((odp)) Guerra a l’Afganistan.

2 10 2009

Programa odp38: Denunciem l’invasió i ocupació de l’OTAN a l’Afganistan. Reclamem la retirada de les tropes de l’Exèrcit espanyol del país afganès. I intentem aproximar-nos a la realitat d’aquest conflicte armat situat en un punt geoestratègic mundial. Aquesta guerra no és contra el terrorisme ni per la reconstrucció del país, és pel control polític-militar de la zona, el privilegi en l’accès als recursos energètics i pel control del cultiu i el tràfic de droga (opi, heroina).

En aquest escenari i després de 8 anys d’ocupació  des del 2001 (o de dècades, si tenim en compte les múltiples i continuades invasions estrangeres),  la pobresa  segueix sent el principal problema de la població afganesa, i la violència cada cop és més destructora i atomitzada. Avui, Al-Qaeda és nomès una organització més enmig de les 800 milícies armades protegides i finançades per diferents grups de poder tant de paísos occidentals com orientals, armades totes elles gràcies a la industria militar que, a nivell mundial, lidera els Estats Units (EEUU). Actualment, Afganistan és el primer país receptor d’armes fabricades als EEUU. Per tant, si parlem dels senyors de la guerra de l’Afganistan, també ho hem de fer dels executius de la guerra que dominen la indústria armamentística des dels despatxos de Washington.

Format: entrevista. Llengua: CATALÀ (informe adjunt en CATALÀ, CASTELLANO I ENGLISH).

Entrevistat: Alejandro Pozo Marín, investigador en conflictes armats i  col.laborador del Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs. Autor, entre d’altres treballs de recerca i divulgació, de l’informe adjuntat a continuació:

L’Operació Llibertat Duradora i la coalició estrangera formada per 41 paisos liderada per l’exèrcit dels EEUU (juntament amb la CIA i els mercenaris d’empreses privades militars com la nordamericana Kellogg Brown & Root, KBR Inc., fins el 2007 pertanyent a Halliburton Corporation, el president de la qual era Dick Cheney, exvicepresident del govern de George W. Bush Jr dels EEUU-), és una continuació de la política imperialista dels EEUU a l’Orient Mitjà després de l’invasió de l’Iraq. Sense oblidar que, com informa LaHaine.org, al Pakistan hi ha hagut dos milions de desplaçats forçats (el segon exóde de guerra més gran després del genocidi a Ruanda, Àfrica). Però l’Exèrcit espanyol, enlloc de retirar-se com va fer a l’Iraq, cada cop participa més en la Guerra Global de l’OTAN i és més còmplice dels crims de guerra a l’Afganistan.

Des de l’1 d’octubre de 2009 l’Exèrcit espanyol, com a membre de l’OTAN, substitueix a Polònia en el control de l’aeroport de Kabul (capital de l’Afganistan). També des de l’1 d’octubre d’aquest any, tenim una nova base de l’OTAN a Espanya (Albacete): el Programa de Lideratge Tàctic (TLP), una «escola» d’aviació militar que prepararà els pilots de guerra que participaran en les operacions de l’OTAN arreu del món i també, molt probablement, a l’Afganistan. Evidentment, la complicitat espanyola en les polítiques militars globals del terror també passen per la subordinació del govern espanyol permeten el trànsit de guerra per les bases nordamericanes en territori espanyol.

Amb el Congrés dels Diputats i les Comisions de Defensa aprovant aquestes polítiques militars criminals (incomplint la Constitució espanyola i al marge del Dret Internacional), la Desobediència ivil dels espanyols no nomès està absolutament legitimada sinó que es necessària. Si des del Congrès s’actua amb aquesta impunitat i mensypreu per la vida, la resposta des del carrer ha de ser directa i contundent.

Respecte els atemptats de l’11 de setembre de 2001 a les Torres Bessones de Nova York, EEUU, adjuntem la publicació El Jaque Mate amb l’article de portada,  «La verdad sobre el 11-S».

Del tràfic d’armes i droga a l’Afganistan encara podem dir i denunciar moltes coses. Properament, realitzarem un programa especial amb aquest contingut. També serà interessant, per entendre millor el conflicte, conéixer una mica més els diversos moviments insurgents de resistència afganesos.

«Ara com sempre, no a la guerra, fora les forçes d’ocupació! Retirada immediata de les tropes espanyoles de l’Afganistan! No a les guerres del petroli, no a la destrucció del planeta! Diners per als serveis socials i la gent a l’atur, no per a la guerra i els bancs!»

El 16 d’octubre, el Centre Delàs organitza les jornades El tauler d’escacs mundial, amb la participació, entre d’altres persones, del periodista i analista polític d’Orient Mitjà, Tariq Ali.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Guerra a l’Afganistan.
Etiquetas: , , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Vivències d’un deportat. Republicans als camps nazis (II).

25 09 2009

Programa odp37: Ones de pau entrevista a l’Edmon Gimeno Font, republicà deportat als camps de concentració i extermini nazis de Buchenwald, Dora i Bergen-Belsen. Entrevista en Català.

«Tren de la mort» de Compiègne al camp de concentració de Buchenwald, 27 de gener de 1944. En aquest tren són traslladats Edmon Gimeno i 1583 deportats més. El comboi  s’atura en una estació alemanya: «El gentío (civils alemanys) acude presuroso, no quiere perderse el espactáculo, quiere humillar a los representantes de las razas inferiores. Nos observan inquisidores como si fuéramos un grupo de simios debilitados y abrumados por este largo y tremendo viaje. Risas, burlas, insultos, palabrotas soeces, miradas despeciativas y coléricas. Los SS, explican y comentan -no lo dudo ni un momento- que somos enemigos declarados del III Reich y pertenecemos, según sus fanáticas y peligrosas mentalidades, a un grupo de untermenschen (subhombres), una especie de primitivos humanoides». (pag. 68, Vivències d’un deportat).

La construcció de la fábrica subterrània d’armament alemanya, Gustolf-Werke II, fou l’orígen del camp de concentració nazi de Dora: «Por cualquier error o deliz, te pueden enviar al krematorium. «Du, morgen, Krematorium» (Tú, mañana, crematorio). En Dora, cualquier enemigo con un poco de influencia se creía con suficiente poder para enviarte al infierno. Aguanté más de una vez esta feroz amenaza».

«La minoría perversa se incrustó con fuerza en esos campos de desolación y muerte. Lo hemos dicho y lo diremos siempre. Aquí no hay, no existe, ni bondad, ni comprensión, es el reino del mal absoluto» (pag. 101 , Vivències d’un deportat).

«Nuesta marcha veloz y penosa por ese antro de pesadilla es sencillamente una carrera absurda y criminal, es consecuencia del terror que impera en los campos de la muerte» (pag. 102, Vivències d’un deportat).

Recordem que la setmana passada Ones de pau va emetre el programa Republicans als camps nazis (I) -entrada anterior del blog, odp36-, amb una entrevista a la presidenta d’AMICAL de Mauthaussen, i una selecció de narracions i «Músiques de l’Holocaust».


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Vivències d’un deportat. Republicans als camps nazis (II).
Etiquetas: ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Republicans als camps nazis (I).

18 09 2009

Programa odp36: commemorem el 70 aniversari dels primers deportats espanyols als camps de concentració i extermini nazis. Amb una entrevista des de la seu d’AMICAL, l’associació que treballa per difondre la memòria històrica de les víctimes i els supervivents espanyols dels camps nazis.

Format: entrevista/reportatge. Llengua: CATALÀ.

Entrevistada: Rosa Toran, presidenta d’AMICAL de Mauthaussen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme.

Al llarg de l’entrevista del programa podràs escoltar una selecció de música i narracions corresponent al Cd Músiques de l’holocaust (editat per Temps Record amb la col·laboració de la Casa de la Música de Terrassa i la Xarxa de Músiques de Catalunya, el 2008), interpretat pel Brossa Quartet de Corda, acompanyat per l’acordió de Gregori Ferrer i la veu d’Elies Barberà que recita diversos textes (veure més abaix la relació de text i música del Cd inclós en el programa).

El programa comença i acaba amb la composició musical A la vora del bosc, de Leonid Shokin, «escrita al front de Lenningrad. «

«Fruit de la trobada entre el músic Leonid Shokin i el poeta Petr Maichuk en un hospital de guerra, la cançó A la vora del foc va esdevenir un himne per la lluita heroica dels partisans i per la resistència de tots els fronts antifeixistes. En consequència, va aparèixer als camps de concentració en múltiples versions musicals, textuals i idiomàtiques fins esdevenir una melodia molt popular…»

Per ordre d’aparició al llarg del programa, pots escoltar les seguents peces del Cd «Músiques de l’holocaust»:

1> «A la vora del foc», MÚSICA de Leonid Shokin. 2> «Allà baix a Aschwitz»…,  fragment del POEMA «Auschwitz» de Salvatore Quasimodo. 3>«Tot d’un plegat ens envaï un calfred…», fragment del LLIBRE de memòries «El carretó dels gossos», de Mercé Nuñez Targa. 4> «Amb molt poc temps ens havien reduït al no res…», fragment d’un ARTICLE memorialístic d’Anita Lasker-Walfisch. 5> «Mira aquest és un lloc on no es pot tocar el violí…», fragment del POEMA «Auschwitz» de León Felipe. 6> «Vosaltres que viviu segurs…», TEXT de  l’obra «Shemà» de Primo Levi. 7> «A la vora del foc», MÚSICA de Leonid Shokin.

Acabem recordant que del 8 al 10 d’octubre de 2009 es celebrarà la reunió del Comité Internacional de Mauthaussen a Barcelona, coincidint amb el 30 aniversari de la primera trobada del comité a la capital catalana l’any 1979.

I en el proper programa, escoltarem el testimoni d’Edmon Gimeno Font, un republicà català supervivent dels camps de concentració nazis de Buchenwald, Dora i Bergen-Belsen.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Republicans als camps nazis (I).
Etiquetas: ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Tarragona antimilitarista.

11 09 2009

Programa odp35: Tots els primers diumenges de mes (durant tot l’any) a les 12h del matí, la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau organitza l’activitat Paraules per la pau. El passat diumenge 6 de setembre, Ones de pau va anar a Tarragona per conéixer els companys i les companyes antimilitaristes de la Coordinadora, participar en l’activitat i gravar un micro-reportatge (en català).

Al reportatge denunciem a la 6a. flota nordamericana i els vaixells de guerra de l’OTAN que atraquen al port tarragoní per carregar combustible (de Repsol) i fer escala de camí a la guerra, com la d’Irak o l’Afganistan. També xerrem amb la Coordinadora sobre estratègia antimilitarista. Comentem les campanyes Desmilitaritzem l’educació i Objecció Fiscal a la despesa militar de l’Estat espanyol. Així com diverses accions que la Coordinadora ha realitzat, com l’ocupació del balcó de l’Ajuntament de Tarragona per denunciar la presència del portaavions JFK al port de la ciutat, o l’acció contra l’Exèrcit al Saló de l’Ensenyament.

Mentre «busquem» (i experimentem) «nous camins en que no calguin les paraules», hem de continuar ben actius i afinant la punteria per encertar l’estratègia més adecuada i eficaç en cada campanya, acció o lluita antimilitarista que realitzem. Pensem globalment, actuem localment. I sumem forçes. No volem ser còmplices de cap Guerra. Per això cridem: Tropes de l’OTAN, fora d’Afganistan! Bases de l’OTAN, fora d’Espanya! Ni un soldat, ni un euro per a l’Exèrcit! I per suposat, ¡Fora vaixells de guerra de les costes catalanes, la península Ibèrica i la Mediterrània!


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Tarragona antimilitarista.
Etiquetas: , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Eutanàsia.

4 09 2009

Programa 34: Eutanàsia vol dir morir bé o bona mort. I el dret a morir dignament és un dret universal i reconegut constitucionalment. Però avui la ciència i la tecnologia aplicades a la medicina han avançat tant que ens trobem amb la paradoxa que, mentre milers de persones moren cada día arreu del món per manca d’aliments i medicaments, als «paisos rics» es produeix la situació contrària: «l’acarnissament terapèutic», és a dir el tractament i intervenció mèdica abusiva i/o en contra de la voluntad dels pacients. Així sorgeix la necessitat de defensar la llibertat del malalt (o futur malalt) de decidir quin tractament prefereix i quan vol morir (quan sent que ja no vol continuar vivint).

Format: entrevista. Llengua: CATALÀ.

Entrevistada: Aurora Bau Blasi, voluntària i expresidenta de l’associació Dret a Morir Dignament (DMD) (DMD) de Catalunya.

«A Holanda es considera eutanàsia l’acabament de la vida efectuada (directament) per un metge a petició explícita d’un pacient capacitat (en bones condicions mentals). Amb l’objectiu de posar fi a un sofriment insuportable sense prespectives de millora.» Nomès a Holanda, Bèlgica i Luxemburg està permesa l’eutanàsia activa.

Apuntem aquí les dades de l’associació Dret a Morir Dignament (DMD) per a totes aquelles persones que vulguin contactar-hi:

Avda. Portal de l’àngel, 7. 4 B. 08002 Barcelona.

Telèfon: (00 34) 934 123 203. Fax: (00 34) 934 121 454.

DMD CATALUNYA:

dmdcatalunya@eutanasia.ws

DMD ESPAÑA:

informacion@eutanasia.ws

Recordem a Ramón Sampedro, una extraordinària persona que va lluitar per demanar el dret a l’eutanàsia (i que la pel·lícula Mar Adentro, dirgida per Alejandro Amenábar, descriu molt bé). I destaquem dos dels llibres que va escriure Sampedro: Cartas desde el infierno, i el recull de poemes Cuando yo caiga. Ambdòs publicats en diverses llengues i editorials.

Queda clar que «Eutanàsia no és escollir entre la vida i la mort, sinó entre dues maneres de morir». I per acabar de veure-ho, afegim les següents gràfiques estadístiques:

(clicar imagen con botón derecho para ver gràficos en grande)


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Eutanàsia.
Etiquetas: ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) El Refugi 307 [repetició]

28 08 2009

Divendres passat, 21 d’agost, per motius tècnics Contrabanda FM no va poder emetre la programació en directe per FM (91.4 de la Freqüència Modulada), i només va emetre per internet (com sempre a través del web: http://www.contrabanda.org). Per aquest motiu, aquest divendres tornem a emetre el reportatge del Refugi antiaeri 307 realitzat per Ones de pau.

I parlant de defensa activa i defensa passiva… recomanem el llibre d’un autor que comentem durant el reportatge, les memòries de Juan García Oliver: «El eco de los pasos» (Primera edició, 1978. Editions Ruedo Ibérico, París). L’edició que recomanem és l’editada el 2008 en col·laboració per: Fundació d’Estudis Llibertaris i Anarcosindicalistes, Llibreria La Rosa de Foc i Confederació Nacional del Trabajo de Catalunya.

Apuntem dues llibreries de Barcelona on segur que tenen aquest llibre: La Rosa de Foc (carrer Joaquim Costa, 34. Barri del Raval) i La ciutat invisible (carrer Riego, 35. Barri de Sants).

Transcribim a continuació un fragment del pròleg de Ramon Lladó Soler: «Desde el punto de vista de la ideología revolucionaria, Juan García Oliver, reúne a todas las tendencias libertarias y/o anarcosindicalistas, desde la intransigencia del sindicalismo revolucionario de los años iniciales, pasando por la estrategia insurreccional, que lo ocupó durante el período republicano, a partir de 1931, hasta el posibilismo que dominará su pensamiento, hasta su muerte acaecida en julio de 1980. García Oliver, comprime el ideario anarquista, arrastrándolo y haciéndolo pasar por las distintas pruebas del pragmatismo; y lo somete al vértigo de los hechos que se suceden bajo distintas circunstancias, poniendo a prueba y verificando hipótesis».

En un segon pròleg del mateix llibre, Josep Alemany, escriu: «Existen dudas razonables de que García Oliver estuviera convencido del «ir a por el todo»; en primer lugar porque fue de los protagonistas en aceptar la continuidad de Companys. De ahí que el monumento a sí mismo que se erige en «El ego de los pasos» se desmorone estrepitosamente.» Deixant a banda aquesta opinió (i el fet que fou el Plenari de Locals i Comarcals de la Regional de Catalunya, qui va votar no anar «a per el tot» el 23 de juliol de 1936), al llarg de tot aquest llibre Garcia Oliver ens ajuda a entendre, a través dels fets que ell viu i coneix, què volia dir i que va implicar aquesta renúncia de «ir a por el todo», en aquells moments revolucionaris unics en la història espanyola i mundial.

Aquestes memòries començen a Reus on l’autor neix i viu l’infància amb la seva família pobre i obrera, a principis de segle XX. Transcorre per Barcelona i Madrid on treballa de cambrer en cafeteries i hotels, alhora que participa activament en l’organització de la CNT i en múltiples gestions i accions revolucionàries protagonitzades per la mateixa CNT i altres forçes dels moviments llibertaris. Exerceix la direcció del Comité de Milícies Antifeixites de Catalunya. Després de ser empressonat (i patir la tortura carcerària) en diverses presons juntament amb altres activistes anarquistes, arriba a ser Ministre de Justícia del govern republicà de Largo Caballero, a Madrid i València. Tot visquent sorprenents experiències personals (a vegades increibles, de película) i imprescindibles etapes històriques per comprendre l’Espanya revolucionària d’aquells temps. I acabant en l’exili a Mèxic.

El llibre és llegeix com una novela gràcies a l’excel·lent redacció de l’autor i al fet que reprodueix bastants diàlegs viscuts entre ell mateix i molts dels grans protagonistes (populars i anònims) de la Revolució i Guerra Social espanyola.

Com escriu García Oliver en el mateix llibre, «La verdad, la bella verdad, solo puede ser apreciada si, junto a ella, como parte de ella misma, está también la fea cara de la verdad.»

I en un altre pàgina conclou: «Luchador anarcosindicalista, ¿cómo podías saber la dirección correcta partiendo de un mismo punto? ¿Cómo saberlo si nada se había escrito sobre la gesta que nunca habías realizado? Pero ahora que sí realizaste la gesta de los siglos, aprende, leyendo lo bueno y lo malo de lo que hiciste. Y no olvides, tendrás que volver a empezar, partiendo del punto inicial; el que en una u otra dirección, conduce a la victoria o a la derrota. ¡No vulevas a equivocar el camino!».

I a l’inici de l’exili, també a l’Eco de los pasos, García Oliver escriu: «¡Pero no llores, vencido, que no siempres fuimos así! ¡Recordadlo vosotros los que venís tras de nosotros, lanzándonos los tanques italianos encima! ¡Recordadlo vosotros los que nos ametralláis desde los aviones alemanes!»

«¡Pudimos con el ejército! ¡Sí, os vencimos en el «Chringuito» del Paralelo de Barcelona! Para los militares vencidos, dije: «Llevadlos al Sindicato de la Madera». «¡Pudimos con el ejército! Y os vencimos en la encrucijada de Ramblas y del paseo de Colón! Para los militares vencidos, dije: «Llevadlos al Sindicato del Transporte».

«Día largo e interminable, día de treinta horas los del 18, 19 y 20 de julio de 1936. No lo olvidaremos nunca. Solos, vosotros y nosotros, ¡os vencimos! Fuimos los vencederos y porque lo fuimos nos conducimos generosamente con vosotros, cuando ya habíais abandonado las armas, y con los puños apretados, tensos los nervios, mirando al suelo, esperabais ser fusilados.»

Però després no es va «anar a per el tot» (el comunisme llibertari). Es va participar en el govern republicà i es va perdre la Guerra. I García Oliver, ja a França exiliat, es pregunta: «¿De haber ganado la guerra, cómo habría sido nuestra paz?».

Evidentment «El eco de los pasos» parla des de l’experiència d’un militant i líder anarcosindicalista que assumeix múltiples responsabilitats representant a l’organització CNT i a través del seu poder i iniciativa individual, però sobretot ajuda a entendre com eren i actuaven a Catalunya i Espanya actors i organitzacions d’ideologies tant diverses com: anarquistes, anarcosindicalistes, faistes, trentistes, lliberals, catalanistes, republicans, poumistes, socialistes, ugetistes, rabassaires, comunistes, comunistes soviètics, filocomunistes, stalinistes, falangistes, feixistes…

I encara més interessant, García Oliver ens descriu com funcionaven les diferents organitzacions i com eren (políticament i personalment) els homes i dones que les representaven, amb les quals va haver de col·laborar o enfrentar-s’hi, deixant molt clar (amb noms i cognoms i fets) quan es tractava de «mandanga» política i quan de responsabilitat i actuació digna i útil davant d’unes situacions tan complexes i trascendents com les d’aquella época.

Afegim a aquest intent de sinópsi per resumir aquest gran llibre, un altre fragment en el que l’autor descriu (en el transcurs d’una conversa privada amb el cònsul soviètic Antónov-Ovseenko, responsable entre d’altres de la contrarevolució soviètica a Espanya) el significat de la bandera cenetista roig i negra: «…el rojo y el negro, en conjunción, suponen una dimensión nueva del socialismo. O sea, que el rojo solo, simbólicamente igual a marxismo, y el negro solo, expresión cromática del anarquismo, son dos expresiones negativas del socialismo, por cuanto cada cual por separado expresa la cerrazón de conceptos absolutos, como autoridad y antiautoridad. Tal como si el ser humano no constituyese una síntesis de fuerzas en tensión y, por consiguiente, de fructificación, si logra equilibrarlas.»

I per concloure, un darrera frase del mateix llibre: «La revolución -afirma García Oliver- no es nunca una innovación, sino una permanente reforma«.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) El Refugi 307 [repetició]
Etiquetas: , , , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) El Refugi antiaeri 307.

21 08 2009

Programa33: Visitem el Refugi antiaeri 307 del barri del Poble Sec de Barcelona i entrevistem els guies perque ens expliquin com van afectar els bombardeigs a la ciutat i els seus habitants durant la Guerra Civil espanyola. Barcelona, entre altres ciutats catalanes i espanyoles, patia per primer cop en la història un «urbicidi». La població civil indefensa es convertía en l’objectiu de les bombes de l’aviació enemiga. A la segona part del reportatge també recordem les lluites i les conquestes socials de la Revolució, abans i durant la Republica espanyola.

Format: reportatge. Llengua. CATALÀ.

Es pot visitar el Refugi 307 tots els dissabtes i diumenges d’11:00 a 14:00 h. I de dimarts a divendres, per a grups amb reserva prèvia, trucant al teléfon:  93 2562100. El refugi es troba cituat al carrer Nou de la Rambla, 169, a tocar del parc La Primavera, sota la muntanya de Montjuich.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) El Refugi antiaeri 307.
Etiquetas: , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Dr. Sativo y La Voz Popular.

14 08 2009

Programa odp32: Concert acústic en directe des dels estudis de Contrabanda FM. Començem esoltant un document sonor històric, la primera emissió de la ràdio rebel La Voz Popular (de la Unidad Revolucionaria Nacional Guatemalteca). Una emissora que va inspirar el nom de la banda del Dr. Sativo, i que es defineixen com: «Una sabrosa mezcla de reggae, cumbia y hip-hop con líricas para reflexionar. Un mensaje de fuerza y unión contra el sistema babilónico que impone el mal gobierno a los habitantes del Planeta Tierra». Aquesta setmana fem un recorregut vital-musical per Guatemala, Cuba, Europa, India… Com diuen ells, «pa llenarte de energía positiva y fuerza para luchar… con sabrossura».

Format: concert i entrevista. Llengua: CASTELLANO, yoruba, inglés.

Dr. Sativo y la voz popular

Recordem que Ones de pau realitza la secció Guatemala: de la impunitat a la pau. Una espai que a vegades és monogràfic (és a dir que dura tot el programa, com aquest concert) i a vegades és una secció més dins del programa. I editem un blog a part propi perquè puguis trobar i escoltar tots els àudios junts sobre Guatemala emesos a Ones de pau. Així podràs descobrir millor la realitat d’aquest país Centreamericà. L’enllaç a aquest altre blog el pots trobar a la pagina «Guatemala» (sumari barra superior), i és el següent:

http://www.onesdepau-guatemala.blogspot.com


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Dr. Sativo y La Voz Popular.
Etiquetas: , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Hiroshima i Marxa Mundial.

7 08 2009

Porgrama odp31: Després del parèntesis de juliol, tornem en directe a Contrabanda FM i amb el blog actualitzat. Començem estrenant nova sintonia de programa (Vesuvi, del grup Spaccanapoli). Recordem el primer atac nuclear de la història, l’inhumà bombardeig de la ciutat d’Hiroshima (Japó) per part de l’Exèrcit Nordamericà: 6 agost de 1945. Presentem (amb certs interrogants) la Marxa Mundial per la Pau i la Noviolència que recorrerà els sis continents del 2 d’octubre de 2009 al 2 de gener de 2010. I aprofitem aquesta entrada del blog per refrescar el concepte de noviolència activa.

Format: entrevista. Llengua: CATALÀ.

Convidat: Carles Martin, portaveu de Mundo sin Guerras i de la Marxa Mundial per la Pau i la Noviolència.

Abans de parlar de la Marxa Mundial, llençem a l’aire una de les preguntes que ens anirem questionant en els propers programes per tal de trobar les respostes que ens ajudin a ser més eficaços en la lluita antimilitarista: ¿La noviolència protegeix a l’Estat? Més enllà del fons anarquista i llibertari que du implicita la pregunta, la plantegem sota l’ombra política-militar més perillosa i destructora, la que formen els estats membres de l’Aliança Atlàntica (l’OTAN).

A partir d’aquesta pregunta continuem definint el nostre propi espai de lluita antimilitarista: l’Acció Directa Noviolenta, un espai propi i col.lectiu que passa pel camí de la lluita anticapitalista.

Malauradament enfront d’una injustícia, agressió o conflicte la resposta adecuada més eficaç no sempre es pot donar, normalment degut a les circunstàncies d’opressió i repressió en que viuen les víctimes. Això també ho plantegem en aquest programa amb una nova pregunta: ¿La noviolència és un privilegi?

Cada dia moren de gana milers i milers de persones arreu del món. Si nosaltres fòssim una d’aquestes persones, viuriem en carn i ossos un dels efectes més dramàtics de la lluita noviolenta: la mort per inanició o desnutrició.

Lo essencial no és tant conscienciar de la noviolència sinó conscienciar de que la pobresa i les injustícies que genera el capitalisme-militarisme són inacceptables i cal evitar-ho. Com? Al llarg dels propers programes intentarem trobar noves respostes.

Actuem, visquem de forma noviolenta, sí. Però davant d’una agressió que posi en perill de mort drets fonamentals com el dret a la vida, o responem amb Accions Directes o no evitarem, ni resoldrem, ni canviarem res.

Diem sí a la noviolència activa, però amb molts condicionants que la limitin o la reforçin. Per exemple, si a una persona o família o comunitat la estan matant de gana, jo no puc parlar-li a la víctima de noviolència. Si una persona és a punt de ser torturada o esta sent explotada, jo no puc dir-li que «posi l’altra galta».

Un altre exemple concret i que ens afecta de molt a prop. Davant del perill nuclear que es plantejava i continua existint amb la central de Garoña (Burgos), no es va reforçar lo suficient l’Acció Directa Noviolenta per pressionar el govern i les corporacions. Davant d’un problema tan greu com el nuclear, s’haurien d’haver produit moltes petites i grans Accions Directes Noviolentes, més enllà de la difusió antinuclear, la recollida de signatures i les manifestacions que no han servit per a res. Aprenguem dels errors per no repetir-los!

Acabem aquesta presentació remarcant el que ens vam proposar des del primer programa d’Ones de pau. Continuarem reflectint les diferents respostes (siguin com siguin) davant les injustícies i la violència (vingui d’on vingui). Perquè de totes les lluites s’apren. Per això esperem que tu també hi participis sempre que vulguis, compartint amb Ones de pau la teva experiència de lluita personal o col.lectiva.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Hiroshima i Marxa Mundial.
Etiquetas: , , ,
Categorías : Ones de pau

((odp)) Golpe en Honduras.

10 07 2009

Programa odp27: Esta semama denunciamos el golpe de estado en Honduras y lo analizamos con un compañero maya de Guatemala. También analizamos las injusticias, violencia, corrupción e impunidad que generan las multinacionales estranjeras en Guatemala. Y recordamos algunos episodios históricos durante las dictaduras y guerra interna que vivió Guatemala entre 1960-1996, y que todavía afectan a la mayoría de la población del país que vive en la pobreza y sufre una violencia institucional y paramilitar crónica y  extrema.

Formato: reportage y entrevista. Lengua: CASTELLANO.

Invitado: Pablo Ceto, indígena maya ixil, coordinador de la ong Fundación Maya (Fundamaya), ex-miembro del Ejército Guerrillero de los Pobres (EGP) y militante y ex-diputado de Unidad Revolucionaria Nacional Guatemalteca (URNG).

Clica en la imagen (abajo) o en el siguiente enlace y podrás acceder al sitio de la Agencia Pulsar, «una iniciativa  de la Asociación Mundial de Radios Comunitarias – América Latina y Caribe  (AMARC-ALC) para la democratización de las comunicaciones», con información actualizada del golpe en Honduras y Centroamérica.

Durante el programa leemos un fragmento del informe preliminar de la Delegación de Organizaciones de Defensores/as de Derechos Humanos de Guatemala realizado tras su visita a Honduras del 3 al 6 de julio. Y Pablo Ceto nos habla de su experiencia como guerrillero, militante político revolucionario y co-protagonista de la firma de los Acuerdos de Paz en Guatemala tras la Guerra Interna en 1996.

Por cierto, tenemos que hacer una corrección pues durante el programa anunciamos mal la dirección del «sitio web informativo y provisional de la Presidencia del Gobierno de Honduras en el exilio a causa del golpe de estado del 28 de junio de 2009″. Dijimos erróneamente «guaymaras» y la dirección correcta es: www.guaymuras.net

La violencia no es ni buena ni mala: es. La violencia cumple una función, es un instrumento. Esto, que ya lo hablamos y profundizamos en el programa odp18 sobre la violencia y la autoridad según el filósofo Jiddu Krishnamurti, queda demostrado, una vez más, con el golpe de estado en Honduras, que defiende con las armas los intereses y privilegios políticos-económicos de las clases dominantes. Y también queda demostrado con la resistencia activa del pueblo hondureño, en un primer momento masiva y pacífica. Pero si los golpistas no se retiran y mantienen su política ilegal y criminal,  ¿hasta dónde tiene que llegar la  insurrección popular para defender derechos constitucionales básicos como el derecho a la vida y la justicia?

El jueves de esta semana también ha habido mobilizaciones de protesta en Guatemala (país vecino de Honduras) por la defensa y recuperación de los Recursos Naturales. Y en Barcelona, distintas asociaciones, comités y ongs solidarias con Guatemala se han manifestado frente a las oficinas de Gas Natural en la Barceloneta para exigir que Unión Fenosa (recientemente absorvida por Gas Natural) salga de Guatemala y se termine así con sus políticas corruptas e ilegales. Puedes escuchar el programa odp20 con información detallada de la campaña Unión Penosa.

También recordamos que Ones de pau incluye en el programa una sección sobre Guatemala. Y que puedes escuchar todos los audios de dicho espacio en el blog Guatemala: de la impunitat a la pau.

I acabem anunciant que les tres darreres setmanes de juliol Ones de pau fa vacances i torna el 7 d’agost en directe amb nous programes antimilitaristes. Mentrestant emetrem redifusions d’Ones de pau. Gràcies per escoltar-nos. Fins aviat, salut i pau a tothom.


Comentarios : Comentarios desactivados en ((odp)) Golpe en Honduras.
Etiquetas: , , , , ,
Categorías : Ones de pau

« Entradas anteriores Entradas siguientes »