Bétera va rebre la certificació de Quarter General d’Alta Disponibilitat Terrestre de l’OTAN i va entrar a formar part del Cos de Desplegament Ràpid de l’OTAN (NRF, Nato Reaction Force) creat a partir de la cimera de l’Aliança Atlàntica a Praga el 2002, a iniciativa dels Estats Units (EEUU) amb l’objectiu d’igualar les capacitats militars d’intervenció de l’OTAN i els EEUU.

La NRF és una força de 20.000 militars que pot desplegar-se arreu del món en menys d’una setmana i canvia de composició i de comandament en un torn rotatiu (entre Turquia, França, Alemanya i Itàlia) cada 6 mesos. Bétera va ser el quarter al comandament de la NRF terrestre el segon semestre del 2005.

La NRF espanyola (NRF-5) va agrupar un total de 8.450 militars. I a més del Quarter General de Bétera, va mantenir a la disposició de l’OTAN, entre d’altres:

Batalló d’Helicòpters de Transport. Batalló ISTAR (Intel·ligència, Supervivència, Aquisició d’Objectius i Reconeixement). Elements PSYPOS (Operacions Psicològiques). Unitat de Guerra Electrònica (EW). Brigadada Aèria-transportable. Unitats de la Brigada de la Legió, Brigada Paracaigudista i el Regiment de Caballeria. Batalló de Defensa Nuclear, Química, Biològica i Radiològica (NBQR).

L’Armada va aportar una fragata, un buc caçamines, un buc d’aprovisionament logístic i la seva participació amb bucs i Unitats d’Infanteria de Marina en la Força Amfíbia Hispana-Italiana (SIAF). La participació de l’Exèrcit de l’aire es va concretar en un esquadró amb 6 avions caça MIRAGE F1, un avió de reaprovisionament en vol i diverses unitats i personal de recolzament a la base aèria desplegable.

Aquest és l’equipament dels «exèrcits humanitaris» d’avui, realment molt humanitaris!

I enllaçem a continuació informació de l’acció directa noviolenta Inspecció Ciutadana 2008 que Alternativa Antimilitarista-MOC realitza a la base de Bétera.





((odp)) Energia i armament nuclear.

8 02 2009

Programa odp05: energia nuclear civil-militar (tantomonta-montatanto). Crònica Bomba Atòmica (inici programa) en CASTELLÀ. Entrevista en CATALÀ.

Convidats: Tomàs Gisbert del Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs. I Pep Puig del Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear.

Frase1: «L’energia nuclear  representa (només) el 3% de la producció mundial d’energia». Però l’armament nuclear dels EEUU i Russia podria destruir la Terra deu vegades seguides.»

Frase2: «No hi ha separació (entre energia nuclear civil i militar), és una única tecnologia però ens l’han volgut vendre amb dos cares. És tot lo mateix» (…) «Per fabricar una bomba nuclear necessites enriquir l’urani 235 al 90% i per utilitzar-lo com a combustible en un reactor, entre el 5 i el 10%. És exactament la mateixa tecnologia. Per tant quan tu ets capaç d’enriquir urani al 5%, ets capaç d’enriquir-lo al 90% .

Els cinc estats membres del Consell de Seguretat de Nacions Unides (EEUU, Russia, China, Gran Bretanya i França), són els que més gasten en despesa militar i més armes venen al món. I totes cinc tenen bombes atòmiques. Consell de Seguretat?!

El programa comença amb una crònica històrica de la primera bomba atòmica llençada pels Estats Units a Hiroshima (Japó), el 6 d’agost de 1945.

I acabem aquesta presentació amb «10 motivos para ser antinuclear» (clicar logo abaix) i l’informe de Greenpeace «Una energía sin futuro. Desmontando las mentiras de la industria nuclear».