Programa odp100: Conferència de John Paul Lederach (mediador i expert en resolució de conflictes) i presentació de la «Guia de recursos per la pau», a l’auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna de Barcelona. Acte organitzat per Fundació per la Pau, el 13 de desembre de 2010. Tres contradiccions (o paradoxes?) d’entrada: L’espai de l’acte (universitat pública i privada…), la «Guia» (comunicació lliure i institucionalitzada…), i els conflictes estructurals (globals i locals…).
Llengua conferència: CASTELLANO.
[SO: la qualitat de la gravació que va fer Ones de pau de la conferència no és el millor, disculpeu…]
A l’editorial ja comentem la segona contradicció referent a la «comunicació» i la «Guia» (llegir adalt i escoltar àudio programa). Respecte la primera contradicció («educar» o «programar»), Ones de pau ja ha fet difusió i s’ha posicionat clarament en quant a l’educació «lliure» en diversos programes, especialment en el doble monogràfic titulat «Educació llibertària» (odp90 i odp91).
Pel que fa a la tercera contradicció (violència estructural local i global), recordar que a Ones de pau realitzem i emetem els monogràfics «Guatemala: de la impunitat a la pau», i ja hem denunciat clarament la responsabilitat que tenen les multinacionals espanyoles i el Govern en la violència econòmica i directa a Centreamèrica i a Europa. Aquí (Barcelona, Catalunya, Espanya) tenim les oficines centrals d’algunes d’aquestes multinacionals criminals, però no nomès som còmplices de la Guerra Global (econòmica, militar i de «seguretat») sent clients o usuaries d’aquestes multinacionals i «silenciant» la seva violència. Som «còmplices», sobretot, quan no volem saber que existeix un «Quart Món»: milions de persones que viuen en la pobresa i la miseria molt a prop de casa nostra (el «Primer Món»); víctimes de les mateixes multinacionals i polítiques neoliberals.
I ens hauria agradat escoltar a John Paul Lederach parlar d’Europa, EEUU o la «crisis» iels múltiples conflictes estructurals que s’aprofundeixen amb cada nou cicle de crisis del capitalisme. Però Lederach ens va parlar del Nepal i de la teoria en la transformació de conflictes. I… ¿quantes persones aturades hi hauria a l’auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna durant la conferència? ¿I cuántes còmplices de les polítiques de represió, control i dominació de la població? I aquí lo de «còmplices» s’ha d’entendre en el sentit que el mateix Lederache ens recorda sobre l’eduació: «Educar no és simplemente la transferencia de conocimiento, es crear la concienciación…» para poder cambiar. O sigui que la «complicitat» podria ser triplement greu, per exemple:
a) «Ho sé (n’estic informat o conec les «regles del joc») i participo més o menys activament en la construcció del model «democràtic violent».
b) «No ho sé i/o no ho vull saber i participo més o menys activament en la construcció del model «democràtic violent».
c) «Ho saben (institució pública, acadèmica, cultural, empresa, mitjà de comunicació) i menteixen o manipulen als que no ho saben o no ho volen saber (ciutadants, estudiants, treballadors, clients, usuaris) perque participin més o menys activament en la construcció del model «democràtic violent».
Segur que hi pot haver més casos, la questió es que cada individu sàpiga on es troba… I és clar que la «participació» també es pot entendre com la «noacció» («seu al sofà i creu-t’ho»… «ets feliç i t’estem protegint»).
Fa unes setmanes a Ones de pau (odp98: «Wikileaks, aullido enjaulado») criticavem els mitjans de comunicació per no fomentar veritables debats que ajudin a la tranformació social davant la «crisis» (idea ingènua per part nostra perque fèiem referència a un diari com El Pais que és part del «Quart Poder» -els mass-media-). La qüestió és:
¿Per què el «moviment per la pau» no denúncia la violència estructural del capitalisme? La resposta (en part) és a la «Guia de recursos per la pau», només cal veure algunes ONG, mitjans de comunicació i Institucions Públiques que mai denunciaran ni canviaran aquestes estructures que permeten que existeixi la violència que hipòcritament rebutgen, amb boniques paraules es clar. I es obvi que a la Universitat Ramón Llull ni el capitalisme ni el «Pla Bolonya» són cap «problema».
Resumim amb dotze frases breus algunes idees interessants exposades pel sociòleg nordamericà en la conferència:
> «Para mi la palabra transformar más allá de la palabra resolver [resolución de conflictos] pone el énfasis en la idea de procesos de cambio. Es la idea de que el conflicto en sí crea también cambio«.
> «El conflicto es un motor de cambio a nivel de las esructuras sociales y [Carl Marx] mobilizaba esa idea. Es decir él entendía que el conflicto crea cambio en las estructuras, instituciones, la política… Y cuando hablamos de la transformación de conflictos, tenemos que pensar cuáles son los procesos de cambio estructural».
> «Casi todos los conflictos si ustedes lo miran de cerca van a tener este aspecto relacional: Quién soy. Quién es usted. Y quiénes somos«.
> [Guatemalteco a Lederach] «¿Nos va a solucionar un problema sin cambiar nada? Porque si es así no nos interesa».
> «Entonces [tras la experiencia de mediación de Lederach en Guatemala] es cuando empezé a trabajar la cuestión sobretodo de la tranformación de conflictos y no tanto la resolución de conflictos; ponía el énfasis en el cambio…«.
> «Nuestros movimientos de paz casi siempre han crecido cuando estamos en contra de algo. Pero no hemos logrado mantener ese crecimiento cuando se habla de lo que queremos construir. ¿Por qué?».
> «Ya creo que ha llegado el día que le seguimos a este ex-esclavo [nepalí protagonista de la historia real que cuenta Lederach en la conferencia]. Que busquemos las formas concretas de hacernos frente con el enemigo, que no depende de armas sino de la creatividad y palabras. Y que cambia no sólo el contenido del conflicto sino el contexto relacional en el cual ocurre«.
> «La violencia resta. La no-violencia suma«.
> «Parte de lo que he venido aprendiendo es la diferencia entre contradicción y paradoja. La contradicción significa que una verdad tiene que eliminar la otra. Y la paradoja significa que hay más de una cosa, a veces varias, que son y tienen algo de verdad, aunque parecen contràrias. Y que uno tiene que vivir suficiente como para ver hasta dónde llega; para ver si hay algo que «abra» más «luz» de lo que uno tiene en un momento dado».
> «Reducir la violencia no significa construir la justicia«. [en altres paraules, com no ens cansarem de repetir a Ones de pau: l’absència de violència no vol dir que hi hagi pau].
> «Educar, si lo tomamos desde la prespectiva de Pablo Freire, no es simplemente la tranferencia de conocimiento. Es crear la concienciación, desde el contexto, de un cambio que tiene capacidad de hacer las personas que son también de este contexto» [del conflicto].
> «Pues, a su pregunta… [¿Nos va a solucionar un problema sin cambiar nada?] ¿Qué hice? Empecé a cambiarme a mi primero«.
Apuntem alguns llibres de John Paul Lederach, mediador, expert en construcció de pau i resolució de conflictes:
> «Els anomenats pacifistes: la no violència a l’Estat espanyol». Edicions La Magrana, 1983.
> «Educar para la paz‘». Editorial Fontamara, 1986.
> «Construyendo la paz: reconciliación sostenible en sociedades divididas». Bakeaz/Gernika Gogoratuz, 1998.
> «La imaginación moral». Bakeaz/Gernika Gogoratuz, 2007.
L’editor d’aquest bloc i conductor d’Ones de pau encara no ha llegit cap d’aquests llibres però molt possiblement en comentarem algun al llarg del 2011.
Música de l’àudio de la conferència (gravat i editat per Ones de pau): «Echos of France» (versió de «La Marsellaise»). Guitarrista D.J. Reinhardt i violinista S. Grappelli.
Programa número 100 d’Ones de pau a Contrabanda FM: en realitat el d’aquesta setmana és el programa 95, perquè durant la temporada 2009 i 2010 vam comptar cinc redifusions com a noves emissions. Per tant la xifra «rodona» seria el programa 105. Esperem poder-ho celebrar ben aviat i d’alguna manera especial…
I aquesta setmana serà el 31 de desembre, així es que molt bon any nou a tothom! Ens seguim escoltant el 2011 !!
ones de pau 